Andorra. La parròquia d'Andorra la Vella


Web: http://turisme.andorralavella.ad
Habitants: 23.500
Alçada: 1.013m
Poblacions: Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda





Andorra la Vella


Andorra la Vella és la capital i centre neuràlgic del pais. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de signatura dels Pariatges, l'acord que va donar origen al format de coprincipat, en el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania d'Andorra. El sobrenom de 'la Vella', derivat de 'la Vila', es va afegir posteriorment per distinguir-la del Principat.



L'any 1978, se'n va escindir la parròquia d'Escaldes-Engordany, i els tres poders, l'executiu, el legislatiu i el judicial, es troben localitzats a Andorra la Vella. La ciutat ofereix també un important eix comercial que es reflecteix en una infraestructura hotelera important.

El centre històric està format pels barris del Pui, el Puial, Barri Antic i Cap del Carrer, amb carrerons estrets, places petites i cases baixes.


L'església parroquial de Sant Esteve és d'origen romànic, del segle XII, que va patir importants modificacions durant el segle XX, en una restauració dirigida per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, que va remodelar el campanar i l'entrada lateral actual.




De l'època romànica encara es conserva l'absis semicircular, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en dues col·leccions privades.




Seguint el carrer de la Vall, al costat de la Casa Bauró, que allotja la Biblioteca Nacional, hi ha un petit monument, obra de l'escultor Sergi Mas, que representa el Ball del Contrapàs d'Andorra la Vella. El Contrapàs és una dansa que es fa i es desfà seguint les instruccions del capdanser, començant sempre amb el peu esquerre.



La Casa de la Vall és la seu històrica del Consell General, el parlament d'Andorra. El 1419 es va constituir el Consell de la Terra, que posteriorment va esdevenir el Consell General de les Valls d'Andorra. La casa, construïda el 1580 com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets, va ser aquirida l'any 1702 pel Consell General. Des del 2011 només és realitzen les sessions tradicionals (la constitutiva i la sessió de Sant Tomàs, en la tercera planta). La resta de sessions es fa en el nou parlament.

L'edifici és de planta quadrangular i tres crugies, seguint la tipologia de les masies senyorials catalanes. A la façana principal s'exhibeixen l'actual escut d'Andorra
i l'antic (posterior al segle XIV) i es pot veure alguns elements de defensa com una tronera, una torre i matacans. L'any 1962 l'edifici es va restaurar. Als jardins es pot trobar el colomer de torre, una pica baptismal procedent e l'església de Sant Julià de Lòria, una creu de terme de La Massana i escultures commemoratives contemporànies.

En el seu interior destaquen els frescs gòtics que representen escenes de la Passió de Crist i l'Armari de les Set Claus que guardava documents històrics d'Andorra. Aquest moble s'obre amb set claus que tenen els cònsols de les set parròquies d'Andorra. En la planta baixa es troba la Sala de la Justícia.


En la cèntrica plaça de la Rotonda, en el pont que hi ha sobre el riu Valira, es va col·locar el 2010, l'escultura Noblesse du temps (Noblesa dels temps) de Salvador Dalí. Es tracta d'una escultura feta en bronze que pesa 1.400 quilograms i que s'enlaira pràcticament fins als cinc metres. Es tracta d'una sèrie de set peces germanes que es va fer a Suïssa el 1977. El col·leccionista Enric Sabater, establert al Principat, la va adquirir al llarg del temps, i el 1999 la va donar a l'estat andorrà, que la va cedir al comú d'Encamp. Finalment, una reorganització urbanística del lloc on estava es va decidir que el Govern andorrà la recuperés i que s'instal·lés en el lloc actual.

L'escultura simbolitza el pas del temps. El rellotge, que es fon al voltant d'un tronc d'arbre, llueix sobre d'ell una corona, que segons l'artista representa el domini del temps sobre la humanitat. Ni allò material ni, tampoc, allò espiritual. Tot, absolutament tot, és presoner del temps. I per ésser material Dalí va reflectir en la seva obra una dona, i un àngel és qui transmet l'espiritualitat.


Les avingudes principals d'Andorra la Vella, i els carrers al voltant d'aquests eixos, són una immensa galeria comercial a cel obert, sent l'eix vertebrador l'Avinguda Meritxell, amb un ampli ventall de botigues de tot tipus: joieries, perfumeries, grans superfícies comercials...




Però no sols hi ha comerç i oci aquí, sino també disposa d'un important patrimoni natural, amb diversos itineraris que permet descobrir aquest entorn, com els de l'anella Verda, el de la Vall d'Enclar... entre molts altres.






Santa Coloma


Dos km aigua avall d'Andorra la Vella, es troba el nucli de Santa Coloma. L'origen del nom té un origen llatí, i ve del nom de dona Columba. El poble es famós per la seva església amb la seva característica torre, esmentada ja el 839, i una de les més boniques del Principat.




L'esgésia de Santa Coloma és en part preromànica, Té una sola nau de planta rectangular, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura. El campanar romànic llombard té la particularitat de ser de planta circular, i conserva, sota el ràfec de la coberta, restes de policromia i una cara humana esculpida. Té quatre pisos i una alçada de 17,76m.



A l'interior, ultrapassant l'arc triomfal es troba l'absis, amb les parets de pedra vista, amb les restes del cicle pictòric mural romànic del Mestre de Santa Coloma. Les pintures murals que les decoraven van acabar a mans dels nazis, que les va requissar al baró Cassel Van Doorn, d'origen jueu, després de ser arrancades entre els anys 1937 i 1939 i venudes inicialment a uns antiquaris de Barcelona. Com a resultat del tractat signat pel govern alemany, després de la Segona Guerra Mundial, on es comprometia el retorn dels bens requisats durant el nazisme a la família dels seus propietaris, la família del baró les va poder recuperar l'any 1999, i el govern Andorrà les comprà posteriorment. El suport on van ser restaurades impideix que es poguin col·locar en l'abais original.



En l'arc triomfal es va instal·lar un retaule que convertia l'absis en sagristia. Quan es va retirar, es va descobrir un fragment de pintura mural sobre l'arc. Dins d'un medalló apareix un Agnus Dei (el xai de Déu, que fa referència a Jesucrist com a victima oferta en sacrifici pels pecats dels homes), flanquejats per dos àngels o arcàngels. També es conserven fragments de les sanefes de l'arc i de la part superior del mur, decorades amb motius geomètrics.





El retaule barroc es conserva als peus de la nau. Al seu costat hi ha una pica baptismal de granit, senzilla i sense cap tipus de decoració. També s'hi troba una talla policromada romànica que represent la Mare de Déu del Remei







Tornar a entrada principal d'Andorra

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada