Les Cinco Villas (I): Sos del Rey Católico i Uncastillo

(11/09) L'últim dia visitem la part septentrional de la província de Zaragoza, amb un ampli territori que baixa des del pre-pirineu, limita amb la Jacetania, fins a la vall de l'Ebre, i que s'articula al voltant de les anomenades Cinco Villas, formada per Sos, Uncastillo, Sádaba, Ejea i Tauste. Comarca fronterera durant la major part de l'Edat Mitja, el seu terreny separava cristians de musumans i posteriorment entre els regnes cristians. Farem la visita de nord a sud.

Sos del Rey Católico

Tocant al prepirineu trobem aquesta villa medieval, Sos, que és un goig veure-la i passejar pel seu nucli urbà, declarat Conjunt Històric Artístic el 1968. Plaça fronterera cristiana i posteriorment entre els regnes d'Aragó i Navarra, està assentat sobre un turó, la Serra de la Penya, i enmurallat per a defendre's millor dels conflictes bèl·lics de l'Edat Mitjana. El nom es deu a què, en la casa de la família Sada, el 10 de març del 1452, va neixer el que seria rei Ferran el Catòlic.




Entrem pel Portal de la Reina, un dels set portals d'accés que es conserven...




passegem una mica per l'antic call jueu...


...i arribem a la Casa-Palau de Sada, lloc de naixement del rei catòlic. Erigit sobre l'antic castell, té una façana austera rematada en merlets i sobre la porta d'accés, es troba l'escut de la família Sada, i arran del palau hi ha l'església de San Martín de Tours (s. XIII). Avui allotja un centre d'interpretació on es pot coneixer la vida del monarca.



Tirem cap al carrer principal de Ferran el Catòlic, on hi ha el Palau Español de Niño (s. XVI). Era el palau nobiliar dels Español de Niño convertint-se a mitjans del segle XIX en el col·legi de les nenes de Sos. Destaca la seva portada i la galeria d'arcs.


En el mateix carrer, arribem a la Plaça de la Vila, envoltat d'edificis emblemàtics. Primer una porxada, on es realitzava el mercat setmanal durant l'època medieval i moderna. En la unió dels arcs interiors es troba un buit on poder penjar la balança romana i un esquerda vertical corresponent a la mesura de la vara aragonesa o jaquesa, elements necessaris per a l'oficial del mercat, l'almutazaf.

En una de les cantonades, el Col·legi Isidoro Gil de Jaz (s. XVIII), un col·legi escolapi pels nens de Sos, i que va impulsar i fondar Isidoro Gil de Jaz, ministre del rei Carles III. Avui en dia segueix sent el col·legi de la villa. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, la última d'elles amb una sèrie d'arquets que es remata amb un aleró de fusta i l'escut del fondador.


Davant, la Casa de la Villa, un ajuntament renaixentista del segle XVI. Sobre la porta d'accés, es troba l'escut de la villa. Com molts palaus aragonessos, podem veure una galeria d'arcs de mig punt en la planta superior i un gran aleró de fusta. Al costat, la llotja medieval, lloc de mercat i espai de reunió del concejo en l'època medieval.





Seguim caminat, i passem per un altra porxada, i veiem en l'església de San Esteban, mig amagada per l'antic caseriu que l'envolta. Entrem per la portada romànica en aquest temple de tres naus, on destaca una pila baptismal del segle VIII. Un vigilant, t'explica quatre coses del temple, i per una propina, pots baixar a la cripta per una escala de cargol.




Baixem a la cripta o església de Santa María del Perdón (segle XII) on es conserven pintures murals gòtiques en cadascuna de les tres capilles absidals.





Sortim de l'església, i al costat, en el punt més alt de la villa, roman el vestigi més important de l'antic castell del segle XII: la Torre de l'Homenatge, de planta quadrada.






Uncastillo

Arribem a la següent villa, assentada al costat del riu Cadenas, marcada per les torres de les seves esglésies, així com les restes del castell en la penya d'Ayllón. Les primeres referències d'aquest enclau daten del segle X, quan sota domini del rei navarrés Sancho Garcés I va construir la fortalesa que va donar nom a la villa. Primer davant dels musulmans i després amb el regne de Navarra, una vegada passà a la corona aragonessa, Uncastillo tenia un gran valor estratègic. Durant el segle XII, el seu esplendor era màxim com queda reflexat en les sis esglésies que conserva la villa.


Deixem el cotxe i caminem a la vora del riu, on veiem a mà dreta dues esglèsies sobre unes petites elevacions. Primer, hi ha l'església de San Felices (s. XII), d'estil romànic, on destaca l'escultura de les seves dues portades, relacionada amb el taller del Mestre de San Juan de la Peña.

L'altra església és la de San Juan (s. XII), situada sobre una necròpoli medieval. D'una sola nau, i molt austera des de fora, difereix de la resta de les esglésies de la villa, per la seva planta amb fals creuer conformat per dues capilles laterals. Des d'aqui, tenim unes vistes magnífiques d'Uncastillo.


Tornem a creuar el riu, endisant-nos en el nucli medieval, amb la magnífica església de Santa María la Mayor. Va començar a construir-se el 1135 amb el recolçament del rei Ramir II i consagrada en 1155. Va obtindre nombrosos favors reals, que confirmen la importància d'aquest temple, que també va ser col·legiata. Edificada en pedra d'excel·lent talla, consta d'un àbsid semicircular i una única nau, dividida en sis trams i coberta amb una bòveda de canó lleugerament apuntat sobre arcs doblats. Destaca la seva torre, de caràcter defensiu i amb un elegant remat gòtic...



... i la seva portada meridional, considerada una de les més belles del romànic espanyol, ricament decorada amb una gran varietat de personatges: músics, ballarins, acròbats, personatges en actituts quotidianes, animals i éssers fantàstics.


Seguint pel carrer principal, arribem a la Casa Consistorial (s. XVI), que presenta una típica façana renaixentista, de clara influència italiana, desenvolupada en tres plantes. La virtut de la justícia presideix la portada principal, juntament amb l'escut de la villa, franquejat per la fortalesa i la prudència. Figures de la fe, l'esperança, la caritat i la templança les trobem pels frontons dels quatre finestrals de la planta noble. La terçera planta presenta una galeria de finestres arquitravades, que es poden veure en el pati d'entrada.

Tirem direcció cap al castell on hi ha l'església de San Martín de Tours. Primer va ser un temple romànic, del segle XII, d'una sola nau amb un àbsid semicircular, amb alguna influència de la catedral de Jaca i l'estil jaquès. En el segle XVI va ser reformada, afegint-se nous trams, noves capilles i també es va construir un petit claustre tocant al mur nord. Tancada al servei religiós, l'edifici acull un centre d'interpretació d'art religiós i l'oficina de turisme.

I des d'aqui, a pocs metres, es troba el castell, que ocupava una extensió de més de 6000m2, i del qual en queden dos edificis emblemàtics; la Torre de l'Homenatge, de planta quadrada que té els seus origens en la línia defensiva que organitzà Sancho Garcés I en el segle X per defendre el sud dels seus dominis davant l'expansió musulmana. L'altre és el Palau de Pere IV, un palau gòtic del segle XIV, amb dos plantes de saló cobertes amb bòvedes de creuaria, i amb una torre octogonal adosada al palau.

Baixem, i arribem a la Plaça dels Cinquanta Cavallers, anomenada així en 1997, quan la villa va conmemorar els 1000 anys d'un fet considerat històric en el qual el cabdill musulmà Almançor va capturar cinquanta cavallers d'Uncastillo, que llavors pertanyia al regne de Navarra. Se'ls emportà a Còrdoba com a garantia que els cristians no atacarien places musulmanes. Tres anys després, un atac cristià va motivar la decapitació dels cavallers.

Finalment, arribem a la Plaça del Mercat. Com la villa disposava de dues parroquies, la de San Martín i la de Santa María, aquesta divisió incidia en la vida social i econòmica, com la singular existència de dos mercats. Un en la Plaça de Santa María, i l'altre en la que fins avui ha conservat el nom de la Plaça del Mercat. Presenta els tradicionals pòrtics on mercaders i públic es protegien de les inclemències hivernals i la canícula estival.



La plaça està ubicada al costat d'una de les portes de la villa, per on entrava la mercancia i es pagava els corresponents impostos. Testimoni, és el lloc on es penjava la vara aragonessa, visible en un dels laterals de l'arc d'accés.

I amb això, donem com acabada la visita, i agafem carretera direcció Sádaba... (continua en la següent entrada)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada