De Llafranc a Calella


Llafranc


Llafranc és una zona maritima-residencial del municipi de Palafrugell. La badia de Llafranc, protegida per la muntanya de Sant Sebastià, recorre el camí de ronda que ve de Calella de Palafrugell. A 167 metres sobre el nivel del mar, se situa el far de Sant Sebastià, que separa Llafranc de Tamariu, on s'ha condicionat un mirador i gaudir d'un dels millors paisatges de la Costa Brava.




Des de la platja es pot anar, a l'esquerra pujar al far, o anar, per la dreta, cap a Calella pel camí de ronda, pujant per les Escales de Garbí - nom donat per la seva situació al sud-oest, com el vent de garbí - i agafar el camí corresponent.



Els camins de ronda són una sèrie d'itineraris que voregen les cales de la Costa Brava i que en el passat van ser utilitzats per contrabandistes i agents de vigilància. Avui en dia, s'han recuperat com a rutes molt agradables de senderisme, ja que passen per alguns dels llocs més emblemàtics de la costa gironina, ofereixen boniques vistes de les cales i en bona part transcorren entre pins. No hi falten, esporàdicament, torres de vigilància. La xarxa de camins que més s'ha recuperat i senyalitzat a la comarca del Baix Empordà és la que enllaça els barris mariners i les cales dels municipis de Begur i Palafrugell, diferents llocs de Palamós i Platja d'Aro i tota la part de costa que va de s'Agaró a Sant Feliu de Guíxols.


El camí passa pel costat de la Torre de Calella, una torre de guaita i de defensa del litoral, de planta circular, amb diverses obertures amb llindes, algunes de les quals són balcons. A finals del segle XVI, el batlle general de Catalunya, a petició dels jurats de la vila de Palafrugell, va donar permís per construir aquesta torre, per a ajudar i defensar els ports. També es va fer servir com a presó en algunes ocasions.



Calella de Palafrugell


Calella, que també pertany a Palafrugell, és un altre nucli coster i turístic amb els seus carrers estrets que conserven el seu traçat original i els blancs edificis porxats en primera línia de mar, amb les barques varades a la sorra com a testomonis d'una activitat passada que encara perdura. Encara s'hi poden trobar habitatges tradicionals de pescadors, i altres tipologies com cases unifamiliars i blocs d'apartaments.




Arribem a la façana marítima que ha donat identitat i imatge a Calella, entrant per les voltes del carrer Miramar, que es construïren modernament i imitant l'arquitectura tradicional del lloc.




Al costat, la platja del Port Bo, on hi havia el port pesquer i de cabotatge. Des d'aquí principalment durant els segles XVIII i XIX, els productes locals com el coral, blat, el vi, suro... sortien en direcció a ports catalans, valencians, murcians, andalusos, francesos o italians. Aquí, en la plaça, tenen lloc les tradicionals Cantades d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

I seguidament Les Voltes; es tracta de quatre edificis a la part inferior del qual hi ha dos arcs de mig punt a cadascun, i un arc de la mateixa tipologia a les bandes laterals, formant un espai porxat. Eren utilitzades anteriorment per subhastar-hi el peix, per cosir xarxes, com a lloc de guaita i de tertúlia dels pescadors, etc. En l'actualitat, un cop desapareguda la funció del nucli com a poblet de pescadors i transformat en un centre turístic, l'espai s'utilitza com a terrassa i menjador d'un restaurant.

Seguim passejant pels voltants, per altres cales i platges, des d'on tenim grans vistes del Port Bo i les platjes del voltant.


Presidint el poble, al capdamunt, hi ha l'Església de Sant Pere, dedicada al patró dels pescadors. Construïda el 1884, durant la Guerra Civil Espanyola va ser destruida. D'estil eclèctic, va ser reformada al 1958, decorada amb pintures murals per Raimon Roca i les de les capelles laterals per Antoni Utrillo, les seves parets blanques.



El conjunt monumental de Sant Sebastià


Construït entre 1855 i 1857, segons el projecte de l'enginyer José M. Faquineto, el Far de Sant Sebastià és el de més abast del litoral català. Va ser impulsat pel Ministerio de Fomento segones les previsions del Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes. Inicialment ideat per a tres treballadors, avui en dia està totalment automatitzat, i el seu pla focal té un abast de 32 milles (uns 50 quilòmetres).




Al segle XV s'hi construí una torre de guaita i al segle XVIII, responent al creixent culte de la zona, s'hi bastiren l'ermita i hostatgeria, que actualment és un hotel. La torre tenia com a funció vigilar la zona costanera per tal de protegir-la de les invasions corsàries i pirates, molt freqüents en aquella època. Des de la seva ubicació, podria divisar una àmplia franja marítima.





I completa el conjunt el jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, testimoni de l'ocupació de la zona des de fa, al menys, uns 2.600 anys. Descobert pels volts dels anys 1958 a 1960, les primeres excavacions tingueren lloc entre el 1984 i 1987, i en anys posteriors es segueix fent campanyes d'excavacions. Els límits precisos del poblat encara no s'han pogut determinar.



Els origens del poblat es situen al voltant del segle VI a.C., i s'han trobat nombroses restes arqueològiques, de les quals es poden veure les que corresponen a diverses cases que es van construir a mitjans del segle IV a.C. i que van perdurar, amb diferentes reformes, fins a la desaparició de l'assentament ibèric. Les cases eren bastant simples, formades per dues habitacions. Les cases més antigues estaven adossades unes amb altres. En canvi, les que es poden veure, es trobaven aïllades i distribuides en espais oberts, on es van construir també sitges i forns.




Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada