Andorra. La parròquia de La Massana

Web: www.lamassana.ad
Habitants: 9.900
Alçada: 1.230m
Poblacions: La Massana, Sispony, Anyós, l'Aldosa, Erts, Pal i Arinsal

La Massana és la parròquia més dispersa i amb més nuclis petits del Principat i amb una major superfície arbrada. Com altres parròquies, té uns origens comuns i semblants que ja hem parlat en les entrades anteriors. La primera referència històrica es torna a trobar en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell del segle IX, sota la denominació de Maciana. La principal activitat ecònomica del territori, durant segles, va ser l'agricultura i la ramaderia. Al segle XVI l’economia andorrana fa un important pas endavant amb la indústria del ferro. Una mostra d'aquest fet es pot veure visitant la Farga Rossell.

Presideix La Massana el pic més alt d'Andorra, el Comapedrosa, de gairebé 3.000 metres (2.942 metres per ser exactes), des d'on es té una vista espectaular, amb els límits del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa que dibuixen una mena de corona resseguida per cims i serres, que emmarquen estanys d'origen glacial, torrents i rius. Al Parc, hi ha diversos itineraris, entre els que destaca el dels Estanys Forcats, de màxima dificultat. En el camí del llac de les Truites i del refugi del Comapedrosa, es pot contemplar la cascada del riu Comapedrosa, fluïda a la primavera i gelada a l'hivern.

A la parròquia hi ha diverses esglésies romàniques. En el nucli antic de La Massana hi ha l'església de Sant Iscle i Santa Victoria, del segle XII construïda sobre un antic temple medieval. Als segles XIX i XX s'hi feren noves transformacions. Es de planta rectangular, amb un campanar de torre de base quadrada, sense cap resta constructiva de l'època romànica.

En l'interior es poden trobar cinc retaules barrocs datats entre els segles XVII i XVIII, amb el retaule major presidit per la imatge de la Verge dels Àngels i les dels sants titulars.





Altres coses a veure

Conjunt arquitectònic del poble de Pal, un dels més ben conservats del Principat d'Andorra, amb l'Església romànica de Sant Climent (segles XI-XII), amb un campanar d'estil llombard de tres pisos de finestres geminades, el darrer dels quals mostra finestres geminades dobles, úniques a Andorra.

Centre d'Interpretació Andorra Romànica que també es troba a Pal, i que permet descobrir les claus del romànic als Pirineus, a través de les obres disseminades pel territori andorrà.

Casa Rull, a Sispony, que ens transporta en un viatge a través del temps per veure el funcionament d'una casa tradicional andorrana al segle XIX.

La Farga Rossell, construïda entre els anys 1842 i 1846, és un centre d'interpretació que explica el procés de transformació del mineral de ferro en lingots, i la seva posterior comercialització als mercats catalans.

Estació d'esquí Vallnord, sectors Pal i Arinsal

Telecabina de Vallnord, accés sector Pal


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia d'Ordino

Web: www.ordino.ad
Habitants: 4.400
Alçada: 1.298m
Poblacions: Ordino, Segudet, Sornàs, Ansalonga, Arans, Llorts i El Serrat

Ordino és la parròquia que millor conserva i respecta l'entorn natural, en una superfície de 85km2, on un 33% del territori són boscos. D'acord amb l'ordre protocol·lari, és la tercera de les set parròquies d'Andorra. Al segle IX, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell apareix per primera vegada Ordino amb el nom d'Hordinavi.

Històricament la base de l'economia de la parròquia ha estat l'agricultura i la ramaderia. Durant el segle XVI es va potenciar la indústria de la farga que va provocar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal. La indústria siderúrgica va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia i d'Andorra, fins a mitjan del segle XIX quan va començar a decaure.

Domina el poble d'Ordino el campanar de la torre de l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Aquesta església parroquial, del segle XVII, va ser edificada sobre els vestigis d'un antic temple medieval, i reformada entre els segles XIX i XX. Es de planta rectangular, té dues capelles laterals per banda i un absis quadrangular.

A l'interior trobem una talla romànica, una Mare de Déu de fusta policromada, que és una de les més petites del pais amb sols 44cm d'alçada. També es conserven cinc retaules barrocs, datats entre els segles XVII i XVIII. El de l'altar major, un dels més grans d'Andorra, està dedicat als Sants titulars. Totes les reixes de l'església daten dels segles XVII i XIX i van ser produïdes a les fargues d'Ordino, propietats de les famílies més influents de la zona com casa Rossell i casa d'Areny-Plandolt.

En el mateix carrer, hi ha la Casa-Museu d'Areny Plandolit, únic exemple d'una casa senyorial del Principat i que inclou una passejada pels seus jardins, i el Museu Postal, on es troba la col·lecció de segells del pais, des del 1928.

Un dels museus més curiosos és el Museu de les miniatures, amb una col·lecció de microminiatures del mestre ucraniès Nicolai Syadristy, que per 4€ es pot visitar. La sala del costat, entrant pel mateix lloc, hi ha el Museu Iconogràfic del Cristianisme, amb icones de l'art religiós ortodox rus, espanyol, ucraniès, búlgar i bizantí dels segles XVII, XVIII i XIX.

Nicolai Syadristy està considerat com el millor microminiaturista mundial i és l'únic museu fixe que hi ha en l'Occident on recull part de la seva obra. Gran part d'ella es pot trobar en el Museu Politècnic de Moscow i en l'exposició de Kiev Pechersk.

Les petites obres es presenten en vitrines especials on hi ha unes lents adaptades per a veure-les amb detall i precissió. L'exposició mostra exemplars únics fets a mà a partir de materials nobles com l'or i el platí o de materials comuns com el paper, llavors de fruites o grans d'arròs.




Altres coses a veure

Església romànica de Sant Martí de la Cortinada (s. XII), amb les seves pintures murals.

Ruta del Ferro, que permet descobrir el treball de la siderúrgia a Andorra entre els segles XVII i XIX, quan aquesta activitat era una de les principals fonts d'ingressos del pais.

Ruta Verdaguer, l'itinerari que el mateix Mossèn Jacint Verdaguer va recórrer per escriure Canigó, i que abarca des de la Cortinada fins a Arcalís.

Parc Natural de la Vall de Sorteny, el primer parc natural que es va crear a Andorra.

Estació d'esqui Vallnord, sector Arcalís


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia d'Encamp

Web: www.encamp.ad
Habitants: 14.350
Alçada: 1.250m
Poblacions: Encamp, La Mosquera, Vila, El Pas de la Casa i Les Bons

Gran part de la població es reparteix entre Encamp i el Pas de la Casa. Mentre que en Encamp, es poden trobar construccions romàniques al costat d'edificis del segle XXI, i a peu de pistes, en Pas de la Casa es troben diferents centres comercials i poder practicar l'esquí en l'època hivernal.



Santa Eulàlia d'Encamp

L'església parroquial d'Encamp és originalment d'època romànica, de la qual resten la paret de migjorn, la paret de ponent i el campanar, que amb 23 metres d'alçada és el més alt dels campanaris d'estil romànic llombard d'Andorra. Aquest té tres pisos de finestres, geminades les de les dues primeres i, modificades per acollir les campanes durant els segles XVI i XVII, senzilles, les de l'últim - i una decoració d'arcs cecs d'estil llombard.

El porxo va ser afegit a finals del segle XIV. El temple fou modificat i ampliat diverses vegades durant els segles XVII i XX. La darrera reforma es va fer en 1989, en què es van descobrir els fonaments romànics i es va ampliar considerablement l'edifici. A l'interior es conserven tres retaules barrocs.



El Funicamp

Per accedir a les pistes d'esqui de Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Prineus, des d'Encamp, hi ha el Funicamp, un telefèric que es va construir l'any 1998 per l'empresa Doppelmayr, amb una longitut de 6,1km que uneix Encamp, a 1.330 metres, amb els Cortals (Canillo), a 2.502 metres, amb una estació intermèdia, que es troba a 2.090 metres. Es el més gran d'Europa, amb cabines per a 24 places, i que pot transportar fins a 1.500 persones per hora.

El Funicamp és un telefèric de tipus funitel (funicular+telefèric), únic en els Pirineus, i tracta d'un remuntador de dos cables tractors d'on pengen cabines desembragables, amb dimensions superiors al d'un telefèric normal. Aquest sistema també ofereix una major residència al vent, no balancejant tant les cabines.

La línia té una forta pujada inicial i posteriorment circula més planerament. El segon tram es fa en pendent regular per pujar el tram de 400 metres restant. Entre 20 i gairebé 30 minuts tarda en recórrer la distància, resseguint la vall dels Cortals, amb unes magnífiques vistes que es pot gaudir durant el trajecte i un cop dalt del cim, en les Solanelles.

També hi ha la possibilitat d’aturar-se a l’estació intermèdia del Funicamp, on es troba els dos grups motors, per poder gaudir d’una passejada per la vall dels Cortals, on es pot fotografiar la peculiaritat del seu paisatge rural i de muntanya o fer una via ferrada, diverses rutes a peu o escalada al rocòdrom exterior dels Cortals.

Des d'allà, a l'estiu, és punt de sortida de múltiples rutes a peu i d'excursions amb 4x4 i guia. Per no saber els horaris, no vam poder combinar-ho i fer-la (surten a les 10:30h i a les 12:30h). Es visita l'Orri del Cubil, i s'acaba als Pessons, on hi ha un bar restaurant i es pot gaudir de més vistes magnífiques. En el circ de Pessons, neix el riu Valira, que va a parar al riu Segre, un cop passada la ciutat de la Seu d'Urgell.

Els Orris són un conjunt de construccions senzilles que s'utilitzaven fins a principis del segle XX per a la ramaderia ovina, localitzats en llocs on hi hagués presència d'aigua, disponibilitat de pedres per a facilitar el transport fins a les construccions i existència de pastures de qualitat.

Durant la temporada d'estiu, els ramats d'ovella peixien en les pastures d'alta muntanya, i els orris servien per acollir al pastor i el seu ramat durant aquest temps, responent a les necessitats bàsiques del fet: donar refugi al pastor i al bestiar (malalts, ferits, acabats de nèixer), permetre munyir les ovelles, elaborar i emmagatzemar el formatge i permetre reagrupar i tancar el remat.

(Preu Funicamp: 6€ | Funicamp+Excursió 4x4: 8€)

Altres coses a veure

Església de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera (segles XVI-XVII), amb un retaule dedicat als arcàngels amb escenes relatives a ells.

Conjunt medieval de Les Bons (segle XII), que conserva l'estructura tradicional dels pobles andorrans amb carrerons estrets i cases de pedra, i l'església de Sant Romà de Les Bons (segle XII), al voltant de la qual hi ha un conjunt medieval format per una torre de defensa, dos colomars, restes de llocs d'habitació i un depòsit d'aigua.

Museu d'Art Sacre, que mostra diferents objectes litúrgics procedents de les esglésies d'Encamp.

Museu Nacional de l'Automovil, amb una col·lecció de vehicles, que van des de l'inici de l'automoció fins cotxes produïts en la dècada de 1970.

Museu Etnogràfic Casa Cristo, que permet conèixer la manera de viure d'una família humil d'Andorra a principis del segle XX.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia de Canillo

Web: www.vdc.ad
Habitants: 6.200
Alçada: 1.526m
Poblacions: Canillo, Meritxell, Prats, l'Aldosa, Ransol, Molleres, El Vilar, El Forn, Els Plans, l'Armiana, Sant Pere del Tarter i Soldeu

Segons el tradicional ordre protocolari, Canillo és la primera de les parròquies d'Andorra. En les seves valls es troben Soldeu, el Tarter i Canillo, portes d'entrada a l'estació de Grandvalira, l'espai esquiable més gran dels Pirineus, amb una gran oferta d'activitats de neu. També és el centre religiós d'Andorra amb el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra.



El municipi de Canillo

En el nucli antic de Canillo es troba un petit edifici que resulta ser un molí fariner (segle XIX-XX) utilitzada per a moldre gra i fer-ne farina. Era d'ús particular i funcionava utilitzant la força hidràulica per moure les moles. Tot i que es conserva en bon estat, la maquinària no es pot posar en funcionament.

Una mica més adalt, hi ha l'Església parroquial de Sant Serni, d'origen romànic i reconstruïda en el 1758 i el 1768. L'església - dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa - és de planta rectangular i el campanar, adossada a la nau, és de planta quadrada i el més alt de les Valls d'Andorra amb 27 metres.

A l'interior es poden veure unes tombes testimonis d'un antic mausoleu annex a l'edifici medieval. També es pot contemplar una pica beneitera medieval, la creu de terme de Carlemany (del segle XVI) procedent del camí de Meritxell a Prats, i tres retaules barrocs (dels segles XVII i XVIII).




El Santuari de Meritxell

Baixant cap a Encamp, hi ha el Santuari de Meritxell, patrona del Principat. L'antic edifici, d'origen romànic i dedicada a Santa Maria, va ser reformat i ampliat
el segle XVII, però va ser destruït per un incendi l'any 1972. Llavors, el Consell General va encarregar a l'arquitecte Ricard Bofill el projecte d'un nou santuari que va ser inaugurat el 1976. El conjunt queda completat per un camí ral que va fins al poble de Prats, amb diversos oratoris i una creu de terme.

L'origen del nom, d'acord amb el filòleg Joan Coromines, ve del diminitiu merig, apócop de la paraula llatina meridiem (migdia), que era el terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol. I va ser en una d'aquestes zones que es va construir la capella dedicada a la verge.

La llegenda de Meritxell diu que el dia de Reis, el 6 de gener, els habitants de Meritxell anaven a missa a Canillo quan van veure una gavarrera florida i amb fulles verdes, fet impropi en la temporada hivernal. Al apropar-se van veure la imatge de la Mare de Déu. La imatge la portaren a l'església de Canillo. A l'endemà, es trobà a faltar la imatge i la trobaren al mateix lloc de la gavarrera. Els de Canillo no s'atreviren a moure-la, i els habitants d'Encamp l'agafaren per a ficar-la en la seva església, però va passar el mateix que havia passat en Canillo. Cap de les dues parròquies sabien que fer, i després d'una nevada, on a pocs metres de la gavarrera va quedar un espai net de neu, i sense dubtar-ho, van alçar una capella, principi del que avui en dia existeix, on allotjar la imatge.

El santuari nou és una construcció eclèctica, que sintetitza l'obra de l'home i del paisatge que l'envolta, inspirant-se en una barreja de diversos estils. El campanar de torre recorda els grans centres monàstics medievals del sud-est europeu, mentre que els grans arcs combinats amb pedra blanca i pissarra recorden els vestigis dels arcs torals de la vella capella després de l'incendi. Les grans obertures responen a certes reminiscències de l’art islàmic en un intent d’establir una relació amb el paisatge de l’entorn, així com el claustre dels miralls, que es reforça amb la presència de l’aigua. La disposició en creu grega de l’edifici i el joc de figures geomètriques del paviment ens acosten al Renaixement italià.

(Foto extreta de la pàgina del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill) El projecte original era més ambiciós i creuava la vall i ordenava i repoblava el paisatge circumdant. La crisi econòmica, el decurs polític i la resposta popular obligà que el projecte inicial no es dugués a terme en la seva totalitat. A l'interior també es pot apreciar una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell, desapareguda en l'incendi del 1972.

Entrant a l'església, a mà dreta, hi ha una exposició de deu maquetes d'esglésies romàniques d'Andorra, obra de Carlos Pérez Castelló. Reproduïts a escala 1:50 en tres dimensions, estan fetes de porexpan groc, un poliesterè que és un material tou i flexible.

L'antiga capella de Santa Maria de Meritxell va ser condicionada i reconstruïda, el 1994, com a espai de record i acull l'exposició permanent Meritxell memòria on s'explica la història del santuari, de la llegenda de la verge i fotos i records de com era aquest edifici i la devoció dels habitants d'Andorra per la seva patrona. L'incendi de la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 va destruir tot el que contenia: imatges, retaules, altars i la major part dels objectes de culte. L'edifici era d'estructura senzilla i de dimensions reduïdes. Tenia tres altars: l'Altar Major, el de Santa Anna i el del Remei.

Amb l'aprovació de la Constitució el 1993, s'abolí la sessió que el Consell General duia a terme anualment al santuari el dia de Meritxell, el 8 de setembre. Aquest fet va significar la separació del poder polític del secular.






Altres coses a veure

Església de Sant Joan de Caselles: una de les joies del romànic andorrà que data dels segles XI-XII, amb nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i un campanar d'estil llombard, que conserva a l'interior una Majestat romànica d'estuc, envoltada d'una escena pictòrica mural que representa la crucifixió amb Longinos i Sthephanon, acompanyats pel sol i la lluna.

Museu de la Moto, on es pretén retre homenatge a la moto i que recull màquines singulars i representatives de tots els temps, des del principi del segle XX fins avui.

Vall d'Incles i Coma de Ransol, rutes ecoturístiques

Palau de Gel d'Andorra: unes instal·lacions esportives d'alt nivell amb una pista de patinatge sobre gel de dimensions olímpiques.

Llac de Juglar: el llac més gran del Principat

Estació d'esqui Grandvalira, accés telecabina als sectors de Canillo, Soldeu i El Tarter

Grandvalira Golf Soldeu, el camp de golf més alt d'Europa



Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

El Principat d'Andorra

Al mig de la serralada dels Pirineus, entre els païssos d'Espanya i França, es troba el Principat d'Andorra, un dels estats més petits del continent europeu. Molta gent ha anat a Andorra per esquiar, durant la temporada hivernal, o de compres, en molt de les seves botigues o grans magatzems repartits pel territori. Però darrera de tot això, Andorra ofereix molt més: envoltat de naturalesa, podem trobar molts camins i poder fer senderisme, indrets idonis per a la pesca; un pais mil·lenari amb art romànic, museus, monuments... mostra del seu llegat històric.

Avui en dia, no val la pena venir exclussivament per a compres. Amb la globalització i les compres per internet, els preus a Andorra no són tant competitius com temps enrere. I gairebé a tot arreu, s'ha de pagar per aparcar, estant tot el lloc disponible en zona blava o places de parking de pagament, amb una carència de 30m, per si vols visitar quelcom ràpidament o fer un encàrrec.

Dades geogràfiques

Superfície: 468 km2
Capital: Andorra la Vella
Població: 85.000 habitants
Moneda: l'Euro. Abans de l'entrada del mateix a Espanya i França, hi havia la pesseta i el franc francès.
Règim polític: coprincipat parlamentari
Economia: el comerç, el turisme i les finances són els tres motors d'economia que mouen el pais, arran del boom turístic produït a mitjan segle XX, sent residual l'economia tradicional de l'agricultura i la ramaderia.


Breu història del pais

La llegenda explica que Carlemany va fundar Andorra l'any 805 en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns. Lo únic cert és que en aquella època (segles IX-X), les valls andorranes eren feu dels comtes d'Urgell, fins que varen passar a mans de l'Església d'Urgell. Lluites i conflictes territorials amb els comtats dels voltants, van fer que els bisbes d'Urgell demanessin ajuda i protecció a la Casa de Caboet, que van rebre en feu les valls d'Andorra. Matrimonis de diverses generacions de Caboet, acabaren unint-los amb les cases de Castellbò, de Foix i de Bearn.

Així, en el segle XIII va ser una època de lluites aferrisades entre els Comtes de Foix i l'Església d'Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra. Les hostilitats acabaren quan, obligats pel rei català Pere II, el bisbe d'Urgell Pere d'Urg i Roger Bernat III, comte de Foix, van signar els Pariatges que establien la sobirania compartida del bisbe d'Urgell i del comte de Foix sobre Andorra, naixent així el Principat d'Andorra.

El 1419 es va crear el Consell de la Terra com a primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies per a tractar els problemes de la comunitat. Així, el Consell és un dels parlaments més antics d'Europa.

Durant el segle XV, el comtat de Foix passà a mans dels reis de Navarra, fins que l'any 1589, Enric III, rei de Navarra, esdevé Enric IV rei de França, unint a la corona francesa els drets de consenyoria dels comtes de Foix. Així, durant més de set segles, Andorra estigué governada per dos senyors feudals: el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, que amb la caiguda de la monarquia, passà a mans de la República Francesa. Amb la Constitució escrita de 1993, el poder executiu real el té el Cap de Govern, sent els coprínceps una figura simbòlica i de representació, i converteix a Andorra en un estat independent, de dret, democràtic i social, que culminà amb l'entrada del Principat a l'ONU.


Organització administrativa

El pais està dividit en set parròquies (que venen a ser com a termes municipals)representades i gestionades pels comuns (ajuntaments), i reben el nom del nucli de població que exerceix de capital. Algunes d'elles estàn dividides en unitats territorials menors com quarts o veïnats. El comú està format per un consell escullit cada quatre anys, on hi ha el Cònsol major, el Cònsol menor i de 8 a 14 consellers comunals. Les set parròquies en les que es divideix el pais segueixen un ordre protocolari, i són les de:


1. Canillo
2. Encamp
3. Ordino
4. La Massana
5. Andorra la Vella
6. Sant Julià de Lòria
7. Escaldes-Engordany

El poder legislatiu el té el Consell General, i és una evolució del Consell de la Terra que hem esmentat anteriorment. Està format per un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.

Llegir més