El Principat d'Andorra

Al mig de la serralada dels Pirineus, entre els païssos d'Espanya i França, es troba el Principat d'Andorra, un dels estats més petits del continent europeu. Molta gent ha anat a Andorra per esquiar, durant la temporada hivernal, o de compres, en molt de les seves botigues o grans magatzems repartits pel territori. Però darrera de tot això, Andorra ofereix molt més: envoltat de naturalesa, podem trobar molts camins i poder fer senderisme, indrets idonis per a la pesca; un pais mil·lenari amb art romànic, museus, monuments... mostra del seu llegat històric.

Avui en dia, no val la pena venir exclussivament per a compres. Amb la globalització i les compres per internet, els preus a Andorra no són tant competitius com temps enrere. I gairebé a tot arreu, s'ha de pagar per aparcar, estant tot el lloc disponible en zona blava o places de parking de pagament, amb una carència de 30m, per si vols visitar quelcom ràpidament o fer un encàrrec.

Dades geogràfiques

Superfície: 468 km2
Capital: Andorra la Vella
Població: 85.000 habitants
Moneda: l'Euro. Abans de l'entrada del mateix a Espanya i França, hi havia la pesseta i el franc francès.
Règim polític: coprincipat parlamentari
Economia: el comerç, el turisme i les finances són els tres motors d'economia que mouen el pais, arran del boom turístic produït a mitjan segle XX, sent residual l'economia tradicional de l'agricultura i la ramaderia.


Breu història del pais

La llegenda explica que Carlemany va fundar Andorra l'any 805 en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns. Lo únic cert és que en aquella època (segles IX-X), les valls andorranes eren feu dels comtes d'Urgell, fins que varen passar a mans de l'Església d'Urgell. Lluites i conflictes territorials amb els comtats dels voltants, van fer que els bisbes d'Urgell demanessin ajuda i protecció a la Casa de Caboet, que van rebre en feu les valls d'Andorra. Matrimonis de diverses generacions de Caboet, acabaren unint-los amb les cases de Castellbò, de Foix i de Bearn.


Així, en el segle XIII va ser una època de lluites aferrisades entre els Comtes de Foix i l'Església d'Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra. Les hostilitats acabaren quan, obligats pel rei català Pere II, el bisbe d'Urgell Pere d'Urg i Roger Bernat III, comte de Foix, van signar els Pariatges que establien la sobirania compartida del bisbe d'Urgell i del comte de Foix sobre Andorra, naixent així el Principat d'Andorra.

El 1419 es va crear el Consell de la Terra com a primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies per a tractar els problemes de la comunitat. Així, el Consell és un dels parlaments més antics d'Europa.

Durant el segle XV, el comtat de Foix passà a mans dels reis de Navarra, fins que l'any 1589, Enric III, rei de Navarra, esdevé Enric IV rei de França, unint a la corona francesa els drets de consenyoria dels comtes de Foix. Així, durant més de set segles, Andorra estigué governada per dos senyors feudals: el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, que amb la caiguda de la monarquia, passà a mans de la República Francesa. Amb la Constitució escrita de 1993, el poder executiu real el té el Cap de Govern, sent els coprínceps una figura simbòlica i de representació, i converteix a Andorra en un estat independent, de dret, democràtic i social, que culminà amb l'entrada del Principat a l'ONU.


Organització administrativa

El pais està dividit en set parròquies (que venen a ser com a termes municipals)representades i gestionades pels comuns (ajuntaments), i reben el nom del nucli de població que exerceix de capital. Algunes d'elles estàn dividides en unitats territorials menors com quarts o veïnats. El comú està format per un consell escullit cada quatre anys, on hi ha el Cònsol major, el Cònsol menor i de 8 a 14 consellers comunals. Les set parròquies en les que es divideix el pais segueixen un ordre protocolari, i són les de:


1. Canillo
2. Encamp
3. Ordino
4. La Massana
5. Andorra la Vella
6. Sant Julià de Lòria
7. Escaldes-Engordany



El poder legislatiu el té el Consell General, i és una evolució del Consell de la Terra que hem esmentat anteriorment. Està format per un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.








Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada