La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Vila Nova de Gaia

Traspassem el pont de D. Luis, i entrem a Vila Nova de Gaia, una altra ciutat, encara que sembli una de sola, separada de Porto únicament pel riu, encara que la perspectiva sembla unificar-les. En primer terme, s'acumulen els grans magatzems que allotgen les caves i bodegues, on madura en les seves penombres el famos vi de Porto, que ha donat prestigi a la ciutat.

La visita a qualsevol de les caves et portarà a un passeig per la cultura d'aquest vi, que acaba amb la recompensa amb la degustació d'aquest licor i al costat de la botiga, on poder comprar botelles i portar-les a casa. Algunes caves són gratuites... Pel temps que ens queda a Porto i l'hora que és, només podem concertar una visita per després de dinar.

Mentre fem temps per dinar, seguim passejant pels seus carrers i caves. Pel seu passeig fluvial, on hi ha rèpliques de barques velles, i poder veure un millor perfil del casc antic de Porto.



Entrem al Convento de Corpus Christi, o Mosterio de S. Domingos de Donas. Hi ha un vigilant privat per l'entorn, però es pot visitar sense cap problema. La primitiva església va patir una degradació gradual degut a les riades del Douro, que va portar a edificar un nou temple, en la segona meitat del segle XVII. En el segle següent, es va construir la façana barroca que precedeix al portal de l'església.


L'església, de concepció centralitzada, està organitzada al llarg d'un eix, amb una nau de planta octogonal. L'austeritat i simplicitat de les façanes contrasta amb l'expressivitat del seu interior, on destaca un cor superior d'estil barroc i un cadirat tallat.




Les funcions conventuals s'extingiren en 1894, amb la mort de la última monja. Des de llavors, han passat diverses institucions, sempre dedicades a l'educació de nens.







Per dinar, provo la francesinha, un menjar típic i originari de Porto. Es una mena de sandwich amb pa, pernil, salxitxes de porc, carn, formatge, i tot cobert per una salsa de tomaca i cerveça.





A l'hora concertada, fem la visita de la Casa Sandeman, que va ser fondada en Londres en 1790, per l'escocés George Sandeman. La seva marca es reconeguda mundialment; O Don Sandeman amb la seva capa negra d'estudiant portugués i el sombrero espanyol. Dissenyat en 1928 per George Massiot Brown, va ser una de les primeres imatges de marca en ser creades.


També va ser la primera companyia en marcar les seves botes amb una marca de foc pròpia, garantint amb aquesta signatura la qualitat del seu vi (1805). Aquesta marca conté les inicials de George Sandeman & Co. També va ser una de les primeres companyies a rotular i publicitar els seus vins.

La visita es comentada per una guia que va vestida de la mateixa manera que O Don. Ens explica una mica de la història de les bodegues i de l'elaboració del porto, que el podem trobar en Jerez de la Frontera, i en les zones lusitanes del Douro (Cima-corgo) i evidentment en la mateixa Vilanova da Gaia. També veiem els vins especials que són coneguts com a vintage, i que es tracten de collites extraordinàries que es donen en anys determinats...



Després de la visita, tornem cap a l'hotel a agafar les maletes, i agafar el tramvia que ens durà a l'aeroport i donar per finalitzat aquest viatge...

Porto (III): la llibreria Lello i el Palau de la Borsa

La Livraria Lello e Irmão


Tornem de Braga, i a l'arribar a Oporto, encara tenim temps per a fer la última visita del dia. Ens dirigim cap a l'Igreja dos Clérigos. Ben aprop es troba la Livraria Lello e Irmão, una de les llibraries més maques que et pots trobar en tot el món. El negoci es remunta al 1869, encara que l'edifici actual va ser inaugurat el 13 de gener del 1906. Obra de l'enginyer Xavier Esteves, va ser construït especificament per allotjar la llibreria.


Per fora, podem veure la façana d'estil neogòtic i certs tints modernistes que presideix l'edifici. Sobre un gran arc abatut es poden contemplar, a banda i banda d'un triple finestral, dues figures pintades sobre la paret de l'edifici, obra de l'autor José Bielman; una representa l'Art, l'altra la Ciència.


Traspassem el llindar de la porta i ens endinsem en un ambient acollidor, ple de llibres i una decoració imitació de fusta amb formigó de guix. El primer que crida més l'atenció és la gran escala central ornamental de fusta, de color vermell, amb una original forma de cargol, que et porta al pis superior.



En el sostre, una gran vidrieda d'exquisit disseny i gran riquesa cromàtica, que porta el monograma i el lema de la llibreria: Decus in Labore. No puc evitar caure en la temptació de comprar un llibre, encara que sigui una guia de la ciutat, una mica més cara que en altres llocs, però que recompensa per haver passat per aqui.


El Palacio da Bolsa

(04/01) Ultim dia del viatge. Tenim previst visitar el Palacio da Bolsa, recomanat en gairebé totes les guies i altres escrits, i veure alguna bodega a Vilanova de Gaia. Així, després d'esmorçar i fer el corresponent check-out, ens dirigim cap al centre...

El Palacio da Bolsa és la seu de l'Associació Comercial de Porto. Es va construir sobre les restes d'un convent franciscà. La seva façana, d'estil neoclàssic, amaga un conjunt de sales magnífiques i recomanables de visitar. Va començar a construïr-se en 1842, sota la direcció de l'arquitecte Joaquim da Costa Lima, i s'inaugurà gairebé 50 anys després, conretament el 21 de novembre del 1891, amb la presència dels reis de Portugal. L'entrada val 7€ i es realitza mitjançant un guia.


A l'entrada, a mà esquerra, es pot veure la Biblioteca, formada per més de 10.000 volums, on es poden trobar manuscrits i exemplars rars de caràcter econòmic i mercantil.






Entrem i al voltant del gran pati central, hi ha uns claustres amb decoració d'estuc, realçats per la galeria oest profusament decorada amb medallons.






L'estructura de l'edifici gira al voltant del pati central, el Pati de les Nacions, cobert amb una estructura de ferro i vidre que deixa entrar una gran quantitat de llum en el palau. Es un gran espai de 506 m2, decorat en la seva part alta amb l'escut nacional i més de 20 païssos amb els quals Portugal mantenia estretes relacions d'amistat i comercials.



El sòl està cobert per rajoles de ceràmica, dissenyat per Tomás Soller, amb decoració predominant de motius geomètrics, inspirats en els models grecs-romans que es van descobrir a Pompeia.



En l'ala oest, pugem per una escala de granit i marbre, que a mig camí gira, per accedir a la segona planta, on ens espera al voltant del pati, una sèrie d'habitacions i sales. Va ser dissenyada per Gustavo Adolfo Gonçalves e Sousa.



En el segon pis, començem a veure les diferentes sales per la Sala do Tribunal, decorada amb l'estil del Renaixement Francès, que mostra en les seves parets i en el sostre quadres i pintures, de Veloso Salgado. En un d'ells es pot veure un judici mercantil, en un altre, un judici públic; n'hi ha també en honor al vi de Porto, amb imatges de la vendímia. També podem llegir les inscripcions Llei, Justícia i Comerç, ja que la llei i la justícia han d'estar presents en el comerç.


La Sala do Presidente està decorada en un fastuós estil imperi. En el sostre i parets hi ha pintures al·legòriques del Marques de Oliveira. També destaca el seu sòl tallat en fustes precioses.






La següent sala és la Sala Dourada, que es diu així perquè el sostre està treballat en guix i pa d'or. El sòl és de marqueteria en fustes nobles. A les parets de la sala daurada dos quadres amb els noms de tots els presidents de l'Associació comercial de Porto i retrat d'algun d'ells. També destaca per les seves tres llums d'or.


A continuació, la Sala das Assembleias Gerais, que encara que ho sembli no és de fusta. Es tracta de guix pintat a imitació de fusta. Destaca, al mig, l'escut de l'Associació Comercial que és de guix pintat, encara que sembli de bronze, obra de Mestre Teixeira Lopes. En el sostre, una gran llum de bronze que pesa una tonelada. Tota la sala està plena de taules i cadires de fusta de roble.

La última sala que veiem i la més important és el Saló Arab (1862-80), amb més de 300 m2. D'estil morisc i inspirat en l'Alhambra de Granada, és una sala espectacular on es realitzen recepcions oficials i que es va fer amb l'objectiu d'impressionar al visitant i presentar Portugal com a terra d'oportunitats de negoci i mostrar el poder econòmic del pais. Aqui va tenir lloc, la firma d'adhesió de Portugal a la Unió Europea.

En el sostre, es poden veure inscripcions en arab que signifiquen Gloria per Alà i Alà tot el protegeix. Els materials utilitzats són el guix, el pà d'or, fustes nobles i vidre.

La Casa do Infante

Deixem el Palacio i ens dirigim cap al pont de D. Luis, i passem per davant de la Casa do Infante o l'Alfândega Velha (Vella Duana). Els seus origens daten del segle XIV, i va ser l'antiga casa de moneda i duana. Aqui va neixer, en 1394, l'infant Dom Henrique. En el seu interior es troba l'Arxiu Històric Municipal i un museu d'arqueologia, ja que aqui s'han trobat les més importants restes romanes de la ciutat.

Braga (II): el Santuari del Bom Jesus do Monte

El Santuari del Bom Jesus Do Monte és una de les icones de Portugal. Les seves escales de granit, les podem veure en centenars de fotos i guies turístiques. L'autobus ens deixa al costat de l'estació del funicular.



Així, tenim dues possibilitats per a salvar un desnivell de 116 metres: pujar per les escales o pel funicular. Decidim pujar còmodament i baixar posteriorment per les seves escales. El funicular de cremallera, del 1882, va ser construït per l'enginyer suís Niklaus Riggenbach, amb un recorregut de 274 metres, el que dóna un pendent del 42%


Utiliza un sistema de contrapès hidraúlic, que podrem observar més bé quan estiguem al capdamunt. El vagó que està adalt omple el seu dipòsit d'aigua i el de baix es buida de l'aigua que pogui quedar, fent que el de dalt sigui més pesat; així, quan ha d'arrancar, el conductor allibera els frens i la gravetat fa la resta.





El primer temple que es va aixecar en aquest turó data del segle XIV. El que hi ha actualment, és del segle XVIII, impulsada per l'arquebisbe Rodrigo de Moura Telles. És una església d'estil neoclàssic que està feta en granit fosc que està recoberta en guix de color blanc. Coronat per un frontó triangular i franquejat per dues torres, als dos costats de la portada es troben les estàtues de Sant Isaíes i Sant Jeremies.



El retaule major consta de diverses escultures que representen la crucifixió, obra de José Monteiro da Rocha.



L'entorn del santuari és un parc natural, envoltat de petites capelles, de jardins, de fonts, d'estàtues, de grutes, i d'hotels on poder-se allotjar. Tampoc pot faltar la botiga de records, souvenirs i articles religiosos, on pots trobar el típic d'aquest lloc.



Entre el santuari i un dels hotels, hi ha una cova, que sembla més un decorat. Dos camins et porten al seu interior. La roca està coberta per molsa. Darrera del santuari, hi ha un llac i algun templet...







En el Terreiro dos Evangelistas, hi ha tres capelles octogonals amb escenes que descriuen fets posteriors a la Crucifixió, com la trobada de Jesús amb Maria Magdalena. Al voltant de les capelles, quatre fonts barroques amb estàtues dels evangelistes.



Des del mirador, tenim una vista de la doble escala barroca. Formada per seccions diferents, començem a baixar pels seus esgalons. Aquest primer tram d'escales és l'últim que es va construir i el més pronunciat. Cap el 1781, l'arquebisbe Gaspar de Bragança va decidir acabar el conjunt, així com l'església. Està dedicada a les Tres Virtuts Teologals: la Fe, l'Esperança i la Caritat, cada una d'elles amb la seva font.




Els altres dos trams van iniciar-se a partir del 1722, sota la protecció de l'arquebisbe Rodrigo de Moura Telles. El segon tram està dedicat als Cinc Sentits. Cada sentit (vista, oida, olfacte, gust i tacte) està representat per una font diferent. Entre les fonts, diverses estàtues de personatges bíblics. Abaix de tot, en el replà, i inici d'aquest tram, es pot veure l'escut d'armes de l'arquebisbe impulsor

I l'últim tram, és el Via Crucis amb nombrosses rectes en forma de ziga-zaga. En cada corva trobem capelles decorades amb escultures de terracota i fons pictòrics que descriuen la Passió de Crist. L'interior d'elles no es que estigui en el millor estat, i com el sol s'anava ponent, tampoc ens oferia les millors vistes.



Una vegada abaix, i passat pel pòrtic, anem cap a la parada de l'autobus, i tornar a Braga, per agafar el tren de tornada a Porto...

Braga (I): la Roma portuguesa

(03/01) Un altre cop agafem un tren en l'estació de Sao Bento, després d'esmorçar, per a dirigir-nos a una de les ciutats més antigues de Portugal, Braga. L'anomenen la Roma portuguesa, per les seves nombroses esglésies i el seu poder eclesiàstic que va tenir al llarg dels segles.

La ciutat va ser fondada pels romans, amb el nom de Bracara Augusta, i es va convertir en la capital de la província romana de Gallecia en el segle III, una de les tres capitals de l'antiga Lusitània. Sueus, visigots i arabs pasaren per aqui. En el segle XI, a l'ombra de la catedral i del poder arquebisbal, Braga va resorgir, i és durant el segle XVI, amb les iniciatives de l'arquebisbe Diego de Sousa, quan es produeix una profunda transformació de la vella ciutat medieval i l'accentuament de la reliogisitat de Braga, fondant-se nombrossos monestirs, convents, seminaris, cofradies... que porta a la ciutat, a ser la més religiosa de Portugal. Durant el segle XIX, s'inicia un procés de destrucció del seu centre històric, contribuit per les invasions franceses i les lluites lliberals de la època.


L'estació de tren es troba a uns quinze minuts a peu del centre històric. Abans d'entrar en el centre, hi ha el Campo das Hortas, una plaça de planta triangular, amb una font al mig, d'estil maneirista.




Entrem per una de les portes d'entrada de l'antiga ciutat medieval, l'Arco da Porta Nova, que va ser construïda durant el segle XVI. Una reforma posterior, del segle XVIII li donà el seu aspecte actual. Des de la seva cara externa, es pot veure els escuts de Gaspar de Bragança, arquebisbe de la ciutat i impulsor de la nova porta, i el d'armes de Portugal.

La Rúa do Souto és un dels principals carrers comercials de la ciutat. Amplia i peatonal, podem anar caminant pels seus carrers, i trobar-nos amb botigues diverses, esglésies, plaçes...

En una de les cantonades de la Praça Conde de Agrolongo, hi ha l'igreja do Pópulo. Els seus origens es remunten al 1596 quan l'arquebisbe Frei Agostinho de Jesus va manar construir-la, sobre una església anterior. La seva façana és neoclàssica, atribuida a Carlos Amarante, amb una portada franquejada per dues torres. L'església forma part del Convento do Pópulo, adossat a la mateixa església. Amb l'extinció de les ordres religioses, el 1834, va passar a mans de la Cambra Municipal.



Tocant a l'antic Palau Episcopal, un jardí amb flors diverses i de gran colorit. Es tracta del Jardim de Santa Bárbara. La façana que dóna al jardí té aspecte de fortalesa medieval. També hi ha restes d'una arcada formada per quatre arcs apuntats.




Aprop, la Sé de Braga (catedral), que va ser erigida sobre una mesquita arab, el 1070 després de la conquesta del territori pels cristians. D'estils diversos, aqui estan enterrats els pares d'Alfons I, primer rei de Portugal, els comtes Enric de Borgonya i Teresa de León.


Apart de l'entrada principal, accedint directament a l'església, es pot entrar per un carrer posterior, passant per les restes de la Capella de San Geraldo, accedint al Claustre i d'aqui a l'església. Al voltant del clasutre, hi ha diverses capelles, entre elles la dels Reis, on hi ha enterrat els comtes que hem esmentat abans.




L'església té tres naus separades entre si per columnes. En les dues naus laterals hi ha una successió d'escultures que representen els arquebisbes de Braga.





La entrada principal està precedida por un pòrtic, franquejada per dos torres campanari d'estil barroc.




En la plaça que es troba en la façana lateral de la Sé, el Monumento aos Arcebispos (2002), de l'escutor António Pacheco. Es una estructura de bronze, on es pot veure en la part inferior les imatges dels arquebisbes de Braga. En l'altre lateral, els escuts dels mateixos.




Seguim voltant, i veiem un dels creuers de pedra, que hi ha per Braga: el de Carvalheiras. S'atribueixen a l'arquebisbe Diogo de Sousa, que va voler enriquir la ciutat amb unes obres mil·lenàries provinents de les antigues vies romanes.



Seguim donant una volta pels voltants, i tornem al Campo das Hortas, on comprovem que passa una línia d'autobus, i els seus horaris, que ens pot fer arribar al Santuari del Bom Jesus Do Monte, que apart de ser un centre de peregrinatge pels catòlics, val la pena arribar-se i apreciar la seva arquitectura i entorn natural. Després de dinar al voltant de la plaça, esperem l'autobus que ens haurà de dur...