Sitges (I): Les cases dels "americans"

(07/09/2008) Arran de mar, i a uns 30m de Barcelona si arribem en un tren de rodalies, trobem Sitges, en el Garraf, una comarca definida per la serralada del mateix nom i el seu litoral. El municipi es conegut sobretot per les seves platges i el Festival de Cine Fantàstic, però apart d'això ofereix i mostra història, com la del moviment del Modernisme en Catalunya.

Des de l'època romana, ja era un port on es comerciava amb la resta del Mediterrani. Durant els segles següents, gran part de la seva activitat econòmica era l'agricultura i la pesca, així com el comerç. El topònim de la vila ve de les sitges (cavitats excavades al sòl per a consevar-hi productes agrícoles) que hi havien en aquesta zona entre les runes de l'antic poblat ibèric i romà.

Al segle XVIII Catalunya obté el permís per poder comerciar directament amb Amèrica, iniciant-se un corrent intens d’emigració. El Decret reial va fer que l'activitat marítima es consolidés i s'incrementés notablement i des de finals del XVIII fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes. En el segle XIX, retornaren molts dels emigrants, que havien marxat temps enrera a fer les Amèriques, aixecant fàbriques tèxtils i de calçat i contribuint al desenvolupament urbanístic de la vila; promovent l'enderrocament de les antigues muralles, l'arribada del ferrocaril i la construcció de grans cases d'acord amb els estils arquitectònics de l'època (el modernisme, el neoclàssic, l'eclèctic i el noucentista).

En la darrera dècada del s. XIX, s'instal·la en el poble el pintor i escriptor Santiago Rusiñol, un dels grans dinamitzadors del Modernisme (*), convertint Sitges en un dels seus centres i punt de trobada amb altres artistes.

(*) El Modernisme va ser un moviment cultural que es va produir entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, a tota Europa, que va influir en arts diverses com l'arquitectura, l'escultura, la pintura, les arts gràfiques... amb nous temes i representacions diverses. A Catalunya, va tindre unes dimensions i una personalitat especial en aquests camps, en un moment històric ideal de creixement econòmic i reafirmació nacional. Personatges importants van ser els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluis Domènech i Montaner, els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas, escriptors com Joan Maragall, Victor Català, els músics Isaac Albéniz i Enric Granados, entre molts altres.


Sortint de l'estació de tren, a mà dreta, per l'Avinguda Artur Carbonell, trobem una sèrie de cases modernistes. La Villa Remei (1911), amb el seu balcó amb una barana de ferro forjat, i la façana lateral donant a un petit jardí.


Al costat mateix, la Villa Subur (1908), una petita casa amb només planta baixa, dissenyada per Juli Batllevell, amb una façana decorada amb esgrafiats de formes vegetals i coronat per una petita barana amb un capcer central redondejat que porta el nom de la casa.



I també ben aprop, la Villa Havenmann (1906-07), començada per J.L. Calvó i posteriorment reformada per Josep Domènech i Estapà. Es una vivenda unifamiliar amb una capella adossada que trenca la uniformitat de la façana. Les finestres de les dues plantes són estretes i diferentes.





Baixant pel carrer Illa de Cuba hi ha la Casa Bonaventura Blau (Villa Avelina) (1900), avui en dia un hotel. Projectada per Gaietà Buigues i Monravà -el mateix arquitecte que va dissenyar el Monument de Colom en Barcelona- en un estil gòtic francès, es diferencia de les altres cases per la seva torre-mirador. Cada façana de la casa té una forma diferent.




Una mica més avall, hi ha la Casa Manuel Planas Carbonell, un edifici que data del 1991 però que va ser totalment reformat el 1908. Amb tres façanes que donen a dos carrers, destaca el seus finestrals, un de triforat i l'altra oval. Els vitralls policromats van ser venuts durant els setanta.


A l'altre costat del carrer, fent cantonada, hi ha la Casa Sebastià Sans Bori (1883). Amb un petit pati tancat, s'arriba al pòrtic, flanquejat per dues columnes de capitell jònic que sostenen un balcó amb barana de pedra coronada amb dues gerres. Sobre la finestra hi ha unes peanyes amb mènsula que sostenen uns medallons amb les inicials del propietari (SS).



Arribem a la Plaça del Cap de la Vila, on es troba la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons (1913-15), obra d'Ignasi Mas i Morell. En forma de proa, és una típica casa amb planta baixa, tres pisos i terrat, però que incorpora originals estructures modernistes com es pot veure en les portes i finestres, els treballs en ferro forjat dels balcons... Destaca la torre cantonera adornada amb un rellotge.




Agafem el Carrer Major, amb una sèrie de carrers perpendiculars agradables fins arribar a l'Ajuntament...


Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada