Troia (Turquia)

Sobre el turó de Hisarlik, des d'on es domina l'estret dels Dardanels, que uneix el mar Egeu i el de Màrmara, trobem les restes arqueològiques de Troia. Fins a finals del segle XIX, Troia era una mescla de llegenda i mitologia que només semblava cobrar vida en la I·liada d'Homer. L'arqueòleg alemà Heinrich Schlieman inicià les excavacions en 1870 que durà vint anys, buscant la Troia d'Homer. La seva feina també va ser molt criticada, doncs va estar més interesat en trobar tresors que no pas en examinar el jaciment. En 1998 es varen reanudar les excavacions i els estudis indicaren que en el seu inici, Troia estava estratègicament sitada en una elevació del terreny i propera a la costa en una bahia. L'evolució orogràfica del terreny i els meandres, van fer que el mar es trobi a dia d'avui a varis quilòmetres de la costa.



S'han trobat 9 nivells que corresponen a nou ciutats d'èpoques diferents superposades unes sobre altres. Aquests nivells els anirem veient, passejant pel jaciment, amb etiquetes i numerades cardinalment i que corresponen a:

Troia I: (3000-2600 a.C.) era un petit recinte fortificat que vivia de l'agricultura, la caça i la pesca. Tenien relacions amb altres pobles de l'Egeu, i es creu que va ser destruït per un incendi.

Troia II: (2600-2300 a.C.) les muralles eren més grans i reforçades amb grans torres. L'accés es realitava per grans rampes empedrades, i es van construïr les primeres cases de pedra. Un terratremol va destruir la ciutadella.

Troia III: (2300-2200 a.C.) Es tornà a reforçar les muralles arribant a 10m d'espessor. Després d'un nou terratremol, el seus habitants deixaren la ciutat i els seus bens. Schliemann va trobar moltes peces d'orfebreria i joieria de l'època que va atribuir erròniament al tresor de Priam (rei de Troia en la narració d'Homer). A partir d'aquí va haver una temporada de decliu i...

Troia IV: (2200-2050 a.C.) va tancar-se en les seves muralles, dedicant-se bàsicament a la cria ganadera. Després del decliu, els seus habitants abandonaren la ciutat.

Troia V: (2050-1900 a.C.) Un altre poble hi arribà i va introduir el cavall en la zona. La ciutat va tornar a prosperar de forma ràpida.

Troia VI: (1900-1300 a.C.) L'edat d'or de la ciutat. Es va construir una muralla de 550m de llargària, amb nombrossos intercanvis comercials amb Grècia. La ciutat s'omplí de palaus. Per desgràcia, un nou terratremol colpejà la ciutat.

Troia VII: (1300-1100 a.C.) Els estudis diuen que en aquesta època es quan va tenir lloc la guerra de Troia contra els grecs, que narrà Homer. Finalment Troia va resultar una vegada més danyada i els seus habitants l'abandonaren.

Troia VIII: (700-350 a.C.) Quatre segles després, els seus nous habitants van ser els eolis, que van ser expulsats pels perses en el segle VI. L'any 334 a.C. Alexandre Magne va alliberar la ciutat. Lisimac, el seu succesor, va canviar el nom de la ciutat passant a anomenar-se la Nova Il·lió.



Troia IX: (350 a.C.-400 d.C) Amb Juli Cesar (85 a.C.) va passar a ser ciutat romana, i ell i August van engrandir la ciutat, construïnt nous palaus i temples.







El jaciment és considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i apart de la història i importància del mateix, la visita pot decepcionar, en comparació amb altres restes que vam veure. Queda molt poc i en gairebé tots els edificis, només queden els fonaments. El cavall de fusta de l'entrada va ser construït el 1974 i és obra de l'arquitecte Kadir Izzet Senemoglu.





Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada