València (II): el centre històric

Un bon punt d'arrancada per a visitar el centre històric és des de la Estació del Nord, un edifici d'estil modernista de l'any 1917. Aqui i arriben els trens Euromed des de/cap a Barcelona. Al costat mateix, hi ha la Plaça de Braus, construïda en l'any 1850 amb 384 arcs de maó vist.

El carrer de davant ens porta al Palau Consistorial (1854), que allotja les principals dependències de l'Ajuntament. Construït per Francisco Mora, amb una façana d'estil modernista.




Seguim caminant, cap al carrer de l'Hospital, fins arribar a la Casa de la Cultura, una biblioteca instal·lada en el creuer del que va ser el primer hospital psiquiàtric del mon, de l'any 1492.

Endinsant-nos per l'interior, i trobem la Lonja de la Seda, del segle XV. Va ser construïda per encàrrec dels mercaders valencians de la seda, com a casa de contractacions, seu del Tribunal del Consulat del Mar i de la Taula de Canvi. Destaca la sala amb 24 columnes helicoidals de 17 metres d'alçada.

Arribem després a les Torres de Quart, una antiga porta de la ciutat amurallada, edificada en el segle XV per Pere Bonfill. En la seva façana encara es veuen els impactes de l'artilleria napoleònica, en la guerra de 1808 contra els francesos.



Passem la porta, i seguint recte pel carrer Quart, s'arriba al Palau de la Generalitat, construït en els segles XVI i XV, d'estil gòtic i que va ser seu de les Corts Valencianes de l'antic Regne de València.



Darrera de la Generalitat, hi ha la Plaça de la Verge on es troba la Basílica dels Desemparats i la Catedral.





El Micalet és la torre-campanari de la catedral, d'estil gòtic del segle XIV i de forma octogonal. Es pot pujar adaltde tot, on es troba la seva principal campana (anomenada Micalet) i que pesa 10000kg, per una escala de cargol de 200 escales, des de l'interior de la cateral.

D'aqui, podem anar cap a la riba del riu Túria i concretament a la Plaça dels Furs on hi ha la Torre de Serranos, una inmensa porta gòtica de les antigues muralles de la ciutat, construïda integrament amb pedra de cadiratge per Pere Balaguer, en el segle XIV. Es pot visitar pujant fins lo més alt de les seves almenes. Aquests torreons defensius, eren la principal entrada de la ciutat de cara a les comarques de l'interior, els Serranos. D'aqui, el seu nom.