El castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

En el terme municipal de Riudecanyes, en la comarca del Baix Camp, es troba el castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. Situat en un replà del turó de Santa Bàrbara, a 649m d'altitud. Des dels arcs del claustre i des de la ermita de Santa Bàrbara, situada al capdamunt del conjunt, es poden disfrutar d'una de les millors vistes de les comarques tarragonines.

Una mica d'història


L'Escornalbou sarraí va pertànyer al regne de Siurana i el 8 de maig del 1162, dia de Sant Miquel, va ser conquerit per Alfons I, amb les tropes del senyor de Siurana, comandades per Albert de Castellvell. Així, es va convertir el lloc en el centre de la baronia d'Escornalbou. El 1170, el rei donà el castell al canonge de Tarragona, Joan de Santboi. Una de les condicions imposades, va ser que havien de construir una capella dedicada a Sant Miquel, així com un monestir per a què la comunitat canòniga s'encarreguessin del manteniment del temple.

El lloc va patir una decadència contínua, fins a la definitiva exclaustració de 1835. L'any 1911, el diplomàtic reusenc Eduard Todà (un dels restauradors del Monestir de Poblet i on va morir l'any 1941) el va comprar, reconstruint les runes del conjunt històric, a la seva manera, per tal de ser la seva residència senyorial i en el qual emmagatzemà nombrossos llibres i antigüetats. Durant el segle XX, va passar a mans de diferents propietaris, fins a la propietat actual d'un consorci format per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

El conjunt arquitectònic





La església de Sant Miquel, construïda en estil romànic i consagrada l'any 1240, consta d'una única nau sense creuer, amb un parell de capelles als costats. La entrada, decorada amb un rosetó i dos finestrals serveixen per a il·luminar l'interior. El paviment del presbiteri és en un nivell sobrealçat en relació a la nau. Sota seu hi ha una cripta.



L'antic claustre, adosat al temple i a la vora de la montanya, disposa d'unes vistes magnífiques. Ara està format per un jardí i està datat del segle XIII.




La sala capitular, separada de l’església per una sagristia allargassada, és de planta quadrada i volta gòtica. S'accedeix per una porta de mig punt, flanquejada per dues parelles de finestres.



L'antic habitacle dels monjos es conserva tal i com ho va deixar Toda. Es a dir, com a casa senyorial. Es pot visitar el menjador, les habitacions, la cuina... Es l'únic lloc on no es poden fer fotografies. Degut a que era hora de tancar, ja no es podia pujar a la ermita de Santa Bàrbara.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada