El Monestir de Piedra

Dins de la comarca de Calatayud, en el terme municipal de Nuévalos, i a 105km de Zaragoza, trobem el Monestir de Piedra.



EL MONESTIR

Antigament, era una fortalesa de defensa dels musulmans i durant la Reconquesta, Alfons II d'Aragó va cedir el castell i les terres que el rodejaven a l'Orde del Cister. Dotze monjos i un abad procedents de Poblet venen aqui per a consolidar la fe cristiana. 23 anys es tarda a construir el Monestir (1195-1218), prenent la pedra de la muralla i del castell arab. Amb els monjos, arribaren gent dels regnes del voltant, per a repoblar la zona i seran qui construeixin el monestir dirigit pels monjos.

La distribució del monestir es semblant a la dels altres monestirs cistercencs, aprofitant al màxim la llum solar. Els monjos hi visqueren aqui, durant gairebe 700 anys, fins a la coneguda desamortització de Mendizábal, vàlid d'Isabel II que manà l'expropiació de les terres a les ordes contemplatives, degut a la bancarrota de l'estat al perdre totes les colònies americanes i a la guerra carlina. L'any 1840 va ser adquirit per la família Muntadas, que al llarg dels anys transformaren part de les instal·lacions del monestir en un hotel i acondicionaren l'entorn natural en el qual es troba com a parc turístic.



Visitem primer el monestir, situat al costat de l'hotel. A l'entrar, a mà dreta, mentre esperem l'hora de la visita guiada, hi ha el Museu de la història de la xocolata, on hi ha una exposició monogràfica explicada gràficament tot el relacionat amb el món de la xocolata, des de l'origen del cacau, el procés de transformació, els tipus que hi ha, els sabors... El frare Jerónimo de Aguilar va acompanyar a Hernán Cortés a Mèxic, i va enviar el primer cacau, a Europa, amb la recepta de la xocolata a l'abat del monestir, i en la cuina que veurem després és on es va fer per primer cop aquest manjar...


Començem la visita pel claustre, de planta quadrada amb un pati central, que per les seves galeries facilitaven la circulació dels monjos cap a les diferentes sales del monestir. D'estil gòtic cistercenc, té una decoració austera, sense ornaments, d'acord amb la regla de Sant Benet.






En la galeria del capítol (zona est), hi ha la Sala capitular, un espai quadrat compartimentat per quatre columnes amb una bòveda gòtica amb arcs apuntats. Aqui es reunien els monjos diàriament després de la misa de prima i es llegia el capítol. També es prenien les decisions que afectaven a la vida monacal i també l'elecció de l'abat.






Al final de la galeria, un altar barroc (segles XVII-XVIII). La imatge central correspon a Sant Benet de Núrsia, fondador de la orde benedictina (72 normes amb la premisa principal: Ora et labora (resar i treballar)).



Entrem en l'església, que està a l'aire lliure al caure la bòveda, després de quedar-se abandonat el monestir. Està format per tres naus longitudinals i dos de transversals, en forma de creu llatina. En l'altar major es pot veure els diferents estils arquitectònics en els quals està construït el monestir: del romànic al gòtic, i inclús algo de mudèjar. A un dels costat, hi ha una capilla barroca, del segle XVIII, que es va fer amb la donació d'una noble de la zona.










Tornem al claustre, per anar cap al passadís dels conversos, i entrar en la bodega i el graner monacal, on es guardaven les provisions del monestir. Consta de dues plantes i allotja l'exposició et labora d'aparells agrícoles i alimentació i on podem veure les neveres, forats de gran alçada on els monjos prensaven palla amb neu per a conservar la sala fresca i mantindre els seus aliments. També hi ha el Museu del Vi de la Denominació d'Origen de Calatayud on es pot veure el procés tradicional d'elaboració del vi, la importància d'aquest en diferents aspectes de la cultura i aspectes històrics i geogràfics de fer el vi en la comarca.







Al costat, una sala que allotja el Museu de Carruatges, amb una exposició de carruatges entre els quals es pot veure del segle XIX un carruatge anglés, la diligència (que feia trajectes d'anada i tornada des de l'Alhama d'Aragó fins al monestir) i una tartana del segle XX.





Seguidament veiem la cuina, tota enfosquida en les seves parets i bòveda degut al foc que hi havia en el centre de la sala. Aqui és on es va cuinar per primer cop la xocolata en Europa, tal com hem comentat abans.

A la sala del costat, el refectori, o menjador, de planta quadrangular i una bòveda sexpartita. Al fons de la sala, es troba una còpia del Tríptic-Relicari, que es va fer l'any 1390, un moble sortir de la fusteria gòtic-mudèjar destinat a exhibir la relíquia del Sant Misteri de Cimballa, una òstia que va sangrar davant els dubtes d'un clergue que no acabava de creure's la transformació del pa i del vi en cos i sang de Crist, i va ser donada per Martí I l'humà.


I per últim, entrem en el calefactori, que s'utilitzava per a calentar als monjos durant l'hivern. S'usava la tècnica de les termes romanes, on en la part inferior de l'habitació es mesclava palla, fusta... amb foc i calentaven el sòl de l'habitació.

Dinem en un dels dos restaurants que hi ha, en el Restaurant Piedra Vieja, que disposa d'una gran sala, en la segona planta, i que ofereix un menu i plats combinats, i seguidament iniciem el trajecte pel parc.

EL PARC

Situat en el Sistema Ibèric, la corrent del riu Piedra ha moldejat la pedra formant llacs, grutes i cascades, formant impressionants paratges naturals. El parc acull a més un ecosistema de gran riquesa biològica, amb moltes espècies d'animals i gran varietat d'arbres gegants. L'impulsor del mateix i descobridor de la gruta Iris va ser Joan Federic Muntadas, que havia heretat el lloc del seu pare Pablo Muntadas, fomentant el turisme i la visita al monestir i parc.






Començem l'itinerari del parc, que es pot fer entre 2,5h i 3h tranquilament, seguint les fletxes vermelles, i les blaves per a tornar. El primer que veiem són les terraces de l'hotel (4)... i seguint el cami, ens endinsem a la zona coneguda com El vergel, amb diferents cascades i coves a veure...


Cascada Trinidad (9): d'una alçada no gaire gran, però espectacular veure com l'aigua rellisca entre les pedres cobertes de molsa.














Cascada la Caprichosa (13): un salt d'aigua impresionant. Si t'apropes a la barana, l'aigua pulveritzada et mullarà una mica, fet que a l'estiu s'agraeix molt. Al costat una escala, entre les pedres, ens condueix adalt de la cascada, on es pot veure la part de dalt i seguir pel trajecte marcat...














Mirador de la Caprichosa (14)








Adalt, unes corrents d'aigua més tranquiles, sent la zona coneguda com els vadillos o parc de Pradilla (15).






Camí avall, arribem a la Cascada de los fresnos (16), que ens acompanya per les escales que baixem. La humitat fa que es formi una molsa verda sobre la pedra que realça la bellesa del lloc.










Abans d'entrar per la gruta Gris, el camí es desdoble, i primer veiem la Cascada Iris (7)








...i el Bany de Diana (8)






Tornem cap a l'entrada de la Gruta Iris (17), descoberta per Joan Federic Muntadas, en l'abril del 1860. El camí baixa per unes escales estretes, i s'ha d'anar en compte en no relliscar. A mida que anem baixant, miradors naturals et permet veure l'impresionant salt d'aigua que forma la Cascada Cola de Caballo, de més de 50m d'alçada, i que és el salt més gran que veurem en el parc.















I abaix de tot, podem disfrutar de l'espectacularitat del lloc, on sembla que estigui plovent. Un caminet et condueix al fons de la cova.







Sortim per un altre tunel, en el qual també et mulles, i arribem a un altre mirador al peu de la cascada (18).



A partir d'aqui entrem en la zona de les piscifactories (19). Muntadas va instal·lar en les aigues del riu Piedra, la primera piscifactoria d'Espanya, arrendant-la posteriorment a l'estat, preocupat davant de l'empobriment de les aigues dolces i el precari estat de la pesca. Al llarg de les diferentes piscines, es va explicant l'objectiu i cria de les truites...




A continuació ve el Lago del Espejo (20), que reuneix al voltant d'un llacuna d'aigües cristal·lines la més variada flora i fauna aquàtica.












Per últim, donem una volta per la zona d'exposició, exhibició i vol d'aus rapaços, on es mostra els valors d'aquestes aus, la seva funció i conservació en el medi ambient. Es pot veure falcons, voltors, mussols, àligues i altres espècies. Durant el dia fan tres sessions d'exhibició, dos al mati i una per la tarda...









Sortim del parc, i abans de tornar cap al cotxe, donem un tomb per darrera del monestir, on podem veure l'entrada a l'església, l'antiga hospederia i la torre de l'homenatge.











Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada