Peralada

Peralada té molta història que es remunta a l'antiguitat, i per on va passar la cultura dels ibers, grecs i romans. Durant l'Edat Mitjana el comtat de Peralada va quedar sota el domini del comtat d'Empúries. Amb la mort de Ponç I d'Empúries, a finals del segle XI, el comtat passà a mans del seus dos fills Hug i Berenguer, convertint-se aquest últim en senyor de Peralada i fundador d'una dinastia de vescomtes, que van anomenar-se de Peralada, més tard de Quermançó i finalment el nom definitiu de Rocabertí. Els vescomtes foren prestigiosos cortesans, diplomàtics i guerrers. Durant els segles posteriors, va tenir gran rivalitat amb Castello d'Empúries, i posteriorment amb l'emergent Figueres, que es va convertir en la capital de la comarca.


L'església de Sant Martí apareix documentada per primera vegada en l'any 1002. L'actual temple és neoclàssic, si bé conserva restes d'un mur romànic i la torre campananar d'època gòtica. De planta quadrada, en el pis superior s'obre una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs, i posteriorment va ser coronada amb merlets.



A la plaça Ramon Muntaner es troba la casa natal de Ramon Muntaner (1265-1366), militar, administrador polític i cronista d'una de les Quatre Grans Cròniques, escrites entre els segles XIII i XVI. La Crònica de Ramon Muntaner (1325-28) és la més llarga i se centra en el regnat de Jaume II el Just, i en fets anteriors basant-se en cançons de gesta i cròniques anteriors. Home de confiança dels reis de la Corona catalanoaragonessa, va participar en la companyia catalana d'orient, comandada per Roger de Flor. Les altres tres cròniques són la de Jaume I, o Llibre dels feits, la de Bernat Desclot i la d'en Pere el Cerimoniós.




A la plaça Major, parcialment porticada, es troba la Casa de la Vila.





Passejant pels seus carrers medievals, trobem darrera d'una reixa, tancada, el claustre de Sant Domenec, d'estil romànic del segle XIII i l'únic vestigi que queda de l'antic convent d'agustins fondat en la segona meitat del segle XI. Des de 1578 fins a 1835, el convent va ser ocupat pels dominicans. Els 52 capitells - set parells a les cares de migjorn i tramuntana i sis parells a les més curtes - estan decorats amb escenes bíbliques i profanes: escenes de cacera, bestiaris, la creació d'Eva...


Per últim, i símbol de la vila, és el castell palau de Peralada que s'alça extramurs. Antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, va ser adquirit per Miquel Mateu el 1923, instal·lant una notable col·lecció d'art. Poques mostres del primitiu edifici gòtic en queda. La major part de la fàbrica rectangular, amb el pati central, correspon a l'obra dels segles XVI i XVII. A la fí del segle XIX, els darrers comtes van impulsar una àmplia restauració dirigida per l'arquitecte francès Grant, que donà al palau un aire de chateau francès. La part més visualment coneguda és la seva façana oriental, franquejada per dues torres de base atalussada i coronada per corseres i merlets decoratius.



Avui en dia, la propietat segueix en mans de la família Mateu i no es pot visitar en la seva totalitat. Una part del castell es troba el casino, i els jardins romanen oberts al juliol i agost amb motiu del Festival Internacional de Música de Peralada. El veí convent del Carme, que també pertany a la mateixa família, es troba el Museu del Castell de Peralada.




Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Reaccions:

3 comentaris :

  1. Que interessant el teu blog. M'encanta llegir informació de llocs propers a casa, perquè m'agrada molt viatjar per Catalunya i descobrir nous indrets que fins ara no coneixia. Et deixo aquí una pàgina de turisme sobre Catalunya amb molts recursos d'informació, a veure si animem a la gent a què es miri una mica més el territori on viu! http://megustacompartir.catalunya.com/ca/

    Salut,
    Rosa

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari. Ja tenia localitzada la teva pàgina. Aniré ficant més entrades del nostre territori, a mida que el temps m'ho permeti.

    ResponElimina
  3. De res! Ja t'aniré seguint, doncs. Una abraçada.

    Rosa

    ResponElimina