L'Eixample Malagrida d'Olot

Manuel Malagrida i Fontanet, fill d'un notari olotí, va ser un indià, que el 1916 va encetar una revolució urbanística a la seva ciutat natal, el resultat del qual va ser l'actual Eixample Malagrida. Aquest americano va emigrar a l'Argentina el 1890, on obrí un petit establiment de venda de tabac que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros: Cigarrillos París. Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos mundials de cartells publicitaris, els originals dels quals es poden trobar en el Museu de la Garrotxa, a Olot mateix.

Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s'establí a la seva ciutat natal i tres anys més tard va promoure i urbanitzar, dins la modalitat de ciutat jardí, amb grans torres i edificis envoltats de jardins, l'eixample d'Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, en una zona on hi havia uns aiguamolls, "El Pla dels Llacs".


El disseny el va fer el mateix Malagrida i, en la part tècnica, l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet. Es va dibuixar dos disposicions, en forma de grans centres radiocèntrics de carrers, amb dos focus: la plaça d'Espanya i la plaça d'Amèrica, que simbolitzaven l'agermanament d'Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió: el pont de Colom sobre el riu, enderrocat després de la Guerra Civil. Del projecte, iniciat el 1916, se'n construí la primera fase, dedicada a l'hemisferi espanyol, mentre que la segona, l’hemisferi americà, la projectà el 1926 Josep Esteve Corredor i no arribà a veure la llum. La urbanització fou inaugurada solemnement el 26 d'octubre del 1927 pel rei Alfons XIII quan aquest visità Olot convidat per en Manuel Malagrida.


Les places principals i centrals i els carrers i avingudes que en surten tenen noms de diverses regions espanyoles i de països americans. La Casa Malagrida del passeig de Gràcia de Barcelona també fa un homenatge a l’Argentina, ben palès, a més a més, amb l’efígie del còndor dels Andes i un medalló dedicat a Bartolomé Mitre, sisè president de la nació argentina.


Manuel Malagrida també va cedir els terrens per a la construcció de la Biblioteca Popular d'Olot (1918, no existent en l'actualitat) i la del grup escolar que porta el seu nom (1926). L'ajuntament d'Olot el va declar "Fill il·lustre" en 1957, i el seu retrat figura a la Galeria d'Olotins Il·lustres.


El passeig de Barcelona permet copsar tota la bellesa d’aquest eixample residencial, amb un seguit de cases senyorials de característiques modernistes i noucentistes d’entre les que destaquen la Torre Malagrida, actualment propietat de l'Ajuntament i convertida en alberg de joventut, i la Torre Pons i Tusquets.


La Torre Pons i Tusquets (1916-1917 | Passeig de Barcelona, 13) va ser obra de l'arquitecte Albert Blasco i Ochoa, on hi destaquen els seus balcons de fusta, la torre a l'angle, la tribuna amb coberta piramidal i també les belles columnes de l'escala d'entrada a la casa.

Es tracta d'una casa de planta rectangular amb diferents cossos de planta rodona i quadrada avançats. Disposa de soterrani, per la vivenda dels porters, el pis principal i un segon pis. Alguns dels cossos avançats disposen d'un tercer pis. Les obertures dels pis principal són finestres amb arcs lobulats i el segon pis predominen les amplies balconades amb baranes de fusta. El teulat va ser fet amb teules planes i es troba a diferents nivells.

Cal destacar el porxo d'entrada sostingut per cairats de fusta i una columna monolítica amb capitell amb decoracions florals. Aquestes mateixes decoracions formen un fris que recorre la part alta del porxo d'entrada.

Seguint la tipologia del passeig de Barcelona és una casa d'amplis jardins i unifamiliar. Encercla la casa una reixa de ferro, de línies verticals i ondulades a la part superior. Forma un portal d'entrada amb dos pilastres realitzades amb ferro marcadament ondulat. El seu estil és clarament modernista, més que el propi edifici que es pot considerar com eclèctic.

En aquest espai privilegiat, Manuel Malagrida va fer-se construir el seu propi palauet, la Torre Malagrida (1920-1922 | Passeig de Barcelona, 15), i li va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Es tracta d'un edifici noucentista d'un estil eclèctic, que consta de planta baixa, pis i golfes.

La façana principal, que dóna al passeig de Barcelona, està franquejada per dos lleons ajaguts. La porta d'entrada està coberta per una cúpula, i a la mateixa alçada de la cúpula hi ha un balcó decorat amb gerres. A la part més alta hi ha unes golfes amb tres finestres amb una columna emmarcant-les. A la part esquerra hi ha un element arquitectònic també amb cúpula i aguantant per columnes. L'accés lateral per a carruatges té forma de templet, amb cúpula.

A la planta noble hi havia la residència de la família, amb menjador, sales d’estar, despatx, cuina i les habitacions —més fresques que les del pis superior—, tot decorat amb diversos frisos daurats i rajoles hidràuliques. Al primer pis, més calorós, hi havia les estances del nombrós servei de la casa: minyones, cuineres, mainaderes, jardiner, xofer —van tenir el primer cotxe de la ciutat— i també una gran habitació per a convidats. Al centre de l’edifici hi ha una notable lluerna de vitralls, de grans dimensions, per donar llum al saló principal.

L’edifici té jardins geomètrics de tipus francès, amb glorieta i arbres de grans dimensions, alguns de procedència llunyana, tal volta un record de l’esperit aventurer del propietari. En aquesta casa va prendre el te Alfons XIII i la seva família en la visita a la ciutat, el 1927, amb motiu de la inauguració de l'Eixample i com a mostra de la consideració dels Malagrida per la classe dirigent del país.

L’estructura de la casa és complexa, sobretot en la teulada, amb mansardes d’inclinacions diverses, circumstància que va afavorir l’aparició de degoters de difícil solució. Tot plegat, juntament amb la situació política, va contribuir al fet que la família deixés d’estiuejar-hi i encara es malmetés més el conjunt. Durant anys d’abandonament, diversos brètols hi van fer destrosses. L’Ajuntament d’Olot va comprar l’edifici el 1982 i es van iniciar, en primer lloc, les obres de restauració del teulat. A poc a poc, es va anar refent bona part de tota l’esplendor del passat en la decoració de les seves parets i sostres. Per donar utilitat a l’edifici es va convertir en alberg, servei inaugurat el 1988, tot i que en un primer moment només n’ocupava la primera planta, amb 30 places. Després s’hi incorporà la planta noble, de manera que els residents fan servir els espais de can Malagrida, que un acurat servei de neteja i manteniment ha conservat en un estat més que notable. En el semisoterrani, originàriament per a cotxeres i safareigs, ara hi ha el menjador, cuina-office, sales i més habitacions, de forma que hi ha lloc per a un total de vuitanta persones.

Reaccions:

2 comentaris :

  1. Hola!

    Perdona que t’ho escrigui aquí, però no he trobat cap email al teu blog.

    Cerquem la col•laboració de bloguers, escriptors i viatgers de tota mena que vulguin participar amb una o més experiències de viatge per fer-ne un llibre en català.

    Trobaràs les bases de participació al nostre web:

    http://www.novacasaeditorial.com/ca/aquest-estiu-a-mes-de-passar-tho-be-escriu/

    I si tens facebook t'agraeixo que comparteixis el post per si a algú li pot interessar: https://www.facebook.com/NovaCasaEditorial/posts/844263438957754

    Gràcies.

    Si tens dubtes estem a la teva disposició a l’email novacasaeditorial@gmail.com

    Una abraçada, salut i bons viatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia:
      M'ho miraré a veure si puc aportar quelcom.
      En tot cas, és una bona iniciativa.

      Elimina