El Park Güell

L'any 1899, l'industrial Eusebi Güell, impulsor de la Colònia Güell, va comprar les finques de Can Muntaner de Dalt i Can Coll i Pujol amb la intenció de construir-hi una ciutat jardí a l'estil dels suburbis ajardinats d'Anglaterra, d'acord amb les tendències urbanístiques més avançades de l'Europa de l'època. L'encàrrec va ser fet a Antoni Gaudí, per tal que projectés aquesta urbanització que havia d'atraure a la burgesia de la ciutat. La construcció durà entre els anys 1900 i 1914, quan es va decidir no continuar més, degut al seu fracàs comercial, construïnt-se només dues cases de les més de seixanta que havien projectades.


El parc, situat en el districte de Gràcia, en la muntanya del Carmel, es protegit exteriorment per un mur de tancament, on es pot observar una sèrie de medallons amb les paraules del lloc: PARK i GUELL. Sobre la lletra P, es pot veure una estrella de cinc puntes invertides, un dels molts símbols esotèrics que es poden trobar en aquest lloc. El nom de park ve de l'idea de fer un parc anglès.


L'entrada principal es troba en el carrer Olot, amb l'enreixat del jardí de la Casa Vicens i franquejada per dos pavellons de fantasia. Es diu que Antoni Gaudí es va inspirar en el conte de Hansel i Gretel, pel seu disseny. El mateix any de la seva construcció, s'havia representat en el teatre del Liceu, una versió operística del conte.

Aixecats en pedra amb teulades de morfologia complexa recobertes amb trencadís (peces trencades de ceràmica típiques del Modernisme) i coronats per cobertes cupuliformes, en forma de bolets. A la dreta, la Casa del conserge, que disposa de dos pisos més golfes: en la planta baixa havia d'estar la sala i la cuina i en el primer pis hi hauria les habitacions. A la coberta revestida de trencadís s'hi alça una torre rematada per una petita cúpula en forma d'amanita muscaria. Avui es troba el centre d'interpretació del Parc.


A mà esquerra, en l'actual llibreria, hi ha el Pavelló de la consergeria, destinat a serveis com recepció, sala d'espera i telèfon, on s'atendria a les visites que no eren conegudes, per tal de no deixar-los entrar més enllà. En el seu teulat, destaca la torre hiperboloidal, de 17 metres, entrellaçat amb la doble creu gaudiniana (doble hèlix) i recobert d'un mosaic arlequinat de colors blau i blanc.





Davant, al costat de l'escalinata, hi ha els porxos dels carruatges, una mena de cova artificial que havia de servir de recer pels cotxes de cavalls.


A l'altre costat, la Casa Larrard, on hi ha actualment el col·legi CEIP Baldiri Reixac, en un edifici ja existent del segle XVIII que havia estat residència d'Eusebi Güell. A la seva mort, el complexe es va vendre passant a mans de l'ajuntament, i l'any 1992 s'obrí al públic.

Entre murs coronats per merlets discorre l'escalinata de doble tram que s'enllaçen en replans separats per fonts d'aigua i escultures zoomorfes, formant una mena de cascada. En primer terme, una mena de gruta, a continuació un cap d'una serp sortint d'un medalló amb la senyera catalana, i finalment la figura del drac, una salamandra multicolor, coberta de trencadís, element que es pot veure en tot el parc.

Al capdamunt de les escales, s'accedeix a la Sala hipòstila, que havia de ser el mercat del complexe residencial i que aguanta la meitat de la plaça que veurem posteriorment. Es una sala amb 86 columnes dòriques de 6 metres d'alçada i 1,30 de diàmetre. Per dins són buides, per a recollir i drenar les aigues que es filtren des de la plaça de dalt (per això, no està pavimentada), acumulant-se en un diposit subterrani. Quan queda desbordat, l'excés surt de manera natural per la boca de la salamandra.



En el sostre, es troben quatre rosetes circulats que representen les quatre estacions de l'any i 14 més petits que representen el cicle llunar, obres de Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí.


Pujant a la plaça, coneguda com de la Natura o Teatre Grec, tenim una vista magnífica de la ciutat i de l'entrada del parc amb els seus dos pabellons. Està delimitada per un banc-balustrada de línies sinuoses al llarg de 150 metres, com si fos una serp, cobert amb trencadís de diferents colors i significats. L'arquitecte Josep Maria Jujol l'ajudà en el seu ornament.



Tornant a l'entrada, i enfilant cap a la dreta, agafem un dels camins, i ens trobem amb una sèrie de viaductes de pedra, perfectament integrats en el paisatge, que salven el desnivell de la muntanya. Sostinguts per pilars de maó, estan revestides amb pedres del mateix parc. El primer que trobem és el Viaducte de Baix.


Ben aprop, es troba la Casa-Museu Gaudí, construïda per Francesc Berenguer, l'any 1904, per a servir com a casa mostra pels posibles compradors. Al no tenir èxit, Gaudí l'adquirí l'any 1906 i començar a viure amb el seu pare i la seva neboda. Cada dia anava a peu a treballar en la Sagrada Família, i hi tornava després de passar per la Catedral, on resava. Morts aquests familiars, va viure els darrers anys sol, fins que el 1926, mesos abans de la seva mort, es tral·ladà a viure als tallers de la Sagrada Família.



L'any 1963, l'associació Amics de Gaudí la comprà i fondaren el museu on es pot veure mobles, maquetes, dibuixos i altres records de l'arquitecte, així com d'altres companys i deixebles seus.




Rodejat per un jardí, format per una sèrie de caminets i escales que permeten salvar el desnivell del terreny de la finca. Al voltant, diferentes peces i projectes. Més informació es pot trobar en la web oficial de la Casa-Museu Gaudí.




Seguim pel Viaducte del Mig, o del Garrofer, que es pot veure el mig del viaducte entre les tres fileres de columnes, i que Gaudí respectà, a l'igual que els altres arbres del parc.




Després ve el Viaducte de Dalt, o dels Enamorats, amb els seus bancs on les parelles podien passar llargues estones.



Al capdamunt del camí, l'advocat Martí Trías Domènech comprà dues parcel·les, i encarregà la construcció de la seva casa, l'any 1906, a Juli Batllevell: la Casa Trías.


Davant de la casa, unes escales empinades et deixen gairebé a la plaça del Teatre Grec. Agafant l'altre camí principal del parc, es passa pel Pòrtic de la Bugadera, per la figura identificativa que es pot veure. Tot el pòrtic està sostingut per columnes inclinades, al final del qual hi ha un semicercle de columnes a dos nivells.



Seguint el camí, s'arriba l'entrada o es pot agafar un altre via que ens durà al Turó de les Menes o Tres Creus, amb un petit monument que reprodueix un dels talaiots prehistòrics de les Illes Balears.


(*) Element 82 de la Ruta del Modernisme

Reaccions:

1 comentari :