El poble medieval de Pals

El poble de Pals compta amb tres nuclis, que comença al cim del turó de Puig Aspre on trobem el Poble medieval, en el barri antic del Pedró, que és el que visitarem, format pel castell, la vila i les muralles. Si ens movem cap a la platja, trobaríem els Masos de Pals enmig dels boscos, i arran d'aigua, toparíem amb les edificacions de la Platja de Pals. L'origen del nom de Pals prové del llatí Palus que significa lloc pantanós, encara que no hi han vestigis de l'època romana que evoqui aquest origen.

Es té constància documental del Castellarum Montis Aspero, el Castell de Mont-Aspre, per primer cop l'any 889, quan el rei carolingi Odó I va fer-li una donació. A finals del segle X fou propietat de la família del cavaller Gausfred Vidal. El 1065 el senyoriu de Pals va retornar als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis. Entre l'any 1380 i el 1482 esclaten varies revoltes de camperols anomenades Revolta dels remences que culminen amb la guerra civil catalana contra Joan II. Arran d'aquest conflicte el castell va quedar molt malmès i el monarca va permetre re-aprofitar les seves pedres per reconstruir l'església de Sant Pere i les muralles de la vila. A l'any 1501 i en temps del rei Ferran el Catòlic s'organitza com a municipi independent amb atribucions de vila i poders per imposar tributs.

El doctor Jaume Pi i Figueras va ser l'impulsor de recuperar i restaurar el passat medieval de la vila, des del 1946. Començem la visita per la Plaça Major s'hi troba l'ajuntament i un portal gòtic de sortida del recinte emmurallat que es creu que podia haver format part d'una llotja o d'una plaça coberta.

El traçat medieval dels seus carrerons és molt interessant amb cases amb decoració gòtica o renxaixentista, arcs, detalls dels umbrals de les portes i un ampli ventall de racons interesants. Tot el nucli està construït amb una pedra local coneguda amb el nom de pedra del país. Per tota la vila, al carrer Major, al costat de la Torre de les Hores, s'han trobat sepultures escampades que daten de l'època visigòtica (anteriors a l'any 1000).

L'església de Sant Pere ja existia el 994. S'hi observen diverses tendències arquitectòniques: base romànica (segles X-XI), absis i nau gòtica (s. XV), portalada frontal barroca (s. XVII), amb una imatge del sant titular, i campanar i terrabastall del segle XVIII.

L'edifici és d'una sola nau amb voltes de creueria, amb un absis semicircular per la part exterior, mentre que per l'interior conserva la forma poligonal, i reforçat per contraforts. A la banda del nord hi ha dues capelles laterals d'estil gòtic, com el cor.

Des del mirador Josep Pla s'observa una magnífica panoràmica de la plana empordanesa amb les illes Medes al fons. Pren el nom de l'escriptor de Palafrugell que tantes vegades va descriure en les seves obres aquest màgic paratge.

De la muralla (segles XII-XIV), actualment només se'n conserven quatre torres: la de Ramonet, la de Rom, la de Xinel·lo i la de l'Hospital. Són de planta rectangular i obertes de dalt a avall per la cara que dóna a l'interior del recinte, cobertes amb volta de canó o lleugerament apuntada. La muralla va anar quedant integrada dins del tramat urbà o es van anar destruïnt fragments de la mateixa amb l'ampliació de la vila cap a llevant, ponent i migdia, sent el sector de la tramuntana és el més ben conservat.

Del castell (s. IX-XV) només en queda la Torre de l'Homenatge, dos ponts d'arc rebaixats que comunicaven diferents parts de la fortalesa i la base sobre la qual es va construir la capella de la casa. Actualment, és la residència privada de la família Pi i Figueras. L'any 1478, el rei Joan II, després de la guerra civil catalana, va donar permís per a aprofitar les pedres del ruinós castell per a obrar, reparar i cobrir l'església, alhora que ordenava que se salvés la torre mestra, no com a fortalesa sinó com a bada o guaita. També s'aprofità per a reformar i reforçar les muralles.

La Torre de l'Homenatge (s. XI-XII) és una torre romànica de planta circular, amb una alçada de 15 metres. Està assentada sobre una plataforma de roca natural. Durant el segle XV va ser usada com a campanari, pel qual també se la coneix com la Torre de les Hores.



Tornar a Quatre dies per l'Empordà