Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Els antics pobles de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura formen des de mitjans dels 1970 un sol terme municipal, el més gran del Baix Empordà. Cadascun d'ells conserva la seva pròpia personalitat, marcada per l'origen i la influència dels dominis feudals respectius. Tots tres pobles es van formar a l'entorn d'una església i d'un castell fortificat, dels quals avui resten testimonis isolats. La seva situació es previlegiada i amb paisatges naturals d'extraordinària bellesa.


Sant Sadurní de l'Heura

En funció d'on es vingui, visites primer un poble o altre. Venint de Púbol, el primer que visitem és el de Sant Sadurní de l'Heura, el menys concurregut dels tres on es respira un ambient plàcid i relaxat d'un típic poble empordanès.

El nucli medieval, esmentat per primer cop en el segle XI, està presidida per l'església parroquial de Sant Sadurní, del segle XVIII. La portalada de la façana està construïda amb pedra calcària clara i decorada amb motllures, pinacles i esferes de pedra. A l'extrem nord del frontis s'alça el campanar nou, de planta quadrada amb arcs de mig punt.

D'origen romànic, coneguda primitivament com Sant Sadurní de Salzet, del qual tan sols en queda el campanar, i conegut com el campanar vell. Adossat a l'església pel migdia, té una torre de base quadrada d'uns vint metres d'alçada, amb un caputxó piramidal del segle XVI.

Del castell de Sant Sadurní en queden poques restes, i estava situat en el que avui és la plaça del poble. Es creu que la torre de l'església havia format del mateix com a torre de defensa.



Cruïlles

La dinastia dels Cruïlles, barons de la vila en el segle XI, donen nom a aquesta vila, que es van unir per matrimoni als de Peratallada a mitjans del segle XIII. El centre de la baronia era el seu castell del qual només es conserva la seva torre de l'homenatge cilíndrica, que ha quedat aïllada al centre de la plaça del poble, esdevenit l'element més significatiu del nucli. De planta circular, les parets fan un gruix de 2,40 metres i fa una alçada d'una mica més de 22 metres. Construïda amb diferents elements, els primers 13 metres es van fer amb carreus escairats de pedra sorrenca, una franja de 4 metres feta amb riarencs i la part més alta feta emb la mateixa pedra que el primer tram.

En la mateixa plaça, l'església de Santa Eulàlia, consagrada a mitjan del segle XI, encara que l'edifici actual que es pot veure és del segle XVIII.

A 1km, es troba Sant Miquel de Cruïlles, una església i monestir d'ordre benedictí consagrats el segle XI. L'església té planta basilical; amb tres naus, cobertes amb volta de canó i acabades amb tres absis semicirculars amb decoració llombarda.

De la resta del monestir només en queden uns murs, en una petita plaça, on hi ha la porta d'entrada a l'església, que corresponien a la façana de la sala capitular. En el seu interior, al qual no vam poder accedir ja que estaven restaurant-la, es troben pintures murals originals de temàtica bizantina.

La torre i l'església són visibles des d'aquí, i es pot veure en el coronament de la torre una olivera que s'ha convertit en un símbol, atribuint-se el seu origen a un ocell que va deixar-hi una llavor.

Aprop es troba la masia on va viure l'escriptor barcelonés Manuel Vázquez Montalbán i hi ha va escriure molts dels seus llibres. Durant la festa major del 2008, se li dedicà una placa amb les seves paraules mas nunca se atraviesa el espejo de la propia memoria.




Monells

Per últim, arribem a Monells situat a les dues ribes del riu Rissec, on a la riba dreta es troben cases i la plaça medieval al voltant d'on es dreçava l'antic castell medieval i a l'esquerra el barri de la Riera centrat a l'entorn de l'església de Sant Genís. Es un poble molt maco i la seva plaça porticada una de les més boniques de Catalunya.

Primer visitem el barri del Castell amb un conjunt urbà en el qual es conserven restes de les muralles i torres del castell, camuflats sobre les cases que s'erigiren durant els segles XVII i XVIII, reordenant-se l'espai interior. Entrem pels carrers dels Arcs, en bona part cobert per passadissos amb voltes i arcades.

Al centre de tot això, la plaça de Jaume I, amb forma de rectangle irregular i seu del mercat setmanal des de l'any 1102. El rei Jaume I va disposar l'any 1234 que s'utilitzés com a patró de mesura dels cereals per a tot el bisbat de Girona la mitgera -com es mesurava antigament líquids, grans i altres productes- de Monells, de la qual hi ha una reproducció, de l'any 1881, a la banda nort de la plaça repenjada en un dels arcs de la porxada.

A la banda de migdia, parcial porticada, hi ha l'antiga Casa de la Vila, amb una finestra gòtica d'arcs trilobulats.

El carrer Major puja vers el castell que estava situat a la part més alta del turó, del qual resta el basament d'una torre rectangular de carreuada. Els elements defensius del castell es complementaven amb les muralles que encerclaven el barri situat a la seva vora, el qual formava un extens albacar de la fortalesa medieval. Queden vestigis d'aquesta muralla al sector paral·lel a la riera, tot i que integrats a les façanes posteriors d'algunes cases de la plaça Major i del carrer del Arcs (fragments de murs espitllerats i dues torres de planta rectangular).

Creuem el rierol per anar al barri de la Riera, per a veure l'església parroquial de Sant Genís, citada ja el 1019. D'estil gòtic, la seva façana occidental i campanar són barrocs. En la seva portada, hi ha una imatge de pedra del patró, una rosassa i un ull de bou ovalat. En el mur exterior de llevant, dins del cementiri, destaca la làpida sepulcral gòtica del cavaller Arnau de Pontós, una de les famílies més rellevants de Monells.

Tornar a Quatre dies per l'Empordà