Tallinn. Més enllà del centre històric

Vorejant la Ciutat Baixa, al llarg de l'Avinguda Estònia, hi ha l'edifici de l'Òpera Nacional d'Estònia (Rahvusooper Estonia). Dissenyat pels arquitectes finlandesos Armes Lindgren i Wivi Lonn, en un estil Jugendstil-classicista, a inicis del segle XX era l'edifici més gran de Tallinn. Inaugurat el 1913, en una de les ales hi ha el teatre i en l'altra una sala de concerts.

Hotel Viru

A prop, hi ha l'Hotel Viru (Viru väljak 4), el primer gratacels de Tallinn, que es visible des de qualsevol altura del centre històric, quan es puja en alguna de les seves nombroses torres. Què té d'especial aquest hotel de 22 plantes construït l'any 1972? Una planta secreta (la 23) on hi havia un centre d'espionatge del KGB soviètic, amb l'objectiu de tenir sota control els moviments i conversacions dels clients. En teoria, l'hotel es va construir per a suplir la carència d'espai de l'Hotel Tallinn, obert deu anys abans. El tràfic marítim entre la ciutat i Hèlsinki, havia fet incrementar l'afluència de visitants a Tallinn. L'entrada d'estrangers estava controlat pel règim soviètic, i amb l'apertura del Viru, era l'únic allotjament en el qual es permetia pernoctar als visitants. Això feia que pràcticament tothom sabés que l'hotel era un cau d'espies.

Hotel Tallinn

Avui la planta 23 de l'hotel s'ha convertit en un museu i hi ha tours diaris. Algun dels seus despatxos estan tal i com els agents soviètics els van deixar a la seva sortida. Segueix intacte el telèfon vermell que connectava amb Moscou, així com equips electrònics, càmeres i antes que permetien controlar tot el que succeïa en les habitacions i racons de l'hotel. Més informació dels tours diaris en la seva web i una bona explicació i fotos del museu en el bloc de Buscando a Borja


Kadriorg

Més enllà de la Ciutat Vella, a uns 2km trobem Kadriorg, un barri tranquil amb un parc, un palau, museus i cases de fusta on passejar i relaxar-se durant unes hores.

Després que l'emperador rus Pere El Gran va conquerir el Bàltic, va establir en aquest lloc un parc públic estatal, anomenant-lo Ekaterinenthal (Vall de Caterina, o Kadriorg en estoni) en honor a la seva esposa Caterina I. L'edifici que sobresurt en el barri segueix sent el palau barroc que va construir el tsar, així com el bosc, estàtues, estanys i fonts. En els següents dos segles els carrers del voltant del parc es cobriren de mansions de fusta convertint a Kadriorg en un districte residencial exclusiu que segueix sent-ho avui en dia.

Per tot el parc, hi ha distribuïts edificis auxiliars del palau, alguns dels quals actualment són cafès i museus.

Un d'aquests museus és el d'Eduard Vilde (1865-1933), un dels principals escriptors del país que va passar els seus últims anys vivint a la planta baixa d'aquesta casa barroc. Diverses de les habitacions estan dedicades a mostrar l'obra de l'escriptor, mentre que la resta es mantenen amb els mobles i decoració de l'època. En la planta superior, hi ha una galeria amb exposicions diverses d'art contemporani.

En el centre de Kadriorg hi ha el palau barroc (A.Weizenbergi 37) que Pere El Gran va manar construir com a residència d'estiu en 1718 seguint el model de les villes italianes amb un edifici central i dos annexes. Dissenyat per l'arquitecte italià Nicola Michetti, no es van escatimar despeses en crear un palau luxós en l'estil barroc italià, del qual l'emperador rus era tant aficionat.

Després de sotmetre's a una àmplia renovació, el palau guarda la col·lecció d'art estranger del Museu d'Art d'Estònia, amb una excel·lent selecció de pintures europees. No obstant, la principal atracció del palau és el Gran Saló, de dues plantes i sorprenentment ornamentat, que es troba entre els millors exemples d'exuberància barroca del nord d'Europa, amb una pintura en el sostre que representa Les Metamorfosi d'Ovidi.

El palau té dues façanes pintades en tons vermell i blanc: l'entrada principal és més estreta i té un cos que sobresurt, en el qual es troba un pòrtic amb columnes que aguanten una tribuna i un frontó rematat amb volutes. Als costats, té dues ales simètriques amb finestres amb motllures.

Abans de donar la volta al palau, a mà esquerra es troba la Russalka, un monument en honor a la nau cuirassada Russalka, el qual va perdre 177 membres de la tripulació durant una tempesta en un trajecte que anava de Tallinn a Hèlsinki, en 1893. L'escultura feta per A. Adamson està considerada com un clàssic entre l'art estonià.

La façana que dóna al jardí té una tribuna que abarca gairebé tota la façana i dos petits cossos laterals, rematada també per un frontó. Degut al desnivell del terreny, la façana principal presenta tres plantes, i dos en la que dóna al jardí.

Els ben cuidats jardins ornamentals jardins amb fonts de darrere del palau estan oberts al públic, i tenen una extensió de més de 100Ha amb parteres i fonts que segueixen el model francès. A prop del complex, es troba la Casa de Pere el Gran (Mäekalda 2), una petita casa de fusta on residien el tsar i la seva esposa quan anaven a Tallin, i el Palau estava en construcció. Decorat amb mobles de l'època, és actualment un museu en el qual es poden veure algun dels objectes personals de l'emperador.

Rússia havia estat molt interessada en tenir Estònia com a sortida necessària a l'Europa de l'oest, i finalment Pere el Gran (1672-1725) ho aconseguí amb el Tractat de Nystad que posava fi a la Gran Guerra del Nord entre Rússia i Suècia, en 1721 (encara que des de 1710, Rússia ja ho tenia en les seves mans). El tsar va visitar onze vegades Tallinn durant el seu regnat i va deixar un important llegat darrera seu, que va des del mateix Palau Kadriorg fins a la reconstrucció dels ports de Tallinn i Paldiski.

Marta Skavronskaya (1684-1727), nascuda en l'actual Letònia, era filla d'un pagès. Durant la seva joventut estava unit al Príncep Aleksandr Menschikov, el qual li va presentar a Pere el Gran en 1703, convertint-se en amants. En 1705, es va convertir a la religió ortodoxa, i canvià el seu nom pel de Caterina. En 1707 es van casar en secret, i dos anys després donà llum a Isabel, que més tard governaria Rússia de 1741 a 1762. En 1724, era declarada oficialment co-regent de l'imperi rus amb el seu espòs.

Entre el palau i la casa, i envoltada per un mur es troba la Residència del President de la República d'Estònia (1937-38). Fins el 1937 el cap d'estat d'Estònia era el riigivanem, passant el títol després a anomenar-se Protector de l'Estat. La nova constitució d'aquell any va crear el càrrec de President de la República. El govern va decidir llavors construir un edifici per albergar l'oficina i despatxos del president en els voltants de la llavors residència oficial, el Palau Kadriorg.

L'edifici neo-barroc va ser dissenyat per Alar Kotli i està alineat simètricament amb el Palau Kadriorg. La part central de l'edifici va ser dissenyada com el lloc de treball, mentre que les ales allotgen les habitacions i cambres oficials del personal de l'oficina del President. Durant l'ocupació soviètica, en els períodes 1940-41 i 1944-1991, era la seu del presidium del Soviet Suprem, i amb l'ocupació nazi (1941-44), l'edifici era usat com a seu del Comissionat General d'Estònia. Amb la independència del país, la residència oficial del President es va restablir. Com en altres edificis semblants, mentre la bandera del país oneja, indica que el President es troba en el país.


Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn) | Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea)

Llegir més

Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea)

Des de Toompea, un turó de pedra calcària a 50 metres sobre el nivell del mar, ha sigut tradicionalment governada la ciutat de Tallinn, des de la primera fortalesa de fusta construïda en el segle IX fins a l'actual Parlament d'Estònia. Una llegenda diu que el turó és el túmul del rei Kalev, un dels primers herois nacionals del país, aixecat per la seva vídua Linda. Asseguda sobre la pedra, les llàgrimes que la reina havia abocat per la mort del seu marit van formar el llac Ülemiste, situat a prop de Tallinn.

El castell de Toompea ha sigut el centre del poder de la ciutat. En el segle XIII els danesos van erigir un castell de pedra. D'aquesta època, data la llegenda de la bandera danesa, el Dannebrog, que la tradició l'ubica en l'actual Jardí del Rei Danès, situat entre la Ciutat Alta i la Ciutat Baixa. La història diu que quan les forces del rei Valdemar de Dinamarca perdien la batalla de Lyndanisse amb els estonis, el cel s'obrí i una bandera vermella amb una creu blanca va caure flotant. El rei va prendre-ho com una senyal divina, i això donà ànims a l'exèrcit danès que finalment guanyaren la batalla.

Toompea va canviar de mans moltes vegades al llarg del segle: dels danesos va passar a la Lliga Hanseàtica en 1285. Fins al segle XX, encara pertanyien a governants estrangers, passant a mans de Suècia i posteriorment a Rúsia, sota Pere el Gran. L'emperadriu Catalina la Gran ordenà la construcció de l'Administració del Govern en un edifici en el costat est de la fortalesa, completant-se en 1773. Fins el 1878, Toompea va gaudir dels seus propis drets i privilegis, fins que es va unir a la Ciutat Baixa. En 1918, Estònia es convertí en un estat independent, encara que en 1940 va ser annexionada per la Unió Soviètica, només per a ser conquerida per l'Alemanya nazi (1941-44) i recuperada de nou pels soviètics, fins 1991, en que es va declarar la seva independència.

L'actual edifici és la seu del Riigikogu, el Parlament de la República d'Estònia. Està format per diversos estils arquitectònics: el mur oest i la torre de Tall Hermann (on oneja la bandera d'Estònia) pertanyen a la fortalesa medieval de l'Ordre dels Germans de l'Espasa, l'edifici de l'Administració del Govern representa l'era tsarista en un estil clàssic, i l'edifici del Riigikogu, en el pati del castell, va ser construït a inicis de la dècada del 1920 i dissenyat per Eugen Habermann. El seu disseny expressionista, fa que sigui únic entre els diferents edificis del parlament del món.

Destacant entre tots els edificis per la seva vistositat i altura, trobem enfront del parlament, l'acolorida Catedral Aleksander Nevsky (Lossi plats 10), una peça d'arquitectura fora de lloc en mig del paisatge medieval. Per la majoria de la gent d'Estònia no s'emociona amb aquesta església per la seva ubicació i el seu significat polític. Es va construir en aquest lloc en 1900 com a símbol del poder del tsar sobre el poble estonià, que en aquesta època estava ja preparant la seva independència. Actualment, la catedral és el principal lloc de pelegrinatge per a la comunitat ortodoxa russa en el país.

Dedicada a Alexandre Nevsky, príncep rus del segle XIII que va acabar canonitzat, l'església va seguir un disseny de Mikhail Preobrazhensky, en l'estil tradicional de les antigues esglésies ruses, amb cinc cúpules en forma de ceba. La façana està decorada amb mosaics de Frolov i en el seu interior destaquen diverses icones de fusta i mobiliari divers.

L'altre gran església de la zona és la Catedral de Santa Maria, que es coneguda com Toomkirik, l'església de la cúpula. Es la principal església luterana del país i té el seu origen en una església de fusta. Les lluites de 1233 entre els Cavallers de la Creu danesos i alemanys alterà els plans de construcció de la catedral que va sofrir grans danys en l'incendi de 1684, afectant sobretot la seva decoració interior. En 1779 s'afegí la torre barroca.

Actualment es mostra la col·lecció d'armes de l'aristocràcia alemanya del Bàltic; a més a més, hi ha sepulcres dels segles XIII al XVIII i sarcòfags del XVII.

Per la seva ubicació Toompea gaudeix de diversos miradors, sent els més coneguts els de Kohtuotsa i el de Patkuli. El primer, al final del carrer Kohtu ofereix vistes de l'Ajuntament, els carrers medievals empedrats i les teulades vermelles de les cases de la Ciutat Baixa...

El de Patkuli, a prop de la Casa Stenbock, es divisa el mar, el port i l'església de Sant Olav, destacant sobretot per la seva torre, el punt més alt de Tallinn.

En la casa Stenbock està situada la seu del Govern i la Presidència de la República. L'edifici va ser dissenyat per Johann Caspahr Mohr com a palau de justícia de la Província d'Estònia. Un cop acabat, però, el 1792 l'edifici va esdevenir la residència urbana del Comte Jakob Pontus Stenbock. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat per a diversos fins a 1891, quan es va usar per primer cop com a palau de justícia. Els tribunals van continuar funcionant aquí fins el 1987.

Baixant de Toompea, pel carrer que porta el mateix nom, hi ha el Museu de l'Ocupació, però abans d'arribar-hi trobem un monument que recorda la independència d'Estònia l'any 1991: el 18 de gener, després de fets sagnants en Vilnius i Riga, tots els accessos a Toompea van ser bloquejats amb còdols i blocs de formigó. El 20 d'agost, durant l'intent de cop d'estat en Moscou, el Consell Suprem de la República d'Estònia va aprovar una resolució sobre la sobirania d'Estònia. La República d'Estònia va ser restaurada sense vessament de sang ni morts. El còdol que es pot veure va ser un dels blocs que s'utilitzà per bloquejar Toompea.

El Museu de l'Ocupació (Okupatsioonide muuseum - Toompea 8) es va obrir el 2003. Es tacta d'un museu on s'explica el pasat d'Estònia durant el període que va de 1939 a 1991. Reflecteix les tres ocupacions d'Estònia per dos poders totalitaris com van ser la Unió Soviètica i l'Alemanya Nazi.

L'exposició recorda els innumerables víctimes de l'ocupació, i inclou multitud de documents, cartells de propaganda, documentals, passaports, llistes de deportacions... En el soterrani de l'edifici, es poden veure parts de les estàtues dels líders comunistes (Preu entrada: 4€).

Al peu de Toompea, en l'extrem sud de la Ciutat Baixa, hi ha la Plaça de la Llibertat (Vabaduse väljak), envoltada a l'est per l'Església de Sant Joan (1862-67), al sud amb el bulevard Kaarli i un centre comercial subterrani i a l'oest pel Monument a la Guerra de la Independència (2009) que commemora la Guerra d'Estònia de la Independència (1918-20).

La Creu de la Llibertat que mostra el monument és una condecoració militar d'Estònia que s'adjudicà durant el període 1919-25. El monument té una altura de 23,5 metres i consisteix en 143 blocs de vidre, dissenyat per Rainer Sternfeld, Andri Laidre, Kadri Kiho i Anto Savi.




Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn) | Tallinn. Més enllà del centre històric

Llegir més

Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn)

Tallin, capital d'Estònia, es troba en el golf de Finlàndia, separada per 81km d'Hèlsinki, amb el mar Bàltic pel mig, unides estretament via ferrys diàriament. El seu casc històric, format per la ciutat baixa i la ciutat alta, és el seu gran atractiu, que es va desenvolupar al voltant del turó Toompea. Es creu que l'origen del nom de la ciutat deriva de Taani-linn que vol dir 'ciutat danesa', fet que es justifica en la construcció d'una fortalesa en el turó Toompea pels danesos. Posteriorment, la ciutat passà a domini alemany, unint-se a la Lliga Hanseàtica, una federació comercial i defensiva de ciutats del nord d'Alemanya i de comunitats de comerciants alemanys del nord d'Europa. Fins al segle XX, el nom alemany de Tallinn, Revel, coexistí amb el nom local. Abans d'aconseguir la seva independència definitiva, el país va estar sota el domini suc durant 150 anys (des de 1561 fins 1710), i posteriorment pels russos i soviètics.

Als peus de Toompea va créixer Vanalinn, la Ciutat Baixa que van poblar els mercaders. El casc antic és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura medieval al nord d'Europa. Amb el seu eixam de carrers empedrats i les elegants fileres de façanes amb teulades a dues aigües, la Ciutat Baixa conserva el veritable caràcter d'un centre medieval.


Fer una ruta per aquí és complicat. El millor es passejar al teu aire, pels seus carrers, ple de turistes, i anar descobrint els racons de la ciutat.

La Plaça de l'Ajuntament

Envoltada de cases mercantils i plena de taules de cafès i restaurants en l'estiu, la Plaça de l'Ajuntament (Raekoka plats) ha sigut el centre de la ciutat en els últims vuit segles. Històricament va servir de mercat i lloc de reunió.

A l'est de la plaça hi ha l'Ajuntament (1402-04), l'únic intacte, d'estil gòtic, i millor preservat del nord d'Europa. El rei danès Erik IV va concedir a Reval el Dret de Lübeck, iniciant així la seva tasca el Consell de la Ciutat. Es mencionat per primer cop en fonts escrites en 1322 com un edifici de pedra calcària d'una sola planta. A finals del segle XIV, davant el creixement comercial de Tallinn dins de la Lliga Hanseàtica, s'iniciaren les obres d'ampliació del mateix. El segle XV va ser l'època del major esplendor comercial i cultural de la ciutat. Com a resultat de les obres de reconstrucció, entre 1402 i 1404, es va incrementar la grandària de l'edifici, i es va afegir un segon pis, amb sales festives, i una torre representativa.

La pujada a la torre, de 64 metres d'altura, es realitza a través de pujar 115 graons, permet una panoràmica de la plaça i del centre històric (preu entrada 3€).

En l'agulla de la torre es pot veure el penell del Vell Tomàs, que s'afegí en 1530, un dels símbols de la ciutat. Fa molts anys, cada primavera, hi havia un concurs d'arquers per a veure qui podia derrocar un papagai de fusta en un alt pal d'un tret. Es tractava d'una tradició anual, reservada únicament per als nobles. La llegenda diu que en un any ningú dels concursants va poder donar en el blanc i que un jove anomenat Tomàs estava entre el públic. A pesar de ser una família pobre, havia après a usar l'arc des de jove, Tomàs llençà la fletxa animat pels seus amics, va donar-li al papagai. Aquest fet el va convertir en soldat, sent un heroi durant la guerra de Livònia i va servir amb distinció fins a vell. Anys més tard, els habitants de la ciutat es donaren compte que el penell de l'ajuntament amb forma de soldat amb bigoti espès s'assemblava molt al seu heroi i van començar a anomenar-lo Vell Tomàs en el seu honor.

Unes gàrgoles en forma de cap de drac en la façana escupen aigua quan plou. Són mostres del treball dels ferrers locals. Van ser fabricades en 1627 i el seu autor és el mestre llauner en coure Daniel Pöppel.

En la Plaça de l'Ajuntament entre les terrasses dels cafès i restaurants, es troba la farmàcia més antiga en funcionament d'Europa, oberta en 1422, encara que l'edifici actual es remunta només fins al segle XVII.

A pesar que les medicines del segle XXI han reemplaçat els seus equivalents medievals, un saló al fons de la farmàcia exposa una col·lecció d'utensilis medicinals d'antany i remeis curatius.

Encara que els orígens del massapà, la mescla dolça d'ametlles i sucre, el situen a Pèrsia, una llegenda local diu que es va inventar en aquesta farmàcia: un regidor de la ciutat va caure malalt i el boticari va manar a un aprenent, anomenat Martí, a fer la medicina, i aquest va reemplaçar els ingredients amargs pels dolços. El remei no només funcionà, sinó que li va agradar tant al regidor que ordenà produir-lo en grans quantitats, fent-lo famós en tot Tallinn i fora de la ciutat. Així, aquesta barreja dolça semblant al pa començà a conèixer com el Pa de Martí.



La muralla i les torres de la ciutat

Com a important ciutat econòmica que era, Tallinn era constantment amenaçada o atacada per veïns ambiciosos. Per això, en el segle XIII, s'edificà un sistema de muralles amb torres de vigilància i portes d'accés a la ciutat. Avui en dia, 1.900m de la muralla (dels 2.400m que va arribar a tenir, de 14 a 16 metres d'altura i una amplada de 3 metres) i 20 de les 46 torres envolten la ciutat històrica i li donen la seva imatge característica. Moltes d'aquestes torres estan obertes al públic, i es pot passejar per part de la muralla (3€).

La torre més vistosa és la de la Grossa Margarita (Pikk 70). Qui era aquesta Margarita? Era molt grossa? Doncs, la Grossa Margarita era en realitat un dels canons de la sòlida torre de defensa, construïda de 1511 a 1530 per a protegir a Tallinn dels atacs per mar.

També era part de la gran porta costera, la última porta exterior de la ciutat que està intacta. Avui, allotja la seu del Museu Marítim.

L'altra gran torre és la Kiek in de Kök (Komandandi tee 2), una torre de 38 metres que literalment significa "cop d'ull a la cuina", ja que era tant alta que els guàrdies feien broma dient que podien veure a través de les xemeneies de les cases. Construïda en 1470, s'amplià i s'enfortí amb parets de 4 metres d'espessor. A pesar que les forces russes d'Ivan el Terrible va aconseguir obrir un gran forat en el pis més alt, la torre no es va esfondrar. Avui és la seu del Museu de Defensa.

Al final del carrer Viru, dues petites torres rodones, cobertes de fulles de parra, són les Portes Viru, encara que realment són res més que la part davantera d'un sistema de portes més complex que incloïa una gran torre al llarg del carrer, a prop d'on es pot veure la muralla. Gran part de la porta es va demolir en 1880 per donar pas al tràfic.


Les esglésies

A prop de la Plaça de l'Ajuntament, hi ha l'església de l'Esperit Sant (Pühavaimu 2) que data del segle XIV. L'edifici gòtic va ser la capella de l'ajuntament abans de convertir-se en una església. El rellotge en la seva façana és el rellotge públic més antic de Tallinn. També és la primera església del pais on es va pronunciar un sermó en estonià, l'any 1535, després de la Reforma.

Durant una època, des de 1549 a 1625, l'església gòtica de Sant Olav (Olestive kirik - Lai 50) del segle XIII va ser l'edifici més alt del món, amb una agulla de 159 metres. La llegenda diu que els habitants de Tallinn van voler construir la torre més alta del món per atreure els vaixells mercants i un estranger va prometre ajudar-los. Si la gent endevinava el seu nom, ho faria de forma gratuïta. Quan l'església estava a punt de concloure, els mandataris de la ciutat enviaren un espia a casa seva per intentar descobrir el seu nom. Ells l'anomenaren Olev quan estava fixant la creu i ell va desequilibrar-se i va caure. A pesar d'això, el nom de l'església es va ficar per retre homenatge al rei Olav II de Noruega.

Interior de l'església

L'altura de l'agulla també va ser el seu pitjor enemic ja que era també un parallamps excel·lent, i com a resultat el foc va consumir l'església fins als fonaments en 1625 i 1820. Amb els seus 124 metres actuals, des de dalt es pot gaudir d'una gran vista sobre la ciutat vella i la part més moderna de Tallinn (es pot pujar a la torre, pels seus 258 graons, per 2€).

Les major atraccions de l'església de Sant Nicolau (Niguliste kirik - Niguliste 3) són els sants, els esquelets ballarins i els seus objectes en planta. Destruïda en la Segona Guerra Mundial pels bombardejos soviètics, va ser reconstruïda en els anys vuitanta i és la seu d'un museu especialitzat en art religiós, on destaca la Dansa amb la Mort de Bernt Notke (un fris on es representen esquelets de la mort ballant conjuntament amb el rei i uns nobles).

A l'entrada principal es poden veure unes figures evocatives de pedra que formen part del disseny original de l'església.

En la Ciutat Baixa trobem un altra església dedicada a Sant Nicolau. En aquest cas, es tracta d'una església ortodoxa, on es celebren cerimònies d'aquest culte. Construïda entre els anys 1820 i 1827, destaca pels seus dos campanars bessons i la cúpula de coure.




El Passatge de Santa Catalina

Un dels carrerons més fotografiat de la ciutat uneix els carrers Vene i Müürivahe per darrera de l'església de Santa Catalina. Katariina käik és un fascinant carreró medieval amb parets de pedra irregular i la resta de voltes al capdamunt. Arran de la paret de l'església, construïda en 1246 i la més gran de Tallinn en el seu dia, hi ha una sèrie de làpides que s'alineen per aquest passatge.

Aquestes làpides, del segle XIV al XV, pertanyien a membres de la Magistratura de Tallinn, la Germandat dels Caps Negres i altres estaments. A meitat del segle XIX, la part oest de l'església que estava en ruïnes va ser restaurada i les làpides més ben conservades es van exposar aquí.



Els gremis del carrer Pikk

Des del segle XVII, gran part de la vida de Tallinn va ser regulada per influents gremis comercials i artesans, que controlaven també la política i la vida social local. En el carrer Pikk, es poden trobar algunes de les peces d'arquitectura més eclèctiques de la ciutat baixa.

La Germandat dels Caps Negres (Pikk 26) pren el seu estrany nom del fet que el seu patró era l'africà Sant Maurici. Aquest gremi estava format per comerciants alemanys solters i era el responsable de la defensa de la ciutat i dels seus festivals de primavera.

En 1531 els Caps Negres van comprar la casa actual i la van reformar en estil renaixentista, destacant per la seva façana i la seva porta vermella, verda i daurada. El gremi tenia importants propietats de remarcable valor artístic com pintures, objectes de plata, maquetes de vaixells... tresors que avui es poden veure en el Museu de la Ciutat de Tallinn i en el Museu d'Art Estonià.

El Gran Gremi (Pikk 17) unia als comerciants rics de la ciutat i destinada a protegir els interessos comuns dels seus membres. Alcaldes i persones importants de la ciutat van ser membres d'aquest gremi, i no és casual que l'escut d'armes del gremi i el de la ciutat són idèntics: blanc sobre la creu roja de fons. Només podien ser membres comerciants locals que tinguessin casa i estiguessin casats en Tallinn. La gent forana podien convertir-se en membres si s'assentaven en Tallinn i es casessin amb la vídua d'un membre del gremi. L'edifici va ser construït en 1407-17 com a lloc de trobada dels seus membres. Conserva tant l'aspecte exterior com l'interior que tenia en el segle XV.

El gremi Canut (Pikk 20) estava format per artesans experts. Encara que l'edifici és molt més antic, la seva façana d'estil tudor anglès amb estàtues representant a Sant Canut i a Lutero data de 1863-64.

En el mateix carrer, es troba tres magatzems medievals coneguts com Les Tres Germanes (Pikk 71), convertits en un hotel de luxe a dia d'avui, que ha allotjat personalitats com la reina Isabel II d'Anglaterra i el cantant Sting. Els propietaris de les cases eren ancians dels gremis, regidors i alcaldes, i utilitzaven les instal·lacions per entretenir convidats estrangers que estaven de viatges de negocis.




Olde Hansa: gastronomia medieval

I per últim, recomanar un lloc on menjar al costat mateix de la Plaça de l'Ajuntament: l'Olde Hansa, on es pot gaudir de l'essència i la gastronomia d'aquells temps, amb una varietat de cuina no apta per a la gent que tingui la panxa delicada. Tot l'entorn i decoració et transporta a l'època medieval, amb cambrers i cambreres vestides d'època, taules i cadires de fusta, la carta de plats amb lletres medievals... Es més car que altres restaurants, però gairebé sempre està ple de gent i un dia és un dia...

Després d'un menjar calòric, i ús agrada el got, el plat, els coberts o la vestimenta dels cambrers, ho podeu comprar en una botiga que hi ha al costat mateix del restaurant, on es ven tot el relacionat amb Olde Hansa i el món medieval.

Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea) | Tallinn. Més enllà del centre històric

Llegir més