La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Ermites de Montserrat



A Sant Joan amb el funicular

Des de la Plaça del Monestir podem agafar el funicular de Sant Joan, que ens permet gaudir d'una impressionant vista panoràmica de la muntanya de Montserrat. La pujada supera un pendent màxim del 65%, amb un recorregut de 503 metres, en set minuts. Va ser inaugurat l'any 1918, per comunicar la part exterior del monestir amb l'ermita de Sant Joan.



Al cim, desde la plaça Pla de les Taràntules (976m), podem fer diverses excursions o passejades, amb diferents nivells de dificultat i de durada. Des d'aquí, podem gaudir de vistes sobre el monestir, les comarques de la rodalia i dels Pirineus.




La Capella de Sant Joan

Agafem el camí corresponent que bordeja l'àmplia capçalera del Torrent Fondo. En pocs minuts hi arribem. La capella de Sant Joan (1893) està enlairada dalt d'un turó al costat del camí, a 1025m. Des d'aqui ja podem veure, aprofitant una balma, les restes de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Des de principis del segle XX, un berenador ocupava el lloc on hi havia la de Sant Joan, però va quedar en desús en els anys setanta.


A partir de l'enderroc de l'antic berenador va quedar al descobert la totalitat de la cisterna de carreus del segle XVI i l'accés, des dels antics horts i el mur de contenció amb contraforts, a l'antiga ermita de Sant Joan.





Aquestes dues ermites van ser construïdes a l'inici de l'any mil, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat. Més amunt, s'accedeix a l'ermita de Santa Magdalena.




L'ermita de Sant Joan, que evoca a Sant Joan Baptista, va ser construïda aprofitant una balma. Es considerava com l'ermita més ben orientada de totes, amb bones vistes i estàncies espaioses. Tenia dues cisternes. Aqui es retiraren alguns abats dels monestir de Montserrat, els últims anys de la seva vida. El rei Felip III dinà en aquesta ermita el 10 de juliol de 1599. Durant la guerra del francès, el 1812, va ser destruïda i es reconstruí parcialment el 1858.



L'ermita de Sant Onofre, construïda al costat de la de Sant Joan, estava unida a aquesta, primer per un pas i posteriorment per una petita finestra. S'accedia a l'ermita per un pont des d'una escala, que era la prolongació de l'escala de Jacob provinent de l'ermita de Santa Magdalena.






Naturalesa de Montserrat

La vegetació que predomina aquí i per tot el massís és l’alzinar amb marfull, típicament mediterrani. No obstant això, les diferències climàtiques que es donen a Montserrat fan que hi trobem també espècies pròpies d’indrets molt secs al costat d’altres d’ambients humits i frescals. Hi ha rouredes, teixedes, pinedes i algunes espècies que viuen a les superfícies de les roques, com l’orella d’ós o la corona de reina. A Montserrat creixen unes 1.250 espècies diferents de plantes.


La fauna també és molt variada, com escau en el context mediterrani. Les espècies que es fan més visibles són el tudó, el tord, el falcó, l’esquirol, la cabra salvatge, el porc senglar i la salamandra, entre d’altres.





La Capella de Sant Miquel


Tornem cap al Pla de les Taràntules, per baixar cap al monestir pel camí de les Ermites. Durant la forta baixada, trobarem desviaments que ens permetria arribar a la Santa Cova o a la vila de Collbató.




La capella de Sant Miquel (825m) era antigament una ermita, de la qual es té constància documental en el segle X. Sobre els seus fonaments, en 1870, l'abat Miquel Muntadas va manar construir la capella actual. A mitjans del segle XX s'afegí els pòrtics que l'envolten, per donar aixopluc als visitants.




Uns pocs metres més avall, un camí a la dreta ens porta a la Creu de Sant Miquel (770m), un magnífic mirador que ens ofereix una panoràmica de tot el conjunt monàstic de Montserrat. Una creu de ferro recorda les creus que coronen els pics de Montserrat en els gravats medievals i barrocs.




El camí de Sant Miquel

Seguim baixant cap al monestir, per aquest camí que té el seu origen en Collbató, al peu de la muntanya, i del qual només estem fent el seu tram final. En el seu moment, fent-ho a la inversa, era l'itinerari d'accés més important del Montserrat medieval, i quan s'arribava a la capella de Sant Miquel, era on els peregrins veien per primer cop el santuari de Montserrat.


Arribem a la Porta de Sant Miquel, que ens marca l'inici del recinte del santuari pel costat de llevant. A partir d'aquí veurem esteles, monolits i escultures que diverses associacions han ficat en record d'algun aconteixement. Entre elles hi ha les escultures de Pau Casals i de Sant Francesc d'Asís.



** Més informació de Montserrat en:
El Cremallera de Montserrat
El monestir de Montserrat
El camí de la Santa Cova
Vistes de la muntanya de Montserrat

Vistes de la muntanya de Montserrat

La muntanya de Montserrat es visible des de molts llocs diferents, al no haver cap muntanya pròxima qu ehi pogui competir, el que fa que estigui aïllada en aquest sector, a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Així la seva slueta inconfudible la podem veure, entre moltissims llocs, des de:

Marganell...




Castellbell i el Vilar...




Olèrdola...




Pujant a la Mola...




Des de Sant Cugat del Vallès...






Ver Vistes de Montserrat en un mapa más grande





** Més informació de Montserrat en:
El Cremallera de Montserrat
El monestir de Montserrat
El camí de la Santa Cova
Ermites de Montserrat

Montserrat: el camí de la Santa Cova


Un dels itineraris típics a fer per Montserrat és fer el camí de la Santa Cova, on segons la llegenda uns pastors van trobar una imatge de la Mare de Déu, i allà mateix es va construir una petita capella adossada a la roca, ja que no la van poder moure del lloc.



L'itinerari ens durà per un camí serpentejant, obert a grans panoràmiques de l'entorn i franquejat pel Rosari Monumental, unes escultures modernistes que simbolitzen els misteris del Rosari. La distància és d'uns 1,300km i salvarem un desnivell d'uns 125 metres. El recorregut és fàcil, però a la tornada tenim un darrer tram de pujada forta que ho podem evitar amb el funicular.



El trajecte l'iniciem de la Plaça de la Creu, baixant per les escales que et porten a l'aeri. Passarem per l'estació superior del telefèric, i amb el cremallera a l'esquerra, anirem baixant per un camí de forta baixada, en alguns llocs determinats.

A mitja baixada hi ha l'escultura de Sant Domenech, d'en Josep Maria Subirachs.






Arribem a l'estació inferior del funicular, i podrem començar a veure els monuments modernistes dels misteris del Rosari. Aquest cami excavat en la muntanya va iniciar-se el 1693 i s'acabà el 1704, gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit.



Els grups escultòrics van ser constrüits, entre 1896 i 1910, per diferents artistes, d'aqui la varietat d'estils que trobarem. El rosari ens permet contemplar els quinze misteris de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús en els quals Maria, la seva mare, va estar present.





Primer Misteri de Goig. L'Anunciació (1896). Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa. Inicialment era un pedró amb una sòlida columna i una capelleta amb un baix relleu. Set anys més tard el monument va ser canviat de lloc i reformat, afegint-hi una base més gran, com un altar amb retaule i dues teieres de ferro forjat.




Segon Misteri de Goig. La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel (1902). Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany. El monument original era una escultura de marbre blanc, però durant els anys 70 unes obres a la carretera van despendre un bloc de pedra que l'esmicolà, sent substituït per l'actual escultura en bronze.




Tercer Misteri de Goig. El Naixement de Jesús (1901). Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona. Està format per un plafó amb una majòlica adossat a la roca, coronat per una agulla gotitzant i amb unes portes batents de forja.






Quart Misteri de Goig. La Presentació de Jesús en el Temple (1904). Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas. Forma un retaule gran amb uns pinacles i una barana baixa, de forja, que tanca el conjunt.





Cinquè Misteri de Goig. Troballa de Jesús en el Temple (1906). Obra de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas. També forma un retaule gran amb tres ponacle i una barana baixa, de forja, que tanca el conjunt. Posteriorment s’afegí un pedestal de pedra, es modificà el coronament i s'hi posà la reixa, ja que se'l considerava una mica pobre.




Primer Misteri de Dolor. L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní (1900). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny. Format per dues escultures en bronze que representen Jesús orant i l’àngel, col·locades en un relleix de roca.






Segon Misteri de Dolor. La Flagel·lació (1898). Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany. Forma un retaule allargassat amb un pedestal adossat on hi ha l’escultura de marbre blanc amb la figura de Jesús.








Tercer Misteri de Dolor. La Coronació d'Espines (1901). Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués. El misteri està format per un grup escultòric amb tres figures de marbre de Carrara, sobre un massís i treballat pedestal. Posteriorment s’hi afegí una reixa per a preservar l’escultura.





Quart Misteri de Dolor. El Camí cap al Calvari portant la Creu (1899). Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor. Es una escultura de marbre de Jesús portant la creu sobre un pedestal rectangular amb la llegenda i una decoració floral de ferro forjat.




Cinquè Misteri de Dolor. La Crucifixió de Jesús (1896). Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona. Es tracta d'una gran creu de bronze situada en un replà d’un esperó de la muntanya sota l’agulla de la Creu. La creu, molt treballada, està sobre un pedestal de pedra i ferro forjat.





Primer Misteri de Glòria. La Resurrecció de Jesús (1916). Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries). Conjunt d’una cova excavada amb el sepulcre i les figures de Jesús ressuscitat, l’àngel i les tres Maries. La construcció d'aquest misteri va ser dificultosa i sorgiren discrepàncies sobre la col·locació de les figures, retirant-se del projecte l'Antoni Gaudí.




Segon Misteri de Glòria. L'Ascensió de Jesús (1903). Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés. Forma un gran retaule d’estil goticomodernista amb un relleu de marbre de Carrara, de grans dimensions, emmarcat per unes polseres i una cresteria. A la base del monument hi ha unes escales, amb una treballada barana de pedra, flanquejades per dues teieres de forja.


Tercer Misteri de Glòria. La Pentecosta (1904). Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas. Format per un retaule fet amb mosaic, flanquejat per dues columnes
cilíndriques i coronat per uns pinacles. Tot al voltant té un banc de pedra i clou l’espai una tanca de forja amb unes teieres.





Quart Misteri de Glòria. L'Assumpció de la Verge Maria (1900). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana. Adossat a la roca, el misteri està format per dues figures, la Mare de Déu assumpta en una fornícula, i la figura de Jesús en actitud de rebre-la, a la part superior. A la base hi ha uns elements simbòlics de forja: uns lliris i uns cards.




Cinquè Misteri de Glòria. La Coronació de la Verge Maria (1906). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats. Està format per una base amb dos medallons i a sobre un gran relleu de marbre amb la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcat per dues columnes cilíndriques i tot plegat rematat per una cúpula amb uns pinacles. El conjunt està tancat per una reixa de fosa.


Finalment, arribem al recinte de la Santa Cova. La capella es va construir entre 1696 i 1705, gràcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell. Emplaçada verticalment a la pendent de la muntanya, li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire. Aqui residien inicialment un monjo amb un mosso, i celebraven una missa diària segons el que va disposar el marquès de Tamarit, pare de la Gertrudis, en el seu testament.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original i sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

Tornem pel mateix lloc fins a l'estació del funicular, on per uns minuts perdem el trajecte de pujada, i enlloc d'esperar el proper, seguim cap amunt, per la pujada que hi ha. Des de l'any 1929, funciona aquest funicular que ens permetria estalviar la part més dura del camí. Amb un traçat de 262 metres, es permet superar un desnivell de 118 metres.





** Més informació de Montserrat en:
El monestir de Montserrat
El Cremallera de Montserrat
Vistes de la muntanya de Montserrat
Ermites de Montserrat



** Bibliografia: Rutes pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Patronat de la Muntanya de Montserrat. Josep Nuet Badia.

El monestir de Montserrat

Una breu història

Els origens del monestir benedictí es remunten a l'any 1025, quan l'abat Oliba fundà un petit monestir al costat de l’ermita de Santa Maria, que lentament s’anà consolidant i es convertí en abadia al principi del segle XV. Ja en el segle IX es té constància de diverses capelles existents a la muntanya.



Durant els segles posteriors es va convertir en centre de peregrinatge per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser trobada segons la llegenda l'any 880. El segle XIX va suposar la destrucció de Montserrat, per l'exèrcit de Napoleó i les lleis de desamortització. El 1844, els monjos van tornar a Montserrat, iniciant la ètapa de reconstrucció. A dia d'avui, la comunitat està formada per uns vuitanta monjos.

També es coneix el monestir per la seva Escolania, l'origen de la qual es documenta, com a mínim, a l'any 1307, per bé que hi ha indicis de la seva existència en dates molt anteriors. Es tracta d'un grup d'escolans (uns 50) que resideix al mateix monestir i tenen la missió de participar amb el cant al culte del santuari.

Visitant el Monestir




El Cremallera ens deixa a la Plaça de la Creu, des d'on podem accedir a tots els punts del Santuari. La plaça s'anomena així per la creu que hi ha, dedicat a Sant Miquel, patró de la Muntanya de Montserrat. Es obra de l'artista Josep Maria Subirachs.



Una mica més amunt, es troba la Plaça Abat Oliba, on al fons es troba una escultura de bronze de Manel Cusachs (1992) dedicada al fondador del monestir. L'abat Oliba està assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representat els campanars dels monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, d'on també fou abat. Amb la mà esquerra,sosté uns planols que representen la primitiva església de Montserrat.


L'entrada es fa des d'aquesta plaça on estem. A la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla, i al bell mig el portal d'entrada amb un escut de Montserrat datat de l'any 1565. Fem camí per la Pujada de Nostra Senyora.






I a mitja pujada, en un nínxol del mur de l'esquerra, una escultura de Sant Jordi (1986), obra de Josep Maria Subirachs. La seva forma fa que la seva mirada sembla que et vagi seguint a qualsevol lloc des d'on la miris.






Al capdamunt, la Plaça de Santa Maria, urbanitzada en tres nivells. Van ser dissenyades el 1929 per Josep Puig i Cadafalch, com el terrat practicable d'un gran edifici esglaonat.





A un costat, a mà esquerra, es troba l'actual Hotel Abat Cisneros. L'edifici ha estat sempre allotjament de peregrins, des de la seva construcció, l'any 1563.






També podem veure al costat, el claustre gòtic de 1476, finançat per l'abat comandatari Giuliano della Rovere, que posteriorment va ser el papa Juli II.





A mà dreta, el Mirador, on entre els arcs del mateix es troben els sants fondadors d'algunes congregacions religioses relacionades amb Montserrat com Santa Teresa de Jesús, sant Joan Bosco, sant Vicenç de Paül, entre altres.




La nova façana del Monestir va ser construïda amb pedra polida de la muntanya per Francesc Folguera. Les tres arcades superiors de la façana estan decorades amb relleus de J. Rebull que evoquen d'esquerra a dreta la figura de Sant Benet, la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria pel Papa Pius XII i a Sant Jordi, amb una representació dels monjos que van morir durant la Guerra Civil.

Entrem pròpiament a la basílica, i abans d'arribar a l'atri podem veure a mà esquerra la Porteria que dóna accés al Monestir i una escultura de Sant Benet (1962), obra de Domènec Fita. A mà dreta, els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó i Bernat de Vilamarí, del segle XVI.




Joan d'Aragó va ser príncep de la casa reial de Catalunya i nebot de Ferran el Catòlic. Va ser Virrei de Catalunya i de Nàpols.








Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio, va ser almirall i lloctinent de Ferran el Catòlic al regne de Nàpols.








L'atri, anomenat de l'Abat Argerich, va ser bellament decorat amb esgrafiats durant els anys 1952-56 segons els dissenys de Josep Obiols i del P. Benet Martínez. Els esgrafiats de la dreta evoquen a les basíliques i santuaris més importants del mon cristià; els de l'esquerra ofereix al visitant un breu resum de la història de Montserrat.




El pati imita fidelment el que va fer Michelangelo al Campidoglio de Roma. Es de paviment blanc i gris fosc, amb una circumferència amb animals aqüatics, envoltada per una llegenda llatina que fa referència al baptisme i a la Verge Maria.




La basílica va ser consagrada el 1592 i va ser refeta a finals del segle XIX. La nau central té unes mides de 68'32 metres de llargada, 21'50 d'amplada i 33'33 d'alçada, amb arcs gòtics molt arrodonits i ben recolçats sobre les parets que separen les sis capelles laterals.



Per veure-la de prop i adorar a la Moreneta, que és el nom popular de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, hem de fer cua, en un dia festiu o amb gran afluència de gent, i entrar per una porta lateral de la dreta, que ens permetrà veure les diverses capelles que hi ha:




Capella de Sant Pere: l'apòstol Pere va ser un dels primers deixebles de Jesús, i a ell li confià l'església perquè en nom seu, la presidís.








Capella de Sant Ignasi: dedicada a Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, i on va viure un procé de conversió durant la seva estada a Montserrat.







Capella de Sant Martí: Martí deixà la vida militar i després d'uns anys de vida eremítica fundà el primer monestir d'Occident a Ligugé (França). Va ser també bisbe de Tours. A l'esquerra hi ha sant Plàcid i a la dreta sant Maur, deixebles de Sant Benet.






Capella de Sant Josep de Calassanç: dedicada al que va ser prevere de la diòcedi d'Urgell. A Roma, fundà, al barri de Trastevere, una escola per a nois pobres, la primera de la Congregració de les Escoles Pies.





Capella de Sant Benet: després d'un temps de vida eremítica, Benet de Núrsia fundà monestirs i deixà com a testament als seus deixebles la Regla de Sant Benet, que ha regit aquí en el monestir.



Després d'aquestes capelles ve la Porta Angèlica, un arc triomfal format per àngels músics i cantors que acompanyen el pelegrí que va a venerar la Mare de Déu. Formada per tres nivells, podem veure a baix els patriarques i a profetes, al mig dues representacions de l'expulsió del paradís i l'anunciació a Maria i a dalt, Maria en el pensament de Déu Creador.


La porta dóna accés a l'Escala de les Santes, on a l'esquerra hi ha la representació de santes Mares i a la dreta, de santes Verges, en honor de la maternitat i de la virginitat de Maria.




Pujades les escales, es troba la Font de la Mare de Déu, a la base de la qual, estan representats els miracles de Jesús relacionats amb l'aigua: la tempesta calmada, la pesca miraculosa i la piscina de Betzatà.




Abans de veure la moreneta, hem de traspasar la Porta de Pujada i Escolà. Les portes de pujada representen a l'arcàngel Gabriel i a Sant Josep, mentre que les de baixada a Sant Lluc i a Sant Joan. Al costat de la porta, l'escultura d'un escolà.





Finalment arribem a la imatge de la Mare de Déu que presideix la basílica. Es tracta d'una obra de fusta tallada, policromada i daurada, de finals del segle XII. El seu color negre és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.


La talla representa Santa Maria com a Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que representa a l'univers, i amb l'esquerra ens presenta Jesús, el fruit beneït del seu ventre. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.





Darrera de la saleta del tron, hi ha la Capella del Cambril, un espai reservat per a aquells, que després de venerar a la imatge, volen pregar una estona en silenci i recollument.






La sortida ens condueix al Camí de l'Ave Maria, delimitat per la paret de la basílica i per la mateixa muntanya. Aqui els pelegrins i devots encenen llantiols i ciris...




Tornant cap l'estació del Cremallera, i baixant, tenim el Passeig de l'Escolania, on hi ha parades tradicionals de productes diversos. Des del seu mirador, també podem gaudir de vistes de la montanya, i edificis importants com la Santa Cova i la capella de Sant Miquel.






En la Plaça dels Apòstols hi ha l'Escala de l'Enteniment de 1976, obra de Josep Maria Subirachs, inspirat en el pensament del filòsof i religiós mallorquí Ramon Llull.











** Més informació de Montserrat en:
El Cremallera de Montserrat
El camí de la Santa Cova
Vistes de la muntanya de Montserrat
Ermites de Montserrat




** Bibliografia:
Cremallera i Funiculars de Montserrat
Abadia de Montserrat
Montserrat