El monestir de Santes Creus

Complementant la ruta de Pont d'Armentera, a pocs km, es pot visitar el Reial Monestir de Santes Creus. Situat dins del municipi d'Aiguamurcia, en la comarca de l'Alt Camp, forma amb els de Poblet i Vallbona de les Monges els tres monestirs de la Ruta del Císter, i és l'únic on no hi ha vida monàstica.

Fundat el 1150, quan la poderosa família dels Montcada (el senescal de la casa comtal de Barcelona era en Guillem Ramon de Montcada) donà unes terres a Valldaura (en l'actual Cerdanyola del Vallès) a l'orde cistercenc per tal d'establir un monestir, i concretament a l'abadia de la Grand Selva, en el Llenguadoc. Deu anys després, s'establiren definitivament en un lloc més apartat, en Santes Creus, a la vora del riu Gaià. La època més gloriosa va ser quan el rei Pere III el Gran (1276-1285) va decidir que volia ser enterrat dins de l'abadia, i el seu fill, en Jaume II convertí les habitacions de l'abat en palau reial. Posteriorment, Pere IV El Cerimoniós (1336-87), que va ordenar l'enmurallament del monestir, va preferir que el panteó real passés a ser el monestir de Poblet. En els segles XVII i XVIII es varen seguir fent obres d'ampliació i reforma, fins que l'any 1835, amb la desamortització de Mendizabal, va haver l'exclaustració i el monestir es va veure abocat al total abandonament.

Entrant pel carrer principal, s'accedeix per una portalada, on hi havia l'antiga porteria, a la plaça de Santa Llúcia, on hi ha l'església parroquial que porta el mateix nom. Construïda l'any 1741, sobre les restes de l'antiga romànica del segle XVI, està formada per una sola nau, amb la paret esgrafiada.



Per accedir al segon recinte, s'ha de passar per la Porta de l'Assumpció de Maria (Assumpta), del segle XVIII. Damunt de l'arcada, entre dues columnes, es pot veure una imatge de la Verge, i damunt l'escut del monestir. La part interna, també d'ornamentació barroca, es remata amb una torre hexagonal amb finestres.


Passem pel portal i s'entra en la Plaça de Sant Bernat, de forma trapezoïdal i emplaçada en el centre, es troba una font de pedra, d'estil barroc tardà del segle XVIII, dedicat a Sant Bernat Calvó, abat del monestir i bisbe de Vic.


Als costats de la plaça es troben diferents edificis que serviren d'allotjament als monjos més vells, als menestrals, als pagesos, l'hostatgeria, i davant de la font, el palau de l'abad, del segle XVI, amb un petit pati, amb arcades que semblen ser procedeixen de l'antic hospital de Sant Pere dels pobres.



Al fons, la façana de l'església (1171-1280), estructurada en tres cossos, dominada per un gran finestral ogival, i una porta de mig punt, d'estil romànic, de finals dels segle XIII. Mideix 27 metres de base i 22 d'alçada i està formada tota ella per pedra de cadirat.



Al costat, la Porta Reial dóna accés a la galeria sud del claustre pels reis Jaume II el Just i Blanca d’Anjou. Davant, es troba el lloc d'esbarjo dels monjos joves, conegut com el Joc de la Pilota.



Passant per darrera del monestir, es pot veure el cimbori, del segle XIV, coronat per una llanterna barroca.





Entrant en el monestir, es podrà disfrutar en:

- l'església de les magnífiques tombes reals amb els reis ja esmentats i de Roger de Llúria, artífex de l'expansió al mediterrani de la corona catalanoaragonessa, i del seu retaule barroc, obra de Josep Tremulles en 1640,

- el seu claustre gòtic amb la font de marbre al mig d'una sola peça i 2,5m d'alçada i diferents sepulcres de famílies nobles,

- un claustre posterior, del segle XVI, més petit que l'anterior,

- el dormitori dels monjos, una impressionant sala de 46m d'allargada i 6m d'alçada (segle XII),

- el Palau Reial i moltes més estances, totes elles dignes de visitar...


Més informació en Les dependències del monestir de Santes Creus

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada