El monestir de Sant Pere de Rodes

Situat en un paratge de gran bellesa i dominant la bahia de Llançà i del Port de la Selva, a mig vessant de la muntanya de Verdera, es troba el Monestir de Sant Pere de Rodes. S'arriba en cotxe per la carretera del Port de la Selva o de Vilajuïga.

El seu origen no està clar, el que va donar peu a especulacions i llegendes, com la de la fundació del monestir per monjos que varen desembarcar en la bahia amb les restes de Sant Pere i altres sants que van escapar de Roma, per no ser profanades pels barbars. Passat el perill, Bonifaci IV ordenà la construcció del mateix. La primera documentació de la existència, data de l'any 878.

Lligat al comtat d'Empuries, el seu màxim esplendor arriba entre els segles XI i XII. A partir del segle XVII es saquejat vàries vegades i l'any 1793 es abandonat definitivament per la comunitat benedictina. A mitjans del segle XX començen les restauracions, entre elles, la del claustre, molt polèmica.

El monestir està estructurat sobre terrasses, donada la seva ubicació i com era habitual en aquests llocs, les seves dependències estan formades al voltant del claustre del segle XII. En el costat sud, es troba el menjador que juntament amb les sales del costat oest, són les úniques dependències que es conserven, mentre la resta d'estructures, es troben en un estat de ruïna.

La església, consagrada l'any 1022, té planta de creu llatina amb tres naus. Sota l'absis de la nau central hi ha un deambulatori i a sota una cripta. En la façana de ponent, s'alça el campanari del segle XII, de planta quadrada. Al seu costat, una torre de defensa, o de l'homenatge, que assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable.

Si es té forces, es pot pujar per un camí, muntanya amunt, i després d'uns 20-25 minuts, arribar-se a les ruines del castell de Sant Salvador de Verdera. Documentat des de l'any 974, el castell va ser centre de disputes entre els comtes d'Empuries i la comunitat benedictina. L'any 1708 va ser derruit per evitar que passés a mans enemigues per un militar francès anomenat Noailles. Evidentment, la vista es magnífica des de dalt.


Una vegada acabada la visita, i tornant cap als vehicles, es pot apropar a les ruines del poble de la Santa Creu de Rodes, del qual només queda en peu l'església de Santa Helena, d'estil prerromànic.