Cèsar Martinell i Brunet

| Valls, 1888 - Barcelona, 1973 |

Personatge polifacètic, va ser investigador, divulgador, historiador de l'art i es conegut per la seva tasca d'arquitecte, a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Llicenciat a Barcelona en 1916, va ser arquitecte municipal de Valls, fins l'any 1919, i participà activament en la vida cultural de la seva vila natal. Martinell va iniciar la seva vida professional amb encàrrecs d'arquitectura privada, fins que inicià la seva activitat més important i a la qual deu la seva fama: l'arquitectura agrària, construïnt una gran quantitat de cellers cooperatius, entre 1918 i 1924.

La Mancomunitat de Catalunya havia promogut un pla de serveis públics. En l'àmbit de l'agricultura donava suport al cooperativisme, a l'assessorament dels agricultors, a la mecanització, als processos de transformació dels productes i a la implantació d'ajudes econòmiques. La finalitat era revaloritzar la vida rural i a fer més productiva la feina agrícola. En aquesta època Cèsar Martinell va rebre l'encàrrec de construir el celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, seguit dels de Vila-rodona, Pira, Pinell de Brai, Gandesa, Nulles, Cornudella de Montsant, Falset, Montblanc, Aiguamúrcia, ... en aquestes construccions Martinell va adaptar l'ús de l'edifici a les possibilitats econòmiques del món de la pagesia, a les seves necessitats tècniques i a una estètica marcadament historicista, i va incorporar els mètodes més constructius més moderns buscant optimitzar la producció del vi.

Martinell va passar hores al costat dels viticultors per aprendre el procés d’elaboració del vi, no va girar l’esquena als "cellers de pobre" que s’havien construït prèviament a moltes localitats amb els coneixements de l’arquitectura tradicional i es va rodejar d’enginyers i enòlegs estudiant a fons el cooperativisme a Catalunya, amb els seus fonaments econòmics i socials per tal de crear els cellers més adequats.

Va utilitzar materials autòctons, de la zona, més barats i va aplicar mesures innovadores per l'època com l'estructura de naus paralel·les o bé una sola amb planta basilical, amb la distribució dels dipòsits ordenats en fileres i passadissos (al nivell de terra i superiors), la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la col·locació de finestres i obertures baixes per ventilar els gasos de fermentació del most i altres d’altes per il·luminar l’interior de l’edifici...

La divisió dels espais de treball també queda formalment instaurada a partir dels cellers de Martinell: les tres àrees destinades a la producció de vi s’organitzen en el moll de descàrrega, la nau d’elaboració (amb la sala de màquines) i les naus de tines o cups.

Apart dels cellers modernistes, Martinell també va realitzar obres de caràcter públic apartades de l'estètica i de la tendència modernista i gaudiniana, en habitatges i edificis religiosos diversos.

Obres:
Nulles El Celler Cooperatiu
Rubí El Celler Cooperatiu
Sant Cugat del Vallès El Celler Cooperatiu


Bibliografia: Cellers

Anar a: Arquitectures modernistes

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada