El bressol de Catalunya: Ripoll


Ens arribem a Ripoll, a dinar. Capital de la comarca del Ripollés, aquesta vila comtal neix arran de la construcció, per part del Comte Guifré el Pelós, del Monestir que tingué un important pes en la història catalana pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural.


El monestir de Santa Maria fou fundat vers el 879. L'any 888 es dedicava un nou cenobi a Santa Maria en presència de Guifré i la seva muller, Guinedell, els quals encomanaren la direcció del monestir a una comunitat de monjos de l'orde benedictí. L'actual edifici és el resultat d'una restauració encarregada pel bisbe Morgades, degut a la destrucció parcial causada per un incendi després de les guerres carlistes, que va patir la ciutat. Es van fer de nou les voltes de les cinc naus, columnes, pilars, el cimbori del creuer i bona part del claustre.

El més destacat del monestir és la seva portada romànica, del segle XII. Conté una plasmació inconogràfica de la Bíblia, tallada en pendra, on es combinen representacions d'escenes històriques i al·legòriques, i es considera una de les peces romàniques més importants del món. Degut al seu deteriorament, per la polució, fa anys que la entrada al monestir està tapada per un vindre, el que impideix tindre una panoràmica i una visió millor del conjunt. El monestir és panteó dels comtes de Barcelona, de la Cerdanya i de Besalú, i entre altres destaca la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador de la nació catalana i al qual una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".

Situat al costat sud de l'església, disposat entorn d'un pati de forma trapezoïdal, es troba el claustre, amb dues plantes. Es començà a construir al final del segle XII, durant l'abadiat de Ramon de Berga (1171-1206), i se suposa que va substituir un claustre anterior del segle X (de l'època de l'abat Arnulf). L'abat Galceran de Besora (1380-1383) prosseguí el claustre i aixecà el pis superior sobre l'ala construïda al segle XII. El seu successor continuà les obres i acabà el claustre inferior.

El claustre inferior conté l'anomenat museu lapidari format per una gran diversitat d'elements arquitectònics (capitells, claus de volta, làpides, sarcòfags, fragments d'arcs...). En els capitells, ricament adornats poden trobar-se motius vegetals, figures animals o bé d'éssers fantàstics.

Sortim del monestir i passejem pel centre, on es poden veure diferents edificis modernistes, entre ells alguns de construïts per Joan Rubió, col·laborador d'Antoni Gaudí. Ripoll mereix quedar-se més temps, però no en disposem de més...


Més informació del Monestir de Santa Maria en la següent entrada del bloc: El monestir de Ripoll

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada