Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat

Al costat de Cadaqués, es troba el nucli de Portlligat, una petita badia separada de la Mar Mediterrània per les illes de Sa Farnera i la més gran Illa de Portlligat, immortalitzada en alguna de les obres de Dalí. Antiga base de pescadors, avui en dia tothom coneix el lloc per haver sigut durant molts anys la residència de Salvador Dalí i la seva musa Gala, un grup de casetes de pescadors que va anar adquirint al llarg dels anys i que avui forma la Casa-Museu Salvador Dalí. D'aquí ve el desgavell de diferents nivells dins del recinte arquitectònic de la casa i jardins, conformant una mena de laberint.

La visita a la casa-museu, que s'obrí el 1997, es realitza en grups restringits, de fins a 8 persones, que van entrant cada 10 minuts. Es imprescindible fer reserva prèvia del dia i hora de la visita a través de la web, telèfon o per e-mail. El dia de la visita és obligatori recollir l'entrada al menys mitja hora abans d'entrar, si no, les entrades reservades es fiquen a la venda. Cada espai està ocupat per un grup, i fins que el grup anterior no canvia d'espai, no pots moure't d'on estàs.

Dalí va passar llargues temporades durant la seva infància i juventut a Cadaqués. El 1930, atret pel paisatge, la llum i l'aïllament del lloc, va fixar la seva residència i va treballar habitualment aquí fins el 1982. Després de la mort de Gala, ell va marxar a viure al castell de Púbol, on la van enterrar, per estar al costat d'ella. La casa va anar creixent paulatinament i el pintor ho va expresar amb les següents paraules en la seva obra Vida Secreta de Salvador Dalí: "La nostra casa ha crescut exactament com una veritable estructura biològica, per brots cel·lulars. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra. El nucli va ser el deliri paranoico-crític de Lídia, que ens va obsequiar amb la primera cèl·lula". Lídia Nogués, més conegut com Lídia de Cadaqués, va ser qui va vendre la primera barraca de pescadors a Dalí.

Davant de la casa, a l'aire lliure, es troba una obra d'en Dalí; es tracta de La barca i el xiprer, amb un xiprer que creix enmig d'una barca de pescadors, i que et fa pensar amb que hi havia primer... A l'altra costat del carrer, la Barraca del Rellotge, amb un rellotge de sol a la seva façana.

L'accés a la casa el fem a l'hora indicada per una porta situada a la façana nord de l'edifici i al final d'una escala. S'entra directament al rebedor i un impressionant ós blanc de quasi dos metres d'alçada ens dóna la benvinguda. Va ser un regal d'un amic de la parella en els anys 30. Dalí ja el tenia en el seu apartament de Paris. Amb el seu cap aixafat, musell punxegut i pelatge blanc és un tòtem de la casa i serveix de llum, portacartes i paraigüer. L'extravagància decorativa del petit recinte ja ens dóna una idea inicial de la personalitat de l'artista i de la seva musa.

Continuem pel menjador...

... i després ve la biblioteca, on podem veure tres cignes dissecats, que en altres temps havien nedat en la badia de Portlligat. Des de la terrassa del costat, podem veure la badia i la Illa de Portlligat.

Pugem un nivell per arribar al taller i la sala dels models, l'espai de treball de l'artista, on es pot veure objectes relacionats amb l'activitat artística de Salvador Dalí, des d'una certa distància, per evitar el deteriorament dels mateixos. En el taller hi ha dues obres inacabades i es pot veure el mecanisme que feia servir Dalí per a les grans obres, amb una sèrie de politges que podia moure el quadre cap avall, i pintar la part superior del mateix, com les versionns de la Madonna de Portlligat, L'últim sopar, La pesca de la tonyina...

En la sala de models es pot veure una sèrie de retrats de personatges històrics amb bigoti com el pintor Velázquez, Stalin i altres. Dalí deia que col·leccionava bigotis sobre tot si eren famosos.

Passem al saló groc, on unes escales pugen al dormitori. En aquesta sala, podem veure damunt d'una taula un cargol llum-rellotge de Tiffany's.

Un mirall situat estratègicament permetia reflexar els primers raigs de sol, que entraven per la finestra cap al llit de Dalí. Situat gairebé en punt més a l'Est de la península, deia que era el primer espanyol en veure l'alba tots els dies.

L'habitació de Gala i Dalí està format per dos llits, i la seva fascinació pels animals dissecats poden seguir-se veient aquí amb els dos xais que hi ha.

Passem per una habitació que era el vestidor amb armaris forrats amb fotos de la parella amb amics seus.

Des d'aquesta habitació es pasa a la sala oval, feta per Dalí especialment per a Gala, amb una acústica i resonància increible, des del centre de la sala.

La última part del trajecte discorre per on tenia lloc la part social de les seves vides, visitant el menjador d'estiu, el pati i la piscina. El menjador d'estiu disposa d'una original taula de pissarra en forma de ferradura, presidida per unes banyes de moltó i un siri. Penjat en la paret, un cap de rinoceront amb ornamentacions de plomes.

En el jardí, trobem un ou decoratiu, mig trencat, símbol recorrent de Dalí, que enllaça amb els conceptes de la vida prenatal intrauterina, referint-se a vegades a un símbol de l'esperança i l'amor; i així es com s'interpreta en la seva Metamorfosi de Narcís.

En la zona d'oliveres, hi ha la Torre de les olles, que Dalí utilitzava com a tallar addicional, especialment on realitzava escultures així com performances. En l'interior es pot veure, avui en dia, un piano que havia utilitzat l'artista, i dos projectors mostren a la vegada audiovisuals de l'artista, que consisteixen en reportatges dels anys 60 i 70 amb Dalí i la casa de Portlligat com a protagonistes.

Coronant la torre, trobem un altre ou decoratiu...

Seguint les escales cap amunt, tenim una vista d'un altra obra de Dalí: el Crist de la Basura, creat amb restes de basures i una barca mig enfonsada que va trobar en la badia de Portlligat. Amb aquests dos eleements, els va disposar en forma de cos estès entre els olivars i pedres del jardí.

L'espai, mig pati, mig jardí, és la suma de diversos escenaris on el genial artista va deixar la seva particular empenta. Tot ell es concebut com un escenari teatral, amb una acumulació d'objectes sorprenents. Coronant els límits del pati, es poden veure els caps de Castor i Pòlux, herois de la mitologia grega i considerats també déus romans.

La piscina, encara que no és molt gran ja que no hi havia el suficient espai, és un homenatge als jardins del Generalife, de Granada, adornats per cignes-sortidors, de ceràmica, i serps, regal de la germana de l'actriu Brigitte Bardot.

Inclús hi ha una reproducció de la font del Pati de Lleons de l'Alhambra... Josep Plà va definir la casa com la cosa més daliniana que hom es pugui imaginar. La casa se li assembla cada dia més.

Objectes com un sofà amb la forma dels llavis de l'actiu Mae West, el famós ninot de Michelin, una cabina de telèfon i molts més, completen aquest espai únic i irrepetible.