Tenerife (VI): Santa Cruz

Amb mitja tarda per endavant, fem camí cap a Santa Cruz, la qual visitarem a l'endemà, per anar cap a San Andrés, que disposa d'una, sino la més, de les platjes més populars de la illa: la de Las Teresitas. Es una platja artificial, amb més d'1,5km de longitut. Sobre l'arena negra, es va tirar damunt arena blanca, portada del Sàhara i es va construir un dic escullera per a evitar les onades.
















Agafem la carretera cap a Igueste, i un mirador excepcional ens dóna una visió de la platja, de San Andrés, l'Auditori de Santa Cruz, així com es pot veure en dies ben clars, el Teide.
















Després d'arribar al final de la carretera, reculem cap a San Andrés, i agafant un altra carretera, recorrem la punta nordest de la illa, entre montanyes i penyasegats... per tornar a última hora a Santa Cruz.







(11/01) Ultim dia del viatge. Pel matí, anem cap a Santa Cruz, capital de Tenerife, amb una població de més de 220.000 habitants. Ocupant el territori anomenat Añazo pels guanches, aqui va desembarcar el Adelantado Fernández de Lugo, en abril de 1494, i plantà una creu que donà nom a la futura villa. Una vegada conquerida la illa, Santa Cruz va quedar configurada com un petit veïnat de pescadors, dependent de La Laguna, i on s'establí llavors la capital. Amb el pas del temps, es convertí en un dels ports més importants de l'Atlàntic, com a pas per anar cap a Amèrica. Això, i la destrucció del port de Garachico, l'any 1705, va fer que el port de Santa Cruz començés a ocupar un lloc prioritari. El 1803, es converteix en villa independent i nou anys després obté la capitalitat de totes les Canàries.

Començem a coneixer la ciutat pel Parc Marítim Cesar Manrique, aprop del Centre Internacional de Fires i Congressos de Tenerife. Obra pòstuma de Cesar Manrique va ser creat a imatge i semblanç del Lago Martíanez del Puerto de la Cruz., format per un conjunt de piscines, amb aigua extreta de l'oceà, restaurants, instal·lacions esportives i altres elements d'oci, amb uns 22.000 metres quadrats d'extensió.

Amb l'Auditori present en tot el passeig, arribem a la Casa de la Pòlvora (1756-58), projectada per La Pierre. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que s'utilitzà com a magatzem dels efectius d'artilleria pels destacaments militars de la zona. La ubicació, ben aprop del mar, no era la més idònia, degut als atacs que podia haver per part dels vaixells enemics. Per això, es va protegir l'edifici fortament per la part que donava al mar.

Aprop, hi ha el Castell de San Juan Bautista (1641-43), conegut també com el castell negre, ja que es va erigir en la caleta dels Negres. Es de planta circular i artillada, amb sillería volcànica de tons grissos. Es la fortalesa mes ben conservada de Tenerife.






A l'est del passeig, hi ha l'Auditori de Tenerife, obra de l'arquitecte Santiago Calatrava. Amb forma de vela simulant un vaixell, l'auditori disposa d'una sala de càmara i un altra de simfònica. Va ser inaugurat el 26 de septembre de 2003 pel Príncep d'Asturies, Felip de Borbó.





Realitzat a base de successives plataformes de les quals sobresurt el gran volum corb de la Sala Principal, que es converteix en l'element generador de l'eifici tant en el seu aspecte formal com estructural. La gran sobrecoberta, col·locada a uns 50m d'alçada, li proporciona moviment i flexibilitat com si d'un cos animat es tractés. Sota les plataformes que envolten a l'edifici, es troben les dependències annexes pròpies de l'Auditori, així com altres complementàries, que fan del conjunt, un centre polivalent.






Al ser diumenge, el el carrer Manuel Guimerá, es celebra el mercat del rastro. Entre un munt de paradetes, al final del carrer, hi ha el mercat de Nuestra Señora de Africa, inaugurat l'any 1944. El disseny de l'edifici presenta un aire colonial amb un modern sentit arquitectònic i urbanístic, amb tres patis de grans dimensions, un central, que s'assembla a una plaça d'estil espanyol clàssic, i dos laterals (patis ponent i naixent) i una planta baixa. L'Arc, el pati central i la torre d'estil mudèjar són els que destaca més del conjunt que va ser concebut segons l'estil californià de les missions.



Passem pel pont General Serrador, impulsor del mercat, fins arribar a la Plaça del Príncep d'Astúries. El seu traçat data del 1857. Apart del seu templet central, de 1929, hi ha diversos grups escultòrics i llaurers de les Indies, que van ser enviats des de Cuba.

Més amunt, es troba el parc García Sanabria (1926), un dels parcs més importants de la ciutat amb una extensió de 67000 metres quadrats. Destaca el rellotge de flors, regal del cònsul de Dinamarca i fabricat per la casa Favag en Suïssa l'any 1958.



Passem per davant de l'ajuntament i després de dinar, ens apropem a la Plaça d'Espanya. Construïda durant els anys 40, l'arquitecte Tomás Machado realitzà el Monument als Caiguts. Enfront de la plaça s'erigeix el Cabildo Insular de Tenerife (1934-40), seu de la primera corporació illenca. Els suïssos Herzog i De Meuron van remodelar recentment tot l'entorn que ocupa un espai de més de 36000 metres quadrats i que allotja un llac amb fonts emergents i de caudal variable, un gran parc, pabellons i nous aparcaments. Durant aquesta remodelació es va trobar el desaparegut Castell de San Cristobal, que data de 1575, i que per unes escales es pot accedir a les restes trobades.




Avançem per l'avinguda, i passem per davant de l'església de la Concepció, edificada durant els segles XVII i XVIII, sobre la primera ermita que construiren els espanyols després que arribaren en les costes d'Añazo. La seva torre, del 1786, és d'estil toscà. Sobre l'entrada principal hi ha el típic balcó canari. Consta de cic naus i la decoració té una clara influència portuguesa. Aqui s'allotja la creu que va clavar Alonso Fernández de Lugo quan arribà, i que hem comentat uns paràgrafs anteriors.

Uns metres més abaix, hi ha l'Ermita de San Telmo, dedicada al patró dels homes de mar. Edificada amb anterioritat l'any 1550, l'actual edifici data de 1675-80, quan la Cofradía de Mareants reedificà el temple. En el seu interior es conserva la representació d'una nau processional, el galeó de San Telmo, reproducció d'un vaixell espanyol de finals del segle XVII.



De camí cap al cotxe, hi ha El Tanque, un antic dipòsit de benzina reconvertit en espai cultural.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada