Barcelona. Entre Pedralbes i Sarrià

En la zona alta de Barcelona, hi ha el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fondat per la reina Elisenda de Montcada (muller de Jaume el Just) l'any 1326. La reina va dotar-lo de diversos previlegis, quedant sota la protecció directa de la ciutat, que es va comprometre a defensar-lo, com va quedar patent en diverses èpoques, entre elles, durant la Guerra dels Segadors, l'any 1640. També va ser-se construir un palau annex al que es va trasl·ladar al morir el seu marit. El palau va ser derruït una vegada morta la reina, seguint ordres del seu testament.

El 1991 es va declarar el monestir Monument Històric Artístic. Una part va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, moltes d'elles pertanyents al patrimoni de les religioses. Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint a una edificació annexa.

El perímetre del monestir estava, originalment, envoltat per una muralla, de la qual només es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven accés al recinte.

L'església de Pedralbes consta d'una única nau i estava presidida per un retaule gòtic elaborat per Jaume Huguet, perdut actualment. El claustre, al voltant del que s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Està format per amplis arcs que es donen suport sobre nombroses columnes. Els capitells estan decorats amb l'emblema dels reis d'Aragó i el de la casa de Montcada.











Una de les estances a la que s'accedeix des del claustre és el panteó de la reina Elisenda. L'estàtua que corona la tomba de la reina la mostra en les dues facetes que més van influir en la seva vida: d'una banda es pot veure a la reina amb vestit curt i coronada com reina mentre que per l'altre se la veu vestida com a vídua.

L'any 1993, part del monestir va ser cedida a la ciutat per allotjar part de la col·lecció pictòrica Thyssen-Bornemisza, amb obres de Rubens o Canaletto, entre altres.

En plena Diagonal, i davant de la parada de metro, del mateix nom, h ha el el Palau Reial de Pedralbes, que allotja el Museu de Ceràmica i el de les Arts Decoratives. L'accés als jardins es gratuit. El palau va ser la residència del comte Eusebi Güell, mecenes d'Antoni Gaudí. L'any 1919 el donà a la família reial espanyola, per a que resideixin en ell durant les seves estances en la ciutat. Llavors, s'inicià una reforma de l'edifici, que va ser ampliat i rehabilitat pels arquitectes Eusebi Bona i Francesc de P. Nebot. Amb la proclamació del a República, l'any 1931, l'edifici passà a ser propietat de l'ajuntament de Barcelona.


Els jardins, dissenyats per Nicolau Rubió, es poden trobar diferentes varietats de pins, eucaliptus, xiprers... Nombroses escultures, envolten el palau i adornen els jardins, destacant l'obra amb la Reina Maria Cristina, que es troba davant la porta del palau.

Al costat del Palau, es troben els Pavellons Güell (1884-87), obra d'Antoni Gaudí. Aquests edificis eren la casa dels porters i estables de la Finca Güell. El complexe està format per dos edificis units per una porta de ferro forjat amb un gran drac fabricat pels ferrers Vallet i Piquer.