Itàlia. Florència (I): cap al Duomo

(09/01) Amb el bitllet comprat el dia anterior, agafem a primera hora del matí un tren Eurostar, en direcció a Firenze, capital de la regió de la Toscana, i va ser on es va desenvolupà el Renaixement des de finals del segle XIV cap endavant. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. En menys de 2 hores hi arribem.




Només sortir de la estació de tren, caminant en direcció al centre, es troba l'església de Santa Maria Novella, consagrada en l'any 1240 i amb una façana de marbre renaixentista feta per Alberti.


Seguim caminant pel centre, i hi ha la basílica de San Lorenzo, iniciada per Bruneslleschi, l'any 1425. Va ser l'església parroquial de la família dels Medicis, i molts dels seus membres estan enterrats aqui. Al voltant, es poden trobar diferents palazzos.


Arribem finalment a la Piazza del Duomo, on el Duomo, amb la seva façana de marbre rosa, blanc i verd i la seva característica cúpula domina el firmament de la ciutat. Es una de les quatre catedrals més gran del mon i va tardar dos segles en construïr-se.

El Baptisteri, inicialment un temple pagà, disposa d'unes portes daurades de bronze, conegudes com les Portes del Paradís.

La catedral, dedicada a Santa Maria del Fiore, va ser dissenyada per Arnolfo di Cambio i acabada als voltants de l'any 1367. Va ser coberta totalment amb marbres colorejats, com el Baptisteri.





La Cupola, construïda entre els anys 1420-26, és el punt més alt de la ciutat florentina. Es pot pujar, però decidim finalment pujar al campanari.




El Campanile, torre-campana de la catedral, va ser dissenyada per Giotto, pintor i arquitecte. El treball va ser acabat per Andrea Pisano i Francesco Talentti. Des de dalt, es té una panoràmica de tota la ciutat, veient-se per exemple la Piazza della Repubblica, construïda sobre l'antic barri jueu.