Rocabruna i Beget

Rocabruna i Beget formen part actualment del terme municipal de Camprodon. L'accés es fa des de Camprodon, en direcció a Molló, per l'actual C-38, trencant a uns 2km per una desviació a mà dreta, amb una carretera que es va fent a mida que s'avança més estreta i plena de revolts.

Rocabruna

Primer trobem Rocabruna, una petita entitat de població que es troba a la capçalera del riu de Beget, dit també en aquest sector riu de Rocabruna. El més destacat és l'església parroquial de Sant Feliu, que s'alça a 972m d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII que va ser restaurada el 1929, amb una única nau amb volta d'arc apuntat i d'absis arrodonit, una senzilla portada a migdia amb una porta ornada amb una ferramenta romànica i campanar quadrat, acabat en piràmide.

Les primeres notícies de l'església són del segle X, en una cessió del comte de Besalú del lloc Bruna amb la seva església de Sant Julià, que posteriorment va ser dedicada a Sant Feliu. Es trobava dins de la jurisdicció del senyor que Rocabruna, que la cedí al bisbat de Girona al segle XII. 


Al sud de l'església, coronant un tossal, es troba les restes del Castell de Rocabruna, l'origen del qual es remunta al segle X, des del qual s'ofereix unes magnífiques vistes sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn, que és molt ennegrit.


Beget

Més endavant, tenim Beget, situat a l'extrem oriental del Ripollès en un fondal, a 541m d'altitud, a la vora del riu de Beget, a la confluència amb el seu afluent, la riera de Salarsa. Beget és un poble pintoresc i encantador amb aspecte de pessebre amb els seus carrers i cases de pedra i balcons de fusta, esglaonats sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts medievals.



Fou construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, del qual només  en queda alguna referència testimonial a l'església, consagrada a Sant Cristòfol. Un cop deixat el cotxe a les afores, ja es pot veure l'església de Sant Cristòfol, que constitueix un dels exemplars romànics més bells de la zona i tota una mostra del romànic pre-pirinenc en el seu estat més pur. La primera referència documentada del temple és del mitjan segle X. L'edifici actual, romànic, pertany al segle XIII.



Té una sola nau amb volta de canó apuntada i una planta de creu llatina. La porta d’entrada, al sud, és com un petit arc de triomf basat en cinc arcs en degradació bellament decorats. A la façana de ponent hi destaca un ull de bou, en el lloc on anteriorment hi degué haver una finestra allargada. El campanar està adossat a la nau principal, a l'alçada del transsepte i cada pis està decorat amb arcuacions llombardes, dents de serra i altres detalls.


En el seu interior es troba la Majestat de Beget del retaule de l'altar major, del segle XII: una talla de fusta policromada que medeix 207cm, de composició totalment vertical, i que ha estat venerada al llarg dels segles. La túnica, el cenyidor de doble nus a la cintura, el rostre emmarcat pel pentinat dels cabells, i tota la riquesa de detalls que emana d'aquesta figura fan que sigui una de les talles romàniques més belles que es conserven actualment a Catalunya. La iconografia situa el model d'aquesta talla del Crist en majestat en models de l'escola oriental, on la majestat va vestida amb túnica llarga amb mànigues. Els historiadors consideren la majestat de Beget una de les talles que van sortir d'un taller de Ripoll.

També conserva una pica baptismal romànica esculpida i buidada en un sol boc de pedra i decorada amb unes sanefes en forma de corda, un retaule gòtic d’alabastre, una imatge també gòtica i d’alabastre de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV) i un interessant conjunt de retaules barrocs que formen un bonic contrast amb el conjunt, de pulcres línies romàniques.



Des d'aquí també es poden ver diverses rutes i itineraris: a la carretera de Rocabruna a Beget també es troba el trencant que porta fins a les basses de Monars, al peu del Comanegra (1.558m), des d'on hi ha unes magnífiques vistes sobre l'Alta Garrotxa i els Pirineus. Seguint la carretera d'Oix, es pot enfilar-se cap a Coll de Buchs i arribar al veïnat de Sant Miquel de Pera, acabant la ruta a Oix, un altre poble petit i maco de veure.


Anar a: La Vila de Camprodon | El Passeig de la Font Nova de Camprodon | El Passeig Maristany de Camprodon

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada