Andorra. La parròquia de Les Escaldes-Engordany

Web: http://www.e-e.ad
Habitants: 16.900
Alçada: 1.050m
Poblacions: Escaldes-Engordany, Engolasters i Els Vilars


En l'època medieval es sap que hi havia petits nuclis d'habitat: Engordany, els Vilars d'Engordany, el Fener i Engolasters. Eren comunitats recol·lectores, ramaderes i pageses. Entre els segles XIV i XV, van començar a apareixer grups artesanals, desvinculats de l'economia tradicional, sobresortint el teixit de draps de llana. L'existència d'aigues termals per rentar i tenyir la llana, va fer que es concentrés aquesta indústria al nucli d'Escaldes. Durant els segles posteriors, aquest llogater experimentà un fort creixement econòmic.

El gran canvi es va produïr en la dècada del 1930, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de les Forces Hidroelèctriques d'Andorra SA (FHASA), quan Engordany va mantenir el seu caràcter agrícola i ramader tradicional (actualment bàsicament residencial) i Escaldes, orientada al turisme, amb l'explotació de l'aigua termal i al comerç, naixent els primers hotels balnearis.



El fort creixement demogràfic d'escaldes-Engordany i la voluntat de la seva gent d'esdevenir parròquia, va portar al plantejament davant dels Copríncepts de les seves demandes, ja als anys 30. Finalment, el 1978, es va acceptar la divisió de la Parròquia d'Andorra i es creà la Parròquia de Les Escaldes-Engordany, amb totes les atribucions que té aquesta institució en el Principat.

El desenvolupament econòmic dedicat en exclussiva al turisme comercial va portar a plantejar al llarg de la dècada dels 80, a plantejar alternatives, i l'any 1984 es presentà el projecte de crear un centre termal i lúdic que aprofités l'aigua calenta, el principal recurs natural, materialitzant-se en la inauguració del Centre Termolúdic Caldea, l'any 1994, que es pot identificar pel seu característic edifici de vidre, dissenyat per l'arquitecte francès Jean-Michel Ruols.

Avui en dia, Escaldes-Engordany forma un continu urbà amb la població d'Andorra la Vella. L'avinguda Carlemany és la continuació, a l'altra banda del Valira, de l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, formant una llarga avinguda dedicada al comerç i als negocis bancaris.

Pujant per l'avinguda principal, podrem trobar l'Església de Sant Pere Màrtir construïda entre el 1952 i 1956, per l'arquitecte Josep Danés, i reformada i ampliada entre el 1978 i 1981 per l'arquitecte Jordi Bonet. Atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia, es va dedicar als paraires, els menestrals que tenien com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps.

D'estil neoromànic amb campanar de torre, està construida amb pedra de talla de granit. Es de planta basilical amb una nau central i dues de laterals, amb un absis semicircular i un porxo amb arcs de mig punt. Tant l'exterior com les pintures que decoren l'interior estan inspirats en models de l'estil romànic. Les serigrafies de les Benaventurances de la façana són de l'escultor Sergi Mas, a l'igual que les ceràmiques de sota el porxo.

A l'interior conserva dos retaules, un de barroc del segle XVI i dedicat a la Immaculada, procedent de l'església de Sant Romà dels Vilars, i un altre del segle XVII, dedicat a la Verge Maria.

Més amunt, hi ha la Façana de l'Art, en l'antic hotel La Terrassa. Cada desembre i cada estiu es modifica la façana. En el mes de desembre s'hi desenvolupa un calendari d'Advent gegant seguint les tradicions nòrdiques per comptar els dies des del primer dia d'advent fins arribar a Nadal. A l'estiu s'elegeix un tema cada any diferent. Quan hi passem, els primers dies de l'agost del 2012, encara no estava col·locat el tema.

Davant de la façana, una escultura de l'arquitecte Josep Maria Mangor per retre un homenatge a tots els qui van fer possible el pessebre vivent d'Engordany, escenificació popular que es va representar entre els anys 1955 i el 1962 a la solana d'Engordany. L'obra reprodueix una de les dotze escenes que formaven el pessebre vivent: l’arribada a Betlem de Josep i Maria per censar-se. Maria, a punt de donar a llum, va sobre d’un ase i darrere la segueix un àngel. El pessebre d’Engordany va ser pioner i va ser el referent per a tots els pessebres vivents que es van començar a representar a Catalunya, com a Castell d'Aro, Cabrera de Llobregat, l'Espluga de Francolí o Sant Pere de Rodes.

A mà esquerre, el Pont d'Engordany, construït l'any 1785, d'un sol ull, d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra tosca, que inclina l'esquena cap a la riba esquerra del riu a causa del desnivell del terreny. A la riba dreta hi ha el naixement d'un arc amb dovelles de granit, restes de l'antic pont destruït per una riuada l'any 1772. Antigament era l'únic pont que unia Escaldes amb Engordany.

A pocs metres, elevant-se sobre la carretera i el riu es troba un espectacular edifici de vidre. Es tracte del Centre d'Interpretació de les Aigües del Madriu (CIAM), un espai de 446 metres quadrats, inaugurat el 2011, per donar a conèixer el que representa l'aigua i la Vall del Madriu, dos dels recursos naturals més importants de la parròquia i del Principat, a través de projeccions audiovisuals, pantalles tàctils, simulacions perceptives...

Seguint carrer amunt, a mà dreta, hi ha el Pont de la Tosca, un pont de pedra construït el 1820 i situat en el punt on es troben el riu Madriu i el Valira d'Orient. Té un arc de mig punt i una llum d'uns 7 metres. D'aquí surt el camí comunal de les Molleres, considerat una de les portes d'entrada de la Vall del Madriu, i el d'Engolasters, que en 1:45h, et porta a l'estany d'Engolasters. Antigament, formava part de l'antic camí ral que enllaçava la frontera hispano-andorrana passant per Encamp fins a la frontera amb França.



Altres coses a veure

El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) que acull dues exposicions permanents: les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d'art romànic.

El Museu del Perfum que convida als seus visitants a recórrer el món de les essències i les aromes.

L'Església de Sant Miquel d'Engolasters d'origen romànic. De planta rectangular, destaca la desproporció que hi ha entre la única nau i el campanar de torre de 17 metres d'alçada. A l'interior hi ha reproducció de pintures murals romàniques que avui en dia es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També destaca el seu indret estratègic, que permet gaudir d'una magnífica vista panoràmica de tota la capital.


Tornar a entrada principal d'Andorra