Lleida (II): voltants de la Seu

Es pot arribar al centre de la ciutat, des de la Seu per un ascensor, de 60m, que et deixen aprop dels nous jutjats, i d'aqui arribar a la Plaça de Sant Joan, on es troba l'església de Sant Joan (segle XIX), un edifici d'estil neogòtic, obra de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany.


Seguim pel carrer Sant Joan, passant per un eix totalment peatonal, amb una àmplia oferta comercial i de serveis, que conviuen amb una sèrie d'edificis remarcables, per la seva valua històrica i artística. En la cruïlla entre el carrer de la Magdalena i el carrer del Carme s'aixeca la Casa Sauces, edifici d'estil barroc classicista construït entre 1808 i 1833.

A pocs metres hi ha el Palau de la Diputació, un edifici d'estil neoclàssic civil que és seu actual de la Diputació de Lleida. Va ser construït a finals del segle XIX, reaprofitant estructures de l'antic hospici de la ciutat. A l'altra façana principal, donant a la Rambla de Ferran, es troba el Balcó del Serraller, un balcó en la primera planta, obra de forja lleidatana del segle XVIII.

Seguim per l'avinguda Francesc Macià, i tornem a entrar a l'eix comercial que hem deixat anteriorment per l'Arc del Pont, una antiga porta d'entrada a la ciutat, bastida en el segle XVIII sobre una estructura gòtica del segle XV. Davant, destaca el grup escultòric d'Indíbil i Mandoni. Els guerrers armats amb cadenes, una llança i una falcata (l'espasa característica dels ibers), representen als dos cabdills ilergetes que van defensar Ilerda (l'antiga Lleida) dels atacs dels cartaginesos i dels romans, i que gràcies a les lluites i a les encertades negociacions van evitar que la ciutat fos arrasada.


Seguim pel carrer Major, on ens trobem amb els Porxos de la Paeria, una estructura porticada construïda en els segles XIII i XVII. El porxo anomenat el Pilar del General hi havia antigament una argolla on els delinqüents eren lligats i exhibits públicament.



Al costat, el Palau de la Paeria, seu de l'ajuntament. L'any 1383, els senyors de Sanaüja, propietaris i precursors de la construcció actual, van cedir l'edifici a la ciutat perquè fos la seu del govern municipal. El terme de paeria va ser un previlegi atorgat pel rei Jaume I, en l'any 1264. Era la institució que substituia l'antic consulat d'origen romà per a governar la ciutat els regidors o homes de pau (paers).



Situada al bell mig del barri antic cristià en plena època musulmana, es trobava la Capella de Sant Jaume (1399), dedicada a la Mare de Déus de les Neus. Aquest punt s'inclou a la ruta catalana de pelegrinatge del Camí de Sant Jaume.



Apart dels edificis antics que es poden anar veient, també hi ha múltiples construccions de caire modernista, moltes de les quals han estat restaurades per tal de retornar-los a la seva plenitut original.



Arribem a la Catedral Nova (1761-81), d'estil barroc, obra de l'arquitecte Pedro Martir Cermeño, i sota direcció facultativa de Francesco di Sabattini. L'escala monumental, amb tres portes de ferro de mig punt i torretes laterals, donen accés a la porta principal, que llueix l'escut dels Borbons a la part superior. La construcció es va fer gràcies a les aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez.


Davant, es troba l'Antic Hospital de Santa Maria, una construcció goticoplateresca dels segles XV-XVI, obra del mestre Andreu Pi, seu actual de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i del Museu Arqueològic.


Després de passejar una estona més pels seus carrers, agafem el vehicle per adreçar-nos al turó del Gardeny, a cinc minuts de la Seu. Sobre l'estratègica posició es troba el conjunt monumental de Gardeny amb el seu castell i església del mateix nom.

L'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va iniciar el setge a la ciutat lleidatana. Per portar a terme el setge de la ciutat va comtar amb la col·laboració de l'Orde del Temple, que va aportar a l'empresa els efectius necessaris per aconseguir la victòria. Un cop conquerida la ciutat, en agraïment a l'ajuda que va tindre, el comte de Barcelona va lliurar a l'Orde diversos béns entre els quals estava aquest turó.

Des de llavors, la comandancia de Gardeny va convertir-se al llarg del temps en un dels principals centres templers de la Corona d'Aragó. El castell, l'any 1294, va allotjar a l'últim dels mestres templers, en Jacques de Morlay. Vint anys després, l'orde va ser abolida, amb el decret del papa Climent V, passant el castell a mans de l'Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem.

També el castell va tenir un paper molt important durant la Guerra dels Segadors (1641-1647) i la Guerra de Successió (1700-1714). En aquests conflictes, a causa de les noves necessitats defensives es van introduir noves millores defensives, consistents en la construcció de baluards, foses i murs de contenció, per contrarestar les noves armes d'artilleria. Amb aquestes millores el recinte es va convertir en un fortí militar que és pràcticament el que es conserva actualment. Després de molts anys d'abandonament, la Paeria va crear centre de interpretació i ha començat un ambiciós projecte de rehabilitació.

Forma part de la ruta dels castells templers, juntament amb el de Miravet, entre altres. La web oficial de l'ajuntament ofereix diferentes rutes per la ciutat així com els horaris i reserves de visites als diferents llocs que hem anat veient.