Granada. El Sacromonte

Entrada anterior: El Partal (l'Alhambra)

L'Abadia del Sacromonte

(Diumenge, 20/05/2012) L'últim dia el tenim planificat per a visitar el barri del Sacramonte, al costat de l'Albiacín i que parcialment havíem vist el primer dia. L'autobus 35 que surt de la Plaza Nueva i que també passa per la Gran Vía de Colón té la seva última parada als peus de l'Abadia, en plè vall de Valparaíso, enfront de l'Alhambra.


Arribem a temps per a fer la visita guiada, que costa 4€. Ningú més fa la visita a aquella hora i tenim la guia en exclussiva per a nosaltres. La visita és molt agradable pels diferents llocs que vam veure - el pati interior, el museu, l'església i les coves subterrànies - com per la història del lloc que ens explica d'una manera concissa i clara. L'únic però és que no es poden fer fotografies a l'interior d'aquests llocs.


En el segle XVI, es va trobar una sèrie de relíquies i texts dels primers cristians de Granada que juntament amb l'aparició dels llibres plumbis va donar lloc a la construcció del recinte. Entre les relíquies es va trobar Sant Cecili, i altres martirs, que va ser el primer bisbe de Granada quan, sota dominació romana, la ciutat s'anomenava Illíberis. Va ser un dels varons apostòlics, amb altres sis més, que Sant Pere i Sant Pau enviaren a Hispània a predicar l'evangeli. La gent va començar a venir cap a aquí com a lloc de peregrinació, i la muntanya es considera sagrada: Sacro Monte, d'aquí el nom de la zona.


Els llibres plumbis són làmines circulars de plom que ensartades formen uns llibres originals. Escrits en àrab, contenen relats cristians i mahometans, entre ells, expliquen el martiri de Sant Cecili, patró de Granada. Però aquests llibres són falsos; davant de l'expulsió dels moriscs, es creu que Alonso de Castillo i Miguel de Luna, moriscs als quals precissament van encarregar la seva traducció, van ser els seus autors, una singular tasca de falsificació històrica que tenia per objectiu frenar l'expulsió dels seus i demostrar que la cultura àrab i cristiana podien viure en harmonia. Amb molta polèmica, van ser enviats al Vaticà, el qual després de tres segles van ser retornats en persona pel cardenal Ratzinger, l'actual Papa Benet XVI, al seu lloc original, i que podem veure algun dels mateixos en una de les vitrines del museu.


En honor als martirs, l'arquebisbe Pedro de Castro, decideix rendir-los cult, començant a construir l'Abadia sobre les coves. El projecte original era grandiós, tenint com a referent El Escorial, però per falta de pressopost es va haver de reduir-se substancialment. En 1610 s'inaugura l'Església Col·legial i posteriorment, dels segles XVII al XIX, es construeix la resta del complex.


Al costat de la Col·legiata es construeix un centre per a l'educació de la joventut. Des del segle XVII va ser Col·legi de Teòlegs i Juristes, I després, durant més d'un segle, va ser Facultat de Dret civil i canònic. En la meitat del segle XX passa a ser Col·legi de segona ensenyança. Actualment s'estan portant a terme projectes de rehabilitació dedicada a les activitats docents i culturals.




A l'entrada, i per diferents llocs, es pot veure l'Estrella de David o de Salomó, que no té res a veure amb el judaisme, i que és el símbol de la institució, i representa la sabiduria i el coneixement.




L'inici de la visita es realitza des del gran pati manierista, al costat de l'església, que en el seu dia donava pas a la Facultat i al col·legi d'ensenyança. D'aquí s'accedeix al museu on paral·lelament a la narració de la història del recinte, podem anar veient diverses peces com els llibres plumbis i orfebreria i pintura diversa. Entre la col·lecció hi ha el mapa més antic de la ciutat de Granada i una galeria de retrats dels mecenes del col·legi, realitzats per artites diversos, destacant un fet per Francisco de Goya, datat del 1797, en el qual apareix retractat Francisco Saavedra, Ministre d'Hisenda de Carles IV.


Seguidament passem a la sacristia on podem veure una taula portada del Perú, regal del pare de Pedro de Castro. En l'església, d'estructura senzilla, disposa d'un retaule barroc on hi ha les imatges i relíquies dels martirs que es van trobar, i també hi ha la imatge del Cristo de los Gitanos, que surt en processó el dimecres de la Setmana Santa, pels carrers del barri i rebut amb fogueres i flamenc, sent un dels moments més esperats de la Setmana Santa granadina.


La imatge que hi ha en l'església i que es la que treuen és una còpia, doncs l'original està preservada en una capella baptismal, que hi ha al costat de l'església, i per la qual s'accedeix a les coves on es feren les troballes i que donaren origen al lloc. En elles, hi ha la primitiva capella construïda per a donar culte a les relíquies dels martirs i altres capelles on avui en dia encara es pot fer missa o fer altres celebracions. Com a curiositat, en les coves, hi ha dues pedres, una blanca on donant un petó les noies podran trobar nuvi i casar-se, i la negra, per a les que volguin separar-se.





La visita s'acaba, ha durat al voltant d'uns 30 minuts, i des de diversos llocs, podem veure la vall, el barri i l'Alhambra al fons.




El barri del Sacromonte

Agafem camí avall seguint la carretera que ens durà en plè barri. Segons les cròniques de l'època, nombrossos gitanos que treballaven com artesans del metall i que acompanyaven a les tropes cristianes dels Reis Catòlics, després de la rendició de Granada, s'instal·laren en aquest barri. L'expressió artística que portaven en les seves venes mesclada amb la dels moriscs va donar com a resultat al llarg dels segles a les zambras, les danses flamenques granadines.

A finals del segle XVI aparegué les primeres coves-vivendes, que aconseguiran el seu apogeu en els segles XIX i XX com a vivenda barata vinculat al desenvolupament de la ciutat lliberal. Des del segle XIX, els viatgers romàntics començaren a associar-les amb els ideals pintorescs i folclòrics de Granada, sent un dels símbols del barri. Hi ha diferents models de coves, però totes es basen en l'excavació en profunditat d'una sèrie d'habitacions, de forma que una d'elles serveixi d'accés a la resta.


Pel camí passem per davant d'una casa amb una façana inconfundible. Es tracta de La Sevillana, decorada amb plats de ceràmica i tests de geranis, amb finestres enmarcades en un tó vermell que omple la paret de vida sobre el blanc blanquíssim de les cases cova.




El Museu Coves del Sacromonte

En les zones altes del Sacromonte estan les dels gitanos de condicíó més humil, que disposen de l'entrada que els li serveix de cuina i menjador i un o dos dormitoris, segons les seves posibilitats i les del terreny. Per tenir una visió de com són les coves i la vida que es desenvolupa, tenim el Centre d'Interpretació de Sacromonte. A mig camí entre l'Albiacín i l'Abadia, i ben senyalitzat, es troba l'encreuament on després d'una lleugera pujada, s'accedeix al museu per 5€.



L'espai ens ofereix una recreació museística amb exposicions relatives a la història, evolució, usos i costums dels habitants de les coves, que es divideix en tres parts: l'hábitat, el treball i espais didàctics.




Vivenda: Des de temps inmemorials, la cova ha sigut utilitzada com a vivenda per l'home, ja fossin naturals o excavades per la seva mà, com la que veiem. En ella es troba la següent distribució: al fons el domitori, una estança intermitja que funciona com a menjador/sala d'estar i la cuina a l'entrada per motius de ventilació.




Quadra: en ella s'acollien als burros, muls o cavalls, així com els seus aparells. Si tenia més d'una habitació, la segona s'utilitzava per guardar eines i emmagatzemar aliments no peribles com grà, atmetlles, plantes seques... A vegades, estava acompanyats de petits forats, per a gallines, porcs o cabres.




Taller de cistelleria: l'entrecreuament de fibres vegetals flexibles per a formar recipients es practicava ja en la prehistòria. Actualment es pot considerar una activitat modesta degut als canvis de costums en la forma de la vida i la substitució de les fibres naturals per les sintètiques. Algunes matèries primeres eren l'espart, la canya o el vimet.




Cuina: la forma de cuinar és un tret diferencial de totes les cultures tant pels aliments usats com per la seva forma d'elaborar-los. La cuina tradicional, a més, ens dóna informació sobre l'espai geogràfic on ens trobem, els seus cultius i el nivell socioeconòmic de les famílies.




Taller de ceràmica: la terriseria en aquesta terra ha tingut una evolució constant des del neolític, passant per diferentes cultures: romana, visigoda, musulmana, cristiana, fins a la ceràmica granadina actual, coneguda per les seves rajoles. Els colors usats principalment són el blanc de fons i per a la decoració, el blau, el verd i el marró. Els motius decoratius solen ser fulles i flors disposades de forma geomètrica.




Taller de forja: Granada és una ciutat en la qual perviu l'art de la forja, on el treball del ferrer dóna lloc a elements esculturals, realitzats artísticament a cop de martell. Barrots retorçats, motius ornamentals en flors o fulles, animals... reflexen el temperament creatiu dels mestres artesans del ferro.




El teler: la catifa és d'origen àrab, molt important en l'aixovar de la llar com en les mesquites, per a protegir-se del fred o com a decoració, per a satisfer les exigències del refinat gust oriental. La presència àrab en Hispania va fer que els seus habitants es familiaritzéssin am el seu ús i amb la tècnica de la seva fabricació.



Després de les coves hi ha diferents espais didàctics com l'hort tradicional, un hotel d'insectes i un petit jardí botànic. També es disposa de dos espais més: un dirigit al flamenc, on s'explica les seves arrels, i les altres a l'hàbitat troglodita en el món i en la província de Granada. Apart del Sacromonte, podem trobar molts llocs on la gent va usar les coves com a vivendes i refugis com pot ser la Capadòcia en Turquia, la ciutat de Petra en Jordània.






Des del seu mirador, tenim bonissimes perspectives de l'Alhambra i del barri que estem visitant...









Ultimes hores per Granada


Acabada la visita tirem camí avall per anar a l'Albiacín i cap a la Carrera del Darro. Durant el trajecte, trobem obert els jardins del Palau dels Córdova, que es troba al capdaval de la Cuesta del Chapiz, i que el primer dia que vam passar per aquí vam trobar tancat.



El Palau va ser construït per Don Luís Fernández de Córdoba, Alferes Major de Granada, sobre uns terrenys donats per Don Gonzalo Fernández de Córdoba, nét del Gran Capità. Situat en plè centre urbà, en la confluència del desaparegut carrer de Sierpes amb la Plaza de las Descalzas, va ser derrocat en 1919 per transformacions urbanístiques. Va ser reconstruït, anys després en la dècada del 1960, en el lloc on estem per Alvarez de Toledo gràcies a la conservació de la major part dels materials originals i els dibuixos realitzats per Manuel Gómez-Moreno.




Arquitectònicament destaca per la seva façana, amb portada manierista rematada per un ràfec de gran vol que recorda a les façanes dels palaus nassarites; el seu pati renaixentista i les armadures de llaç del sostre rícament decorades que cobreixen les habitacions.





En la cantonada de la façana on s'erigeix la torre es pot veure una columna amb capitell de moçàrabs sobre la qual està representada la sierpe que dónava nom al carrer on originalment estava l'edifici. Actualment, l'edifici és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Granada.


Sortim dels jardins i una vegada arribats a la Plaza Nueva, busquem lloc per dinar, i ben aprop, tirant cap a la Plaça Isabel la Catòlica, es troba el Mesón La Cueva. Primer havíem passat de llarg ja que estava plè de gent, però després ens ho repensem i entrem al lloc i val la pena. Hi ha cua per poder-te seure a una taula, però podem menjar des d'un dels nombrossos barrils que hi ha, primer de peu, però al cap d'uns minuts, podem seure'ns en un dels seus taburets. El lloc no decepciona: un bon assortiment d'embutits ibèrics i uns ous estrellats ens retornen la energia.


Després de dinar, tornem tranquilament cap a l'hotel, on agafarem la maleta, i esperar l'autobus que ens ha de conduir a l'aeroport, d'acord amb l'horari que havíem recollit i demanat al conductor el primer dia que vam venir de l'aeroport. La parada està davant dels Jardins del Triomf, que en l'època àrab va ser un gran cementiri. I amb això acaba aquesta escapada de tres a la ciutat de Granada.



Tornar a Granada


Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada