La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Per la Capadòcia

Dia 12 (Dijous 25/08/2011)


Després de deixar Antalya, visitar el museu de Mevlana en la ciutat de Konya i dinar en un caravanserail, a mitja tarda arribem a la Kapadokya (Capadòcia), una regió històrica de l'Anatòlia Central que agrupa vàries províncies actuals del pais, i on passarem els darrers dies del nostre viatge.





Aquesta zona destaca per la seva formació geològica única en el món que li dóna un caire de paissatge lunar, amb formes capritxoses que l'erossió ha creat durant milions d'anys, i suficientment dèbils per a què l'ésser humà construís les seves morades en la roca.






Abans d'anar cap a l'hotel i canviant el programa original, per a tenir més temps els dies següents, visitem la Vall d'Ilhara, on podrem caminar pel seu gran canyó durant aproximadament una hora. La visita és molt ràpida, sense gaire explicacions i només veient alguna de les nombrosses esglésies cristianes que es pot trobar en aquest indret.



L'hotel que ens allotgem és el Nevsehir Dinler, a les afores de Nevsehir, capital de la província que porta el mateix nom, i ben ubicat i aprop dels llocs que hem de visitar els dies següents.

Dues excursions opcionals ens ofereix el guia per propers dies, per disfrutar-ne al vespre, a més del programa contractat: un és veure la dança dels dervixos (25€) i l'altra és un espectacle folclòric (30€). Gent del grup està interessat, però com no hi ha suficient gent interessada en anar-hi, es suspén les dues excursions.

Dia 13 (Divendres 26/08/2011)


Es el dia en que farem una de les activitats més recomanades i comentades a fer en la Capadòcia: pujar en globus i veure part de la regió des de dalt del cel. Ens aixequem a les 5h i és una experiència inolvidable que expliquem en el següent enllaç En globus per la Capadòcia.




Tornem a l'hotel a les 8h per esmorçar, i sortir a les 9h en autocar cap a la Vall de Pasabag, un indret on domina les xemeneies de fada en forma de fong, i on tenim 1 hora de temps lliure per donar un tomb.




La següent visita és una de comercial, i concretament a Bazaar 54, un centre d'artesania de catifes. Després d'ensenyar-te en 5-10 minuts part del procés de com les fan, ens tanquen en una habitació, on ens conviden a tè i beguda, i començen a ensenyar-nos catifes i més catifes, a veure si en comprem una. Com a establiment oficial del govern turc, t'indiquen que hi ha les més altes garanties de qualitat i certificació i que t'ho envien a casa sense problemes.



Abans de dinar, fem una aturada en la Vall de Devrent, més coneguda com la Vall del Camell o de la Imaginació per les seves formacions rocoses amb semblança d'animals i altres figures.


Dinem al poble d'Ortahisar i concretament en un restaurant que també conté un museu etnogràfic anomenat Culture Museum. Es un dels dies en el qual el dinar ens ho porten a la taula i no és buffet. Dins de la qualitat mitja/baixa que hem anat tenint, és un dels dies en el qual encara mengem bastant bé. Després de l'apat, una mica d'estona per passejar pels voltants, i poder veure d'una mica més aprop la gran atracció del lloc: el seu castell, una gran fortalesa de pedra de 90 metres que vigila tota l'àrea.




Seguidament, tornem a l'autocar i a pocs quilòmetres, un altra de les grans atraccions de la Capadòcia: Göreme, un museu a l'aire lliure amb les seves esglésies cristianes excavades en la roca.





Abans de tornar a l'hotel, fem una última parada a Uçhisar, un altre poble on destaca el seu castell inmens de roca. Per tenir poc temps, només podem fer un tomb pels voltants del castell i veure més formes curioses de les roques a les afores del poble.



Arribem a l'hotel bastant aviat, en comparació amb els altres dies, i baixem a la piscina, però ens trobem que l'aigua està molt gelada, ja que es troba mal ubicada, ja que tota la tarda no li dóna el sol, i combinat amb que les temperatures són més baixes en aquesta regió. Després de sopar, i amb una son que ens persegueix a la gent que ens hem aixecat aviat per fer l'excursió en globus, acabem el dia gaudint de la victòria del Barça per dos zero al Porto, i aconseguint així la seva quarta Supercopa Europea de futbol.


Dia 14 (Dissabte 27/08/2011)

Sortim a les 9h de l'hotel cap a un centre artesanal de joies, el Göreme Onyx. Com els anteriors cops, aquesta visita és un simple pretext d'intentar-te vendre productes. Hi ha diferentes sales, i gairebé un venedor per persona del grup t'acosa per a què compris algo.

Sortim agobiats i algo emprenyats d'allà i ens dirigim cap al poble de Çavuşin amb un dels assentaments més antics de la regió i una ciutat fantasma excavada en la pedra amb un laberint de cases, escales, rampes i palomars tots abandonats. Amb cautela, podem accedir-hi i endinsar-nos dins d'ella. Al voltant, més formes capritxoses fruit de l'erossió.


El següent lloc que visitarem és una de les múltiples ciutats subterrànies de la regió. Ens toca la de Yeralti Sehri. La part visitable no és molt gran i la visita se'ns fa curta. A la sortida, una persona que aten una de les botigues de souvenirs, ens ensenya un llibre de la Capadòcia on surt ell de jove dins de la ciutat. Ell va ser qui va descobrir aquesta ciutat subterrània.




Abans de dinar parem en un mirador on podem admirar la Vall dels Caçadors, anomenat així perque la majoria dels habitants es guanyaven la vida caçant. Les vistes són espectaculars.









Dinem en el Kaya Hotel d'Uçhisar, en un restaurant tipus bufet, i amb un balcó que fa de mirador de la Vall dels Coloms.






Ens tornen a deixar als voltants del castell d'Uçhisar, i amb una hora que tenim de temps lliure, pugem adalt, i poder veure l'àrea que l'envolta des d'una vista previlegiada.

Tornem cap a l'hotel ben aviat, i després de descansar una mica, donem un tomb amb altres companys del grup, per Nevsehir.

Dia 15 (Diumenge 28/08/2011)

Ultim dia del viatge en el qual deixem l'hotel a les 11:30h per anar cap a l'aeroport de Nevsehir, situat a uns 30km, prèvia parada en un supermercat on comprar algo per a dinar, ja que aquest dia no ho tenim inclós. Es l'aeroport més petit en el qual he estat. A l'hora assenyalada sortim en vol directe cap a Barcelona, i tornem a casa després de disfrutar dues setmanes coneixent Turquia.






Index de Turquia

Entrades ampliades dels diferents llocs:

La Vall d'Ilhara
En globus per la Capadòcia
Les Valls de Pasabag i Devrent
Ortahisar
El Museu a l'aire lliure de Göreme
Uçhisar
Çavuşin
La ciutat subterrània de Yeralti Sehri

El Museu de Mevlana de Konya (Turquia)

Deixem la regió mediterrània, i ens endinsem cap al centre de l'Anatòlia, per fer una aturada a Konya, una de les ciutats més conservadores del pais, on visitarem el Mevlana Müsezi (museu de Mevlana), que abans era una mesquita i tekke (convent) dels dervixos giradors, per disposició d'un decret l'abril del 1926. Anteriorment, Atatürk, el septembre de 1925, va decretar la dissolució de totes les confraries sufís.



Qui era Mevlana? Era el tractament que es donava a Rumi, un poeta persa, que va viure durant molts anys i va morir a Konya, que va introduir el misticisme en l'àmbit de la músiva i la poesia. Les seves restes es troben en aquesta antiga mesquita, i malgrat ser un museu, segueix sent un important lloc de peregrinació i podem veure com la gran majoria de gent prega davant les tombes i objectes sagrats que hi ha en el recinte.



Els mevlevi, o dervixos giradors van ser fondats per deixebles de Rumi, en el segle XIII. Tenen una cerimònia de dança i meditació, de la qual segurament has vist imatges en algun documental, anomenada Sema. Es tracta d'un ritual masculí acompanyat per música de flauta i tambors, en el qual els ballarins giren sobre si mateixos amb els braços estesos.





El complexe destaca per la seva cúpula formada per rajoles de color turquesa que encara resalta més amb el sol. Per entrar a l'interior, a la zona sagrada, ens hem de descalçar-nos i les dones ficar-se el mocador al cap. Està prohibit fer fotos adins, encara que veiem alguns autòctons fer-ne alguna.





La tomba de Mevlâna està a sota mateix de la gran cúpula verda, franquejada per altres tombes com la del seu fill i deixebles seus. Totes elles estan cobertes per brodats d'or que li donen un aire de majestuositat al lloc. Les altres sales van construïr-se més tard i eren on es celebraven les cerimònies els dervixos. En una de les sales podrem trobar peces de roba, instruments musicals sufis i manuscrits. En la següent alcorans, catifes i un petit cofre de fusta que guarda pèls de la barba de Mahoma. Tant aquestes sales com la mesquita va construïr-se en època de Solimà el Magnífic.




Davant del mausoleu, en el pati, hi ha una font d'ablucions i al costat uns petits edificis amb cúpules i xemeneies que donava cabuda a les cel·les dels membres de la secta i les cuines, i on es pot veure actualment per les finestres de les habitacions representacions etnogràfiques d'escenes de dervixos.






Després d'una mica de temps lliure, anem cap a dinar a un restaurant situat en un antic caravensarail, per anar després cap a la Capadòcia...




Entrada inclosa dins del paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

La bahia de Kekova (Turquia)

Protegit per la illa de Kekova, a poca distància del continent, i una sèrie d'illots, la bahia de Kekova disposa de nombrossos vestigis que coneixerem fent un creuer. Arribem a Andriake, l'antic port de Myra, després de veure a mà esquerra des de l'autocar antics magatzems de l'època romana. Des d'aquí agafem un dels vaixells on pugem tot el grup i fer un creuer durant unes hores per la bahia.






La illa de Kekova va servir com a cantera de pedra durant tota l'Antigüitat. Nombrossos vestigis es poden veure entre els matolls. Els més visibles estan a l'oest de la illa, que és per on passem. El lloc també es anomenat la ciutat submergida, ja que moltes restes es poden trobar a l'aigua, encara que des del mirador de vidre del vaixell només podem veure restes d'atuells. Aprop de l'aigua, arran de costa, restes d'edificis, escales descendents, una església i els molls d'un port lici.




Mirant cap al continent, sobre una pendent rocosa i coronada per les muralles d'una antiga fortalesa bizantina hi ha Kaleköy, l'antiga Simena, un petit poble de pescadors, amb diferents restaurants en la rada, d'on surt, completament aïllat en el mig de l'aigua, un sarcòfag lici.






Darrera de les barques, s'esgraonen les cases antigues, mesclant-se amb les ruines hel·lenístiques. Fotos del poble les podem trobar en el bloc de Gurbilandia, així com les del buleuteri, un petit hemicicle de 15 metres de diàmetre tallat en la pedra que era lloc de reunió de l'assamblea de la ciutat.




La fortalesa va ser construïda pels bizantins, quan les costes de Lícia van ser objecte d'incursions àrabs. Més tard, es va convertir, segons es creu, en un lloc d'avançada dels Cavallers de Rodes.





Al cim també es pot veure una necròpoli amb molts sarcòfafs licis.




Entre aturada i aturada ens banyem en diverses cales, i al cap d'unes hores tornem a Andriake, on l'autocar ens espera per tornar a Antalya...




Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

Myra (Turquia)

La ciutat antiga de Myra es troba a 2km de Demre. Aquesta petita ciutat, a gairebé tres hores d'Antalya, destaca per tenir aquestes restes, amb les seves tombes, així com l'església de Sant Nicolau, d'estil bizantí, que conté el sarcòfag on va ser enterrat el sant, les restes del qual estan a Bari (Itàlia). Adorat en l'Orient i en Rússia, l'església és un centre de peregrinatge, i miracles i llegendes atribuits al sant van desembocar en l'aparició del mite de Santa Claus.



Myra es va construir al peu d'un turó abrupte, al davant de la plana d'Andriake. Només entrar-hi, podem veure al fons l'espectacle de tombes esculpides en el penya-segat i el teatre, als seus peus. Tota la zona està en plena excavació i no podem apropar-nos al peu del turó. Després d'una explicació del guia, tenim temps lliure per accedir al teatre.

Diversos indicis daten la ciutat en el segle V a.C., i va aconseguir el seu ple apogeu durant els períodes hel·lenístic i romà, quan era una de les principals ciutats de la confederació lícia. En el segle IV es va convertir en un centre important del cristianisme amb Sant Nicolau, bisbe de Myra, i a l'emperador Teodosi. El decliu va venir amb les posteriors invasions àrabs.

Myra allotjava vàries construccions importants del poble lici, però que van desapareixer com el temple destinat a la deesa Artemisa, protectora de la ciutat, i que Sant Nicolau va fer enderrocar.

Quan a les tombes, la majoria de les mateixes estan datades del segle IV a.C., i existeix dos monumentals complexos excavats en dos emplaçaments diferents. Un està sobre l'amfiteatre romà, i se'l coneix com la necròpoli marítima. Les tombes estan perforades en les parets del penya-segat, amb façanes escolpides de cases o temples. Encara que no ho podem veure, en alguns dels sota-relleus es pot veure un banquet funerari o un combat de gladiadors. A menys d'un quilòmetre, en un turó proper, hi ha la necròpoli fluvial, per estar situat aprop del riu Myros Andryakos.








Parcialment excavat en la muntanya, es va construir el teatre, construït en l'època hel·lenística i reconstruït pels romans, després d'un terratremol que el va enderrocar l'any 141. La seva cavea conserva les seves 38 graderies que donava cabuda a uns 8000 espectadors. En la part de l'escena, es conserva part de la façana, i pel terra podem veure diferents elements decoratius com fragments de frissos o de columnes.




D'aquesta excursió trobem a faltar veure l'acròpoli de la ciutat, així com arribar-nos a l'església de Sant Nicolau.


Entrada inclosa dins de l'excursió




Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia