Bursa (Turquia)

Bursa és la quarta ciutat més gran de Turquia i la visitem molt ràpidament. Es coneguda com la ciutat verda, ja que és el color predominant en les seves construccions més antigues i emblemàtiques. Va ser capital de l'imperi otomà després de conquerir la ciutat a l'imperi bizantí l'any 1326. Posteriorment, el 1365, amb la conquesta d'Edirne, la capital es trasl·ladà cap a la nova ciutat otomana.




La cria del cuc de seda des de l'època bizantina va fer que la ciutat fos pròspera al llarg del temps. En els seus tallers es feia la seda i en els seus caravanserails s'allotjaven les caravanes provinents d'orient que transportaven les millors sedes perses. Així, Bursa va convertir-se en referència de l'anomenada Ruta de la Seda, que arribava fins a la Xina.



L'autocar ens deixa al costat de la Ulu Camii (1396-99), la mesquita més gran de la ciutat i una mostra de l'arquitectura otomana inicial, com veurem a l'entrar, molt diferent a les que vam veure per Estambul. Va ser construïda per Ali Neccar, seguint les ordres del sultà Beyazid I. Es un edifici de planta rectangular amb vint cúpules distribuides en quatre files per cinc cada una d'elles, sostingudes per dotze columnes. El número es degut a què el sultà va prometre construir vint mesquites al guanyar la batalla de Nicopolis.


Té dos minarets i en el seu interior hi ha 192 inscripcions monumentals en els murs escrits per cal·lígrafs de renom. També destaca, exemple de l'arquitectura d'aquella època, la font de marbre en l'interior de la mesquita on els fidels fan les seves ablucions. La cúpula que s'alça sobre la font està coronada amb un tragallum. Així, la font reflexa la llum i ajuda a il·luminar l'interior de la mesquita. Com hem vist, posteriorment la font es construïa fora de la mesquita.











Després tenim uns trenta minuts per a donar un tomb pels voltants, on hi ha basars dedicades majoritàriament a la venda de mocadors de seda i altres productes, i que estan situats en els caravanserails que hem esmentat anteriorment. El més important és el basar Koza Han, construït pel sultà Bayezid II, durant els anys 1490-91. Està format per un edifici principal de dues plantes al voltant d'un pati gairebé quadrat, amb un segon pati, situat a l'est, on hi havia els estables i magatzems. Disposa de 95 habitacions, que formen les botigues d'avui en dia.








Al centre del pati hi ha una mesjid, una petita mesquita, feta de pedra amb una font. El mesjid amb la seva planta octogonal descansa sobre vuit pedestals en les cantonades, i una altra al centre.




Agafem l'autocar, i després d'uns minuts, ens deixa al costat Yesil Türbe, el Mausoleu Verd que allotja la tomba del sultà Mehmet I, fill de Beyazid I, i considerat com el restaurador de l'imperi otomà, que s'havia desmembrat per la successió al tron del seu pare i la invasió de tribus bàrbares. El guia ens explica llavors les condicions del funeral musulmà, on el cos es enterrat sota terra, amb el cos mirant cap a la Meca, i l'ataud es conserva d'ornament.



El mausoleu té una àmplia decoració de ceràmica, tant per dins com per fora, amb rajoles de color turquesa. Degut a un terratremol, el 1855, moltes d'elles van ser substituïdes per altres més modernes, i els colors són de caire més blau que no pas verd. La tomba de Mehmet és una obra amb inscripcions grogues sobre un fons de lacería, típics decorats de línies rectes entrellaçades, en aquest cas blaus i adornades amb garlandes de flors. Apart de la seva tomba, hi ha la de familiars seus.








Com no podem visitar la Mesquita Verda, tancada per reformes, ens anem cap a dinar...


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia