Modernisme a Olot

Olot, "la ciutat dels volcans", és coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el seu terme municipal hi ha quatre volcans: el Montsacopa, el Montolivet –aquests dos, visitables-, la Garrinada i el Bisaroques. A més, Olot té un interessant patrimoni cultural, on es poden destacar diversos monuments d'estil modernista, així com els Claustres del Carme, renaixentistes.

El Modernisme a Olot té nom propi, el de l'arquitecte barceloní Alfred Paluzie Lucena, que durant onze anys va ser l'arquitecte municipal d'Olot, vila a la qual l'unien vincles familiars. A més de redactar el primer pla urbanístic de la població, va exercir una influència notable en l'arquitectura olotina i hi va introduir els principis del Modernisme, que havia conegut de primera mà a Barcelona. També van ser important, entre altres, els arquitectes Josep Azemar i també el gran Lluís Domènech i Muntaner, que va deixar una important obra a la ciutat, l'escultor Miquel Blay...


Amb el següent recorregut es podrà descobrir la riquesa que Olot disposa i la nostra ruta comença precisament per un dels primers edificis dissenyats per Paluzie, la Casa Masllorens, en el barri industrial vora riu, a l’inici del carrer de Sant Cristòfol, on l’any 1902 el fabricant tèxtil Manuel Masllorens Saderra va voler reformar la casa que hi tenia. Amb una rica decoració floral, la façana destaca pels tres balcons de la primera planta, ornats amb àguiles bicèfales d’inspiració medieval i amb flors trevolades a les baranes. A més, les finestres centrals del segon pis estan coronades per un cap alat d’un àngel i un escut amb una flor de lis.


Continuem cap al carrer d’Antoni Soler, on un altre industrial tèxtil, Josep Sacrest Escubós, va voler substituir el balcó de casa seva per una tribuna a la moda dels temps. La reforma va ser encarregada l'any 1900 a Simó Cordomí Carrera, un arquitecte fill d’un mestre d’obres local que va treballar a Olot, Barcelona i Granollers. En el vitrall predominen els motius geomètrics, mentre que en els forjats hi destaquen els florals. Destaca també a la façana el medalló cairat amb la data de reconstrucció de 1906.


Pocs metres més endavant, a la plaça del Conill, en la confluència dels carrers del Carme i de la Verge del Portal, trobem la Casa Pujador, l’única obra realitzada a Olot per Josep Azemar Pont, arquitecte municipal de Figueres durant molts anys. Va ser un projecte convingut amb el propietari del solar, Isidor Pujador Faura, un metge acabalat que posseïa diverses finques a la vall de Bianya. Pujador, empès per la necessitat d’enderrocar un edifici que amenaçava ruïna i pel requeriment municipal de corregir l’alineació del carrer, li va encarregar l’any 1911 una obra sumptuosa –l’adjectiu que més se li va atribuir en la premsa del moment– que Azemar va resoldre amb bon gust. Va optar per una façana de pedra picada i un xamfrà arrodonit que apareix coronat per una torre cilíndrica de teulada acabada amb punxa. Es pot constatat que la influència medieval va ser una referència arquitectònica molt important.




Una imatge del Sagrat Cor esculpida per Antoni Collellmir, de Castellfollit de la Roca, substitueix un rellotge de sol previst per l’arquitecte damunt la gran tribuna de la torre. A l’interior, la decoració del menjador va ser encomanada a l’artista olotí Melcior Domenge.




Davant mateix d’aquest edifici, la Casa Escubós va ser resolta d’una manera molt més austera per l’arquitecte Paluzie per encàrrec de l’advocat Nonet Escubós. Hi destaquen les composicions de línies tortuoses que emmarquen les finestres i els balcons, amb ceràmica vidriada en vermell i verd, que contrasten amb el verd pàl·lid de la façana, i baranes corbades que contenen motius florals. Destaca també a la façana el medalló cairat amb la data de reconstrucció de 1906.



Tirem carrer amunt, cap a la placeta d'Esteve Ferrer, però abans d'arribar-hi, ens desviarem cap a la Plaça de l'Àngel, amb una font barroca, on es troba la Pastisseria Ferrer, que destaca per les decoracions de la façana i les corbes de forja dels balcons realitzades a coup de fouet. L'edifici consta de planta baixa i tres pisos, els dos primers amb balconada correguda i el tercer pis amb balcó individualitzat per a cadascuna de les obertures.





No es pot fer una visita completa sense entrar a l'interior de la botiga per admirar el magnífic sostre empostissat.





A la placeta d’Esteve Ferrer, la Casa Gaietà Vila o del Drac s’erigeix entre l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot i el passeig de Miquel Blay. És l’obra local més coneguda de l’arquitecte Paluzie i respon a la voluntat del propietari, l’empresari Gaietà Vila Roca, de disposar d’un edifici emblemàtic al bell mig de la vila que acollís un cafè als baixos.

Es tracta d'un edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l'exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobre amb decoració. La de l'est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.
 


L’arquitecte hi va poder aplicar els principals elements del Modernisme més medievalitzant i eclèctic: capitells florals a les parets dels baixos, ferro forjat i ceràmica amb decoracions zoomòrfiques i florals als pisos, murs del terrat disposats com els merlets d’un castell. I a més d'aquesta decoració variada, també destaca la gran varietat de colors, destacant el vermell, verd i blanc.

Completen l’edifici a la façana lateral un escut caironat amb la data de construcció, 1905, i la figura d’un drac, que proporciona el nom popular a la casa, en un balcó del primer pis. El cafè-bar va ser substituït l’any 1973 per una llibreria encara existent que pren el nom de l’animal mitològic emblema de la casa.



En la portalada lateral de l'església de Sant Esteve, trobem una obra de Martí Sureda amb decoració de ceràmica de València groga amb creus. També remarcar les rampes d'accés amb decoracions vegetals típicament modernistes. Destacar que en el museu parroquial de l'església es troba el quadre Cristo abraçat a la Creu, d'El Greco (és necessari reservar la visita prèviament).

En el mateix passeig de Miquel Blay, més conegut com el Firal, trobem la Casa Solà-Morales. Al començament del segle XX, la família d’aquest nom posseïa un edifici molt diferent de l’actual en aquest indret i va adquirir la casa del costat per ampliar la seva residència i dotar-la d’un aire més senyorial. Després d’un primer projecte d’ampliació ideat no dut a terme, Joaquim de Solà-Morales Mir va confiar a l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner la reforma de la façana per tal que unifiqués els dos edificis en un sol casal. Els treballs, iniciats el 1913 i acabats tres anys més tard, van respectar molts elements ja existents –especialment, els vistosos esgrafiats barrocs de l’italià Francesco Barilli– i l’arquitecte va jugar fort amb el gran arc rebaixat i la balconada dels baixos, la tribuna del pis principal i la galeria porxada amb dotze columnes decorades al pis superior i la barbacanada amb rajola de València.

Sota la balconada del pis principal, es trobuen dues cariàtides, realitzades en pedra polida molt blanca per l'escultor Eusebi Arnau, que representen dones joves amb la figua molt estilitzada i idealitzada, amb les vestidures arrapades al cos. Els pentinats, molts fets enrere, deixen veure un rostre totalment net i sense expressió. Una d'elles sosté amb les dues mans uns brots de raïms i altres fruits. L'altra sosté amb una mà flors i amb l'altra fruits.

A l'interior de la casa conserva bona part dels elements barrocs que ja s'hi trobaven abans de la profunda reforma de l'estructura, amb interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX, obra de Panyó i Ramon i Rafael Diví, i de Miralles (1854). Cal esmentar també l'oratori, de finals del segle XVIII, així com la galeria que hi porta, reformada a inicis del segle XIX per l'arquitecte Alfred Paluzie i decorada pel pintor Melcior Domenge.

La família Solà, originària de Batet de la Serra (Garrotxa), s'establí a Olot el 1781, i construí l'edifici actual, ubicat en el passeig del Firal, que fou començat a urbanitzar en els primers anys del segle XIX (1812-14). Una pubilla de la casa, Juliana Solà i Mandes, es casà amb Jacint de Morales, de família sevillana, i des d'aleshores la família ha pres el nom de Solà-Morales.

Situada al costat de l’anterior, al número 34, la Casa Riera sol passar més desapercebuda al visitant malgrat la seva incontestable bellesa. Frederic Riera Gustà, un hisendat amb propietats vora la vila, va encarregar-ne els plànols a Josep Masdeu Puigdemasa l’any 1913, el qual va concebre un habitatge de tres pisos de carreus regulars simulats a la façana i un gran treball en els ferros forjats dels balcons. És la més destacada de les actuacions d’aquest arquitecte barceloní a la població.

Al capdamunt del passeig, podem arribar-nos fins al número 13 del carrer del Roser, on Gaietà Vila va reformar l’any 1903, també de la mà de l’arquitecte Paluzie, una casa més modesta però amb detalls interessants en les baranes dels balcons i del terrat, plenes de motius florals i geomètrics.

En el mateix passeig, on comença l'anomenat Firalet, es troba l'escultura La lectura, una reproducció feta amb pedra de Girona per l'escultor olotí Miquel Blay, on es mostra a una nena i dos nens que llegeixen un llibre. Aquesta peça forma part d'un dels grups al·legòrics que Blay va modelar per la base del Monument a José Pedro Valera de Montevideo, dedicat a aquest polític i pedagog uruguaià. En el monument original, aquests nens formaven part d'un grup més ampli en el qual s'afegeix un jove i una dona que és l'al·legoria a l'educació. Pel que fa al modelat de l'obra, cap detall es menysprea, des dels plecs de les bates dels col·legials, el cos nu, els cabells, els accessoris i fins i tot les sabates i els mitjons dels nens són de gran riquesa plàstica. Més de trenta obres d'aquest artista es poden admirar en el museu comarcal de la Garrotxa.


Travesant el Firal, al carrer de Sant Rafel trobem al número 3 la Casa Sibidi, una casa entre mitgeres que destaca pels esgrafiats que decoren la façana amb motius florals que corren a cada costat i que es reuneixen al mig formant dos grans medallons, on hi ha les inicials "L" i "S" i la data de 1916. L'edifici presenta els baixos estan totalment desfigurats per albergar un local comercial, tres pisos superiors i un àtic afegit recentment que desmereix el conjunt. La porta d'entrada principal és situada al costat dret de l'edifici i els pisos superiors disposen de balcons distribuïts simètricament.

A la cantonada dels carrers de Sant Rafel i dels Dolors, topem amb una de les peces més remarcables de l’arquitectura modernista olotina, la Casa Gassiot. Deu l’existència al doctor en medicina Jaume Gassiot Magret, retornat a la seva vila natal per exercir-hi com a radiòleg, que l’any 1911 va decidir transformar en residència i consulta mèdica una casa cedida pel seu pare, el comerciant Joan Gassiot Camps (Olot, 1845-1920).

El projecte volia, sobretot, obrir quatre finestres, un balcó i una imponent tribuna al primer pis de l’edifici, tot amb un aire plenament modernista. Per dur a terme la reforma, Jaume Gassiot va encarregar el projecte a Alfred Paluzie. Però el projecte inicial era inviable perquè les estrictes normes del Pla General de la població, que s’estava aplicant des de molt poc abans, preveien una important reducció del solar on volia fer la remodelació per facilitar l’ampliació de les vies públiques. Per ajustar-se al pla, Gassiot va retirar la sol·licitud i un mes després en va presentar una altra amb un projecte de major calat firmat pel mateix arquitecte. La proposta afectava ara el conjunt de la finca per encabir-hi una estructura vertical de baixos, entresòl i dos pisos amb un gran nombre de balcons. A més, la reducció de superfície del solar per regular les alineacions de les cases se solucionava amb un element innovador: un xamfrà que unia les façanes dels carrers de Sant Rafael i dels Dolors i acollia l’entrada principal.

El resultat va ser un edifici que incorpora un gran nombre d’elements modernistes amb un aire medievalitzant. A la façana del carrer de Sant Rafael, per exemple, s’aprecien ferros forjats en els balcons amb ornamentació de coup de fouet de motius florals i una tribuna on es juga amb el vidre i el ferro. És, però, en el tractament del xamfrà on l’edifici adquireix una singularitat visual especial, amb balcons geminats amb arcs conopials i un coronament amb un arc apuntat que sobresurt per damunt del teulat i on s’aprecia una àguila amb les ales desplegades que conté un medalló caironat.

En aquesta casa, Jaume Gassiot va instal·lar-hi, l’abril de 1912, un gabinet de radiologia. Els tres anys anteriors, l’havia compartit amb l’altre metge que havia introduït aquesta disciplina a Olot, Eveli Barnadas, al domicili d’aquest, situat al carrer de Sant Tomàs. La radiologia era l’especialitat de Gassiot –l’any 1914 publicaria De semiología radiológica–, que també va practicar la medicina forense. Jaume Gassiot va ser, a més, un home preocupat per la cultura (va presidir la junta organitzadora dels Jocs Florals d’Olot de l’any 1905) i per la política (va ser un membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, l’any 1910, i un dels fundadors de Revista olotina, la publicació que entre 1905 i 1908 es va convertir en la tribuna de l’incipient nacionalisme a la ciutat).

L’interès per la radiologia va moure Jaume Gassiot a incorporar posteriorment a la façana de casa seva un element no previst en el projecte inicial: l’estàtua d’una figura femenina com a al·legoria de la radiologia. La va encarregar a l’escultor i decorador Rossend Aubert Cros (Olot, 1879-1915), que més tard seria regidor de l’Ajuntament d’Olot en el bienni 1914-1915 i president de Concentració Republicana Democràtica. És probable que l’afinitat política que mantenien els dos personatges contribuís a aquesta elecció.

Des d’on som, podem fer una escapada cap al carrer de Tomàs de Lorenzana, al número 7, on es troba la Casa Mas Collellmir, que data del mateix any que l’anterior. L’hisendat Miquel Mas Serrat, propietari de l’edifici, va demanar l’autorització municipal per afegir a la façana, d’una gran racionalitat en les obertures, una tribuna dissenyada per Paluzie que combina motius florals en ferro i ceràmica decorada.

La casa té dos pisos i planta baixa amb dues entrades grosses, una d'un garatge i una altra que dona accés als pisos. La façana principal s'organitza amb dos registres: el primer pis té dos balcons, amb decoració floral i rajola, adherits a una galeria sustentada per tres elements de forma lobulada. El pis superior consta de quatre balcons sense ornamentació.


La ruta l'acabarem amb una visita al Museu de la Garrotxa, molt a prop d'on estàvem, on es mostren diverses obres modernistes, com la col·lecció de cartell del concurs dels Cigarrillos París, de Ramon Casas, o les escultures modernistes i noucentistes de Miquel Blay i Josep Clarà. El Museu es troba en el tercer pis de l'antic edifici de l'Hospici, una construcció neoclàssica del segle XVIII, i les seves sales estan dedicades a l'activitat artística de la comarca entre finals del segle XVIII i mitjan segle XX, i obra de diversos autos forans.


Una de les obres més destacades i famoses del museu és la pintura a l'oli d'estil realista La càrrega, realitzada per Ramon Casas entre els anys 1899 i 1902. L'escena no correspon a un fet real, si bé representa l'ambient de tensió social de final del segle XIX a la Barcelona de la revolució industrial.


Bibliografia: Olot, Modernisme prop dels Pirineus (Article d'Antoni Mayans i Xavier Puigvert | Revista Coup de Fouet número 22) | La Casa Gassiot d'Olot (Article d'Antoni Mayans i Xavier Puigvert | Revista Coup de Fouet número 17) | pat.mapa (Generalitat de Catalunya)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada