El Teatre-Museu Dalí de Figueres

Origens i creació del museu

Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà, va veure néixer a Salvador Dalí l'any 1904, dins d'una família burguesa en un moment on a la ciutat hi respirava un moviment intel·lectual que va ajudar a desenvolupar l'esperit de l'artista. Aquest deixà a la Figueres el major objecte surrealista del món: El Teatre-Museu Dalí, que conté la major col·lecció d'obres que descriuen la trajectòria artística de Dalí (1904-1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions surrealistes fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

El museu ocupa l'edifici de l'antic Teatre Municipal, obra de l'arquitecte Roca i Bros, que va ser construït entre 1849 i 1850, i que va ser destruït per un incendi al final de la Guerra Civil Espanyola en 1939. El sostre de la platea s'havia enfonsat, de les llotges només quedaven els pasadissos d'accés, i de l'escenari, l'arc de la boca d'escena i els magatzems laterals. El vestíbul i el saló de descans van ser les úniques parts que es van mantenir en gran mesura intactes.

En 1961, Ramon Guardiola, llavors alcalde de Figueres, proposa a Salvador Dalí fer un museu dedicat a la seva obra. Dalí va decidir agafar com a seu del seu futur museu el fantasmagòric teatre: "On si no a la meva ciutat ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que va quedar d'ell, em va semblar molt adequat i per tres raons: la primera, perquè soc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre està davant de l'església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precissament en la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura". L'artista va intervenir totalment en la construcció i disseny del museu durant més d'una dècada, i finalment, encara que no s'havien acabat les obres, va obrir-se al públic el 1974.


L'exterior del museu

Davant de la façana, s'erigeix el monument a Francesc Pujols, filòsof català i amic de la família Dalí, i pel qual va mostrar un especial interès pel seu pensament. El monument està format per un cos cobert per una toga romana de color blanc i culminada amb un ou daurat que configura el cap recolçat en una mà, en una actitut semblant a la de El pensador de Rodin. De la base, neix una olivera per a simbolitzar l'estima a la terra catalana i el coneixement.

En la plaça Gala-Dalí, al costat, hi ha més obres en el carrer, com la d'un cap d'un personatge de cartró, regal del pintor Rafael Durán, que es recolça sobre un suport d'ous amb caps de nines que fan d'ulls i un televisor incorporat en la front.

Tot l'edifici està coronat per una sèrie de maniquís amb diferents postures. En els extrems de la façana principal, hi ha dos maniquís que alçen al cel dos àtoms d'hidrògen. Sobre el balcó, escultures de bronze amb muletes i barres de pa sobre els seus caps, i al mig un bus, que rememora la conferència que Dalí, vestit de bus, va donar en l'Exposició Internacional del Surrealisme de 1936 en Londres.



El Teatre-Museu

El Cadillac plujós és l'element central de l'antic pati de butaques del Teatre Municipal. Es tracta del cotxe que conduia Gala i amb el qual, durant la seva estada a Estats Units, havien viatjat de costa a costa. Adins, hi ha dos maniquís humans i ficant unes monedes en una caixa que hi ha al costat, es pot veure com comença a ploure dins del taxi. Damunt del capó del cotxe, l'escultura La gran Esther d'Ernest Fuchs, que estira amb les seves cadenes, la columna trajana de pneumàtics, homenatge a l'emperador romà Trajà que havia nascut en Hispània. El conjunt es rematat per un bust de marbre de François Girardon i l'Esclau dalinitzat de Miquel Angel, conjuntament amb la barca de Gala i un paraigues negre. En les parets tornem a veure els maniquís que haviem fist a les afores.

A partir d'aquí, es anar passejant per les diverses sales i gaudir de la col·lecció permanent de Salvador Dalí que inclou tot tipus d'obres d'art: pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lació, holograma, estereoscopia, fotografia, etc. En una de les sales, es pot veure la col·laboració de Dalí amb el mateix Walt Disney en un projecte de dibuixos animats titulat Destino, que s'havia de produir el 1946, però que no acabà de fructiferar, fins que el 2003, es va enllestir l'obra a partir del material generat en l'època.

Algunes de les obres més destacades que s’hi exposen són Autoretrat amb l’Humanité (1923), Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (1933), Autorretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’Amèrica-Els atlètes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952), entre moltes d’altres.

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista amb la finalitat expressa de ser exposades de forma permanent al museu, obres que van des de pintures i escultures fins a complexes instal·lacions monumentals com el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac plujós, que hem vist anteriorment, i les sales Mae West i del Palau del Vent que es veuen durant la visita.

Una de les atraccions del museu és la cúpula geodèsica, que va realitzar Emilio Pérez Piñero, l'any 1969, sobre l'escenari de l'antic teatre. L'any 1988 es va dur a terme la reconstrucció de la mateixa pel deteriorament sofert per algun dels materials originals i per la necesitat d'optimitzar el control de la llum i la temperatura en l'interior del museu. La nova cúpula és exactament igual a la que es va construir originalment, però amb nous materials. Està realitzada integrament en acer inoxidable a base de pentàgons i hexàgons prefabricats amb acristallament estructural d'altes prestacions.

En un dels laterals es troba el quadre de Gala despullada mirant al mar, que a una distància de 20 metres, es converteix en el retrat d'Abraham Lincoln, format per rectangles de colors, on predominen el groc i el blau. Es un homenatge al pintor americà Rothko.

Des de la mort de Salvador Dalí, en 1989, també es pot visitar la cripta amb la seva tomba, situada en el centre del museu. El fet que les despulles estiguin aquí va causar polèmica en el seu moment, doncs tothom creia que havia d'estar en el Castell de Púbol, juntament amb la seva musa Gala.

Una de les sales més famoses és la Sala Mae West, un apartament surrealista amb la imatge de l'actriu nordamericana Mae West: els llavis fan la funció d'una butaca, el nas és una doble xemeneia i els ulls són dos quadres. Una gran cabellera daurada i un joc de pendents enmarquen la imatge a mode d'escenari, que es pot veure a través d'una escala que puja a una passarel·la on des d'on es pot veure l'escena completa per un vidre òptic.

L'altre gran sala és la Sala Palau del Vent. El poeta Joan Maragall va anomenar la zona de l'Empordà com el Palau del Vent, en al·lusió a l'habitual tramuntana. En el sostre hi ha una pintura que porta el mateix nom, realitzada per Dalí per a mostrar la funció que volia que complís el Teatre-Museu. En ella està representada com s'imaginava Dalí que seria el seu enterrament, el seu viatge a l’altra vida, i com una pluja deixaria caure la diversa iconografia daliniana des del cel de l’Empordà. Dalí va realitzar aquesta obra de grans dimensions des del seu taller a Portlligat, a partir de 5 teles que va encolar al sostre, i va finalitzar el conjunt in situ amb la tècnica del fresc. La seva ubicació és el Saló Noble o foyer de l’antic teatre de la ciutat.

Apart d'obres de Salvador Dalí, també n'hi ha d'altres artistes que va voler incloure el genial artista com: El Greco, Marià Fortuny, Antoni Pitxot, Marchel Duchamp, entre molts altres.


Dalí Joies

Sortint del museu, i amb l'entrada completa, es pot entrar a un edifici annex al museu que allotja la col·lecció Dalí Joies, inaugurat l'any 2001, formada per trenta-set joies d'or i pedres precioses (com diamants, robins, maragdes...) de l'antiga col·lecció Owen Cheatman, dues joies realitzades posteriorment, i els vint-i set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va realitzar per dissenyar cada peça, configurant un conjunt excepcional creat per l'artista entre 1932 i 1970.

La Torre Galatea i Casa Gorgot

De l'antic recinte emmurallat de la ciutat només es conserva la part que hi ha al costat del Teatre-Museu Dalí, format per una torre i l'edifici annex, que allotja una part de les sales del museu i és la seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Fins el segle XVIII, la Torre Gorgot limitava el nord-oest de la vila, i en segle XIX, la torre va ser transformada en dipòsit d'aigües municipals. Després d'un procés d'abandonament i ruïna parcial, la família Gargot, propietaris d'ençà del segle XVII, van impulsar, en la dècada de 1930 un projecte de reforma sota la direcció de Pelai Martínez per tal d'obrir el casal interior cap al carrer de la Pujada del Castell amb un portal d'accés i finestrals verticals amb relació als quals es desplegaria la planta noble. Les parets, d'un gruix 2 metres, foren reduïdes a 80 cm.

L'any 1983, l'Ajuntament de Figueres i la Generalitat de Catalunya, van adquirir el conjunt per tal d'ampliar el Teatre-Museu Dalí, sent el conjunt rebatejat amb el nom de Torre Galatea i decorat seguint un projecte del pintor figuerenc concebut com a homenatge a Gala i a tots els enigmes, transformant el seu aspecte amb color, pans (símbol de la nutrició essencial) i ous (símbol de la vida futura).

Des de l'octubre de 1984, va ser la residència de Dalí, després de l'accident que va patir en l'incendi de les seves habitacions en el Castell de Pubol.

Pàgina oficial: Fundació Gala Dalí
Teatre-Museu Dalí
Dalí Joies
(Entrada completa 12€)





El triangle dalinià: Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol | Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat | Teatre-Museu Dalí de Figueres

Tornar a Quatre dies per l'Empordà