El monestir de Vallbona

Vallbona de les Monges, un petit poble d'uns 250 habitants situat a la comarca de l'Urgell, allotja el monestir de Santa Maria de Vallbona: és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Forma amb Poblet i Santes Creus, la ruta del Cister, en Catalunya.

Les primeres notícies del monestir daten del 1153, però no fou fins a l'any 1176 quan s’integrà plenament a l’ordre del Cister. Es tracta de l’únic monestir que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 800 anys.

Alfons I el Cast i la reina Sança, durant unes setmanes, estableixen la cort itinerant a Vallbona per tal d’impulsar-ne la nova fundació. També els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb llurs mullers i corts s’hostatgen repetidament a Vallbona, i és motiu d’inspiració dels trobadors de l’època.

Des del segle XIII, Vallbona té escola monacal, on rebien formació noies pertanyents a la noblesa. A dins d’aquesta escola hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules es conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat.

El Concili de Trent (1545-1563) va provocar la prohibició de la existència de comunitats femenines en llocs retirats, el que obligà a les monges, en l'any 1573, a cedir part de les seves terres a gent vinguda d'altres llocs per tal que poguessin allotjar-se al seu voltant i crear així un nucli de població que derivà en l'actual municipi. Per això, el monestir es troba dins del poble.


L’església té la planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer molt pronunciat. La coberta de creueria ogival, fou construïda probablement al principi del segle XIV, en substitució de la volta romànica.




L’interior del temple pot semblar simple. A la dreta de l’altar hi ha el sarcòfag de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor; davant mateix a l’altre costat, hi ha la tomba de la princesa Sança d’Aragó, filla d’amdós. A la dreta del cor, tocant a la reixa, hi ha la capella de Corpus Christi, amb una imatge de la Mare de Déu del cor, de pedra policromada, obra de Guillem Seguer (s. XIV).



El cimbori-campanar en forma de llanterna octogonal acabada en piràmide és un exemplar únic. A més d’ésser d’extraordinària bellesa, és una de les obres més atrevides de l’arquitectura medieval.


El claustre té forma trapezoïdal i està fet en diversos estils i èpoques que li donen una singular varietat dins un mateix tema de simplicitat i d’austeritat. La nau sud (segle XII) és d’estil romànic primitiu i no té cap mena de decoració. La nau de llevant (segle XIII) també és romànica, adornada aquesta amb petits rosetons i capitells. La nau nord (segle XIV) pertany a la escola d’estil ogival, i finalment, la nau de ponent (segle XV) és una construcció neoromànica, amb elements típics renaixentistes.



La sala capitular és de finals dels segle XIV. La porta ogival que hi dóna accés guarda simetria amb la nau del claustre. Destaquen la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de terra cuita policromada atribuïda a Pere Joan (segle XV), l'escultor de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona, i l’esplèndida col·lecció de lloses sepulcrals d’abadesses.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada