Andorra. La parròquia de Canillo

Web: www.vdc.ad
Habitants: 6.200
Alçada: 1.526m
Poblacions: Canillo, Meritxell, Prats, l'Aldosa, Ransol, Molleres, El Vilar, El Forn, Els Plans, l'Armiana, Sant Pere del Tarter i Soldeu

Segons el tradicional ordre protocolari, Canillo és la primera de les parròquies d'Andorra. En les seves valls es troben Soldeu, el Tarter i Canillo, portes d'entrada a l'estació de Grandvalira, l'espai esquiable més gran dels Pirineus, amb una gran oferta d'activitats de neu. També és el centre religiós d'Andorra amb el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra.



El municipi de Canillo

En el nucli antic de Canillo es troba un petit edifici que resulta ser un molí fariner (segle XIX-XX) utilitzada per a moldre gra i fer-ne farina. Era d'ús particular i funcionava utilitzant la força hidràulica per moure les moles. Tot i que es conserva en bon estat, la maquinària no es pot posar en funcionament.

Una mica més adalt, hi ha l'Església parroquial de Sant Serni, d'origen romànic i reconstruïda en el 1758 i el 1768. L'església - dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa - és de planta rectangular i el campanar, adossada a la nau, és de planta quadrada i el més alt de les Valls d'Andorra amb 27 metres.

A l'interior es poden veure unes tombes testimonis d'un antic mausoleu annex a l'edifici medieval. També es pot contemplar una pica beneitera medieval, la creu de terme de Carlemany (del segle XVI) procedent del camí de Meritxell a Prats, i tres retaules barrocs (dels segles XVII i XVIII).




El Santuari de Meritxell

Baixant cap a Encamp, hi ha el Santuari de Meritxell, patrona del Principat. L'antic edifici, d'origen romànic i dedicada a Santa Maria, va ser reformat i ampliat
el segle XVII, però va ser destruït per un incendi l'any 1972. Llavors, el Consell General va encarregar a l'arquitecte Ricard Bofill el projecte d'un nou santuari que va ser inaugurat el 1976. El conjunt queda completat per un camí ral que va fins al poble de Prats, amb diversos oratoris i una creu de terme.

L'origen del nom, d'acord amb el filòleg Joan Coromines, ve del diminitiu merig, apócop de la paraula llatina meridiem (migdia), que era el terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol. I va ser en una d'aquestes zones que es va construir la capella dedicada a la verge.

La llegenda de Meritxell diu que el dia de Reis, el 6 de gener, els habitants de Meritxell anaven a missa a Canillo quan van veure una gavarrera florida i amb fulles verdes, fet impropi en la temporada hivernal. Al apropar-se van veure la imatge de la Mare de Déu. La imatge la portaren a l'església de Canillo. A l'endemà, es trobà a faltar la imatge i la trobaren al mateix lloc de la gavarrera. Els de Canillo no s'atreviren a moure-la, i els habitants d'Encamp l'agafaren per a ficar-la en la seva església, però va passar el mateix que havia passat en Canillo. Cap de les dues parròquies sabien que fer, i després d'una nevada, on a pocs metres de la gavarrera va quedar un espai net de neu, i sense dubtar-ho, van alçar una capella, principi del que avui en dia existeix, on allotjar la imatge.

El santuari nou és una construcció eclèctica, que sintetitza l'obra de l'home i del paisatge que l'envolta, inspirant-se en una barreja de diversos estils. El campanar de torre recorda els grans centres monàstics medievals del sud-est europeu, mentre que els grans arcs combinats amb pedra blanca i pissarra recorden els vestigis dels arcs torals de la vella capella després de l'incendi. Les grans obertures responen a certes reminiscències de l’art islàmic en un intent d’establir una relació amb el paisatge de l’entorn, així com el claustre dels miralls, que es reforça amb la presència de l’aigua. La disposició en creu grega de l’edifici i el joc de figures geomètriques del paviment ens acosten al Renaixement italià.

(Foto extreta de la pàgina del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill) El projecte original era més ambiciós i creuava la vall i ordenava i repoblava el paisatge circumdant. La crisi econòmica, el decurs polític i la resposta popular obligà que el projecte inicial no es dugués a terme en la seva totalitat. A l'interior també es pot apreciar una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell, desapareguda en l'incendi del 1972.

Entrant a l'església, a mà dreta, hi ha una exposició de deu maquetes d'esglésies romàniques d'Andorra, obra de Carlos Pérez Castelló. Reproduïts a escala 1:50 en tres dimensions, estan fetes de porexpan groc, un poliesterè que és un material tou i flexible.

L'antiga capella de Santa Maria de Meritxell va ser condicionada i reconstruïda, el 1994, com a espai de record i acull l'exposició permanent Meritxell memòria on s'explica la història del santuari, de la llegenda de la verge i fotos i records de com era aquest edifici i la devoció dels habitants d'Andorra per la seva patrona. L'incendi de la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 va destruir tot el que contenia: imatges, retaules, altars i la major part dels objectes de culte. L'edifici era d'estructura senzilla i de dimensions reduïdes. Tenia tres altars: l'Altar Major, el de Santa Anna i el del Remei.

Amb l'aprovació de la Constitució el 1993, s'abolí la sessió que el Consell General duia a terme anualment al santuari el dia de Meritxell, el 8 de setembre. Aquest fet va significar la separació del poder polític del secular.






Altres coses a veure

Església de Sant Joan de Caselles: una de les joies del romànic andorrà que data dels segles XI-XII, amb nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i un campanar d'estil llombard, que conserva a l'interior una Majestat romànica d'estuc, envoltada d'una escena pictòrica mural que representa la crucifixió amb Longinos i Sthephanon, acompanyats pel sol i la lluna.

Museu de la Moto, on es pretén retre homenatge a la moto i que recull màquines singulars i representatives de tots els temps, des del principi del segle XX fins avui.

Vall d'Incles i Coma de Ransol, rutes ecoturístiques

Palau de Gel d'Andorra: unes instal·lacions esportives d'alt nivell amb una pista de patinatge sobre gel de dimensions olímpiques.

Llac de Juglar: el llac més gran del Principat

Estació d'esqui Grandvalira, accés telecabina als sectors de Canillo, Soldeu i El Tarter

Grandvalira Golf Soldeu, el camp de golf més alt d'Europa



Tornar a entrada principal d'Andorra