Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns 15 metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat prehispànica de
Zamá, una de les més maques del món maia i dels més visitats de tot Mèxic. El seu nom significa
matí, ja que des d'aquí veure sortir el sol és un espectacle magnífic. Amb l'arribada dels espanyols, passà a anomenar-se
Tulum, que vol dir
muralla, en al·lusió a les muralles que defensaven la ciutat.
La religió va tenir una funció especial en la societat de Tulum, com ho testimonien els nombrossos temples, santuaris i altars, amb representacions de deitats i al·lusions a la pluja, la fertilitat i la vida. La ciutat estava consagrada al culte del planeta Venus, representat com el
Déu Descendent pels sacerdots-astrònoms. El símbol del déu també es pot veure en el temple superior de la piràmide de Cobá.
Degut a la seva situació, sobre la plana costanera i a una alçada on es podia veure tot el firmament en totes les direccions, va ser un punt important d'observacions astronòmiques. També va servir com a enllaç entre el comerç marítim i terrestre, extenent-se l'activitat comercial fins a punts distants -com en l'actual Guatelama o Honduras- com s'ha pogut comprovar amb el descobriment d'objectes diversos de tota la península.
Tulum va ser contemporània de Chichén Itzá i Mayapán, i a la caiguda d'aquestes dues grans ciutats, es va consolidar donant pas a la seva època de major esplendor. L'ocàs va arribar al temps que els conqueridors espanyols arribaren als litorals i illes de la regió. En 1518, l'espanyol Juan Díaz, capellà de l'expedició de Juan de Grijalva que va precedir a la d'Hernán Cortés, va escriure al veure la ciutat:
"Corrimos el día y la noche por esta costa, y al día siguiente, cerca de ponerse el sol, vimos muy lejos un pueblo o aldea tan grande, que la ciudad de Sevilla no podría parecer mayor ni menor, y se veía en él una torre muy grande" (fent referència al Castell). Tulum era en aquella època una de les poques ciutats maies encara habitades.
L'explotació indígena va fer que els maies de la regió oriental de la Península del Yucatán s'aixequessin en armes en diferents moments. En 1847, s'inicià un alçament armat anomenat la
Guerra de Castas sorgint un nou culte: el de les creus parlants. Tulum va ser un dels centres petits amb comandament militar i jerarquia religiosa. Quan la capital,
Noh Cah, va caure, Tulum guanyà en importància, dirigit per María Uicab, anomenada la reina de Tulum. Els rebels van reconeixen el caràcter sagrat de les ruines i van ficar una creu en el
Castell. A principis del segle XX, l'exèrcit mexicà acabà amb la rebel·lió, encara que en el Castell es va mantenir el culte a la creu. Des de llavors, es van iniciar les excavacions arqueològiques.
La muralla delimita el conjunt principal pels seus costats nord, sud i oest, amb cinc entrades i dues torres d'observació, ja que la part oriental mira directament al mar. L'accés al jaciment es realitza per una de les entrades del nord, després d'envoltar una part de la muralla que fa uns 380m de llarg i 170m d'amplada.
Entrant dins de la ciutat, el primer edifici que es veu és la
Casa del Noroest, situat en l'extrem nord del carrer principal de Tulum. Es un edifici de planta rectangular, amb un pòrtic de dues columnes que formen tres accessos.
Situades en diferents sectors, es podran veure els fonaments, de diferents tamanys, que corresponen a estructures baixes d'una sola planta, generalment amb alguna escalinata d'accés. I en algunes d'elles, també es pot veure una tomba que corresponia a algun dels habitants de la casa.
Sobre els vèrtexs noroest i sudoest de la muralla, hi ha com unes torres de vigilància, a les quals s'accedien per escalinates recolçades en el mur temple. Sembla que no era per a usos militars, al no tenir apertures que permetessin vigilar el tram oest de la muralla, sino es creu que eren petits temples o punts d'observació.
Seguint pel carrer principal, trobem quatre edificis edificis gairebé un al costat de l'altre. El primer es tracta d'un edifici palatí conegut com la
Casa del Hahach Uinic, l'
home veritable, un dels noms que s'utilitzava per anomenar als reis maies.
Al costat hi ha el complex residencial més gran de la ciutat: la
Casa de les Columnes o
Gran Palau. S'alça sobre una plataforma d'una sola planta en forma d'
"L", de 85m de llarg per 35m. Disposa de nombrosses cambres petites i hi vivien els nobles maies. En la part posterior hi ha una petita cambra amb finestres petites que era un santuari. Entre la decoració, es pot veure imatges de déus, entre ells, al Déu Descendent.
El següent edifici és el
Temple de les Pintures, un dels més importants a l'haver-se trobat adins una habitació decorada profusament amb frescs. Originalment, l'estructura estava envoltada d'un pòrtic en tres dels seus costats. Té dos nivells i l'inferior amb dos temples, un dins de l'altre en el que es concentra la decoració. La façana del temple interior està decorat amb pintura mural i l'exterior amb figures d'estuc en relleu, mascarons en les cantonades, escultures en tres nínxols de la façana, on hi ha representat el Déu Descendent i figures humanes entrellaçades en el frís. El temple del nivell superior és molt senzill i la seva decoració consistia en impressions de mans en color vermell.
Les pintures murals que es conserven retraten a una sèrie d'ésses sobrenaturals residents en l'inframón, que apareixen momentàniament retratats entre la foscor i la llum.
Davant del temple, hi ha la
Casa del Chultún, que déu el nom a la cantonada sudoest on hi ha un dipòsit subterrani per emmagatzemar l'aigua de pluja. Tot l'edifici estava cobert per un sostre pla de maçoneria sostingut per vigues.
El cor i centre religiós de la ciutat estava protegida per un segon recinte enmurallat de 50m de llarg per 30m d'amplada, i dins d'ell es troba el Temple del Déu Descendent, el Temple de la Sèrie Inicial i el Castell. Dins d'aquest recinte no es pot entrar i només es pot donar una volta pels seu perímetre.
El
Castell és l'edificació més important i alta de la ciutat amb 12m. Amb una escalinata central d'accés, en la part superior es va construir un temple amb dues cambres: un que funcionava de pòrtic i l'altra de santuari. L'interior es troba decorat amb escultures i pintures murals, on es veu la imatge de Venus. L'estructura té 3 entrades, dues cambres amb voltes i una llinda suportada per dues columnes serpentines. Poteriorment es va afegir dos oratoris, un a cada costat de l'escala.
La costa de la Riviera Maia té un dels esculls de coral més gran del món, el que feia difícil navegar al llarg d'ella, així com els forts onatges. No obstant això, els maies van idear enginyoses formes d'assenyalar els llocs perillossos i segurs per atractar en la costa per mitjà de diverses esctructures, i una d'elles és el mateix Castell. Els maies van descobrir un canal que travessa aquesta barrera; l'alçada de l'edifici, feia que fos un punt perfectament visible des del mar, però no era suficient amb això ubicar el canal d'entrada. Van ficar dues finestres que al fer-se visibles des de la distància assenyalaven el punt exacte on els navegants havien de virar per endinsar-se en el canal i poder arribar a la costa. Durant la nit, s'encenia foc en l'interior, per fer-ho visible.
Als costats del Castell, dos temples. El primer és el
Temple del Déu Descendent format per una petita base sobre el qual es va construir un temple ornamentat amb la imatge del Déu Descendent, representació de Venus, en la seva porta d'entrada orientada a l'oest.
Com s'ha comentat anteriorment, Tulúm es troba en una elevació de terreny que permet contemplar durant el dia el pas del sol i per la nit admirar el firmament celeste. Els seus constructors van orientar intencionalment els edificis amb el propòsit d'enregistrar els pasos solars de solsticis i equinocis, events importants per dónar inici a les activitats agrícoles. Així, en l'alba que segueix la nit més llarga de l'any, en el solstici d'hivern, la llum solar il·lumina una de les ventiles adalt del temple.
L'altre temple és el
Temple de la Sèrie Inicial, un modest edifici d'una sola cambra, on es va trobar una estela datada l'any 564 d.C., data anterior a l'ocupació de Tulum, pel que es creu que va ser trasl·lada d'un altre lloc al moment de la seva fondació.
Sobre una elevació natural del penya-segat, es troba l'únic edifici del recinte sobre una plataforma circular. Es tracta del
Temple del Vent, amb una única cambra amb entrada pel nord, i on es troben les restes d'un altar en el seu interior. Ben aprop, hi ha unes estructures identificades com a temples en miniatura, rèpliques dels grans temples.
Entre el Temple del Vent i el recinte interior, el penya-segat s'interromp per a formar una petita platja, que era el port per on entraven i sortien les canoes comercials.
En aquesta cala no es pot accedir, però n'hi ha un altra, on es pot baixar per unes escales de fusta, i poder-se refrescar una mica i obtenir la foto típica del lloc, amb el Castell i les aigues turqueses del Mar Carib.
Per últim, tirant cap a la sortida, en l'extrem sudest de la ciutat, es pot veure el
Temple del Mar, amb la façana orientada cap al mar i amb una única entrada. En l'interior de la cambra es troba un petit altar.
Tornar a
entrada inicial
