Sitges (II): La Vila Vella


Arribem a la Plaça de l'Ajuntament, en el promontori de la Punta i centre històric de la vila, on hi ha l'Ajuntament (1889), que es va construí sobre els fonaments i les parets mestres del castell medieval. D'estil gòtic civil català, el cos central, més elevat, s'obre amb un pòrtic de tres arcades que recorda les llotges medievals.


Al costat, es troba l'antic Mercat Municipal (1890) de l'arquitecte Gaietà Buigues i Monravà. Es un edifici d'una sola nau, constuit en ferro i de maons vistos. En la façana principal, sobre la porta d'entrada, onze finestrals simètrics segueixen el perfil de la coberta. S'utilitza avui com a espai cultural.


Darrera del consistori, es troba la la Casa Miquel Utrillo (1911-29), residència i feta pel mateix Utrillo. Inspirada en l'arquitectura tradicional catalana, es caracteritza pels esgrafiats renaixentistes que decoren les diverses finestres. Acull actualment la Biblioteca Santiago Rusiñol.


Tirant pel Carrer de la Devallada, ens trobem amb les antigues muralles. Per una part, hi ha el Carrer del Bosc, el més antic de Sitges. Constitueix l'antic camí de ronda que seguia el perímetre de la muralla. Durant el segle XIV, s'adossaren una sèrie de cases de pedra que encara es conserven, després de la seva restauració.



De les antigues muralles medievals que envoltaven la vila vella en resten només alguns murs de la banda de llevant. Les antigues cases de pedra construïdes sobre la muralla han estat restaurades i reformades al llarg del segle XX.



Passem per l'edifici Miramar (1855-56), d'estil neoclàssic i un altre exemple dels emigrants que feren fortuna a Amèrica i que van poder construïr-se una gran casa al retornar. Durant els anys 1941-76, va funcionar com a hotel de luxe.

Al costat, el monument a Santiago Rusiñol, darrera del qual hi ha la Casa Manuel Vidal i Quadres. El 1852, Manuel Vidal reformà la seva residència, adaptant-la a l'estil neoclàssic-romàntic que estava de moda en aquesta època. Havia tornat a Sitges, l'any 1833, després d'haver-se enriquit a Maracaibo i a Cuba.

I des d'aqui podem veure la petita Platja de Sant Sebastià, amb l'ermita al fons i més enllà el cementiri, on hi ha un conjunt d’escultures modernistes de Reynés i de Josep Llimona, i el Port d'Aiguadolç. Entrant pel carrer Fonollar s'arriba al Racó de la Calma amb el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel, amb el pont que uneix els dos edificis: el Maricel de mar i el Maricel de terra.

Durant l'any 1892, el pintor i escriptor Santiago Rusiñol decidí establir-se a Sitges, i comprà dues cases de pescadors -can Sense i can Falua- del segle XIV construïdes arran de mar i encarregà a l'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa aixecar el Cau Ferrat, la seva casa-taller, unint les dues cases i unificant l'estil de la façana en un estil neogòtic. Amb un portal adovellat, les finestres són de l'antic castell de Sitges, que recuperà quan es construí l'Ajuntament sobre les restes del castell. La planta baixa era on vivia, mentre que la planta de dalt és un magnífic saló gòtic, que ocupa tota la superfície amb un sostre alt artesonat i suportals de fusta tallada.

El Cau Ferrat va ser seu de festes modernistes on es reuniren els artistes més importants de l'època, on representaven obres de teatre, es feien concerts, lectures de poesia i exposició de quadres i dibuixos. Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, es va convertir en el Museu Cau Ferrat. En en seu interior s'exposen nombroses peces de ceràmica, ferro forjat, quadres del mateix Rusiñol, de Zuloaga, Casas, Utrillo, Picasso i del Greco, i altres obres artístiques.

Al costat, es troba un complexe conjunt d'edificis conegut com Maricel. El millonari nordamericà Charles Deering, amic del pintor Ramon Casas, volent emular el Cau Ferrat i davant la impossibilitat de poder-lo adquirir, comprà les cases dels dos costats dels carrer per a ficar la seva col·lecció particular i la seva residència, encarregant les obres a Miquel Utrillo i Morlius. El 1921, Deering tornà al seu pais emportar-se'n gran part de les peces. El 1969, es va recuperar l'espai museogràfic, amb una donació del doctor Pérez Rosales de la seva col·lecció particular i d'adquisicions que aconseguí del mateix Deering.


Arran de mar, construït sobre l'antic hospital medieval de Sant Joan, hi ha el Museu Maricel, o Maricel de Mar. Coserva els arcs gòtics de l'antiga capella de l'hospital. Destaca una torre emmerletada amb la imatge de Sant Miquel, i el pont que l'uneix amb el Palau Maricel. Les seves façanes incorporen portals i finestres de diverses èpoques procedents de llocs com Salamanca, Jaca o Santa Coloma de Queralt. En el seu interior es mostren diverses col·leccions d'art modern, de la pesca, art medieval i escultures romàniques i gòtiques. Algunes de les seves sales disposen de grans finestrals amb vistes al mar i als penyassegats.

El Palau Maricel (1910), o Maricel de terra, constituia la residència de Deering, amb un gran escalinata que condueix al Saló d'Or i d'aquest al Saló Blau, i diverses sales destinades a contenir col·leccions artístiques. Des del seu claustre i les terrasses es tenen unes magnífiques vistes del Mediterrani.
















La façana principal, de parament blanc, conté elements decoratius procedents d'edificis històrics d'arreu d'Espanya. Destaquen els capitells de les finestres, dissenyats per l'escultor Pere Jou, amb escenes i motius populars. N'escolpí una cinquantena, per a portes i finestres, amb imatges tretes de faules famoses, com de La Fontaine, o personatges i esdeveniments contemporanis, o caràcter al·legòric; molts dels rostres d'aquestes figures són de companys de treball en la construcció del Maricel o de ciutadans de la vila.






En la plaça del Baulard, un canó recorda la bateria de sis que hi havia i que el 27 d'abril de 1797 la vila de Sitges sostingué un llarg combat amb dues fragates angleses que volien apresar diverses embarcacions ancorades a la platja.


Coronant la plaça, hi ha l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Beneïda l'any 1672, és un edifici de tres naus amb volta de punt rodó reforçada amb nervadures. Té dos campanars, un de més petit, del 1674, que té les campanes i el rellotge de la vila (1868), i la torre octogonal, reformada el 1868.

Baixant per les escales, ens trobem en el Passeig de la Ribera, urbanitzat l'any 1840. Passejant, es van veient les diferentes platjes i més cases dels americans, com la Casa Simó Llauradó (1908), un edifici de planta i dos pisos, construïda per Gaietà Miret i Raventós, al qual se li va afegir un tercer pis amb posterioritat segons projecte de Josep M. Martino. Té una façana amb el parament imitant carreus i obertures molt ornamentades d'acord amb el gust modernista d'inspiració medieval.


Davant un monument al pintor El Greco, fet per l'escultor Josep Reynés, l'any 1897. El pintor era desconegut, i Santiago Rusiñol va proposar fer-li un reconeixement, atret per l'art del pintor grec. El passeig, té més de 3km, sent el segon tram el Passeig Marítim.


Trencant a l'alçada del carrer de Bonaire, s'arriba al Museu Romàntic Can Llopis (1793). D'estil neoclàssic, l'any 1949 inaugurà el museu que allotja la forma de viure en els segles XVIII i XIX. Destaca la col·lecció de nines antigues de Lola Anglada, escriptora i il·lustradora catalana de contes infantils.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada