Montjuïc (II): Del Palau Nacional a la Ciutat del Teatre

Al voltant del Palau Nacional, hi ha nombrossos jardins i museus. Pujant cap al Palau a mà esquerra, començem aquest itinerari, en el qual seguirem veient construccions que es feren per a l'Exposició Universal de 1929. Durant tot el trajecte els llocs estan degudament marcats, i es pot fer en l'ordre que es desitji.


Seguim el Passeig de Santa Madrona, es troba el Museu Etnològic, amb material etnogràfic de cultures de tots els continents. L'edifici, construït l'any 1973, per allotjar les seves col·leccions, entre les quals destaquen les procedents de les Filipines, Japó, Marroc, Etiòpia, Mèxic, Equador, Nova Guinea i Austràlia.

Envoltant-ho, està el Jardins Laribal, que és el nucli de l'antic jardí i finca de l'advocat Josep Laribal. Una vegada va morir l'any 1908, la finca va ser adquirida per l'ajuntament, a la vegada que s'encarregà a Josep Amargós els estudis per urbanitzar i enjardinar la muntanya de Montjuïc. Anys després, Jean-Claude Nicolas Forestier s'encarregà de fer una actuació sobre aquests jardins, respectant les plantes que hi havien i modernitzant el traçat.

Caminant per una pèrgola, amb pilars de terracota, s'arriba a un pati ovalat, voltat de xiprers, que es el Roserar de la Colla de l'Arròs, que van encarregar l'any 1918 a Forestier per acompanyar l'antiga casa Balaguer, que és on es reunia aquesta colla gastronòmica i política, i que temps després va ser enderrocada per construir-hi l'actual Museu Etnològic. L'escultura de marbre que es troba és L'Estival, un nu femení de Jaume Otero.










Pujant per les escales de l'edifici modernista, de 1925, obra de Josep Puig i Cadafalch, es troba la Font del Gat, coneguda per la popular canço catalana. Al voltant seu, es feren moltes trobades populars on es ballava, menjava i bevia. Avui, hi ha una cafeteria-restaurant.


Pugem cap a la pèrgola-mirador i més amunt es troba la Fundació Joan Miró. Inaugurada l'any 1975, es troba en un edifici fet per Josep Lluís Sert, amic personal de Joan Miró, i acull una àmplia col·lecció de l'obra de Joan Miró formada per pintures, escultures, ceràmiques, gravats i dibuixos de de l'artista de totes les èpoques. També es fan exposicions temporals d'artistes del segle XX.


Tornem als Jardins Laribal, i baixem per les Escales del Generalife. Forestier va fer aquesta escala inspirant-se en la dels jardins àrabs del Generalife, a Granada. Destaquen les parets enblanquindades, els passamans amb petites cascades d'aigua i els replans, amb fonts esmaltades i bans per reposar-hi

 I arribem als Jardins Amargós, que envolten el Teatre Grec, creat per a l'Exposició de 1929, per l'arquitecte Ramon Reventós. Aprofitant la pendent d'una antiga pedrera, es va concebre emulant els antics teatres clàssics, amb una capacitat per més de 1600 persones. Cada estiu, té lloc la Temporada del Grec, en aquest recinte i d'altres, on es fan representacions de tot tipus: teatre, dança, concerts... Els jardins també van ser dissenyats per Forestier, en un estil clàssic. Va ser un dels primers roserars públics de Barcelona.


Baixem per unes escales i carrer avall, trobem a mà esquerra el Museu d'Arqueologia de Catalunya, on es mostra els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució de Catalunya i el seu entorn durant la prehistòria i la història antiga. La seu de Barcelona està ubicada a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, construït amb motiu de l'Exposició Universal, entre els anys 1927 i 1929, segons un projecte de Pelagi Martínez, amb l'ajuda de Raimon Duran i Reynals.

A l'altra banda del carrer, hi havia el Palau de l'Agricultura, actual seu del Teatre Lliure. Projectat per Josep Maria Ribas i Manuel M. Mayol, era un dels palaus més grans de l'Exposició, amb una superfície total que superava els 16.000 metres quadrats. Es tractava d'un gran pati de planta irregular, tancat per cinc naus d'exposició de planta rectangular i dues glaries porticades. Seguint els principis del Noucentisme, s'usà materials propis de l'arquitectura tradicional catalana, com la terracota, teules i l'estucat en blanc. La il·luminació interior era zenital. Després de la Guerra Civil, gran part del palau va ser tirat per terra.

Una de les parts conservades es convertí en el Mercat de les Flors, situat en el que antigament va ser la llotja de les flors i que avui acull muntatges de tot tipus. Forma part del que es coneix com la Ciutat del Teatre, on al voltant de la Plaça Margarida Xirgu (en homenatge a una de les grans actrius de l'escena catalana), es troben el mateix Mercat, el Teatre Lliure i l'Institut del Teatre, inaugurat l'any 2000.

Reaccions:

1 comentari :

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina