Andorra. La parròquia de Les Escaldes-Engordany

Web: http://www.e-e.ad
Habitants: 16.900
Alçada: 1.050m
Poblacions: Escaldes-Engordany, Engolasters i Els Vilars


En l'època medieval es sap que hi havia petits nuclis d'habitat: Engordany, els Vilars d'Engordany, el Fener i Engolasters. Eren comunitats recol·lectores, ramaderes i pageses. Entre els segles XIV i XV, van començar a apareixer grups artesanals, desvinculats de l'economia tradicional, sobresortint el teixit de draps de llana. L'existència d'aigues termals per rentar i tenyir la llana, va fer que es concentrés aquesta indústria al nucli d'Escaldes. Durant els segles posteriors, aquest llogater experimentà un fort creixement econòmic.

El gran canvi es va produïr en la dècada del 1930, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de les Forces Hidroelèctriques d'Andorra SA (FHASA), quan Engordany va mantenir el seu caràcter agrícola i ramader tradicional (actualment bàsicament residencial) i Escaldes, orientada al turisme, amb l'explotació de l'aigua termal i al comerç, naixent els primers hotels balnearis.



El fort creixement demogràfic d'escaldes-Engordany i la voluntat de la seva gent d'esdevenir parròquia, va portar al plantejament davant dels Copríncepts de les seves demandes, ja als anys 30. Finalment, el 1978, es va acceptar la divisió de la Parròquia d'Andorra i es creà la Parròquia de Les Escaldes-Engordany, amb totes les atribucions que té aquesta institució en el Principat.

El desenvolupament econòmic dedicat en exclussiva al turisme comercial va portar a plantejar al llarg de la dècada dels 80, a plantejar alternatives, i l'any 1984 es presentà el projecte de crear un centre termal i lúdic que aprofités l'aigua calenta, el principal recurs natural, materialitzant-se en la inauguració del Centre Termolúdic Caldea, l'any 1994, que es pot identificar pel seu característic edifici de vidre, dissenyat per l'arquitecte francès Jean-Michel Ruols.

Avui en dia, Escaldes-Engordany forma un continu urbà amb la població d'Andorra la Vella. L'avinguda Carlemany és la continuació, a l'altra banda del Valira, de l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, formant una llarga avinguda dedicada al comerç i als negocis bancaris.

Pujant per l'avinguda principal, podrem trobar l'Església de Sant Pere Màrtir construïda entre el 1952 i 1956, per l'arquitecte Josep Danés, i reformada i ampliada entre el 1978 i 1981 per l'arquitecte Jordi Bonet. Atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia, es va dedicar als paraires, els menestrals que tenien com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps.

D'estil neoromànic amb campanar de torre, està construida amb pedra de talla de granit. Es de planta basilical amb una nau central i dues de laterals, amb un absis semicircular i un porxo amb arcs de mig punt. Tant l'exterior com les pintures que decoren l'interior estan inspirats en models de l'estil romànic. Les serigrafies de les Benaventurances de la façana són de l'escultor Sergi Mas, a l'igual que les ceràmiques de sota el porxo.

A l'interior conserva dos retaules, un de barroc del segle XVI i dedicat a la Immaculada, procedent de l'església de Sant Romà dels Vilars, i un altre del segle XVII, dedicat a la Verge Maria.

Més amunt, hi ha la Façana de l'Art, en l'antic hotel La Terrassa. Cada desembre i cada estiu es modifica la façana. En el mes de desembre s'hi desenvolupa un calendari d'Advent gegant seguint les tradicions nòrdiques per comptar els dies des del primer dia d'advent fins arribar a Nadal. A l'estiu s'elegeix un tema cada any diferent. Quan hi passem, els primers dies de l'agost del 2012, encara no estava col·locat el tema.

Davant de la façana, una escultura de l'arquitecte Josep Maria Mangor per retre un homenatge a tots els qui van fer possible el pessebre vivent d'Engordany, escenificació popular que es va representar entre els anys 1955 i el 1962 a la solana d'Engordany. L'obra reprodueix una de les dotze escenes que formaven el pessebre vivent: l’arribada a Betlem de Josep i Maria per censar-se. Maria, a punt de donar a llum, va sobre d’un ase i darrere la segueix un àngel. El pessebre d’Engordany va ser pioner i va ser el referent per a tots els pessebres vivents que es van començar a representar a Catalunya, com a Castell d'Aro, Cabrera de Llobregat, l'Espluga de Francolí o Sant Pere de Rodes.

A mà esquerre, el Pont d'Engordany, construït l'any 1785, d'un sol ull, d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra tosca, que inclina l'esquena cap a la riba esquerra del riu a causa del desnivell del terreny. A la riba dreta hi ha el naixement d'un arc amb dovelles de granit, restes de l'antic pont destruït per una riuada l'any 1772. Antigament era l'únic pont que unia Escaldes amb Engordany.

A pocs metres, elevant-se sobre la carretera i el riu es troba un espectacular edifici de vidre. Es tracte del Centre d'Interpretació de les Aigües del Madriu (CIAM), un espai de 446 metres quadrats, inaugurat el 2011, per donar a conèixer el que representa l'aigua i la Vall del Madriu, dos dels recursos naturals més importants de la parròquia i del Principat, a través de projeccions audiovisuals, pantalles tàctils, simulacions perceptives...

Seguint carrer amunt, a mà dreta, hi ha el Pont de la Tosca, un pont de pedra construït el 1820 i situat en el punt on es troben el riu Madriu i el Valira d'Orient. Té un arc de mig punt i una llum d'uns 7 metres. D'aquí surt el camí comunal de les Molleres, considerat una de les portes d'entrada de la Vall del Madriu, i el d'Engolasters, que en 1:45h, et porta a l'estany d'Engolasters. Antigament, formava part de l'antic camí ral que enllaçava la frontera hispano-andorrana passant per Encamp fins a la frontera amb França.



Altres coses a veure

El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) que acull dues exposicions permanents: les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d'art romànic.

El Museu del Perfum que convida als seus visitants a recórrer el món de les essències i les aromes.

L'Església de Sant Miquel d'Engolasters d'origen romànic. De planta rectangular, destaca la desproporció que hi ha entre la única nau i el campanar de torre de 17 metres d'alçada. A l'interior hi ha reproducció de pintures murals romàniques que avui en dia es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També destaca el seu indret estratègic, que permet gaudir d'una magnífica vista panoràmica de tota la capital.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia de Sant Julià de Lòria

Web: www.santjulia.ad
Habitants: 9.700
Alçada: 908m
Poblacions/Quarts: Sant Julià de Lòria, Aixovall, Bissisarri, Fontaneda, Aixirivall, Juberri, Auvinyà i Nagol, Certés, Llumeneres, Pui d'Olivesa, Aixàs, Mas d'Alins, Les Pardines


Sant Julià de Loira és el primer contacte que es té amb Andorra quan s'entra per la frontera espanyola de la Farga de Moles. La gent normalment es para quan se'n van d'Andorra per aturar-se en un dels seus grans centres comercials i fer les compres típiques, com el Punt de Trobada, integrat ara dins del grup francès E. Leclerc, el River, conegut anteriorment com a Jumbo...

Històricament ha sigut el centre de la indústria del tabac, una de les més importants del pais. Així, en l'antiga fàbrica de tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, que va funcionar des del 1909 fins al 1957, es troba el Museu del Tabac, on es realitza un recorregut de la fàbrica en el qual s’expliquen els diferents processos de treball amb el tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarat, el 2004, per la UNESCO, Patrimoni Mundial de la Humanitat, en l'apartat de paisatges culturals. Forma part d'un 10% de la superfície d'Andorra, i que es reparteix amb terrenys de les parròquies d'Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Aquesta vall, d'origen glaciar, combina diversitat de paisatges, parets de pedra seca, ramats, bordes i cabanes.

Inaugurat el 2007, el comú de la parròquia va impulsar Naturlandia, un centre de lleure i multiactivitats situat en la Rabassa, on hi ha la única estació d'esquí de fons del Principat. La seva atracció estrella és el tobotronc, el tobogan alpí més llarg del món que uneix amb un recorregut de més de 5km el camp de tir amb el camp de neu.

Com en la resta de parròquies, Sant Julià de Lòria també disposa d'un important patrimoni romànic i un conjunt d'esglésies i petites capelles, com el Santuari de la Nostra Senyora de Canòlich, un dels principals santuaris de les Valls d'Andorra. El seu accés difícil va protegir Canòlich durant segles i servia perquè els pelegrins fessin prova de devocio en la dura ascensió des del poble. L'edifici actual és modern. També tenim la petita Església de Sant Serni de Nagol, formada per una nau rectangular amb coberta de fusta i absis semicircular, amb un campanar d'espadanya. En el seu interior hi ha els primers esbossos pictòrics que es conserven del romànic andorrà.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia d'Andorra la Vella

Web: http://turisme.andorralavella.ad
Habitants: 23.500
Alçada: 1.013m
Poblacions: Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda





Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital i centre neuràlgic del pais. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de signatura dels Pariatges, l'acord que va donar origen al format de coprincipat, en el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania d'Andorra. El sobrenom de 'la Vella', derivat de 'la Vila', es va afegir posteriorment per distinguir-la del Principat.



L'any 1978, se'n va escindir la parròquia d'Escaldes-Engordany, i els tres poders, l'executiu, el legislatiu i el judicial, es troben localitzats a Andorra la Vella. La ciutat ofereix també un important eix comercial que es reflecteix en una infraestructura hotelera important.

El centre històric està format pels barris del Pui, el Puial, Barri Antic i Cap del Carrer, amb carrerons estrets, places petites i cases baixes.

L'església parroquial de Sant Esteve és d'origen romànic, del segle XII, que va patir importants modificacions durant el segle XX, en una restauració dirigida per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, que va remodelar el campanar i l'entrada lateral actual.

De l'època romànica encara es conserva l'absis semicircular, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en dues col·leccions privades.

Seguint el carrer de la Vall, al costat de la Casa Bauró, que allotja la Biblioteca Nacional, hi ha un petit monument, obra de l'escultor Sergi Mas, que representa el Ball del Contrapàs d'Andorra la Vella. El Contrapàs és una dansa que es fa i es desfà seguint les instruccions del capdanser, començant sempre amb el peu esquerre.

La Casa de la Vall és la seu històrica del Consell General, el parlament d'Andorra. El 1419 es va constituir el Consell de la Terra, que posteriorment va esdevenir el Consell General de les Valls d'Andorra. La casa, construïda el 1580 com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets, va ser aquirida l'any 1702 pel Consell General. Des del 2011 només és realitzen les sessions tradicionals (la constitutiva i la sessió de Sant Tomàs, en la tercera planta). La resta de sessions es fa en el nou parlament.

L'edifici és de planta quadrangular i tres crugies, seguint la tipologia de les masies senyorials catalanes. A la façana principal s'exhibeixen l'actual escut d'Andorra
i l'antic (posterior al segle XIV) i es pot veure alguns elements de defensa com una tronera, una torre i matacans. L'any 1962 l'edifici es va restaurar. Als jardins es pot trobar el colomer de torre, una pica baptismal procedent e l'església de Sant Julià de Lòria, una creu de terme de La Massana i escultures commemoratives contemporànies.

En el seu interior destaquen els frescs gòtics que representen escenes de la Passió de Crist i l'Armari de les Set Claus que guardava documents històrics d'Andorra. Aquest moble s'obre amb set claus que tenen els cònsols de les set parròquies d'Andorra. En la planta baixa es troba la Sala de la Justícia.

En la cèntrica plaça de la Rotonda, en el pont que hi ha sobre el riu Valira, es va col·locar el 2010, l'escultura Noblesse du temps (Noblesa dels temps) de Salvador Dalí. Es tracta d'una escultura feta en bronze que pesa 1.400 quilograms i que s'enlaira pràcticament fins als cinc metres. Es tracta d'una sèrie de set peces germanes que es va fer a Suïssa el 1977. El col·leccionista Enric Sabater, establert al Principat, la va adquirir al llarg del temps, i el 1999 la va donar a l'estat andorrà, que la va cedir al comú d'Encamp. Finalment, una reorganització urbanística del lloc on estava es va decidir que el Govern andorrà la recuperés i que s'instal·lés en el lloc actual.

L'escultura simbolitza el pas del temps. El rellotge, que es fon al voltant d'un tronc d'arbre, llueix sobre d'ell una corona, que segons l'artista representa el domini del temps sobre la humanitat. Ni allò material ni, tampoc, allò espiritual. Tot, absolutament tot, és presoner del temps. I per ésser material Dalí va reflectir en la seva obra una dona, i un àngel és qui transmet l'espiritualitat.

Les avingudes principals d'Andorra la Vella, i els carrers al voltant d'aquests eixos, són una immensa galeria comercial a cel obert, sent l'eix vertebrador l'Avinguda Meritxell, amb un ampli ventall de botigues de tot tipus: joieries, perfumeries, grans superfícies comercials...

Però no sols hi ha comerç i oci aquí, sino també disposa d'un important patrimoni natural, amb diversos itineraris que permet descobrir aquest entorn, com els de l'anella Verda, el de la Vall d'Enclar... entre molts altres.






Santa Coloma

Dos km aigua avall d'Andorra la Vella, es troba el nucli de Santa Coloma. L'origen del nom té un origen llatí, i ve del nom de dona Columba. El poble es famós per la seva església amb la seva característica torre, esmentada ja el 839, i una de les més boniques del Principat.

L'esgésia de Santa Coloma és en part preromànica, Té una sola nau de planta rectangular, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura. El campanar romànic llombard té la particularitat de ser de planta circular, i conserva, sota el ràfec de la coberta, restes de policromia i una cara humana esculpida. Té quatre pisos i una alçada de 17,76m.

A l'interior, ultrapassant l'arc triomfal es troba l'absis, amb les parets de pedra vista, amb les restes del cicle pictòric mural romànic del Mestre de Santa Coloma. Les pintures murals que les decoraven van acabar a mans dels nazis, que les va requissar al baró Cassel Van Doorn, d'origen jueu, després de ser arrancades entre els anys 1937 i 1939 i venudes inicialment a uns antiquaris de Barcelona. Com a resultat del tractat signat pel govern alemany, després de la Segona Guerra Mundial, on es comprometia el retorn dels bens requisats durant el nazisme a la família dels seus propietaris, la família del baró les va poder recuperar l'any 1999, i el govern Andorrà les comprà posteriorment. El suport on van ser restaurades impideix que es poguin col·locar en l'abais original.

En l'arc triomfal es va instal·lar un retaule que convertia l'absis en sagristia. Quan es va retirar, es va descobrir un fragment de pintura mural sobre l'arc. Dins d'un medalló apareix un Agnus Dei (el xai de Déu, que fa referència a Jesucrist com a victima oferta en sacrifici pels pecats dels homes), flanquejats per dos àngels o arcàngels. També es conserven fragments de les sanefes de l'arc i de la part superior del mur, decorades amb motius geomètrics.

El retaule barroc es conserva als peus de la nau. Al seu costat hi ha una pica baptismal de granit, senzilla i sense cap tipus de decoració. També s'hi troba una talla policromada romànica que represent la Mare de Déu del Remei







Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia de La Massana

Web: www.lamassana.ad
Habitants: 9.900
Alçada: 1.230m
Poblacions: La Massana, Sispony, Anyós, l'Aldosa, Erts, Pal i Arinsal

La Massana és la parròquia més dispersa i amb més nuclis petits del Principat i amb una major superfície arbrada. Com altres parròquies, té uns origens comuns i semblants que ja hem parlat en les entrades anteriors. La primera referència històrica es torna a trobar en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell del segle IX, sota la denominació de Maciana. La principal activitat ecònomica del territori, durant segles, va ser l'agricultura i la ramaderia. Al segle XVI l’economia andorrana fa un important pas endavant amb la indústria del ferro. Una mostra d'aquest fet es pot veure visitant la Farga Rossell.

Presideix La Massana el pic més alt d'Andorra, el Comapedrosa, de gairebé 3.000 metres (2.942 metres per ser exactes), des d'on es té una vista espectaular, amb els límits del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa que dibuixen una mena de corona resseguida per cims i serres, que emmarquen estanys d'origen glacial, torrents i rius. Al Parc, hi ha diversos itineraris, entre els que destaca el dels Estanys Forcats, de màxima dificultat. En el camí del llac de les Truites i del refugi del Comapedrosa, es pot contemplar la cascada del riu Comapedrosa, fluïda a la primavera i gelada a l'hivern.

A la parròquia hi ha diverses esglésies romàniques. En el nucli antic de La Massana hi ha l'església de Sant Iscle i Santa Victoria, del segle XII construïda sobre un antic temple medieval. Als segles XIX i XX s'hi feren noves transformacions. Es de planta rectangular, amb un campanar de torre de base quadrada, sense cap resta constructiva de l'època romànica.

En l'interior es poden trobar cinc retaules barrocs datats entre els segles XVII i XVIII, amb el retaule major presidit per la imatge de la Verge dels Àngels i les dels sants titulars.





Altres coses a veure

Conjunt arquitectònic del poble de Pal, un dels més ben conservats del Principat d'Andorra, amb l'Església romànica de Sant Climent (segles XI-XII), amb un campanar d'estil llombard de tres pisos de finestres geminades, el darrer dels quals mostra finestres geminades dobles, úniques a Andorra.

Centre d'Interpretació Andorra Romànica que també es troba a Pal, i que permet descobrir les claus del romànic als Pirineus, a través de les obres disseminades pel territori andorrà.

Casa Rull, a Sispony, que ens transporta en un viatge a través del temps per veure el funcionament d'una casa tradicional andorrana al segle XIX.

La Farga Rossell, construïda entre els anys 1842 i 1846, és un centre d'interpretació que explica el procés de transformació del mineral de ferro en lingots, i la seva posterior comercialització als mercats catalans.

Estació d'esquí Vallnord, sectors Pal i Arinsal

Telecabina de Vallnord, accés sector Pal


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia d'Ordino

Web: www.ordino.ad
Habitants: 4.400
Alçada: 1.298m
Poblacions: Ordino, Segudet, Sornàs, Ansalonga, Arans, Llorts i El Serrat

Ordino és la parròquia que millor conserva i respecta l'entorn natural, en una superfície de 85km2, on un 33% del territori són boscos. D'acord amb l'ordre protocol·lari, és la tercera de les set parròquies d'Andorra. Al segle IX, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell apareix per primera vegada Ordino amb el nom d'Hordinavi.

Històricament la base de l'economia de la parròquia ha estat l'agricultura i la ramaderia. Durant el segle XVI es va potenciar la indústria de la farga que va provocar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal. La indústria siderúrgica va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia i d'Andorra, fins a mitjan del segle XIX quan va començar a decaure.

Domina el poble d'Ordino el campanar de la torre de l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Aquesta església parroquial, del segle XVII, va ser edificada sobre els vestigis d'un antic temple medieval, i reformada entre els segles XIX i XX. Es de planta rectangular, té dues capelles laterals per banda i un absis quadrangular.

A l'interior trobem una talla romànica, una Mare de Déu de fusta policromada, que és una de les més petites del pais amb sols 44cm d'alçada. També es conserven cinc retaules barrocs, datats entre els segles XVII i XVIII. El de l'altar major, un dels més grans d'Andorra, està dedicat als Sants titulars. Totes les reixes de l'església daten dels segles XVII i XIX i van ser produïdes a les fargues d'Ordino, propietats de les famílies més influents de la zona com casa Rossell i casa d'Areny-Plandolt.

En el mateix carrer, hi ha la Casa-Museu d'Areny Plandolit, únic exemple d'una casa senyorial del Principat i que inclou una passejada pels seus jardins, i el Museu Postal, on es troba la col·lecció de segells del pais, des del 1928.

Un dels museus més curiosos és el Museu de les miniatures, amb una col·lecció de microminiatures del mestre ucraniès Nicolai Syadristy, que per 4€ es pot visitar. La sala del costat, entrant pel mateix lloc, hi ha el Museu Iconogràfic del Cristianisme, amb icones de l'art religiós ortodox rus, espanyol, ucraniès, búlgar i bizantí dels segles XVII, XVIII i XIX.

Nicolai Syadristy està considerat com el millor microminiaturista mundial i és l'únic museu fixe que hi ha en l'Occident on recull part de la seva obra. Gran part d'ella es pot trobar en el Museu Politècnic de Moscow i en l'exposició de Kiev Pechersk.

Les petites obres es presenten en vitrines especials on hi ha unes lents adaptades per a veure-les amb detall i precissió. L'exposició mostra exemplars únics fets a mà a partir de materials nobles com l'or i el platí o de materials comuns com el paper, llavors de fruites o grans d'arròs.




Altres coses a veure

Església romànica de Sant Martí de la Cortinada (s. XII), amb les seves pintures murals.

Ruta del Ferro, que permet descobrir el treball de la siderúrgia a Andorra entre els segles XVII i XIX, quan aquesta activitat era una de les principals fonts d'ingressos del pais.

Ruta Verdaguer, l'itinerari que el mateix Mossèn Jacint Verdaguer va recórrer per escriure Canigó, i que abarca des de la Cortinada fins a Arcalís.

Parc Natural de la Vall de Sorteny, el primer parc natural que es va crear a Andorra.

Estació d'esqui Vallnord, sector Arcalís


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia d'Encamp

Web: www.encamp.ad
Habitants: 14.350
Alçada: 1.250m
Poblacions: Encamp, La Mosquera, Vila, El Pas de la Casa i Les Bons

Gran part de la població es reparteix entre Encamp i el Pas de la Casa. Mentre que en Encamp, es poden trobar construccions romàniques al costat d'edificis del segle XXI, i a peu de pistes, en Pas de la Casa es troben diferents centres comercials i poder practicar l'esquí en l'època hivernal.



Santa Eulàlia d'Encamp

L'església parroquial d'Encamp és originalment d'època romànica, de la qual resten la paret de migjorn, la paret de ponent i el campanar, que amb 23 metres d'alçada és el més alt dels campanaris d'estil romànic llombard d'Andorra. Aquest té tres pisos de finestres, geminades les de les dues primeres i, modificades per acollir les campanes durant els segles XVI i XVII, senzilles, les de l'últim - i una decoració d'arcs cecs d'estil llombard.

El porxo va ser afegit a finals del segle XIV. El temple fou modificat i ampliat diverses vegades durant els segles XVII i XX. La darrera reforma es va fer en 1989, en què es van descobrir els fonaments romànics i es va ampliar considerablement l'edifici. A l'interior es conserven tres retaules barrocs.



El Funicamp

Per accedir a les pistes d'esqui de Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Prineus, des d'Encamp, hi ha el Funicamp, un telefèric que es va construir l'any 1998 per l'empresa Doppelmayr, amb una longitut de 6,1km que uneix Encamp, a 1.330 metres, amb els Cortals (Canillo), a 2.502 metres, amb una estació intermèdia, que es troba a 2.090 metres. Es el més gran d'Europa, amb cabines per a 24 places, i que pot transportar fins a 1.500 persones per hora.

El Funicamp és un telefèric de tipus funitel (funicular+telefèric), únic en els Pirineus, i tracta d'un remuntador de dos cables tractors d'on pengen cabines desembragables, amb dimensions superiors al d'un telefèric normal. Aquest sistema també ofereix una major residència al vent, no balancejant tant les cabines.

La línia té una forta pujada inicial i posteriorment circula més planerament. El segon tram es fa en pendent regular per pujar el tram de 400 metres restant. Entre 20 i gairebé 30 minuts tarda en recórrer la distància, resseguint la vall dels Cortals, amb unes magnífiques vistes que es pot gaudir durant el trajecte i un cop dalt del cim, en les Solanelles.

També hi ha la possibilitat d’aturar-se a l’estació intermèdia del Funicamp, on es troba els dos grups motors, per poder gaudir d’una passejada per la vall dels Cortals, on es pot fotografiar la peculiaritat del seu paisatge rural i de muntanya o fer una via ferrada, diverses rutes a peu o escalada al rocòdrom exterior dels Cortals.

Des d'allà, a l'estiu, és punt de sortida de múltiples rutes a peu i d'excursions amb 4x4 i guia. Per no saber els horaris, no vam poder combinar-ho i fer-la (surten a les 10:30h i a les 12:30h). Es visita l'Orri del Cubil, i s'acaba als Pessons, on hi ha un bar restaurant i es pot gaudir de més vistes magnífiques. En el circ de Pessons, neix el riu Valira, que va a parar al riu Segre, un cop passada la ciutat de la Seu d'Urgell.

Els Orris són un conjunt de construccions senzilles que s'utilitzaven fins a principis del segle XX per a la ramaderia ovina, localitzats en llocs on hi hagués presència d'aigua, disponibilitat de pedres per a facilitar el transport fins a les construccions i existència de pastures de qualitat.

Durant la temporada d'estiu, els ramats d'ovella peixien en les pastures d'alta muntanya, i els orris servien per acollir al pastor i el seu ramat durant aquest temps, responent a les necessitats bàsiques del fet: donar refugi al pastor i al bestiar (malalts, ferits, acabats de nèixer), permetre munyir les ovelles, elaborar i emmagatzemar el formatge i permetre reagrupar i tancar el remat.

(Preu Funicamp: 6€ | Funicamp+Excursió 4x4: 8€)

Altres coses a veure

Església de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera (segles XVI-XVII), amb un retaule dedicat als arcàngels amb escenes relatives a ells.

Conjunt medieval de Les Bons (segle XII), que conserva l'estructura tradicional dels pobles andorrans amb carrerons estrets i cases de pedra, i l'església de Sant Romà de Les Bons (segle XII), al voltant de la qual hi ha un conjunt medieval format per una torre de defensa, dos colomars, restes de llocs d'habitació i un depòsit d'aigua.

Museu d'Art Sacre, que mostra diferents objectes litúrgics procedents de les esglésies d'Encamp.

Museu Nacional de l'Automovil, amb una col·lecció de vehicles, que van des de l'inici de l'automoció fins cotxes produïts en la dècada de 1970.

Museu Etnogràfic Casa Cristo, que permet conèixer la manera de viure d'una família humil d'Andorra a principis del segle XX.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més

Andorra. La parròquia de Canillo

Web: www.vdc.ad
Habitants: 6.200
Alçada: 1.526m
Poblacions: Canillo, Meritxell, Prats, l'Aldosa, Ransol, Molleres, El Vilar, El Forn, Els Plans, l'Armiana, Sant Pere del Tarter i Soldeu

Segons el tradicional ordre protocolari, Canillo és la primera de les parròquies d'Andorra. En les seves valls es troben Soldeu, el Tarter i Canillo, portes d'entrada a l'estació de Grandvalira, l'espai esquiable més gran dels Pirineus, amb una gran oferta d'activitats de neu. També és el centre religiós d'Andorra amb el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra.



El municipi de Canillo

En el nucli antic de Canillo es troba un petit edifici que resulta ser un molí fariner (segle XIX-XX) utilitzada per a moldre gra i fer-ne farina. Era d'ús particular i funcionava utilitzant la força hidràulica per moure les moles. Tot i que es conserva en bon estat, la maquinària no es pot posar en funcionament.

Una mica més adalt, hi ha l'Església parroquial de Sant Serni, d'origen romànic i reconstruïda en el 1758 i el 1768. L'església - dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa - és de planta rectangular i el campanar, adossada a la nau, és de planta quadrada i el més alt de les Valls d'Andorra amb 27 metres.

A l'interior es poden veure unes tombes testimonis d'un antic mausoleu annex a l'edifici medieval. També es pot contemplar una pica beneitera medieval, la creu de terme de Carlemany (del segle XVI) procedent del camí de Meritxell a Prats, i tres retaules barrocs (dels segles XVII i XVIII).




El Santuari de Meritxell

Baixant cap a Encamp, hi ha el Santuari de Meritxell, patrona del Principat. L'antic edifici, d'origen romànic i dedicada a Santa Maria, va ser reformat i ampliat
el segle XVII, però va ser destruït per un incendi l'any 1972. Llavors, el Consell General va encarregar a l'arquitecte Ricard Bofill el projecte d'un nou santuari que va ser inaugurat el 1976. El conjunt queda completat per un camí ral que va fins al poble de Prats, amb diversos oratoris i una creu de terme.

L'origen del nom, d'acord amb el filòleg Joan Coromines, ve del diminitiu merig, apócop de la paraula llatina meridiem (migdia), que era el terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol. I va ser en una d'aquestes zones que es va construir la capella dedicada a la verge.

La llegenda de Meritxell diu que el dia de Reis, el 6 de gener, els habitants de Meritxell anaven a missa a Canillo quan van veure una gavarrera florida i amb fulles verdes, fet impropi en la temporada hivernal. Al apropar-se van veure la imatge de la Mare de Déu. La imatge la portaren a l'església de Canillo. A l'endemà, es trobà a faltar la imatge i la trobaren al mateix lloc de la gavarrera. Els de Canillo no s'atreviren a moure-la, i els habitants d'Encamp l'agafaren per a ficar-la en la seva església, però va passar el mateix que havia passat en Canillo. Cap de les dues parròquies sabien que fer, i després d'una nevada, on a pocs metres de la gavarrera va quedar un espai net de neu, i sense dubtar-ho, van alçar una capella, principi del que avui en dia existeix, on allotjar la imatge.

El santuari nou és una construcció eclèctica, que sintetitza l'obra de l'home i del paisatge que l'envolta, inspirant-se en una barreja de diversos estils. El campanar de torre recorda els grans centres monàstics medievals del sud-est europeu, mentre que els grans arcs combinats amb pedra blanca i pissarra recorden els vestigis dels arcs torals de la vella capella després de l'incendi. Les grans obertures responen a certes reminiscències de l’art islàmic en un intent d’establir una relació amb el paisatge de l’entorn, així com el claustre dels miralls, que es reforça amb la presència de l’aigua. La disposició en creu grega de l’edifici i el joc de figures geomètriques del paviment ens acosten al Renaixement italià.

(Foto extreta de la pàgina del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill) El projecte original era més ambiciós i creuava la vall i ordenava i repoblava el paisatge circumdant. La crisi econòmica, el decurs polític i la resposta popular obligà que el projecte inicial no es dugués a terme en la seva totalitat. A l'interior també es pot apreciar una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell, desapareguda en l'incendi del 1972.

Entrant a l'església, a mà dreta, hi ha una exposició de deu maquetes d'esglésies romàniques d'Andorra, obra de Carlos Pérez Castelló. Reproduïts a escala 1:50 en tres dimensions, estan fetes de porexpan groc, un poliesterè que és un material tou i flexible.

L'antiga capella de Santa Maria de Meritxell va ser condicionada i reconstruïda, el 1994, com a espai de record i acull l'exposició permanent Meritxell memòria on s'explica la història del santuari, de la llegenda de la verge i fotos i records de com era aquest edifici i la devoció dels habitants d'Andorra per la seva patrona. L'incendi de la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 va destruir tot el que contenia: imatges, retaules, altars i la major part dels objectes de culte. L'edifici era d'estructura senzilla i de dimensions reduïdes. Tenia tres altars: l'Altar Major, el de Santa Anna i el del Remei.

Amb l'aprovació de la Constitució el 1993, s'abolí la sessió que el Consell General duia a terme anualment al santuari el dia de Meritxell, el 8 de setembre. Aquest fet va significar la separació del poder polític del secular.






Altres coses a veure

Església de Sant Joan de Caselles: una de les joies del romànic andorrà que data dels segles XI-XII, amb nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i un campanar d'estil llombard, que conserva a l'interior una Majestat romànica d'estuc, envoltada d'una escena pictòrica mural que representa la crucifixió amb Longinos i Sthephanon, acompanyats pel sol i la lluna.

Museu de la Moto, on es pretén retre homenatge a la moto i que recull màquines singulars i representatives de tots els temps, des del principi del segle XX fins avui.

Vall d'Incles i Coma de Ransol, rutes ecoturístiques

Palau de Gel d'Andorra: unes instal·lacions esportives d'alt nivell amb una pista de patinatge sobre gel de dimensions olímpiques.

Llac de Juglar: el llac més gran del Principat

Estació d'esqui Grandvalira, accés telecabina als sectors de Canillo, Soldeu i El Tarter

Grandvalira Golf Soldeu, el camp de golf més alt d'Europa



Tornar a entrada principal d'Andorra

Llegir més