Setcases

El municipi de Setcases ocupa l'extrem nord-oest de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, al límit amb el Conflent i el Vallespir. El naixement del riu Ter es produeix al circ muntanyós d'Ulldeter, i on es va construir a principis del segle XX el primer refugi de muntanya de la península. El promotor de la idea i pioner de l'excursionisme pirinenc fou Cèsar August Torres, amb el Centre Excursionista de Catalunya, la casa del qual trobem a Camprodon. Edificat a 2.390m d'altitud, és una bona base per fer excursions al Canigó, al pic de Bastiments, al Santuari de Núria, al Costabona, al pic de la Dona i al pic de l'Infern.

En aquesta vall alta del Pirineu, des de ben antic, les riqueses natural del seu entorn han donat tot tipus de contes i llegendes populars. Conta la tradició que l'origen de Setcases es deu a una família de ramaders formada per un pare i set fills. Arribaren de les terres baixes amb les ovelles, buscant pastura fresca, al pla d'Hospitalets. Al cap de pocs dies va haver-hi una gran tempesta i una gran nevada. Els nois, que no havien vist mai la neu, van anar al pare, que era cec, i li van descriure el que queda del cel d'aquella manera: "Pare, cauen del cel com flocs de llana molt blancs i molt freds que emblanquinen la terra i els arbres i en tocar-los es tornen aigua". El pare, preocupat i alarmat, els assabentà que aquells flocs s'anomenaven neu i que en podia caure molta i cobrir durant molt temps tot l'herbatge. Decidí doncs baixar de la muntanya i va demanar als seus fills que estiguessin alerta, que es quedarien allà on trobessin un saüc florit, per tal d'evitar que les ovelles morissin de fred o de fam. Un xic més avall, arribats al cim del que ara és Setcases, deixaren enrere les últimes volves de neu i veieren la flor de saüc, i aquí condicionaren el ramat i cada un dels set germans es van construir una cabana. Amb el temps les cabanes foren engrandides i Setcases es convertí en un poble.

La llegenda s'allarga amb què poc després els germans localitzaren una veta d'argent en plena muntanya. El descobriment arribà a oïdes del mític rei Marsil, el qual viatjà a Setcases i extragué gran quantitat de metalls i riqueses, amb els quals fundà la ciutat de Marsella.

Els orígens històrics es remunten al 965, any en què el comte Sunifred de Besalú esmenta el lloc en unes donacions fetes al monestir de Sant Pere de Camprodon. El 1017 una butlla papal de Benet VIII al monestir de Camprodon torna a esmentar el lloc, amb el nom definitiu de Septem Casis, tot confirmant al cenobi el dret de pesca al Ter des de Setcases als Calquers. Però el fet històric més important fou la donació, per part del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, al monestir de Ripoll, el 1118, de l’extens alou que posseïa a la parròquia de Sant Miquel de Setcases i que devia comprendre la major part del terme. Des d’aleshores el monestir fou senyor alodial, i les rendes de Setcases foren assignades al monjo cambrer. Malgrat el domini senyorial de Ripoll, la jurisdicció del terme fou exercida des del segle XVII pel veguer de Camprodon.


A banda i banda d’aquesta vall, fins a altituds que sobrepassen els 2 000 m, hi ha grans boscos de pins i d’avets, la majoria de propietat estatal i alguns encara de propietat comunal. Al seu costat hi ha emprius i drets de pastura que daten de molts segles. Hi havia hagut grans discussions sobre l’aprofitament de les herbes entre el monestir de Ripoll, senyor del lloc, i la gent de Setcases, i el 1435 es firmà una concòrdia entre el monjo cambrer de Ripoll i dos síndics de la Universitat de prohoms de la parròquia de Sant Miquel de Setcases. Aquest document, redactat sobre pergamí i conegut com la pell, va quedar gelosament guardat a la casa del comú durant molts segles. El poble pensava que gràcies al document tenien dret a tota l'explotació forestal i a les pastures comunals. Finalment, un enginyer forestal, després de subornar l'agutzil, va poder-lo consultar i fer-ne una còpia. En realitat, el document era un simple dret de pastures, i els boscos pertanyien a l'Estat.


Un bon nombre de fondes, pensions i restaurants, amb vistes al turisme atret sobretot pels esports d’hivern, ha donat un nou caràcter a la població, que ha perdut, en part, l’aire rural tradicional, degut a què és poden fer moltes excursions, ja siguin a peu, o amb dues o quatre rodes, i també tenim a poca distància d'aquí, l'estació d'esquí Vallter 2000, inaugurada el 1975, i una de les estacions d'esports d'hivern més pròximes a Barcelona, i per tant, força concorreguda, gràcies a la millora dels accessos dels últims temps.

Aquest nou aire també ha fet perdre part de l'arquitectura tradicional de Setcases, que constituïa una bona mostra de l'arquitectura popular de la vall, alterant-se per noves construccions i per la restauració de cases antigues per a segona residència, on no se n'ha respectat ni l’estil ni els materials constructius. L’únic sector que conserva el caràcter original són les cases que resten sobre el torrent de Vall-llobre, situades a l’esquerra del Ter.

El poble és presidit per l'església de Sant Miquel. Tot i que la parròquia era petita, era una de les més riques de la part alta del Pirineu gironí, mercès a les rendes que fluïen a partir de l'explotació de pastures, boscos, mines i cursos fluvials. Sant Miquel pertangué a la diòcesi de Girona fins el 1957, en què passà a la de Vic, inclosa en l'arxiprestat de Camprodon. L'existència d'una primitiva església ja es constata l'any 978. Avui l'edifici mostra parts sobretot dels segles XV-XVII (nau, capelles laterals i sagristia) i XVIII (façana, coberta, remat del campanar).

Adossat té un campanar de torre, i a la façana, sobre el portal, hi ha una imatge de Sant Miquel. A l'interior es conserva un excepcional retaule de Sant Miquel, obrat vers l'any 1706 i atribuït al taller dels Morató, de Vic, un dels pocs que se salvaren de la crema del 1936 a la comarca.

Al voltant de la plaça Major i el sud de l'església es formà el primer nucli urbà de Setcases. Tradicionalment s'hi ha celebrat la Festa Major i la matança del porc. El poble celebra la seva Festa Major per Sant Miquel, el 29 de setembre, i aquell dia es ballava una versió del ball Cerdà, en que 7 parelles eren menades pel capdanser, que havia de ser l'home més vell del poble. Aquesta variant de ball recordava la llegendària fundació de la vila per 7 germans en temps immemorials.

En la plaça es troba l'Ajuntament, inaugurant-se l'edifici actual el 2012, quan abans havia estat davant la parròquia, i encara més temps enrere a baix, a l'actual plaça dels Estudis. Setcases fou el primer municipi de la Vall de Camprodon en disposar d'edifici consistorial, com a mínim des de finals del segle XVI.

Antigament l'aigua travessava abundosa pel mig del nucli urbà. Durant el segle XX es van clausurar els últims 3 molins que funcionaven. Cada un tenia una especialitat diferent: el molí d'en Perejan, on es molia gra per fer farina, fou destruït pels aiguats de 1940. El molí del Manyito era propietat de l'església i serví molt de temps per serrar fusta. Per la seva banda, el molí de la Tiranda fou l'últim a tancar, el 1971, i durant dècades abastí de corrent elèctric la població, sent actualment un hostal. L'antic rec molinar, encara avui passa pel costat de la casa, sent visibles les restes de moles i altres mecanismes.



Bibliografia: Els 40 millors racons de la Garrotxa i el Ripollès amb automòbil (RACC - Edicions 62) | Gran Enciclopèdia Catalana | Plafons informatius (Ajuntament de Setcases)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada