El Centre Històric de Granada

(divendres 18/05/2012) El dia es presenta llarg i dur. A les 6h ens aixecarem per anar a l'aeroport, després que la nit abans anessim a dormir tard pel primer concert de la gira Wrecking Ball que donà Bruce Springsteen a Barcelona. Després d'un vol tranquil, l'autobus ens deixa, passat els Jardins del Triomf, en la Gran Vía de Colón, ben aprop de l'hotel Suites Gran Vía 44. Encara es aviat i no es pot entrar encara a l'habitació. Deixada la maleta, començem a endinsar-nos a la ciutat per la Gran Vía.



La Gran Vía de Colón és l'avinguda principal de Granada, construïda a finals del segle XIX, amb edificis del segle XIX i principis del segle XX i porta d'accés a la Catedral i la Capella Reial. Va des de la plaça Isabel la Catòlica fins a l'Avinguda de la Constitució. Els fanals que la il·luminen per la nit són obra de l'artista José Manuel Darro i l'arquitecte Alejandro Muñoz Miranda, sent concebudes com a fruits geomètrics del magraner.




Abans d'arribar a la Catedral, es passa per davant de l'hotel AC Palacio de Santa Paula, fruit d'una rehabilitació de l'antic convent jerònim de Santa Paula, del segle XIV, i al qual també se li uneix un conjunt de cases morisques anteriors a ell, i on es conserva intacte l'antic claustre, per a gaudiment dels seus clients.




Arribats a la Catedral, baixem pel carrer de la Carcel Baja, on trobem una de les monumentals portes de la Catedral. A la Porta del Perdó li ve el nom a què un reu va demanar asil en la Catedral travessant aquesta porta i va ser perdonat. El seu disseny s'inspira en els arcs de triomf romans i consta de dos cossos: l'inferior fet per Siloé i el superior per Ambrosio de Vico. Sobre les eixutes de l'arc inferior apareixen les al·legories de la Fe i la Justícia franquejant un escrit on s'explica que varen donar aquestes terres als Reis Catòlics per que varen obrar amb Fe i Justícia.




Carrer avall, passem pel Col·legi de las Niñas Nobles que destaca per la seva portada, feta per Juan de Marquina, amb un balcó d'ornaments platerescs, enquadrat per petites columnes i coronat amb l'escut d'armes de l'antic propietari de la casa. Interiorment, encara que no el podem veure, està organitzat al voltant d'un pati amb galeries i destaca els sostres mudèjars de la sala principal.





Arribem a la plaça Alonso Cano, on es troba el Palau Arquebisbal. Inicialment reunia dues de les institucions educatives més importants de la ciutat que va crear l'emperador Carles V, amb la planta baixa que era la Universitat i l'alta el Col·legi Imperial de Santa Creu de la Fe. El 1769, passà a mans de la Curia Eclesiàstica.




Originalment, l'edifici contava amb dos patis dels quals només es conserva un, sent demolit l'altre el 1868, que donà origen a l'actual plaça on estem. Mentre la façana principal (foto anterior) és el resultat d'una remodelació feta després de l'apertura de la plaça, la posterior, que dóna a la plaça Bibrambla, conserva les línies de l'edificació original.




Des d'aquí, podem veure la façana principal de la Catedral que va acabar Alonso Cano. Concebuda com un grandiós arc de triomf, el seu disseny enmascara l'estructura interior de cinc naus i reforça el joc de la llum i de l'ombra amb els diferents tons i contrastos de les pedres (ocre) i dels marbres (blanc).







També podem observar la única torre campanari que hi ha, de les dues que originalment es va pensar construir. Tampoc va arribar a l'alçada que es va projectar, de 81 metres, quedant-se en 57 metres.







Al costat de la façana principal de la Catedral, es troba l'Església del Sagrari, que ocupa el solar on s'erigia la Mesquita Major de Granada. L'edifici segueix a petita escala el model establert en Sant Pere del Vaticà amb una planta de creu grega inscrita en un quadrat. El tram central està cobert amb una cúpula de mitja taronja, i en la portada de dos cossos, es poden veure les escultures de Sant Pere, franquejat per Sant Joan Nepomucè i Sant Ibó.




Pujant pel carrer d'Oficios, i darrera de l'església i tocant a la Capella Reial, hi ha la Llotja de Mercaders. En 1518, el Cabildo de la Ciutat va ordenar construir un edifici per a usos comercials i financers, en el centre mateix de la ciutat. Un enfrontament entre la Capilla Reial i l'Ajuntament va afectar al disseny d el'edifici i la planta baixa es va reservar per a la Llotja i l'alta com a annex a la Capella Reial. La planta baixa s'organitzà segons les tradicions de les lògies medievals amb una galeria d'arcs oberta a un espai públic. Entre arc i arc es van disposar els escuts de la ciutat.


Per accedir a la Capilla Reial (4€), s'entra per la planta baixa de la Llotja, decorada amb pintures murals, els retrats dels Reis Catòlics i una còpia del quadre La rendició de Granada, de Francisco Pradilla. Isabel la Catòlica i Ferran el Catòlic van decidir el 1504 que les seves despulles fossin acollides en Granada, i van crear per una Reial Cèdula la Capella Reial, que suposava construir, decorar i amoblar un edifici, crear una institució amb persones, dotar-lo econòmicament; tot això amb les garanties jurídiques suficients per a la seva permanència. La Capella va construïrse entre els anys 1505 i 1517, en estil gòtic, i està dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan l'Evangelista.


Els reis van morir abans que s'acabés l'edifici, i els seus cossos van guardar descans temporalment en el convent de Sant Francesc de l'Alhambra, avui Parador Nacional de Turisme. Posteriorment, Carles V, en 1521, va trasl·ladar les restes dels seus avis a la Capella. El monument funerari dels Reis Catòlics, de marbre de Carrara, és obra de l'italià Domenico Fancelli, el qual el va construïr en Gènova: la figura del rei llueix armadura completa mit coberta per un mantell, amb les seves mans descansant sobre la seva espasa. La reina està vestida amb senzillesa amb les seves mans superposades sobre el cos. Als peus dels reis, dos petits lleons, símbols de la reialesa i de la vigilància. Als costats del llit sepulcral ornaments amb el baptisme de Crist, la Resurrecció, Sant Jordi i el drac i Sant Jaume.

Al costat d'aquest mausoleu, hi ha un altre, obra de Domenico Fancelli, Bartolomé Ordóñez i Pietro de Carona, que representen a la filla dels Reis Catòlics, Juana La Loca, reina de Castella i Aragó i el seu espòs Felipe el Hermoso. Unes escales baixen a la cripta, molt austera, on hi ha els feretres reials de plom, identificats per la inicial de cada nom sobre la coberta. En el centre, els dels Reis Catòlics i als costats els de Juana i Felipe, i un petit taüt de l'infant Don Miguel, fill dels anteriors, que va morir quan era nen.

Passat els mausoleus, es passa per la Sacristia-Museu, on hi ha una col·lecció d'art dels mateixos Reis Catòlics amb pintures flamenques, espanyoles i italianes, així com peces d'orfebreria com la corona i ceptre de la reina, i l'espasa de Ferran el Catòlic.


Sortim de nou al carrer Oficios, i al davant hi ha la Madrassa, l'antiga escola corànica (medersa) que va fondar el rei nassarita Yusuf I en 1349. De l'antic edifici arab, només es conserva el mihrab (oratori). Ferran el Catòlic va cedir l'edifici per a la Casa del Cabildo en 1500, sent la primera seu de l'Ajuntament de Granada. Durant els anys 1722-29, va ser transformat en l'actual fisonomia barroca, per José de Bada y Navajas. Es va organitzar al voltant d'un pati amb galeries i la seva façana presenta una decoració fingida per a simular una construcció amb materials més rics.


Finalment, al capdamunt del carrer Oficios, i tocant a la Gran Vía de Colón, entrem a la Catedral, previ pagament de 4€, un dels màxims exponents del Renaixement espanyol. Carles V va decidir convertir la Catedral en mausoleu reial, però el seu fill Felip II va decidir que tots els reis d'Espanya a partir del seu pare, fossin enterrats en El Escorial. En l'edifici es juxtaposen cinc naus a una rotonda, i el seu cimborri circular, que a la vegada és panteó reial, al·ludeix al Sant Sepulcre de Jerusalem i emblema de domini imperial.




El 1523, Enrique Egas va iniciar la construcció de la Catedral, en un estil gòtic. Cinc anys després es destituït, i Diego de Siloé, primer, i Juan de Meada, després i deixeble de l'anterior, van ficar les bases de la primera catedral renaixentista de la península. Finalment, el 1704, es van acabar les obres de la Catedral.






Després de visitar la Sacristia, l'interior de la Catedral impressiona per la grandesa del recinte, amb el bosc de columnes corínties blanques que aguanten les voltes i separen les diverses naus que forma el conjunt. Aquest model que va dissenyar Siloé es va repetir després en molts llocs d'Andalusia i Amèrica.





En el creuer principal i tancant les dues naus intermitges hi ha dos altars de pedra, el del Sant Crist i el de Sant Bernat, obra de Siloé, amb dos cossos on en cadascun d'ells hi ha una pintura. El cos inferior té un arc de mig punt amb àngels i ornaments en les seves eixutes i enmarcat per dues columnes corínties amb capitells daurants. En el superior, un altre arc de mig punt més petit que descansen sobre pilastres estriades.





Per tot el recinte, es troben tretze capelles i i dos altars-retaule que recullen diferents temes devocionals. El primer que podem veure és l'altar-retaule del Triomf de Sant Jaume (1707-08), amb la estàtua eqüestre del patró d'Espanya, representat com apostol i peregrí.





A continuació ve una portada gòtica, del segle XVI, que comunica la Catedral amb la Capilla Reial. Sobre l'arc central de mig punt, ocupant el frontó central, es pot veure l'àliga amb l'escut reial franquejat pel jou i el fleix de fletxes, emblemes dels Reis Catòlics: la Y de yugo per Ysabel i la F de fletxes per Ferran.





L'altar-retaule de Jesús Natzarè (1722-25) conté deu quadres de diverses mides i temes. En el quadre central, s'explica la trobada de Jesucrist amb la seva Mare, camí del Calvari.





La última capella que es decora és la de Sant Miquel Arcàngel (1804-07) i està centrat en Sant Miquel brandant una espasa flamígera i sota els seus peus una escena infernal on es dimonis es retorcen al costat de dracs.






Una portada renaixentista de pedra dóna accés al Museu de la Catedral, on no es permès fer fotografies. Realitzada per Juan de Madea, l'iconografia de la porta està centrat en el tema de les virtuts: adalt, la de la Caritat, i abaix, a les virtuts cardinals de la Justícia i de la Prudencia.



La Capella de la Nostra Senyora del Pilar de Zaragoza (1782-85) disposa d'un retaule central fet amb marbre de Carrara on es representa l'aparició de la Verge a l'apostol Sant Jaume.




Al costat, la Capella de la Nostra Senyora del Carmé (1770-73). El seu retaule central arranca d'un banc de marbre vermellós, i darrera tres vidrieres de mig punt amb temes marians.




Una capella més fosca està dedicada a la Verge de les Angoixes, patrona de la ciutat de Granada. Originalment estava en un altre lloc, i el 1929 la van trasl·ladar aquí, enmig d'una polèmica científica i periodística.




La Capella Major destaca per damunt de totes, amb la seva planta circular i una alçada de 45 metres. Darrera de la part més alta dels púlpits hi ha dues escultures orants dels Reis Catòlics. Columnes, escultures, quadres, vidrieres i altres elements ornamenten tota la capella.





Una cúpula semiesfèric corona la capella major, armada amb pedra i vidre. Dissenyada per Siloe, està poblada d'estrelles d'or en un camp blau.





Després de veure les capelles de darrera, sortim cap afora, i és hora de fer una primera aturada per prendre una cervesa, acompanyada d'una tapa que et fiquen amb cada beguda que fas. Fem un parell de rondes, en una de les terrasses de la plaça Bibrambla.





En temps nassarites, la plaça Bibrambla era una petita esplanada rectangular extramurs, limitada a l'est per l'Alcaiceria i a l'oest per la muralla nassarita, i era un espai de justes i festes. Avui en dia, la plaça rectangular està ocupada en el centre per la Font de Neptú (segle XVII) i múltiples terrasses de bars i restaurants.





Després d'haver descansat una estona i amb la panxa més plena, entrem a l'Alcaiceria, al costat de la plaça i de la Catedral, que antigament era un petit barri musulmà amb un conjunt de petits carrers laberíntics que feia les funcions de mercat de seda. El seu nom ve de l'àrab al-qaysariya que dessigna una institució comercial i els edificis que la componen, encara que també es diu que té relació amb el nom del César en reconeixement a l'Emperador Justinià que va concedir als àrabs permís per a vendre seda. Era un mercat tancat i ben protegit, que quedava tancat totalment durant la nit. El 1843 va sofrir un incendi, reformant-se anys més tard, modificant-se l'estructura, l'amplada dels seus carrers i la decoració de les façanes, allunyant el resultat de l'esperit original. Avui en dia, està tot ple de botiques de souvenirs.


En la plaça del Carme hi ha l'actual seu de l'Ajuntament, ubicat en l'antic Convent del Carme. El convent s'organitzava en dos recintes estructurats sobre sengles claustres, coneguts, un com a convent vell i l'altre com a convent nou. Després de la desamortització del segle XIX, s'enderrocà l'església i el convent vell, que donà origen a l'actual plaça. De la construcció original, només queda el claustre del convent nou.




Passem per la Plaça Mariana Pineda, on es troba la estàtua de l'heroïna granadina executada pel garrot vil en el 1831 per haver brodat una bandera lliberal, en una època d'absolutisme del rei Ferran VII.




Arribem finalment, en la Carrera del Genil, i al costat dels grans magatzems del El Corte Ingles, a la Basílica de la Nostra Senyora de les Angoixes. La construcció de l'església va començar en 1617 sota la direcció de José Luis Ortega. La seva façana barroca està franquejada per dues torres campanaris rematades per teules vidriades, i sobre la portada una fornícula que acull una Pietat.


L'interior, amb quatre capelles a cada costat, està bellament decorat amb una sumptuosa volta d'orde toscà que està pintada amb arabescs ornamentals sobre fons blanc. El Retaule Major està fet a base de marbres amb incrustacions, i la seva part alta amb fusta policromada. En el centre hi ha la imatge de la Verge de les Angoixes, patrona de Granada, que cada any surt en processó l'últim diumenge de septembre. També destaquen les estàtues dels Apòstols, obres de Pedro Duque Cornejo. També hi ha quadres d'artistes de l'escola barroca granadina.







El sol apreta i sent ja gairebé les 13h, tornem cap a l'hotel per a poder fer el check-in, veure l'habitació que ens ha tocat i canviar-nos abans d'anar a dinar...


Entrada següent: l'Albaicín
Tornar a Granada

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada