Londres (V): La Torre de Londres

La London Tower és una enorme fortalesa que va ser residència real i presó estatal. Guillem el Conqueridor ordenà la construcció, l'any 1066, de la White Tower, dins de les antiges muralles romanes. Eduard I (1272-1307) completà la muralla interior, va alçar l'exterior, i portà des de Westminster la casa de la moneda i les joies de la Corona, que avui en dia encara hi romanen i poden veure's.

Durant més de 500 anys, la Torre, va ser residència de reis i reines, sent el primer Stephen (1135-54) i l'últim en Jacob I (1603-25). Com a presó, va allotjar a personatges com Anna Bolena, Thomas More... sent l'últim presoner, en Rudolf Hess.







Ha sigut escenari de molts fets sanguinaris en la història anglesa. Reis, reines, prínceps, princeses i altres personalitats van compartir el mateix destí que espies, criminals i traidors.

Al costat mateix, sobre el Tàmesi, es troba la Tower Bridge (Pont de la Torre), un pont llevadís de 805m d'alçada, amb dos torres de 65m d'alçada, d'estil neogòtic, que armonitzen amb la Torre de Londres. En la torre nord hi ha un museu amb la història de la construcció del pont i de la seva maquinària. Construït l'any 1894, és disseny de Horace Jones i Juan Wolfe Barry.

L'últim dia, aprofitant un matí, ens varem apropar al Millenium Dome, un edifici grandiós que es construï pel canvi de mileni, obrint-se el dia 1 de gener del 2000, on s'allotja diferentes exposicions. En forma de gran carpa, la veritat es que ens decepcionà bastant entrar-hi, per les exposicions que vam trobar en el seu moment.

Llegir més

Londres (IV): el Museu Britànic

El British Museum (Museu Britànic) és un dels museus més importants del món. L'entrada es gratuita, i val la pena visitar-lo. Obrí les portes l'any 1759, 6 anys després que el metge i naturalista Sir Hans Sloane va donar, a la seva mort, la seva col·lecció personal, de més de 80.000 objectes, al pais, amb la condició que tingués un lloc d'exposició permanent. A la col·lecció inicial s'afegiren altres donacions, entre elles de diferents monarques.

Degut a l'increment d'obres i a la falta d'espai, l'any 1887 es trasl·ladà la col·lecció de peces naturals al Museu d'Història Natural, formant un museu propi l'any 1963. Entre els anys 1970-98, la col·lecció etnogràfica s'ubicà en el Museu de la Humanitat, i l'any 1973 es separà del museu la Biblioteca Britànica.

El museu obrí en la casa Montagu, però aquesta va quedar petita, iniciant-se l'any 1852, i en el mateix lloc, la construcció de l'edifici actual d'estil neoclàssic, dissenyar per Robert Smirke. En la seva façana principal, s'instal·là un conjunt escultòric, obra de Richard Westmacott.




Que podem veure en el Museu? Doncs sobretot antigüetats i obres etnològiques. A diferència d'altres museus, la col·lecció pictòrica és minsa. La secció de l'Egipte Antic, és després de la del Museu Egipci d'El Caire, la més important del món. Allotja tot tipus d'escultures, sarcòfags, mòmies (tant humanes com d'animals), instruments musicals...

Però per sobre de tot, destaca la pedra de Rosetta: gràcies a ella, Jean-François Champollion aconseguí desxifrar els jeroglífics egipcis. Es una pedra de granit negra, amb una inscripció en grec i egipci d'un decret de Ptolomeu V, en tres tipus d'escriptura: jeroglífica, demòtica i grec uncial. Les seves dimensions són d'un metre de llarg, 72cm d'amplada i 27cm de gruix.

Descoberta pel capità francès Bouchard l'any 1799 en el poble egipci de Rashid (o Rosetta, com l'anomenaven els francesos). Dos anys després, els anglesos la confiscaren quan l'anaven a portar a França, i des del 1802, s'exhibeix en el museu.

També es disposa de col·leccions d'antigüetats romanes i gregues, a més de medalles, gravats i dibuixos. L'altra gran col·lecció destacada són els Elgin Marbles de l'Acròpolis d'Atenes, que portà Thomas Bruce. Són una sèrie de marbres que formaven part de la decoració de l'Acròpolis, i que Grècia reclama des de fa una sèrie d'anys, per a què tornin al seu lloc original.





Després de visitar, es pot apropar-se a Harrods, el centre comercial més famós de Londres, situat al barri de Knightsbridge. Té una superfície de més de 20.000 metres quadrats, repartits en cinc plantes.

Llegir més

Londres (III): Buckingham Palace

Seguim camí i arribem a Buckingham Palace, la residència oficial de la monarquia britànica en Londres. Abans, havien viscut en altres llocs, des del mateix Westminster fins a St. James's passant per Whitehall o Kessington.

El rei Jordi III comprà Buckingham House l'any 1762 com a regal a la reina Carlota. Durant els propers anys, els arquitectes John Nash i Edward Blore, ampliaren el palau, i amb l'arribada al tron de la reina Victoria, passà a ser la residència oficial de la monarquia. Més reformes en els segles XIX i XX donaren la seva forma actual.

Un dels espectacles que concentren més gent és el canvi de guàrdia, que té lloc davant mateix del Palau, i que es realitza des de l'any 1660. Dura al voltant de 45m i s'ha de mirar quins dies ho fan, ja que no es realitza cada dia.











Davant del Palau, hi ha el Queen Victoria Memorial, una escultura de marbre blanc construïda per Sir Thomas Brock, l'any 1911. En ella, hi ha la reina Victoria, envoltada d'àngels que simbolitzen la caritat, la veritat, la justícia...



També, hi ha la una altra cerimònia, aquesta amb cavalls, que es realitza diàriament en el Horse Guards Parade.







Aprop del Palau, i al voltant del Mall, hi ha St. James Park, amb vistes magnífiques de Buckingham i Whitehall. En ell també trobem un petit llac.

Pels voltants, també hi ha un altre parc real, el Hyde Park, més gran que l'anterior i un lloc ideal per a caminar, fer footing...

Llegir més

Londres (II): Westminster

Finalment, arribem al conjunt monumental de Westminster, format pel Parlament, l'Abadia i Catedral, entre altres.

Les Houses of Parliament allotja el Parlament actual que sorgí arrel de l'incendi que s'ocasionà l'any 1834, sobre l'edifici precedent. Dissenyat per Charles Barry i A.W. Pugin, és una obra mestra d'estil gòtic victorià. Allotja la cambra dels Comuns (membres electors del Parlament) i dels Lords (membres no electors eligits per l'Estat i l'Església). Cada 5 de novembre es celebra l'intent, sense èxit, de volar el Parlament, per part de Guy Fawkes, l'any 1605.

Un dels elements més coneguts és el Big Ben, la torre del rellotge. Amb 96m d'alçada, els quatre costats i les seves esferes foren dissenyades per Augustus Pugin, i entrà en funcionament l'any 1859. A l'altra costat, al sudoest, hi ha la Victoria Tower, de 98,5m. L'edifici, de quatre plantes, té més de 1000 habitacions, 100 escales i 5km de passadissos.


Davant del Parlament, hi ha Westminster Abbey, l'església on es celebra les coronacions i funerals dels diferents reis del pais. Eduard el Confesor ordenà la construcció, sobre un antic monestir del segle X. El primer rei coronat va ser Guillem el Conqueridor, el dia de Nadal de l'any 1066. Enric III contractà a Henry de Reyns (segle XIII), per tal de reformar-la donant-li l'actual visió gòtica que es veure avui en dia.

L'arquebisbe de Canterbury és l'encarregat d'oficiar la cerimònia de coroniació. El St. Edward's Chair, que es conserva a l'interior, és el tron en els quals els soberans es seuen durant la cerimònia. Apart de monarques, també estan enterrades personalitats com Darwin, Newton, Livingstone, Dickens...


Ben aprop, també hi ha la Westminster Cathedral, seu de l'església catòlica (recordem que en el pais, la religió oficial és la protestant). Iniciada l'any 1894, és d'estil bizantí, i va ser inaugurada l'any 1910. Es l'església catòlica més gran d'Anglaterra i Gales. Destaca externament, apart de la seva decoració, pel campanari de Sant Eduard, d'uns 83m d'alçada.

També, en la zona, podem veure la Tate Gallery, un altra de les pinacoteques importants de Londres. Henry Tate, magnat del sucre, comprà l'edifici i donà els seus quadres victorians per tal que poguesin ser ensenyats, a finals del segle XIX.


Per últim, davant del Parlament, a l'altre costat del riu es pot veure el London Eye, una nòria amb 32 cistelles de vidre, que ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat.

Llegir més

Londres (I): Whitehall

Aprofitant una de les primeres ofertes que va sortir per internet, amb vols barats, viatgem cinc dies a Londres, entre els dies 18 i 22 de març, en l'any 2000.

Londres (en anglès, London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit (estat format pels païssos d'Escòcia, Anglaterra, Irlanda del Nord i Gales). Fondada pels romans, al voltant de l'any 43 a.D., amb el nom de Londinium. El riu Tàmesi (en anglès, Thames) travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Amb una població de més de 7,5 milions d'habitants, és també una de les capitals europees més cares, amb la fortalesa de la lliura esterlina (encara que està a la Unió Europea, no està integrat dins del sistema monetari de l'euro).

Londres t'ofereix moltes coses a veure: barris com Piccadilly, el Convent Garden, el Barri xinés així com infenitat de museus. Per tant, en pocs dies, deixaràs de veure'n també llocs que segur que també valia la pena.

Temps actual en Londres:





Començem la visita per Trafalgar Square, una de les places més populars i cèntriques, que va ser construïda per a conmemorar la Batalla de Trafalgar, el dia 21 d'octubre de l'any 1805, on l'armada britànica guantà a les armades francesa i espanyola, davant de les costes espanyoles. Al mig, la columna de Nelson, de 55m d'alçada, l'almirall de la flota britànica.

Al voltant de la plaça trobem la National Gallery, que allotja una gran col·lecció pictòrica i la qual és gratuita, i en una cantonada l'església de St. Martin-in-the-Fields, d'estil neoclàssic obra de James Gibss. Un dels carrers que surt de la plaça es Charing Cross, d'on es calcula totes les distàncies d'Anglaterra.

Al fons, pel carrer The Mall, es pot veure Buckingham Palace, però tirem primer pel carrer Whitehall. Passem pel costat del Horse Guards Parade, que és on es troba la caballeria de la guàrdia Granadera. Passant per l'arc, es pot accedir a St. James Park.

Una mica més abaix, hi ha el carrer més conegut de la ciutat, Downing Street, on viu el Primer Ministre, en el número 10, i el Ministre d'Hisenda (Exchequer), en l'onze. El nom del carrer ve donat per Sir George Downing, soldat i diplomàtic durant el mandat d'Oliver Cromwell i Carles II. Unes portes negres impedeixen accedir-hi, com a mesura anti-terrorista.

Llegir més