Tenerife (V): La Laguna

Deixem La Orotava, i en direcció cap a Santa Cruz, i aprop de l'aeroport nord, es troba el municipi de La Laguna. El seu nom complet és
San Cristóbal de La Laguna, sent el seu centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1999. Apart de ser el primer exemple de ciutat colonial no fortificada, precedent de les noves fundacions americanes, és un arquetipus de ciutat-territori, sent concebuda segons un planol inspirat en la navegació, la ciència de l'època, segons un nou ordre social pacífic inspirant per la doctrina religiosa del mil·leni que suscità l'any 1500. Així, el planol de la ciutat es llegeix com un mapa estel·lar, en que els punts coincideixen amb punts particulars de la ciutat, interpretant-se com una carta marina o un mapa de constel·lacions de l'època.

Després de la derrota dels guanches a mans dels espanyols, en el Realejo. Alonso Fernández de Lugo, l'any 1497, decideix fondar una població en la zona del Aguere (topònim aborigen que significa llacuna). El lloc es triat per estar allunyat de la costa, evitant així els atacs pirates; per ser lloc de pas d'una zona de la illa a l'altra; pel seu clima i sol fèrtil així com l'existència d'aigua potable, als voltants.

El primer assentament es realitza al voltant de l'actual església de Nuestra Señora de La Concepción, configurant-se el que s'anomena "Villa de arriba", ressentint-se d'una organització urbana planificada. Davant de l'afluència de gent, es va traçar un eixample cap al sud, la "Villa de abajo", establint una quadrícula de carrers ordenades segons la planimetria que imperava en l'Europa d'aquells moments. El casc històric quedà configurat definitivament a finals del segle XVI, mantenint-se a dia d'avui pràcticament inalterable.

Paralel·lament a aquesta construcció civil, es succeeixen edificacions religioses destinats al culte o allotjar a quins dediquen la seva vida a la fe; ermites, calvaris, esglésies, convents... Fins el 1843, va ostentar la capitalitat de la illa. La va perdre enfront de Santa Cruz, antic petit port pesquer, que a partir de la destrucció del port de Garachico, l'any 1706, va començar a assumir tasques administratives i seu de noves institucions creades per l'administració estatal. A aquest procés decadent contribueix l'emancipació administrativa de moltes poblacions del voltant.

Després de deixar el cotxe en un parking, començem l'itinerari per l'església i ex-convent de Santo Domingo, situada en la plaça del mateix nom. Va ser fondat pel pare Mendoza el 13 de maig del 1522. L'església consta de dos naus i en el seu interior destaquen els artessonats mudèjars i quadres del pintor canari Cristóbal Hernández de Quintan. La espadanya amb les campanes descansa sobre les parets del gairebé desaparegut convent dominicà. Per la part de darrera es pot veure un dels dracos més populars de la illa.

Aprop, hi ha el punt inicial d'algunes de les rutes que es poden veure les guies: la plaça del Adelantado. El nom es deu a Alonso Fernández de Lugo, el primer adelantado (oficial de la corona castellana que tenia competències judicials i de govern sobre una circumscripció determinada) de La Palma i Tenerife tenia la seva residència en un extrem de la plaça. Es va crear per realitzar les funcions de plaça major, tant per les seves dimensions com els edificis que la circundaven durant el segle XVI. Es celebraven els actes públics més rellevants: festes, dies de mercat, braus, execució de penes...

En un extrem de la plaça hi ha la Casa Anchieta (segle XVI), propietat del capità i escribà públic de Tenerife, Juan de Anchieta. La tradició històrica també diu que va viure, en la seva joventut, el pare José de Anchieta, apòstol de Brasil i fondador de la ciutat de Sao Paulo.


També hi ha l'Ajuntament, amb una façana d'estil neoclàssic, revestida amb aplacat de canteria blava. En el frontis, està rematat per un àtic amb l'escut de marbre de la ciutat i una placa on s'indica Reinando don Fernando VII.




Al costat, el Monestir de Santa Catalina de Siena. La família Cabrejas donà a la congregació dominica, a inicis del segle XVII, el solar on hi havia la casa del Adelantado. En l'interior allotja un patrimoni d'excepcional riquesa artística, així com el cos incorrupte de Sor María Jesús, monja catòlica que es va veure envoltada de miracles i curacions, segons els seus fidels.

Agafem el carrer del mig, el Obispo Redondo, per començar a passejar pel seu centre, i el primer edifici important que es veu, és la Casa de la Alhóndiga, construït entre 1705 i 1709, on Reinando Felipe V, com diu una inscripció de la façana. S'usà per allotjar les dependències administratives i de control de les activitats econòmiques de les illes, fins a la meitat del segle XIX, quan s'instal·laren dependències del Jutjat de Partit.

Al costat, la Casa Alvarado Bracamonte o dels Capitans Generals. Edificada pel Capità General de Tenerife de 1624 a 1631, del mateix nom, formà part del patrimoni dels seus descendents durant molts anys, els Marqueses de Breña-Mejorada. Durant les primeres dècades del segle XVIII va ser residència dels Capitans Generals de Canàries, trasl·ladant-se des de Gran Canaria.


L'exterior de l'edifici resalta per les seves finestres, enmarcades en canteria vermella, distribuides assimètricament. La portada, també de toba vermella, dóna accés a l'interior de la casa que s'articula entorn d'un pati, amb una font hexagonal en el centre, amb una escala d'accés, meitat de pedra, meitat de fusta, que ens introduïx en la part noble de la mateixa. En la planta baixa es distribuiren les sales pròpies de l'època: bodegues, estables, dipòsits, bodegues...





Seguim pel carrer, i entre altres edificis, es poden veure cases, com la Casa Riquel, del segle XVIII, construïda per ordres de Antonio Riquel de Angulo. De la seva façana destaca la portada principal de canteria vermella, que enmarca la porta principali la finestra central del pis superior, i que inclou l'escut d'armes de la família.

L'església-catedral de Nuestra Señora de los Remedios té el seu origen en la primitiva parroquia de Los Remedios del segle XVI, que sofrirà nombrosses reformes durant els següents segles. El temple es converteix en Catedral l'any 1819, quan s'instal·la en La Laguna la nova diòcesi del bisbat, segregat del de la seu de Las Palmas, que agrupa a les illes occidentals de les Canàries: Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro. En el seu interior destaca el conjunt del Retaule de Mazuelos, un púlpit de marbre italià de Carrara així com obres de Luján Pérez, Cristóbal Hernández de Quintana i Fernando Estévez.

El Teatre Leal, va ser construït per ordre de Antonio Leal l'any 1915, amb planols de l'arquitecte Antonio Pintor. D'estil eclèctic, la seva façana simètrica, de dues plantes amb torreons als costats, i destaca el seu elevat contingut decoratiu amb profussió d'elements florals, animals i personatges. Utilitzat en espectacles variats, es reconegut com a seu de les primeres projeccions de cine de la ciutat.

Al final del carrer, l'església de Nuestra Señora de la Concepción, la més antigua de la illa (1496-97). Durant els segles, hi hagut diferentes ampliacions i remodelacions, el que porta avui en dia a veure un conglometat d'edificacions d'èpoques i estils diferents que no guarden una unitat en la seva construcció. L'element més característic és el seu campanari (la última remodelació data de finals del segle XVII), feta amb canteria. El cos sota la torre, al qual s'accedeix des d'una capella interior, es utilitzat com a baptisteri i està coberta per una bòveda gòtica.

Baixem per un dels carrers paral·lels a l'usat per a pujar, i trobem l'església-convent de San Agustín. Fondat cap a l'any 1506, per frares agustins que acompanyaven als conqueridors de Tenerife. Durant el període de 1530-60 s'aixecaren el claustre, els dormitoris i les cel·les, continuament reformats i ampliats durant els següents segles. L'any 1964, la seva església annexa va sofrir un important incendi, trobant-se avui en dia encara pendent la seva restauració. El convent arrastra una llarga tradició docent, havent sigut seu de la primera Universitat de Canàries, entre altres fets.



Seguim carrer avall, passant per diversos edificis com el Palau Salazar (seu del bisbat) i la Casa dels Jesuites (del segle XVIII), entre altres, fins que girem a l'esquerra pel carrer Viana, on al final del mateix, hi ha la plaça de San Francesc, on hi ha el Església-Convent de Sant Francesc, amb categoria de Santuari on es venera el Santíssim Crist de La Laguna. Fondat per un grup de franciscans, les obres s'allargaren molt en el temps, fins que el 1810 un incendi destruí pràcticament el conjunt. A la seva reedificació, s'instal·là un regiment militar, que només serà retornat a l'ordre franciscana l'any 1917.


Tirem camí pel carrer Nava y Grimón, per a retornar a la plaça del Adelantado, on apart de l'església-convent de Santa Clara de Asís (segle XVI), tenim el Palauet Rodríguez de Azero (1908-09), d'estil eclèctic, on predomina l'estil modernista en els balcons laterals que apareixen tancats per finestrals i ferro...

i el Palau de Nava, del segle XVI. L'aspecte actual de la façana data de l'any 1776 quan el marquès de Villanueva del Prado, creador del jardí botànic de la Vall de La Orotava, realitzà reformes diverses, afegint-se motius ornalmentals neoclàssics i cobrint-la amb canteria blava. La mescla d'estils arquitectònics - manierista, bàrroc i neoclàssic - li confereix a l'edifici un caràcter híbrid i eclèctic.

Es hora de dinar i tornem cap al carrer Viana, i en el número 35, es troba el Bodegón Viana, molt recomanable per a fer un mos. Sempre està ple de gent, però val la pena esperar-se i per un preu molt mòdic degustar algun dels menjars típics de la illa.

Després de dinar i fer un cafè pels voltants, tornem cap al cotxe, passant per davant de la Capella de la Cruz Verde, dedicada a la Creu que va ser edificada amb caràcter expiatori per un crim comès en aquest lloc. La iniciativa es deu als germans Quintana, propietaris de la casa del costat; un dels quals serà un famós pintor canari del segle XVIII.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada