La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Art Nouveau en Riga

La col·lecció d'edificis d'Art Nouveau de Riga, reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, es concentren en la seva gran majoria en el centre històric de la capital letona. Quan es van enderrocar les muralles medievals de Riga, el que era mur es convertí en canals i jardins; les explanades defensives en bulevards, i la ciutat es desenvolupà impetuosament. L'arquitectura modernista va ser alegrement aplicada i centenars d'edificis i carrers sencers s'ompliren de sanefes i arabescos, màscares i cariàtides, mosaics i floritures. Una terçera part de la nova ciutat, més de 800 edificis, s'aixecà al dictat de l'art nouveau, entre 1896 i 1913.


Aquest estil - conegut amb els noms de jugendstil, sezession, modernisme, noucentisme... segons el territori on es adoptat - era en el fons una reacció llibertària i romàntica enfront a l'eclectisme acadèmic i historicista que va marcar la segona meitat del segle XIX de neoestils com el neo-romànic, el neo-gòtic...

Molt dels primers exemples estan classificats com Art Nouveau eclèctic, fent ús de l'asimetria, l'ornamentació simbòlica i detalls derivats de la natura. Altres dos estils art nouveau es poden trobar: el Romanticisme Nacional que va incorporar motius populars i l'ús de materials naturals com granit, pissarra i la fusta. La tercera branca seria l'estil perpendicular, que de fet, és el més comú dels que es poden trobar a la ciutat, amb elements estrictament verticals, generalment mènsules que s'extenen al llarg de tota l'altura de l'edifici.



Riga va captar i absorbir els influxos propers o llunyans, però va assimilar i va fer pròpia aquella estètica nova, i la va estendre al seu torn a la resta de Letònia i a les altres dues repúbliques bàltiques.


Destaca la tendència a dissenyar la façana de l'edifici amb elements ornamentals només en el costat que dóna al carrer. D'aquesta manera, s'estalviava, al mateix temps que es presentava al propietari de l'edifici com una persona adinerada. També són comuns les figures místiques amb màscares, o els rostres amb expressions que van des de l'alegria a lo aterrador, així com les figures femenines amb significat mític.


La majoria dels arquitectes que treballaven en Riga eren letons, formats en l'Institut Politècnic de Riga i la seva Aula d'Arquitectura. Això va fer que l'arquitectura de Riga es mostri com quelcom peculiar, amb un perfil propi, sent l'artista més notable, en Mikhail Eisenstein, pare del cineasta Sergei, autor de películes mítiques com El cuirassat Potemkein.


Els millors exemples els trobem en els carrers Elizabetes i Alberta, en l'anomenat districte de les ambaixades.


| Elizabetes 10b | M. Eisenstein, 1903 | L'edifici va ser acabat en 1903 sota el patrocini d'A. Lebedinskis, i es considera un dels edificis més destacats i expresius d'Eisenstein, encara que en l'època va ser durament criticat. Un crític va dir que 'en gran mesura, l'edifici recorda a una exposició fallida'. En la seva opinió, 'si no fos pels horripilants cossos de dones amb inexplicables anells en les seves mans, així com pels esborronadors caps femenins en l'àtic, no hauria res que criticar'.



Per al fill d'Eisenstein, Sergei, la decoració de l'edifici era en realitat un recordatori de discusions i desacords familiars. El disseny contava amb quatre escultures femenines que mostraven anells daurats en les seves mans, situades sobre la porta principal i en els laterals de l'edifici. Els anells daurats pretenien simbolitzar la unitat i la perfecció. Les esmentades escultures van ser retirades posteriorment.


Una de les escases coses que van ser valorades en l'època va ser l'interesant i elegant ús del color en l'edifici (blau, gris i blanc). Les escultures estilitzades d'aus, les màscares decoratives i els innumerables ornaments geomètrics segueixen provocant l'admiració de la gent que pasa per davant de l'edifici. Les cares de la part superior de la façana són objecte d'innombrables postals.


| Elizabetes 10a | M. Eisenstein, 1903 | En 1903, la propietària de la casa, L. von Hanovska, va contractar a Eisenstein per a dissenyar una nova coberta per a l'inmoble, que havia sigut dissenyat seguint l'estil eclèctic clàssic per Konstantins Peksens. L'element més destacat de la casa és una gran finestra de forma ovalada que s'obre a la façana en la planta alta amb un petit però realçat balcó. Tot l'edifici està adornat amb motius vegetals estilitzats, símbols de poder com màscares de lleons en la part central i figures simbòliques amb garlandes realitzades en roure. L'expresivitat d'aquesta façana estílicament uniforme sembla emanar de la mitologia germànica. En la seva part superior es troba la imatge d'una reina o una dóna governant, que està envoltada de flors.



| Elizabetes 33 | M. Eisenstein, 1901 | Va ser un dels primers experiments amb l'Art Nouveau de Mikhail Eisenstein, inspirant-se en els diversos estils de l'arquitectura historicista. Podem trobar les típiques màscares decoratives, plantes estilitzades i formes geomètriques per tot l'edifici.


| Elizabetes 6 | Un altre edifici d'arquitectura eclèctic decoratiu, amb màscares i motius vegetals estilitzats per la façana.


| Elizabetes 23 | Hermanis Hilbigs, 1903 | Els detalls de la façana estan molt ben conservat.


| Elizabetes 21a | M. Nuksa, 1910 | L'autor d'aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Strēlnieku és d'un jove arquitecte letó, M. Nuksa.


| Strēlnieku 4a | M. Eisenstein, 1905 | Un altre edifici eclèctic decoratiu de Mikhail Eisenstein, on va mesclar formes tradicionals d'estils historicistes, impregant una àmplia gamma de motius d'art nouveau. Va ser construït a demanda de l'escola privada Mitusov. Al llarg de la seva història, ha acollit un col·legi rus, un d'alemany i després un d'estoni; ha servit de presó durant la Segona Guerra Mundial i durant l'època soviètica va ser utilitzat com a residència d'estudiants. Per últim, en 1994, s'instal·là l'Escola d'Economia de Estocolm en Riga. En el seu interior s'ha mantingut la varietat d'elements ornamentals, diferents en cadascuna de les habitacions d'aquest edifici de sis plantes.



En el disseny d'aquest edifici, Eisenstein va prestar una particular atenció als contrastos, com en els jocs de clarobscur de la façana o en l'ús del color. L'edifici combina ombres de blaus amb el blanc més pur, equilibrant amb elegància els contrastos més radicals. La construcció és simètrica i regular i les seves plantes estan separades per sòcols.


La façana està ricament adornada amb figures simbòliques: carners s'alternen amb àguiles, representant la força i la masculinitat. Els teulats sobre les torres descansen sobre escultures d'Atles, el qual tenia la tasca mítica d'aguantar els cels al capdamunt.



Les característiques estàtues femenines d'Eisenstein també fan acte de presència, sostenint corones de roses sobre els seus caps, representant l'amor i la unitat.




Les màscares gregues de guerra de la planta baixa simbolitzen la seguretat i la protecció.


En el carrer Alberta, que porta el nom del fundador de la ciutat, el bisbe Albert von Buxhoeveden, es troba entre els carrers més vius i ornamentats de Riga. En un període relativament curt de temps, entre 1901 i 1908, es van construir 14 edificis que són un bon exemple de com es poden combinar els estils aplicats i pràctics amb el gaudiment artístic i emocional. La meitat d'ells van ser dissenyats per Eisenstein (2, 2a, 4, 6, 8 i 13). Tots els edificis tenen forma de "U". Les habitacions estaven en les ales del jardí, i en els extrems dels passadissos hi havia les cuines amb sortida a l'escala dels criats. Tots els edificis tenen la mateixa alçada, creant l'impressió que només hi hagi un de sol.

| Alberta 13 | M. Eisenstein, 1904 | Aquest edifici, en la cantonada entre Strēlnieku i Alberta, es va construir per a A. Lebedinskis com a inmoble residencial. L'edifici recorda al del carrer Elisabetes 33, i es caracteritza per un sentit eclèctic de l'estabilitat i la regularitat. La separació entre les plantes es marca amb una cornisa distintiva; l'edifici està ornamentat amb una gran quantitat d'elements decoratius, la majoria poc habituals, i que criden l'atenció. Hi ha apertures per a les finestres de diverses formes i grandàries, i armoniosos balcons de fi treball metal·lurgic.



A l'hora de crear la façana es va prestar atenció també aquí al joc dels clarobscurs en els murs. En les parets es poden trobar multitut de forats i sortints, amb els que es subratllen altres elements i es construeix una sensació de conjunt. Les dues façanes que donen al carrer estan decorades amb remats en el qual es pot observal a Apol·lo, déu del sol, qustodiat per lleons alats i màscares mítiques.




Les decoracions de l'obertura ovalada de les dues façanes representen a la deessa de la caça, Artemisa, i al déu dels pastors i els ramats, Pan. La cantonada és arrodonida, formant una torre coberta d'estrets balcons de metall en cadascú dels seus costats.






| Alberta 12 | K. Pekšēns, 1903 | Dissenyat per Konstantīns Pekšēns, un dels arquitectes més prolífics de l'art nouveau. En el seu interior, en el pis on vivia Pekšēns hi ha el Museu de l'Art Nouveau, del qual parlarem en la propera entrada. També hi ha un altre museu, en l'apartament número 9, dedicat al pintor Janis Rozentals i a l'escriptor Rudolfs Blaumanis, que van viure aquí.


| Alberta 11 | Eižens Laube, 1908 | Construït en pedra natural, aquest edifici és un bon exemple del romanticisme nacional amb unes torretes amb finestrals simètrics.


| Alberta 8 | M. Eisenstein, 1903 | Està ornamentat amb motius variats que simbolitzen el creixement i la relació de l'home amb la natura, tots els representats en un fons de maons de ceràmica de color blau celeste.



La part central de la façana es subratlla amb un oval que acaba en un valcó i una finestra rodona. En la part superior de la zona central es troba un frontó decoratiu ricament engalanat. El cap d'un lleó amb el símbol del sol en la front emergeix de l'ornament en forma de fulla. La rica varietat de màscares inclouen a sàtirs i a un dimoni amb banyes.




També està present el motiu del cap femení amb una víbora sobre el seu tocat.





| Alberta 6 | M. Eisenstein, 1903 | D'estil eclèctic decoratiu, va ser construït per a A. Lebedinskis, que es va convertir en un dels clients habituals d'Eisenstein. Com és habitual en l'arquitecte letó, es reconeix amb l'habitual ús del color. La base vermella contrasta fortament amb els ornaments clars. Com la majoria dels seus treballs, va se projectat amb motius vegetals estilitzats en la façana.





Sobre l'entrada de la porta es troben 3 màscares expressives que simbolitzen el cicle de vida humà.





| Alberta 4 | M. Eisenstein, 1904 | Aquest edifici va construït novament per ordres d'A. Lebedinskis. Una àmplia cornisa corba adorna la part superior de la quarta planta, subratllant la zona central de l'edifici. Petits balcons de diferents grandàries esquitxen l'edifici, en el qual es poden veure quatre tipus diferents obertures de finestra. A banda i banda de la façana, simplement tenen forma rectangular. Les finestres del centre de la planta més alta recorden a panys, mentre que les més properes al terra s'assemblen a la lletra "T". I la més creativa és la gran apertura en el centre de la façana, de forma ovalada. Curiosament, darrera d'aquesta única finestra es troben tres habitacions, cada una d'elles situada en un pis diferent.


El motiu que articula tota la façana és la medusa; la part central i superior de l'edifici està decorada amb tres d'elles, grans i grotesques, a l'igual que els pilars sota les estàtues dels lleons. Segons la mitologia, les meduses, que tenien en el seu cap serps, covertien en pedra a qualsevol ésser que les mirés. Eisenstein va tractar d'aillar simbòlicament aquest edifici de la resta dissenyant les medues de la façana. L'immoble està protegit per lleons sobre pedestals, en el terrat, que miren a les propietats confrontants.




La porta d'entrada està qustodiada pel relleu d'un cap d'una dona alada en la part superior...




... i lleons alats en els laterals, que s'associen amb el símbol del sol i la protecció.





| Alberta 2 | Edifici eclèctic decoratiu amb la façana decorada amb ornaments geomètrics, i amb un àtic que té una rica varietat d'elements decoratius. En la porta d'entrada hi ha diverses màscares de caps femenins.


| Alberta 2a | M. Eisenstein, 1906 | Va ser un dels últims edificis d'art nouveau que es va construir en l'estil eclèctic decoratiu a Riga. Rostres serens fan guàrdia sobre la façana, en la seva part superior, estenent-se més enllà del sostre real de l'estructura. Màscares horribles i follets adornen les seccions inferiors enmig de línies netes i sorprenents formes com robots.




L'art nouveau utilitza sovint motius egipcis i un bon exemple el trobem a l'entrada de l'edifici amb dues esfinxs, que simbolitza el sol i serveix com a element de protecció.





| Elizabetes 13 | K. Pēkšēns, 1904 | Menys profusament decorat que altres edificis de la zona, la façana d'aquest edifici mostra el principi de l'amor vacui (espai a l'amor). Les teulades tenen els contorns estilitzats de les formes renaixentistes alemanys.



Anar a: Índex del viatge | El casc antic (Vecriga) | El centre històric (Vesturiskais centrs) | Riga i el riu Daugava | El museu d'Art Nouveau

Riga i el riu Daugava

Riga està dividida per les aigües del riu Daugava que desemboca en el Golf de Riga, en el mar Bàltic, a pocs quilòmetres de la capital letona. El Daugava, de més de 1.000km neix en l'altiplà de Valdaí, en el nord-oest de Rússia.


El Mercat Central

A la vora de l'ampli riu Daugava, en el seu marge dret, a pocs metres dels carrers empedrats del casc antic de Riga i al costat tant de l'estació d'autobusos com de trens de la ciutat, es troba el Mercat Central de Riga (Rīgas Centrāltirgus) que quan va obrir les seves portes l'any 1930, era el mercat més gran i avançat tecnològicament d'Europa. Equipat amb modernes unitats de refrigeració, ascensors de càrrega, passatges subterranis i magatzems, els cinc pavellons eren una meravella de l'enginyeria que ràpidament es va convertir en una atracció tant per als visitants estrangers com per la gent de Riga.

Des del segle XVI, hi havia un mercat a la vora del riu, però les condicions eren massa insalubres per a la Letònia del segle XX que s'anava recuperant de les cendres de la Primera Guerra Mundial. Aquest temple de la modernitat i del comerç representava el que Riga podia aconseguir com a capital d'un nou estat independent. A diferència del vell mercat on només els serfs i camperols es barrejaven, el nou mercat va atraure a ciutadans rics que no havien de bregar amb l'atmosfera estrident de l'antic mercat.

La idea de crear un nou mercat es va discutir ja en 1910, però la Primera Guerra Mundial ho va impedir. Quan el projecte va ser finalment aprovat en 1922, la nova nació de Letònia s'enfrontava amb greus problemes econòmics, i encara que les tasques de construcció s'iniciaren seriosament l'any 1924, dos anys després s'aturaren per intrigues polítiques i la falta de fons. El 1928, va rependre la seva construcció, i molts diners van ser estalviats utilitzant els enormes hangars metàl·lics per a zepelins que van deixar les forces alemanyes després de la guerra en la ciutat de Vaiņode. Aquests hangars eren tant grans que es van usar la part superior dels mateixos com a esquelet dels diversos pavellons del mercat. En total, sis milions de maons i gairebé 2.500 tones de ferro van ser usats per a construir aquest mercat colossal.

Els pavellons del mercat combinen l'estil neoclàssic i l'art déco, i està inclòs dins de la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat que engloba gairebé tot el centre històric de la ciutat. Una barreja de colors, veus, aromes i sabors es troben en aquests cinc pavellons (de carn, peix, fruites, verdures i productes lactis) i la zona adjacent a aquests, amb petits llocs on comprar i degustar tota mena de productes, juntament amb més d'una dotzena de magatzems i depòsits construïts al voltant dels pavellons, que encara són operatius actualment.


El barri Moscou

Al costat del mercat central, trobem el barri Moscou (Maskavas Forštate). Situat al sud del casc antic de Riga, al llarg de la carretera que uneix Riga a Moscou, d'on deriva el seu nom. En un principi, aquesta zona s'anomenava Lastadija, que ve de la paraula alemanya Die Last (la càrrega), la unitat de mesura en aquell moment. Durant l'Edat Mitjana, el Consell de Riga no permetia als comerciants russos i jueus viure en l'interior de les muralles de la ciutat. Després d'arribar amb els seus productes per la carretera de Moscou, els comerciants es van començar a assentar a prop de la porta de la ciutat. L'assentament en la ciutat no se'ls va permetre fins mitjan segle XIX. Quan l'exèrcit alemany nazi arribà, va establir aquí un gueto jueu.



Després del casc antic i medieval de la ciutat, aquest és el barri més antic de Riga. Avui en dia està format per antigues cases de fusta, carrers empedrats i un aspecte soviètic que no s'ha tret encara amb el temps. Aquí el rus és la llengua predominant.




Al mig del barri, i visible des de molts punts de vista, es troba l'edifici més controvertit de Riga: l'Acadèmia de les Ciències, una estructura impressionant, que té una terrassa superior (en el pis 17) obert al públic, des del qual es veu tota Riga i el riu Daugava.




Darrera de l'Acadèmia de les Ciències hi ha l'església luterana de Jesus (Jēzus Evaņģēliski luteriskā baznīca). L'actual temple està construït en 1822 segons el projecte de l'arquitecte H.F. Breitkreic. Es l'edifici de fusta més gran de Letònia i una de les més grans esglésies de fusta d'Europa. La torre de l'església té 37m d'altura.





L'Acadèmia de Ciències


L'Acadèmia de Ciències (Latvijas zinātņu Akademija | 1953-1957) va ser el primer gratacels de Riga, construït en un estil pseudo-barroc que li va valdre el sobrenom de Pastís d'aniversari de Stalin. Dissenyat pels arquitectes Osvalds Tīlmanis, Vaidelotis Apsītis i Kārlis Plūksne, és un edifici representatiu de l'arquitectura estalinista i es poden trobar estructures semblants a altres capitals amigues de la Unió Soviètica, com Varsòvia. Va ser un regal dels obrers i camperols de la URSS a Letònia i està decorat tant amb ornaments populars i motius letons com el martell i la falç comunista.

La idea inicial era construir una casa de granja col·lectiva, on hi hauria un centre d'ensenyança agrícola, dues sales de conferències, laboratoris educatius, una sala d'exposicions, una biblioteca i un hotel per a més de 300 hostes en les plantes superiors de l'edifici. En cap moment, es va posar en pràctica aquesta idea. Quan la construcció estava arribant a la seva fi, després de la mort de Stalin, es va fer evident que els camperols col·lectius no podrien administrar l'edifici. A més, Nikita Khrushchev, el líder de la Unió Soviètica en aquell moment, va decidir que la ciència agrícola havia de desenvolupar-se en les zones rurals, i no podia ser que estigués en un edifici situat en la capital. Així, acabada la construcció, l'edifici va ficar-se a disposició de l'Acadèmia de Ciències de la República Socialista Soviètica de Letònia.


En l'edifici de l'Acadèmia s'utilitzaren les estructures de formigó armat prefabricats per primer cop en la URSS per a la construcció d'edificis de gran altura. L'acabat exterior està format per plaques de pedra natural i artificial, que van ser portats per separat des de Rússia.



Amb una alçada de 108 metres, es pot gaudir d'una magnífica vista de Riga des del seu balcó de 360º que es troba en el pis 17, a una altura de 65 metres, obert al públic (l'entrada val 2,5Lt i es compra en la porteria de l'edifici. Una dóna que sembla que només parla rus, t'indica com pujar al balcó, assenyalant una nota impresa que té per als visitants. L'ascensor per on s'ha d'accedir arriba al pis 16 i s'ha de pujar una planta a peu.)




Els ponts sobre el riu Daugava

Diversos ponts travessen el riu Daugava i cadascun d'ells té la seva pròpia història i característiques. El més antic és el pont ferroviari (dzelzcela tilts) que va ser inaugurat el 1914. L'any 2007, li van ficar il·luminació i en els dies normals per la nit es pot veure les llums blaves, i en els dies festius s'utilitza el blau i el blanc. Al costat, encara hi ha alguna resta de l'antic pont Zemgales, que va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial i que no es va reconstruir.

A l'altra banda d'aquest pont es pot veure el nou edifici de la Biblioteca Nacional de Letònia (Latvijas Nacionālā Biblioteka | 2014), aixecant-se en forma d'iceberg, amb els seus 68m d'altura, a la banda esquerra del Daugava. Dissenyat per l'arquitecte Gunnar Birkerts, és un exemple d'arquitectura moderna, va ser inaugurada a finals del 2013. La Biblioteca Nacional és una biblioteca científica universal que s'obrí el 1919 i que està formada per set biblioteques més repartides per tota la ciutat i aquesta nova estructura se'l coneix com el Palau de la Llum.


El pont de pedra (akmen tilts | 1955-57) té 512m. El seu primer nom va ser Pont d'Octubre i et porta des del costat esquerre del Daugava al casc antic de Riga. Es pot caminar per aquest pont, amb voreres a ambdues parts de tres metres d'ample.



El pont de Vanšu (Vanšu tilts | 1981) es troba una mica més al nord i comunica el Castell de Riga amb un modern gratacels d'oficines...



... conegut com Pedra de la Llum (Saules akmens | 2002-04) seu central del Swedbank, amb 27 plantes i una altura de gairebé 123m, que el situa com l'edifici més alt de Riga i el segon més alt dels Països Bàltics. Els elements que s'han utilitzat són el vidre, l'acer, l'alumini i el formigó armat.

Al costat del pont més llarg de Riga, el pont de la illa (salu tilts | 1976) amb 3,5km, podem veure la Torre de TV (Televīzijas Tornis | 1979-86) amb forma de trípode i feta de formigó. És l'estructura més alta dels països bàltics i la tercera d'Europa, amb els seus 368,5m. La torre començà a emetre en 1986 i es va construir en una illa anomenada Zakusala situada al mig del riu Daugaba, i la base de la torre està situada 7m per damunt del nivell del mar. Diuen que es capaç de suportar vents extrems fins a 44 metres per segon sense cap vibració perceptible i resistir terratrèmols fins a 7,5 punts en l'escala Richter.


I per últim, hi ha el pont del sud (dienvidu tilts), que s'inicià el 2008, però que ha tingut molts problemes econòmics per a la seva construcció i finalització.


Anar a: Índex del viatge | El casc antic (Vecriga) | El centre històric (Vesturiskais centrs) | Art Nouveau en Riga | El museu d'Art Nouveau