Tenerife (II): El Teide i el Sud de la illa

(08/01) Anem a buscar el vehicle llogat, que prèviament haviem reservat per internet en la web d'Auto Reisen (es poden trobar moltes ofertes i després de mirar preus, condicions, assegurances i opinions en foros, triarem aquest). Aprop de l'hotel, estaven les oficines, i després de fer el papereig, ens donen un Seat Ibiza, ja que el cotxe demanat, un Citroen C3, no en tenien.

El Parc Nacional del Teide

L'objectiu principal del dia es pujar al Teide i veure els seus voltants. Sortim de Puerto de la Cruz, seguint les indicacions oportunes, i passant per La Orotava, municipi que deixem per un altre dia fer la visita, i ens endinsem per una carretera ben asfaltada cap al volcà de 3.718 metres. Durant el camí, es poden trobar diferents miradors per a fer fotos de la montanya i dels diferents paisatges que conforma el Parque Nacional de las Cañadas del Teide.

El parc, que té una extensió de 18.990ha trobant-se en un territori situat per damunt dels 1650 metres, va ser des de l'antigüetat fins a mitjans del segle passat una zona bàsica de pastoreig, degut al seu clima. Tota la zona ofereix espectaculars mostres del vulcanisme a nivell mundial. Les laves procedents de les diferents erupcions han emplenat extenses superfícies donant forma a aquest paisatge d'aspecte caòtic i desolat













Pels guanches, el volcà rebia el nom de Echeyde, que derivà en el nom actual, que significa infern. Segons les seves creences, en ell hi vivia Guayota, el dimoni del mal. Els romans van donar el nom de Nivaria a la illa, per la neu del volcà.













Es té constància d'erupcions antigües que marcaren el relleu actual de tota la illa. En aquells dies s'alçava un volcà encara major que el Teide, i en una erupció el seu bec es va fraccionar, formant així les Cañadas del Teide. Gràcies a noves erupcions es va elevar el volcà que ha arribat a l'actualitat.






Arribem a la zona del telefèric, que permet accedir a la cima del Teide. Concretament, cobreix la zona de 2.356 metres fins els 3.555 metres, i salva el desnivell en uns 8-10 minuts. La resta es pot visitar, per un sender, sempre i quan s'hagi demanat un permís dies abans i es porti damunt. Per desgràcia, aquell dia estava tancat degut a què el cim estava gelat, evitant el fer la visita adalt de tot.

Seguim la mateixa carretera i en pocs minuts, arribem als Roques de García, al costat del parador nacional de turisme. Destaca el roque Cinchado, de 27 metres, popular perquè sortia en l'antic bitllet de 1000 pesetes, abans que s'introduïs la moneda de l'euro.



Des del mirador, es veu l'espectacular formació rocosa coneguda com la Caldera de las Cañadas. Antigament, hi havia un volcà avui desaparegut. La caldera es formà fa uns 170.000 anys, quan un colosal esfondrament decapità la montanya. El forat resultant van quedar com un sortint, i les erupcions posteriors feren que la lava anés cobrint poc a poc la depressió.



Seguim amb cotxe, i un altre mirador ens dóna una ullada del Llano de Ucanca.






El sudest de la illa

Després de veure les Cañadas del Teide, seguim la carretera i arribem a una cruilla per anar a Vilaflor o Santiago del Teide. Agafem la segona direcció per anar a l'enclau turístic de Puerto Santiago, a l'oest de Tenerife, des d'on es pot observar la illa de La Gomera, a 27km. Al costat mateix, hi ha el complexe de Los Gigantes, format per un port i una zona de vacances.



També es un bon mirador dels Acantilados de los Gigantes, amb les seves parets verticals que cauen a l'oceà des d'alçades d'entre 300 i 600 metres i que constitueixen un dels paissatges litorals més espectaculars de les Illes Canàries. Realment el nom és de Teno, formant part del parc rural del mateix nom. Des de diferents llocs, s'ofereixen excursions en vaixell per visitar-los.















El sud de Tenerife

Seguim carretera pel sud, per la costa, i arribant a Adeje, hi ha el Barranco del Infierno, que al costat d'altres i de roques propers, formen part d'una reserva natural. El barranc és una profunda gola fruit del treball que està realitzant l'aigua des de fa set milions d'anys. Un camí endinsa a la contemplació de la flora i fauna que ho habita. Per salvaguardar-lo de la gent, l'entrada es limitada prèvia reserva i el pagament d'una entrada. També es recomana anar ben equipat: calçat, gorra, aigua...





Tirem més cap al sud on es troba els complexes turístics de la Playa de las Américas i Los Cristianos, dins del que s'anomena la Costa Adeje. Contenen nombrossos hotels, apartaments, centres comercials i tota mena d'oci.





Després de donar un tomb, tornem cap a Puerto de la Cruz, per l'autopista sud, fent una parada a Candelaria, on es troba la Basílica de Candelaria (1959), que allotja la Verge de Candelaria, patrona de Canàries. Construïda sobre una antiga ermita, s'erigeix una basílica blanca d'estil neoclàssic, que conte amb dues torres de 35m d'alçada i una lateral de 45m, amb vuit forats en el seu campanari i rematada amb un balcó canari.



A un costat de la plaça que hi ha davant, tocant al mar, es troben unes escultures de bronze d'una sèrie de menceys, reis dels guanches, els antics pobladors de la illa, que tenien sota el seu mandat un menceyato o territori. Representats amb diferentes actituts, sota cada escultura, es pot veure el nom de cada un d'ells sobre unes pedres grans.

Reaccions:

1 comentari :

  1. Moltes gràcies per les teues explicacions i les fotos, em semblen molt competents. De segur que farem el mateix recorregut.
    Vicent (País Valencià)

    ResponElimina