El poblat ibèric d'Ullastret

El conjunt arqueològic d'Ullastret està format per dos poblats ibèrics, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac, a uns 400m al nord-est del primer poblat, i la Necròpolis de Puig de Serra. L'únic jaciment visitable és el del Puig de Sant Andreu - descoberta el 1934 i des del 1947 ha estat excavada sistemàticament - i és el conjunt urbà més gran de la civilització dels ibers descobert fins ara a Catalunya.

A partir del segle XIV es començen a trobar documents on apareix la denominació Occulo strict (ull estret), en una època on els escrivans feien traduccions literals al llatí dels noms de llocs, tot i que molt sovint la interpretació etimològica resultava errònia. En les grafies dels documents més antics es pot trobar Ulastredo o Oleastreto, cosa que fa pensar que podia derivar del llatí oleastretum (ullastrar), que vol dir un lloc poblat d'ullastres o oliveres bordes.

Va ser la capital de la la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets o indiketes. El primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres.

A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl. Es van implantar nous barris i es construiren grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques, i obres públiques com temples, cisternes i sitges utilitzades per emmagatzemar gra. Es dedicaven a l'agricultura i ramaderia, però també vivien de les mines i les pedreres. Comerciaven amb comunitats properes i amb grecs i feniciopúnics, a través de la veïna colònia grega d'Empúries.

Amb l'arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, conduint a l'abandonament forçat del lloc a inicis del segle II aC. En època carolíngia, a la part superior del turó, es va construir un castell del que es conserven restes de la muralla i les torres.

La visita comença per un camí que ens condueix a les muralles i s'entra al jaciment per l'anomenada Porta 1 (segle III a.C.), la porta principal del poblat. Davant d'ella, es veuen murs que formaven part del sistema de defensa. Al sud de la porta, una estructura poligonal recobreix una torre de planta circular.

Vora l'angle sud-oest de la muralla hi havia un gran edifici format per diverses habitacions precedides de porxos, que envoltaven un pati. Problablement era d'ús públic o pertanyia a una família aristocràtica de la comunitat. Anteriorment a la construcció de l'edifici, hi havia habitatges al voltant d'un espai obert amb sitges obertes al subsòl rocós, de les quals se'n conserven només els fons.

Entre restes dels fonaments de cases, patis i sitges, també podem trobar una cisterna tallada a la roca natural, que es revestia amb carreus de pedra sorrenca arrebossats amb morter de calç. Després es tapaven amb grans lloses deixant un forat per extreure l'aigua que era recollida dels teulats quan plovia i que era canalitzat cap a aquests dipòsits.

A la part alta del Puig de Sant Andreu es troben les restes de la muralla i els basaments de les quatre torres cantoneres del castell medieval, construït durant l'època carolíngia. Era de petites dimensions, de planta trapezoïdal, i tenia dos fossats per reforçar la defensa. Se l'anomenava el castellum Uellosos, d'acord amb l'escassa documentació catalana que es conserva del segle IX i principis del X.

Les restes arqueològiques trobades en les successives excavacions al poblat ibèric d'Ullastret es poden veure al Museu d'Arqueologia d'Ullastret, al costat de l'antic castell medieval. El museu també explica la cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya.

El conjunt forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i més informació es pot trobar en http://www.mac.cat/Seus/Ullastret. El preu val 2,30€ i el cotxe es deixa passada la taquilla en un lloc habilitat i no vigilat, i on t'avisen que no deixis res de valor a la vista.


Tornar a Quatre dies per l'Empordà