París (II): Cap al Louvre

(20/01) Iniciem el dia des de La Madeleine, una església dedicada a Maria Magalena, i situada en la plaça del mateix nom. S'inicià la construcció en 1764, i no es consagrà fins el 1845. Durant aquest temps, es pensà i tingué altres funcions.


Basat en un disseny de Berthélemy Vignon, una sèrie de columnes corínties on es recolça un fris amb escultures, rodeja l'edifici. L'interior està decorat en marbre i daurats.



Baixant pel carrer de davant, la Rue Royale, s'arriba a la Plaçe de la Concorde, plaça històrica on van morir, mitjançant la guillotina, els reis Lluis XVI i Maria Antonieta i els revolucionaris Danton i Robespierre, entre altres.













En el segle XIX, es plantà l'obelisc de Luxor, de més de 3200 anys d'antiguetat i en honor a Ramses II; amb dos fonts i vuit estàtues que representen diferentes ciutats franceses.

Aqui tenim dues opcions: tirar cap als Camps Elisis, amb l'Arc de Triomf al final, o, que és el camí que fem, entrar al Jardí de les Tulleries, per arribar al museu del Louvre.

El Jardin des Tulleries van ser dissenyats, en el segle XVII, per André Le Nôtre, jardiner reial de Lluis XIV, que també va fer el del Palau de Versalles.




Com a entrada a les Tulleries, Napoleó Bonaparte va fer construïr l'Arc de Triomf del Carrousel (1806-08), obra de Fontaine i Percier, segons el model de l'Arc de Constantí en Roma. Els quatre caballs originals de la quadriga de bronze que es troben al capdamunt de l'Arc, foren part dels guanys de guerra que Napoleó aconseguí a l'abolir la república de Venècia, l'any 1797, que es trobava en la catedral de San Marcos. Després de la derrota de Waterloo, es va retornar. El carruatge està escoltat per les alegories de la Victoria i de la Pau, en or.

Els baix relleus relaten les seves victòries de 1904. Les quatre columnes corintianes són de marbre rosa. Cada una d'elles serveix de pedestal a una estàtua d'un soldat amb el típic uniforme de l'exercit napoleònic.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada