Begur

Begur des del castell

Begur és un dels pobles més turístics de la Costa Brava amb les seves platges i cales que constitueixen un conjunt i un entorn paisatgístic inigualables com Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, entre d'altres. Amb una població d'uns 3.000 habitants, a l'estiu, supera àmpliament els 40.000 habitants. L'orografia del lloc, al capdamunt d'un massís que mor arran de mar formant escarpades parets i singulars cales, va fer que el poble s'hagués d'adaptar a la irregularitat del terreny, creant un mapa urbà format per carrers estrets i accidentats, que ha potenciat el seu encant.


Apart del turisme, Begur disposa d'un passat històric a l'abric del seu castell medieval i la seva gent com pescadors, corallers, indians i surotapers. A banda del castell i la seva costa, el llegat patrimonial de Begur és ampli amb excel·lents torres de defensa que es van aixecar contra la pirateria morisca, entre els segles XVI i XVII, i que es poden veure enmig del terme i de la vila, en diferents llocs. El paisatge urbà també ha quedat marcat per les construccions dels indians, les persones que van creuar l'Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, principalment a Cuba, i que van tornar amb èxit i carregat de diners.


El castell de Begur està documentat a principi del segle XI quan n'era el senyor feudal, l'Arnust de Begur. Construït dalt del turí des d'on es domina una bona part de la comarca, la propietat va passar per diferents senyors, fins que a inicis del segle XVII, els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. El 1810, va patir l'última destrucció durant les guerres napoleòniques, quan el general anglès Doyle el va conquerir als francesos i posteriorment el va fer volar pels aires. Així, no queda gaire del que va ser el castell, sent el seu element característic els merlets que coronen les restes dels seus murs, que van ficar durant el segle XX.




Des del castell tenim una visió panoràmica de la planta empordanesa, el massís del Montgrí i les illes Medes. En dies de poca calitja, inclús es pot veure el Canigó i el Golf de Roses.




També podem veure el Mas d'en Pinc, una típica masia catalana, construïda al voltant d'una de les torres de defensa dels segles XVI-XVII. Propietat de l'Ajuntament, va ser restaurat i inaugurat l'any 1986 com a centre cultural. Durant un temps es va dedicar a la recerca i estudi del flamenc, en honor a la bailaora Carmen Amaya, que va passar aquí els darrers anys de la seva vida. Ara acull la seu de la Fundació Nereo, entitat privada que té com a objectiu investigar i preservar el medi ambient...




... i també alguna altre Torre de defensa, de les quals se'n conserven sis de les onze que hi havia antigament.






Sa Tuna



Per una carretera sinuosa que transcorre entre els turons de Begur i que arriba a la mateixa plata, es troba una de les cales més maques de la costa gironina: Sa Tuna, que es troba en una situació arrecerada amb la Punta d'Es Plom que ptrogeix la petita platja dels vents excepte dels del nord. La sorra és de gra molt gruixut, les aigües són netes i transparents i els fons marí format per còdols.




Des de temps passat, part dels habitants de Begur vivien de la pesca, malgrat que la vila era apartada del litroal. En ple segle XVIII, una vegada la pirateria va minvar, a les cales importants com sa Tuna, s'establiren famílies de pescadors, que foren origen de les cases que podem trobar, i que reformades són residències de vacances, i que no han perdut el seu encant i que proporcionen impressionants vistes al mar.



Els camins de ronda, que resseguien tot el litoral, eren utilitzat principalment per carrabiners, per vigilar el contraban de tabac, i pescadors i mariners, per anar a pescar o en cas de naufragi. Per l'orografia de la costa, abrupta i plegada de penya-segats, el camí de ronda begurenc no té continuïtat al llarg dels seus 20km. de costa, sinó que es troba seccionat en quatre trams diferents. Un d'aquests trams surt d'aquesta cala, i que permet, per un paissatge de molta belesa, vorejar el rocam i arriba fins Aiguafreda i el cap Sa Sal, o bé fins a la cala amagada de s'Eixugador, un paratge feréstec i de bella quietud només accesible per aquest camí o en barca.



Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Reaccions:

1 comentari :

  1. La veritat és que Begur es un dels indret més màgics de tota Catalunya.

    Bon artícle!

    ResponElimina