L'Alhambra de Granada: el Generalife

Entrada anterior: El Realejo

Breu història de l'Alhambra

L'Alhambra s'anomena així pels seus murs de color vermellós (qa'lat al-Hamra, la Fortalesa Vermella). Domina Granada des del turó d'al-Sabika, en el marge esquerre del riu Darro, a l'est de la ciutat, enfront dels barris de l'Albaicín i del Realejo.

Concebuda com a zona militar al principi, al voltant de l'al-Qasba (l'Alcassaba), l'Alhambra passà a ser residència reial i de la cort de Granada, a mitjans del segle XIII, amb l'establiment de la dinastia nassarita pel seu rei fondador Mohammed ibn Yusuf ben Nasr, més conegut com Al-Ahmar. Es va reforçar la part antiga de l'Alcassaba, construïnt-se la Torre de la Vela i de l'Homenatge, es pujà aigua del riu Darro, s'edificaren magatzems, dipòsits i s'inicià la construcció del palau i recinte enmurallat que continuaren Mohamed II i Mohamed III, així com de la mesquita, sobre la qual es va construir l'actual església de Santa Maria.




La inmensa majoria de les construccions que han arribat fins als nostres temps i meravelles actuals com les sales dels Palaus Nassarites com la Sala del Tron i el Pati dels Lleons entre altres, es deuen a Yusuf I i Hohamed V.





Després del 1492, l'Alhambra va quedar com a Casa Reial amb jurisdicció exempta, i Carles V va ordenar egirir el palau que porta al seu nom, al costat d'altres construccions renaixentistes. A partir del segle XVIII va haver un progressiu decliu del monument i durant la invasió francesa va ser volada part de la fortalesa, i fins el segle XIX no s'inicià la seva reparació, restauració i conversació.


Pàgines web amb tota mena d'informació sobre l'Alhambra

La Alhambra y el Generalife
La Alhambra de Granada
alhambra.info
alhambra.org
alhambradegranada.org


Les entrades

Per a visitar el recinte es recomanable treure-les abans, ja que comprar les entrades en la mateixa taquilla no t'assegura el poder entrar, degut a que el número de visitants diaris està controlat. Per la pàgina del Ticketmaster es pot fer la compra dels diferents tipus d'entrada que hi ha: visita diurna amb/sense Palaus Nassarites, visita nocturna, amb/sense guia especialitzat...


La visita general diurna costa 13,00€, més la corresponents comissió d'1,30€. Agafat el dia, has de triar la franja del matí (de 8,30h a 14h) o de la tarda (de 14h a 20h), i triar l'hora d'accés als Palaus Nassarites. Per a realitzar aquesta visita, has de presentar-te en aquest recinte a l'hora que has seleccionat. Si no s'accedeix a l'hora, es perd el dret a visitar-los.


Les entrades es poden recollir en el mateix recinte o en qualsevol caixer de La Caixa. En la taquilla agafem una audioguia que no recomanem; explica poques coses i fets del recinte i l'estil de la narració no és el que esperavem...




L'entrada ens servirà per visitar el Palau del Generalife i els seus jardins i les diferents parts de les quals es composa l'Alhambra com l'Alcassaba, el Palau de Carles V, els Palaus Nassarites, així com tots els seus jardins i altres recintes.











El Generalife

Començem la visita pel Generalife, el palau utilitzat pels reis musulmans com a lloc de descans, concebut com a villa rural, on jardins ornamentals, hortes, patis i edificacions s'integraven en els voltants de l'Alhambra. No és té una interpretació segura del nom, encara que la majoria indiquen que vol dir Jardí de l'Alarife (arquitecte). Les hortes estaven delimitades per grans murs de contenció i una devesa envoltava la finca, en la qual es criaven cavalls, animals de granja i també servia com a vedat per a l'ús dels reis. Amb la caiguda de Granada, els Reis Catòlics concediren la finca a un alcaid per a la seva custòdia i manteniment, títol que va ser hereditari a partir de 1631 a la família Granada-Venegas, fins que passà a mans de l'estat a principis del segle XX.


Les hortes del sud del palau, entre el Camí dels Xipressos i el Passeig de les Nogueres, es començaren a transformar en jardins cap el 1930, lloc de pas actual per entrar dins del Generalife. També es va construir, anys després, un teatre a l'aire lliure com a seu del Festival Internacional de Música i Dansa.


Entrem pels Jardins Baixos, o Jardins Nous, creats una vegada l'Estat va adquirir el Generalife, per ajardinar el sector comprés entre l'Alhambra i el Palau del Generalife. Es va dividir en tres parts, executades de manera successiva: en 1931 es va realitzar el tram més proper a l'edifici, a l'estil d'un jardí-laberint, amb arcuacions de roserars i xipressos, en 1951 es va perllongar, en una interpretació del jardí musulmà amb una sèquia en creuer, carrers i paraments de xipressos, més una pèrgola oberta al paissatge de l'Alhambra i de la ciutat.






L'entrada a l'edifici del Generalife es fa de forma controlada, i només es pot entrar un sol cop. La seva aparença externa té un caràcter rural que fa que s'assembli més a una masia que a un recinte palatí. L'accés es realitza mitjançant la sucessió de dos patis a diferents nivells. El primer pati, anomenat Pati del descavalcament era on la gent d'alta nissaga baixaven de les seves montures, i amb dos naus laterals que potser eren utilitzades pels mossos de quadra. El segon pati, originalment es trobava envoltat per galeries amb arcs en tots els seus fronts menys el central, pel qual es puja a l'interior del palau.


Arribem al Pati de la Sèquia que travessa la Sèquia Reial, un sofisticat i intel·ligent sistema hidràulic que permetia la captació de l'aigua des del riu Darro. La seva estructura era en forma de creuer, semblant al Pati dels Lleons, el que donava lloc a quatre parterres. Els coneguts sortidors creuats, van ser instal·lats en el segle XIX. Al voltant, diverses espècies vegetals que han anat variant al llarg del temps.



El pati, d'uns 49x13 metres, estava completament tancat, el que li donava un caire intimista que amb les reformes posteriors i l'incendi del 1952 van fer perdre. A mà dreta, en la part oriental, hi ha unes edificacions, amb diverses portes, que es creu que estava destinat a vivendes.

Pensat cap al jardí interior, el pati tenia a mà esquerra un petit mirador en eix amb la glorieta central. Originalment, el costat occidental estava tancat per un alt mur que va ser rebaixat en l'època cristiana. Igualment va quedar obert al paissatge, a la manera d'un belvedere, canviant ràdicalment el caràcter intimista al de mirador, afegint un corredor al voltant de tot el pati, obert a aquest mitjançant arcs.



El mirador conserva en el seu interior una rica decoració de guixeries. Les finestres estan a una alçada que una persona asseguda al terra, podia tenir una panoràmica dels jardins, les hortes, l'Alhambra i la ciutat de Granada.



Tancant al nord i sud, dos pavellons. El del sud, per on hem entrat, era el més important, però de la seva façana només es conserva cinc arcs sobre pilars de maó i dues columnes amb capitells. El pis alt està format per una sala amb habitacions en els extrems i un mirador que dóna al pati.



El pavelló nord era més baix a l'estar format només pel pòrtic que conduia a una sala i una torre al fons, però en 1494 se li varen afegir dos pisos i altres construccions. Actualment, un pòrtic de cinc arcs dóna pas a una sala quadrangular, obert per la seva cara sud completament al pati, i cobert per un sostre de fusta, amb octògons inscrits en estrelles.


En la part nord de la sala, s'obren tres nous arcs, amb un arc central més gran amb ornaments florals de fulles llises asimètriques, i en els arcs laterals es repeteixen els rombes del pòrtic principal. Als costats, hi ha una reproducció de les portes que permetien tancar aquest accés.

Passem la triple arcada que dóna pas a la Sala Règia i al Mirador d'Ismail I al qual s'entrava per un altre gan arc, de nou amb ornaments vegetals, que permet accedir al Mirador Nord, que feia en ocasions de Saló del Tron. En cada paret, hi ha una gran finestra, rematada adalt per quatre finestres granadines tancades amb la gelosia a l'ús. Tota la sala està ricament ornamentada.



Als costats del mirador, finestres laterals ens permetren també tenir vistes de la vall de Darro i de l'Albiacín...

Travessant l'alcova lateral de la Sala Règia, s'arriba al Pati del Xiprer de la Sultana, un intimista pati ajardinat d'estil barroc. Originalment tot l'espai era ocupat pels banys del Palau, dels quals no ha quedat gairebé res, a excepció de l'entrada del caudal d'aigual de la sèquia que havia de proveir-ho abans de continuar al Pati contigu i que pot observar-se en forma de cascada a través del buit en el mur lateral. En el centre es troba un safareig en forma d'U, en el centre del qual es va disposar un altre més petit de la qual sobresurt una petita font de pedra.

A l'esquerra, es pot veure el xiprer que dóna nom al sultà i que segons la llegenda conta que va ser testimoni dels enamoriscaments d'un cavaller Abencerraje amb l'esposa de Boadbil.

L'edificació porticada data del 1584, i té dues plantes. La baixa, per on hem vingut des de l'anterior pati, està oberta a aquest pati amb senzills arcs. La planta alta, un senzill mirador renaixentista, des del qual s'ha de tenir vistes magnífiques del voltant. Es surt del pati per l'escala dels Lleons, anomenada així per les dues estàtues de pisa que coronen la portada.


Arribem als Jardins Alts, distribuits en diferents nivells, completant l'àrea palatina del Generalife, al qual serveixen de cobertura en la seva part més elevada, disposant de vistes elevades sobre la finca, i els diferents patis que hem anat veient. Ens trobem amb petites fonts amb sortidors entre els parterres voltats i diferents exemplars de vegetació, que el converteix en un petit i romàntic jardí botànic.


Pugem a continuació per l'Escala de l'Aigua, que dóna accés a la zona més elevada del Generalife. A intervals de tres descansos, descansen piles circulars i sobre els parapets que voregen les escales corren canals fets amb teules invertides, pels quals baixava l'aigua de la sèquia. I baixem d'aquesta zona per un camí que forma una pèrgola.



En la cota més alta, Jaime Traverso, administrador de la finca, va fer construir en 1836 un Mirador Romàntic en estil neogòtic, on es creu que hi havia una antiga mesquita musulmana.


Seguim pel Passeig dels Baladres, una llarga sendera que recorre la part superior del mur de separació de les hortes, cobert tot ell per una volta de baladres. Construït a mitjan segle XIx com a accés romàntic al Palau del Generalife i que enllaça amb el Passeig dels Xiprers que condueix a la sortida, construït en el primer terç del segle XX.




Entrada posterior: La Medina, el Palau de Carles V i l'Alcassaba de l'Alhambra
Tornar a Granada

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada